'El món canvia molt ràpidament, però nosaltres hem de canviar-hi més'. Partint d'aquesta idea Vicent Partal, director de VilaWeb, va explicar ahir al vespre el projecte +VilaWeb a la seu d'Òmnium de Barcelona. 'El futur dels mitjans és de ser portaveus d'una comunitat de lectors; per això proposem de refundar VilaWeb convertint la comunitat dels nostres lectors en el cor del projecte.'

La gènesi del projecte és el servei de blocs i de correu electrònic, que al juliol es va ampliar oferint al lector, en canvi d'una quota, la possibilitat de participar en la creació del diari, de formar una assemblea de lectors, de participar en programes com 'Implicats', d'obtenir descomptes per als cursos de VilaWeb i més avantatges.

Bo i observant què passa a llocs com els Estats Units, VilaWeb ha optat per refundar-se i situar-se, encara més, a l'avantguarda dels canvis tecnològics i socials del nostre temps. 'En un moment de crisi, en què els diaris tradicionals van cap a l'extinció i la televisió sofreix una transformació radical, el futur dels mitjans és de viure com a portaveus d'una comunitat de lectors', va dir Partal.

A l'acte, hi havia representants de l'administració i de la societat civil, com Josep Martí, secretari de comunicació del govern; el president de la Fundació PuntCat, Jordi Iparraguirre; la directora de l'Acadèmia del Cinema Català, Montse Majench; l'artista i activista Simona Levi, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, socis d'aquesta entitat i lectors de VilaWeb.

'Fem una crida al lector perquè s'hi implique. Tenim mig milió de lectors, i la majoria llegeixen VilaWeb com un diari qualsevol; a aquests, no els demanem res. Però també tenim un nucli d'uns quants milers de lectors per als quals VilaWeb és molt important, perquè s'hi senten especialment representats. I és aquest nucli de lectors, que invitem a implicar-s'hi', va explicar.

Per Vicent Partal, la línia entre lector i periodista és, com més va, més difuminada. 'Cadascú ha d'estar al seu lloc; els lectors no són periodistes, per més que facin un bloc o un "twit"; simplement, accepten que hi ha una redacció professional que treballa les notícies i l'ajuden a millorar aquest treball, perquè mil ulls hi veuen més que no pas dos.'

En aquests moments, +VilaWeb té ja un miler d'abonats i espera que en un termini de dos anys o tres arribi a ser 4.000-5.000. 'Seria un nucli important per a poder créixer i fer més present el periodisme nacional i de compromís que és el de VilaWeb', va acabar dient Partal.

Els Minyons de Terrassa no han pogut assolir avui el repte de descarregar per tercer cop en la seva història el tres de deu amb folre i manilles. Dos intents frustrats en primera ronda han obligat a rebaixar les expectatives dels malva, que han completat l'actuació de la seva diada amb la torre de vuit amb folre i el quatre de vuit. Els Castellers de Barcelona, per la seva banda, han fet el tres, el quatre i la torre de vuit, mentre que els Castellers de Sants han descarregat el cinc de vuit i el tres de nou amb folre i han carregat el quatre de nou.

Els Minyons són l'única colla que ha aconseguit descarregar el tres de deu en dues ocasions, el 1998 i el 2002.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) 'ha pres posicions' de nou, conscient que 've un temps molt dur' per a la defensa del riu. L'alerta ha crescut des de l'arribada de CiU a la Generalitat i el futur govern espanyol del PP. Més enllà de l'ombra del Pla Hidrològic espanyol (PHN) i la seva represa, la plataforma fa anys que denuncia que els canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues facilitaran els transvasaments d'aigua de l'Ebre cap a Castelló i Barcelona.

En un acte reivindicatiu amb unes 200 persones, avui han demanat un nou pla per aquests regadius i que es defineixi el cabal ambiental de l'Ebre.

