Quantcast
Channel: Vilaweb - Notícies Edicions - General VilaWeb
Viewing all 22123 articles
Browse latest View live

La Mancomunitat de la cultura popular

0
0

Les Cases de la Festa de Barcelona tenen la missió de promoure la cultura popular i tradicional, també entre els turistes, formar sobre ella i fer-ne recerca, així com produir activitats per dinamitzar el territori.

Barcelona compta amb una extensa xarxa d’entitats culturals d’àmbits tan diversos com els castells i els falcons, la sardana, el ball de bastons, els gegants, els capgrossos, el bestiari, els diables, les gralles, els tabals, etcètera, bona part dels quals coincideixen en força manifestacions festives. Per tant, les sinergies són moltes, però no sempre és fàcil trobar un punt de trobada que permeti aquest aprofitament de recursos materials i immaterials. Un racó on trobar-se, on preparar les actuacions properes i fer balanç de les que ja s’han fet, on conversar, descansar i desar el material i l’arxiu, on exposar fotografies i, en alguns casos, elements d’imatgeria festiva.

Segueix llegint


Josep Maria Andreu “se’n va anar”

0
0

El passat dia 24 de març acomiadàvem les despulles mortals del nostre amic Josep Maria Andreu i Forns. Tot i que era nou anys i mig més gran que jo, ens podíem considerar de la mateixa generació. D’aquella generació que va viure la guerra. Ell més intensament, perquè formà part de la Lleva del Biberó, amb la consegüent mobilització, anada al front i posterior servei militar.

Quatre anys perduts de la seva vida! I sort que la va salvar. I després, la postguerra del vençut. Màrius Torres va descriure magistralment la nostra situació: “Ara que el braç potent de les fúries arrasa la ciutat d’ideals que volíem bastir...”. Els nostres pares havien volgut crear una ciutat d’ideals. Nosaltres vam rebre en herència un país destrossat i sotmès.

Segueix llegint

100 edicions de Tornaveu i el reconeixement de l’Ens per la UNESCO

0
0

Hem arribat a les cent edicions de Tornaveu. Calia creure en el projecte quan fa cinc anys vam posar el fil a l’agulla per a començar a teixir-lo en aquell nucli inicial amb gent de l’Ens i de l’UCE. Hi havia un buit important que afectava ambdues institucions; més ben dit: que afectava la difusió de la intensa activitat que generaven l’associacionisme i una Universitat Catalana d’Estiu que no volia ser, només, un nucli d’iniciatives innovadores marcades per la relaxada vida de l’estiu.

Segueix llegint

LaRàdio.cat, arrelada a la gent i la terra

0
0

En una època de dificultats econòmiques en tots els àmbits, inclòs el dels mitjans de comunicació, sempre és una bona notícia l'aparició de noves iniciatives comunicatives. El 7 de gener va començar a emetre regularment Ona Mediterrània, una ràdio analògica i també digital per a recuperar l'empenta de les emissores clausurades Ona Mallorca i Som Ràdio. En aquesta mateixa línia, però de moment només per la xarxa, vol treballar una altra proposta a punt de veure la llum. El nucli impulsor de Ràdio Terra és radicat a Reus, però es planteja de construir una xarxa descentralitzada de corresponsalies i de col·laboracions escampades per tots els Països Catalans. La nova emissora digital ja ha començat a establir contactes amb emissores i futurs col·laboradors en àmbits com la cultura i la música, l'ecologisme, l'educació, l'economia, el feminisme i la política internacional. Ràdio Terra es vol constituir com a cooperativa autogestionada, i pretén esdevenir un mitjà de comunicació popular per a la transformació social. En parlem amb Sergi Franch.

· Podeu escoltar el programa en format mp3.

· També a través d'algunes ràdios locals i des de la Xarxa.

· Podeu descarregar el podcast de L'internauta des de VilaWeb o de l'iTunes.

'L'internauta' s'emet a VilaWeb cada divendres.

Tres-cents contes per a un Tricentenari: No estic per musiques

0
0

'No estic per musiques' és una expressió que vol dir: 'no m'atabaleu, deixeu-me tranquil'. Però, en coneixeu l'origen? Encara que costi de creure, s'ho va inventar una guilla. Es veu que corria pel bosc amb la cua entre cames, empaitada per un grup de gossos. I passant per una granja hi va haver una mica de rebombori. Bé, el com i el per què la guilla va exclamar 'no estic per musiques', millor que us ho expliqui el rondallaire Albert Estengre en el conte d'avui.

VilaWeb publica cada dia de l