La protesta s'ha dut a terme en un tram del canal de regadiu Xerta-Sénia, al terme municipal de Roquetes, al Baix Ebre. Ja fa anys que la PDE denuncia que la construcció d'aquesta xarxa de reg, i també la del Segarra-Garrigues al riu Segre, a Lleida, són 'mini-transvasaments encoberts' d'aigua de l'Ebre cap a Castelló i Barcelona. Que les retallades pressupostàries no hagin afectat la construcció d'aquests regadius i que Castelló i Lleida estiguin constituint els seus propis Consorcis d'Aigües, és per a la PDE la certificació de la seva denúncia. 'Tenim l'experiència de l'any 1981 amb el Consorci d'Aigües de Tarragona, que va acabar amb un transvasament de l'Ebre, i ens volem avançar', ha assegurat el portaveu, Manolo Tomàs.

La PDE demana que s'estableixi el cabal ambiental de l'Ebre que fa anys que es reclama i que es modifiqui la planificació dels canals de reg. 'En aquests moments volem marcar posicions. Els transvasaments no s'han aturat i s'està estafant la gent de les comarques de Lleida i l'Ebre a qui se'ls assegura que tindran aigua per a regar quan en realitat les infraestructures són per a transvasar', diu Tomàs.

Tot i que les reivindicacions de la PDE no s'han aturat mai, ara s'intensifiquen, i per això l'entitat ha fet una crida a a la mobilització.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, atribueix a 'la pugna pel control del sector audiovisual a Catalunya' l'ajust pressupostari a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) anunciat pel govern. 'M'agradaria creure que veritablement rere aquesta campanya per minimitzar TV3 només hi ha una política de servera austeritat pressupostària', afirma, però 'la realitat no és aquesta'. En un apunt al seu bloc, també anuncia que 'Esquerra Republicana està disposada a ajudar el govern en un moment difícil i estendre la mà per evitar que CiU prioritzi acords amb el PP'.

Segons Junqueras,'l'enèsima retallada a Televisió de Catalunya que ha anunciat el govern de CiU és la culminació d'un guió escrit de fa mesos'. I subratlla: 'El PP ha estat l'única formació política que ha aplaudit amb entusiasme l'anunci'.

Afirma que la retallada a la CCMA 'no és pas casual' i que 'el PP no s'estima gaire ni la llengua, ni la cultura catalanes, tampoc cap més nació que no sigui l'espanyola'. I afegeix que 'hi ha un fet inqüestionable', que TVC 'és l'eina més potent, d'una banda, de cohesió social i lingüística dels catalans i, de l'altra, de projecció amb què compten la llengua, la cultura i la nació catalanes'.

D'aquesta manera, adverteix que 'quan es vol afeblir TVC no només es juga frívolament amb la vitalitat de la llengua i del país; també es debilita un imaginari nacional en benefici d'un altre: l'espanyol; i de retruc, es posa en risc l'emergent indústria audiovisual catalana que s'ha anat construint a redós de TVC, i que s'ha començat a internacionalitzar'.

Quatre gols de Barkero, Valdo i Koné (que va marcar-ne dos) van donar ahir la victòria al Llevant amb l'Sporting. Els granota sumen tres punts més i es mantenen en les primeres posicions de la classificació de la lliga, ara mateix primerejada pel Reial Madrid. Al darrere, i a sis punts, el Barça, que dissabte va perdre per primer cop en la lliga d'enguany (1-0), al camp del Getafe.

L'equip de Pep Guardiola ja ha conegut la derrota aquesta temporada.

Per una altra banda, n'hi va haver prou amb un cop de cap de Valera, a 25 minuts del final, per tombar l'actual campió de lliga.

En els partits d'ahir, el Mallorca va vèncer el Racing de Santander (2-1), amb gols de Torrejón i Víctor. És la primera victòria de Caparrós amb els mallorquins, que s'allunyen de les últimes posicions de la classificació. En canvi, l'Espanyol no va poder remuntar el partit a casa amb l'Osasuna, i el resultat final va ser de 1-2.

El València també va sumar dissabte tres punts després de vèncer (1-2) el Rayo Vallecano (gols de Jonas i Tino Costa).

El Vila-real jugarà avui (21.00) amb el Màlaga.

La fundació Pepe Rubianes presenta avui una obra solidària sota el lema 'Kenya a l’ànima', un muntatge per a recaptar diners que es destinaran a millorar les condicions sanitàries de la comunitat Massai d'Amboseli (Kenya). Rubianes hi havia estat en tres ocasions entre el 2006 i el 2007 i s'hi sentia molt unit.

L'acte, que començarà a les nou del vespre al Teatre Club Capitol de Barcelona, el presentarà Xavier Grasset. Amics de Rubianes com Ricard Borràs, Paco Escribano, Pilar Rahola, Julia Otero, Gerard Quintana i Javier Cercas, recordaran l’actor, mort l'1 de març de 2009, amb els seus textos, alguns dels quals inèdits.

A més, el director Bert Tovías escenificarà un passatge de l'obra 'Lorca eran todos', escrita per Rubianes en un dels seus viatges a Kenya.

El govern francès i la cadena d'hotels Sofitel han negat que hi hagués hagut cap mena de complot contra Dominique Strauss-Kahn, com deia ahir un article de The New York Review of Books i que ha desfermat una enorme polèmica a França. L'article aporta noves dades que revifen la tesi d'una conspiració en l'afer Strauss-Kahn, i el govern ha hagut de negar-ho.

És així que el ministre de l'Interior, Claude Guéant, ha dit que si ningú creia que hi havia hagut cap complot, que presentés una demanda 'per matar els rumors'.

Des de bon principi hi hagut veus que asseguren que l'afer de l'ex-cap de l'FMI amb la cambrera del Sofitel de Nova York, Nafissatu Diallo, era part d'un complot per a apartar el socialista francès de l'FMI i de la cursa a la presidència. L'article (original en anglès | traducció en català) incideix en tres punts desconeguts i que qüestionen més el cas.

En primer lloc, afirma que Strauss-Kahn va descobrir aquell mateix matí, a través d'una confidència, que era espiat per la UMP, el partit de Sarkozy, que tenia accés a la seva Blackberry i que en podia copiar els missatges. Ho va dir a la seva dona i va demanar al seu cap de seguretat una revisió completa dels seus aparells informàtics.

En segon lloc, revela l'existència d'una cinta de vídeo en què es veuen alguns membres de la seguretat de l'hotel celebrant expressivament alguna cosa just després de cridar la policia perquè detingués Strauss-Kahn. També remarca que la cambrera implicada en l'afer va entrar després dels fets en una habitació contigua, on ja havia estat abans d'entrar a l'habitació de Strauss-Kahn.

Finalment l'article ressalta que la Blackberry de Strauss-Kahn va desaparèixer i no s'ha tornat a trobar mai més. I que algú la va manipular pocs minuts després que passés l'incident. L'article revela més detalls sorprenents, com ara que van ser dues les cambreres que van entrar a l'habitació mentre Strauss-Kahn es dutxava.

La publicació de l'article ha tornat a moure una gran polèmica a França. Fa dies en una entrevista Strauss-Kahn va donar entenent que se sabrien coses sobre què va passar i que serien una sorpresa.

The New York Review of Books és una prestigiosa revista de Nova York, molt prestigiosa, i de tendència esquerrista. L'autor de l'article, Edward Jay Epstein, no hi havia escrit mai i és conegut perquè cerca dades d'afers mai no aclarits, com ara la mort del president Kennedy.

Va començar a fer muntanya a dotze anys i d'aleshores ençà ha fet desenes d'expedicions i cims a l'Himàlaia, sovint acompanyant alpinistes de primer rang mundial. I ho ha fet, gairebé sempre, amb una càmera de televisió a coll. Però ara l'alpinista català Ferran Latorre, càmera durant molts anys del programa 'Al Filo de lo Imposible' de TVE, ha deixat d'enregistrar les expedicions dels altres i s'ha marcat una fita personal, i de país: ser el primer català a fer els catorze cims més alts, tots de més de vuit mil metres, anomenats 'els catorze vuit mils'. Ja n'ha fets sis, els més complicats, i, a ritme de tres per any, confia acabar-los tots l'any 2014. En aquest vídeo, Latorre en dóna més detalls, reflexiona sobre l'alpinisme i relata algunes experiències viscudes a l'Himàlaia.

Ara toca a Catalunya

Itàlia, Suïssa, els Estats Units, el País Basc... Són alguns dels països que ja han assolit aquesta proesa. Però encara són pocs i 'el país amb més tradició alpínistica, que és França, encara no ho ha aconseguit', recorda Latorre, que apunta que l'interès per la cursa dels vuit mils s'ha revifat aquests últims anys, arran de la pugna recent entre la basca Edurne Pasaban i la sud-coreana Oh Eun-Sun per ser la primer dona d'aconseguir-ho. Per Latorre, a Catalunya ja li toca, per la tradició excursionista que ha acumulat amb els anys i per l'alt nivell dels alpinistes del país. 'Si encara no ho hem aconseguit és perquè ningú no s'ho ha proposat i perquè al nostre país costa trobar finançament per aquest esport; segur que m'aniria molt millor si fos alemany, suís o basc'.

Convençut, malgrat la crisi, dels valors de l'esforç, superació i perseverança que representa l'alpinisme, confia que trobarà espònsors per a les pròximes expedicions: a la primavera, el Lhotse (8.516), i a l'estiu, el K2 (8.611). Per al 2013 deixa el més alt, l'Everest, que se li ha resistit cinc vegades. Quatre per mal temps i una perquè es trobava malament. 'En l'alpinisme cal saber quan s'ha tornar', diu. Sense anar més lluny aquest setembre va haver d'avortar l'escalada al Cho Oyu (8.201) a molt pocs metres del cim, també per culpa del mal temps. Hi tornarà.

'Sóc el que he fet, però no sé què seré'

'No sé si abandonar és l'actitud més valenta o no, però cal seguir els senyals que t'envia cos', diu, i es declara molt conscient dels riscos del seu projecte, bo i recordant que els dos darrers alpinistes francesos que han intentat la cursa dels vuit mil s'han mort pel camí. Li brillen els ulls quan recorda com fa uns quants anys va salvar la vida de l'alpinista basc Juanito Oiarzábal, jugant-s'hi la pròpia en condicions extremes. Però avisa que si bé la història de l'alpinisme és plena de moments èpics i de victòries, també ho és de tragèdies. Per això, advoca pel bon alpinisme, aquell de reptes quasi impossibles i aquell de l'humilitat i de la prudència. 'He estat solidari molts cops, amb el Juanito i l'Edurne, per exemple, però no sé mai si tornaria a actuar de la mateixa manera la pròxima vegada; no ho puc saber perquè cada problema és diferent i els càlculs que fas són diferents en cada situació. Ara tinc una filla... No ho sé; sóc el que he fet però no sé el que seré'.

Per una altra banda, Latorre té clar que per fer el catorze vuit mils no pensa utilitzar oxigen suplementari, com sí que fan altres alpinistes. Per ell, aquesta és una condició 'sine qua non'. 'L'ajuda de l'oxigen és tan gran que desvirtua l'ascensió i la pràtica esportiva, no té cap encant', diu, recordant que tot i que no hi ha cap organisme regulador, l'ús d'aquest complement va ser declarat dòping fa uns anys.

'Als Països Catalans, hi tenim els millors escaladors del món'

Latorre va participar la setmana passada en una conversa en lína (llegiu-la sencera) amb els lectors de VilaWeb, en el qual va incidir en el bon moment que viu el nostre país en l'escalada, l'alpinisme i les curses de muntanya. 'Als Països Catalans hi ha hagut sempre escaladors extraordinaris, en totes les generacions, i actualment tenim els millors escaladors sobre roca del món', va dir. I com a prova va esmentar en Ramonet, Sílvia Vidal, l'Esquirol, l'Albert Salvadó, Pep Massip... Però va deixar clar que no tots els grans escaladors catalans passaven a l'alpinisme. Un pas, que ell va fer uns quants anys.

Tres rutes, per als lectors

Per a acabar la conversa en línia, va fer tres propostes personals de rutes pel Pirineu, a petició dels lectors: la volta dels estanys des de la Restanca, a la Vall d'Aran (de l'estany de Mar a l'estany de Rius); encara a la Vall d'Aran, 'fer el Mulleres des de la vall d'Artiga de Lin'; 'i després Boí, per exemple la Punta Alta des del refugi de Ventosa i Calvet'.

La crisi de deute de l'eurozona acapara la cimera bilateral entre els Estats Units i la Unió Europea, que es fa avui a Washington.

Barack Obama ha instat de públicament i reiterada els dirigents europeus a tancar un acord definitiu per a salvar l'euro, i el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha reconegut que tant Brussel·les com Washington havien d'actuar 'per resoldre de seguit les preocupacions sobre el creixement i les debilitats fiscals i financeres'.

'Junts, cercarem vies per aprofitar la nostra relació econòmica forta en favor del creixement i de l'ocupació', oimés que els EUA i la UE tenen 'les relacions comercials i econòmiques més fortes de tot el món', ha dit Van Rompuy.

Pel president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, que amb Van Rompuy representarà Europa a la reunió, 'la relació transatlàntica és més important que mai en un moment d'incertesa i de canvis enormes en l'economia mundial'.

L'Alta Representant de Política Estrangera i de Seguretat de la UE, Catherine Ashton, i el comissari de Comerç, Karel de Gucht, acompanyaran Barroso i Van Rompuy a la cimera. Per la part nord-americana, acompanyaran el president Obama la secretària d'Estat, Hillary Clinton, l'assessor d'economia internacional d'Obama, Mike Froman, i el responsable de Comerç, Ron Kirk.

Si bé la cimera tindrà un marcat caràcter econòmic, també s'hi abordaran la 'primavera àrab', la revolta popular de Síria, i les possibles noves sancions a l'Iran pels progressos en el programa nuclear acreditats per l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA).

Egipte comença avui un procés electoral que s'allargarà unes quantes setmanes, precedit i marcat per les protestes multitudinàries de la plaça de Tahrir del Caire. Són els primers comicis des de la caiguda, forçada per la revolució de principi d'any, del president Hosni Mubàrak. Però els manifestants es malfien d'aquest procés i exigeixen que la junta militar deixi el poder immediatament.

Milers de manifestants tornen a ocupar, des de fa més d'una setmana, l'emblemàtica plaça Tahrir per exigir la renúncia del consell suprem de les forces armades i la formació d'un govern civil independent i al marge del règim de l'ex-president Mubàrak. Desconfien de les eleccions que avui comencen i insisteixen que cap dels candidats no representa el poble. La situació és cada cop més tensa, les topades han deixat ja una quarantena de morts, i el mariscal Tantaui ha dit que l'exèrcit no cedirà.

Els moviments d'oposició reclamen un govern que sigui encapçalat per Mohamed ElBaradei, antic responsable de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i premi Nobel de la Pau. ElBaradei ha esdevingut un dels dirigents més clamats pels manifestants de la plaça Tahrir i ahir va oferir-se per encapçalar un govern de concentració, però la junta militar no ho ha acceptat. És més, Tantaui ha instat els polítics de l'oposició a acceptar la designació del primer ministre en funcions Kamal Ganzouri, que ja va ser primer ministre de Mubàrak a final dels anys noranta.

En aquests comicis es presenten més candidatures que mai. Una cinquantena, entre partits i coalicions. Molts d'ells sorgits de la revolució d'enguany. Tanmateix, els favorits són els Germans Musulmans, que ja han demanat que el proper govern sigui format per la majoria parlamentària que surti dels comicis. Tot i que molts dels manifestants són simpatitants dels Germanes Musulmans, aquests fa dies que han optat per no donar suport a les protestes.

Formació d'un consell consultiu civil

Davant d'aquesta situació, ahir la junta militar egípcia, dirigents polítics i alguns candidats presidencials van acordar de formar un consell consultiu civil que es coordinarà amb els dirigents militars per 'presentar solucions als problemes polítics, econòmics i socials en el país fins l'establiment del parlament, que n'assumirà la responsabilitat'.

Llarg i complex procés electoral

El procés de votació es divideix en diverses tandes, de manera que la votació per elegir les dues cambres legislatives no acabarà fins l'11 de març.

El nou parlament nomenarà els membres d'una assemblea constituent que serà qui redacti la nova constitució egípcia, amb què culminarà la transició que va començar al febrer.

Els 50 milions d'egipcis amb dret de vot hauran d'elegir els 498 membres de l'assemblea popular, que és la cambra baixa, i els 180 de l'assemblea de la Shura o senat, a través d'un nou i complex procés electoral que consta de diverses fases.

El consell suprem de les forces armades nomenarà 10 diputats més de l'assemblea popular i el nou president, que serà elegit en una votació a mitjan de l'any vinent, completarà les cambres nomenant 90 senadors. Paradoxalment, els membres de la junta militar no podran votar, ja que la normativa impedeix exercir el dret de vot a policies i exèrcit.

El Sud del Tirol, que enguany ha celebrat cinc tongades de referèndums sobre la independència inspirant-se en l'experiència catalana, també diu sí a la independència. Ahir es van conèixer els resultats globals de tots cinc referèndums: un 95,24% dels tirolesos cridats a les urnes (5.111) van votar a favor de la independència d'aquest petit país, administrativament dins de l'estat italià des de la guerra mundial. Un 2,76% van votar que no, un 1,76% van fer-ho en blanc i hi hagué quatre vots nuls. La participació: 31,20%.

Segons una enquesta del 2007, el 54,6% dels sud-tirolesos serien partidaris d'abandonar Itàlia: el 33,4% ho faria com a estat independent i el 21,3% desitjaria la unió amb Àustria.

Els referèndums han estat organitzats pel partit independentista Llibertat Sud-tirolesa (STF) i alguns dels seus membre havien participat en les consultes del 13 de desembre de 2009 i del 12 de juny de 2010 com a observadors internacionals. A la web del referèndum s'hi poden veure fotografies i vídeos de les jornades de votació i dels parlaments dels organitzadors.

La República Democràtica del Congo, considerada un estat fallit, té avui les segones eleccions presidencials i legislatives d'aquests últims quaranta anys. Són unes eleccions d'alt risc, car la violència no ha cessat aquests darrers anys en un estat que encara no s'ha recuperat de les guerres.

Amb motiu dels comicis, que es preveuen convulsos, la BBC es demana si el Congo no és el pitjor estat del món en aquest especial, titulat 'La nació del malson', amb una sèrie de gràfics explicatius: extensió del país, equivalent a uns dos terços de l'Europa occidental; riquesa mineral, amb or, diamants, petroli, urani, etc; vies de transport; dades d'esperança de vida (47 anys), de mortalitat infantil (1,1 per 100), nivells d'educació extremadament baixos.

El Congo ha viscut en el caos aquestes últimes dècades. Hom calcula que milions de persones hi han estat assassinades, arran de les guerres que han assolat el país. Per això ben pocs esperen que aquestes eleccions puguin servir per avançar cap a la pau i la democràcia. En total, són cridats a les urnes trenta milions de congolesos, que poden votar a desenes de candidats. La BBC ha publicat aquests perfils dels tres principals aspirants a dirigir el país:Kabila, Tshisekedi i Kamerhe.

Catalunya Nord per la independència, és un projecte que ha anat madurant durant mesos, i que ara es vol presentar a la societat nord-catalana, obrint un debat en torn a la pregunta 'Se pot parlar d'independència a Catalunya Nord?'. Si aneu a la seua web, trobareu alguns documents que vos poden interessar com per exemple una carta oberta a tots els nord-catalans. Així mateix trobareu, en document adjunt a la notícia el primer butlletí d'aquest grup. 

Segons s'entèn llegint llurs documents, CNxI (Catalunya Nord per la Independència) correspon a la dobla voluntat de:

- donar suport, ajudar i ser concretament presents, a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana al març vinent i

- d'actuar concretament aquí, de formes diverses tal com decidiran junts, començant per informar i obrint ja un debat, com a grup independentista unitari, i NO un partit polític (que tenen, TOTS, altres prioritats).

tres nord-catalans son ja membres del Consell Permanent de l'ANC, altres ja s'hi han sumat preparant i reunint-se,  altres hi han donat suport públicament, però volen que tothom pogui ser-ne informat i participar-hi. Per això està oberta a tota persona que comparteixi aquest objectius i volgui ajudar, amb les seues possibilitats, a concretar aquest dos objectius

Per això, també conviden a tothom, a anar a aquesta presentació del debat que inicien ara; on també es contestarà a les persones presents sobre qualsevol tema relacionat. Març és... molt aviat!

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí ha estat declarada aquesta matinada passada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tal és la decisió que ha pres el Comitè Intergovernamental de la UNESCO, reunit a Bali, que ha destacat el valor cultural de la festa i la transmissió que se n'ha fet generació rere generació. La Festa, que té l'origen en el segle XIII, se celebra cada 7 i 8 de setembre, i inclou peces teatrals, processos i balls, entre les quals hi ha la Muixeranga.

Des de la transició democràtica, però, el so de la Muixaranga ha estat considerat a més com l'himne no oficial del País Valencià.

Les festes de la Mare de Déu de la Salut tenen lloc a Algemesí (la Ribera) el set i el vuit de setembre de cada any. Molta gent considera les figures de la Muixeranga l'antecendent dels castells (que també han estat declarats patrimoni de la humanitat) però hi ha coincidència entre els experts en el fet que tenen un origen comú en les moixigangues però no són l'una origen dels altres.

A diferència dels castells, la Muixeranga manté la representació plàstica religiosa i l'alçada no és el més important. 

El conjunt de les festes de la Mare de Déu de la Salut, que és el que ha estat nomenat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, conté altres danses antigues. Junt a la Muixeranga, la peça clau i més important, destaquen els tornejants, els batonets, la carxofa o els pastorets.

Per a saber-ne més us recomanem aquestes webs:

· La Mare de Déu de la Salut, a la web de l'Ajuntament d'Algemesí

· Dossier informatiu de la festa, en pdf

· Web del museu de la festa

· Més Algemesí

· Festes de la Mare de Déu de la Salut, a la Viquipèdia

· La Muixeranga a Viquipèdia

· La Muixeranga com a himne a la Viquipèdia

· Web de la Muixeranga

· Web de la Nova Muixeranga d'Algemesí

· Web no oficial de la Muixeranga

· Muixeranga de Sueca

· Muixeranga de València

· Els Negrets de l'Alcúdia

· Ball de Locos de l'Olleria

· Muixeranga de Carcaixent

· Entitat promotora de Muixerangues

El govern català es planteja la convocatòria d'un referèndum sobre el pacte fiscal si el govern espanyol no s'avé a negociar-lo. Així ho ha anunciat el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, en declaracions a TV3, en què ha remarcat que la proposta de pacte fiscal disposa d'un ampli suport social i que també hauria de tenir-lo polític (àudio). 'Tindrem la majoria de la força social a Catalunya i haurem d'acabar preguntant al govern espanyol si vol governar contra Catalunya', ha declarat. I també ha avançat que el mes vinent aprovarien el projecte de llei de consultes populars que permetria fer el referèndum.

Amb l'actual normativa el govern no pot convocar consultes populars, per més que tinguin només un caràcter simbòlic, si no disposa del permís del govern espanyol.

Fins ara les declaracions de dirigents del Partit Popular, després de les eleccions espanyoles, han estat contràries a parlar-ne. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va dir l'endemà mateix de les eleccions que el seu partit s'hi havia presentat 'amb un programa electoral que és el seu, i no el de CiU' i en què no hi consta aquesta qüestió. 'Estem disposats a dialogar amb tothom, però dins de l'àmbit que suposi anar cap a allò que ens uneixi i no cap al que pugui crear distorsions', va dir.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va parlar-ne la setmana passada, del pacte fiscal. 'No hauríem de demanar tot aquest esforç [d'ajustament] si tinguéssim el problema fiscal resolt', va dir, i va avisar: 'La distància emocional entre Catalunya i Espanya ha crescut molt. El pacte fiscal és una de les poques oportunitats que té Espanya per refer de manera tranquil·la les relacions amb Catalunya'.

Després d'un mesos treballant-hi, avui es presenta a Perpinyà Catalunya Nord per la independència, un projecte amb què es vol donar suport i ser presents a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana que tindrà lloc el març vinent. Per començar, els promotors del projecte volen obrir el debat sobre la independència de Catalunya Nord juntament amb el Principat.

La intenció és convidar tot de personalitats nord-catalanes, reunir les seves respostes i fer-les públiques per tal d'obrir el debat a tota la societat. La primera reunió serà avui a les vuit del vespre al casal Jaume I de Perpinyà. 

'Sols un estat català, un estat propi ens permetrà recuperar la nostra història, la nostra llengua, la nostra economia, la nostra cultura. Sols un estat propi ens farà mestres del nostres futur', diu en un manifest penjat a la web del grup, que es defineix com a 'independentista unitari'.

L'Organització per a la Cooperació per al Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a la baixa en el seu últim informe la previsió de creixement dels estats que en formen part; ha constatat que la zona euroa ja ha entrat en recessió i preveu que la desocupació a l'estat espanyol l'any que ve pujarà fins al 23%. Aquesta organització alerta que el risc de suspensió de pagaments per l'alt endeutament dels estats pot ser una amenaça perquè la zona euro entri en una gran depressió.

El dirigent de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi pensa que si hi ha voluntat política per part de Mariano Rajoy el govern del PP tindrà a les mans 'la possibilitat real de solucionar definitivament el conflicte basc'. Otegi ha fet aquestes declaracions en una entrevista al diari El Correo, la primera que concedeix d'ençà de l'anunci d'ETA, el proppassat 20 d'octubre, de cessar definitivament l'activitat armada. En l'entrevista, Otegi fins i tot considera que la majoria absoluta dels populars pot ser un avantatge, 'si hi ha voluntat política i la qualitat d'estadista per part del president d'Espanya'.

Otegi pensa que ETA, tal com va fer l'IRA a Irlanda, reconeixerà el dolor causat, 'en el temps i els terminis que decideixi'. I es demana: 'Reconeixerà l'estat, tal com va fer el govern britànic, el dolor causat per les seves diferents estratègies? La meva opinió és que fer-ho no és pas un símptoma de debilitat, sinó de fortalesa. Tots ho hauríem d'entendre així'.

El nou pla de salut 2011-2015 de Catalunya preveu que els metges d'atenció primària assumeixin algunes de les consultes dels especialistes en salut mental, dermatologia i oftalmologia. Ho faran mitjançant guies clíniques pactades i consultades amb els facultatius especialitzats, segons que ha explicat el conseller de Salut, Boi Ruiz. Aquesta mesura, que serà flexible en funció del territori, hauria de permetre de reduir un 15% la despesa d'especialistes a nivell hospitalari i retallar les llistes d'espera dels especialistes.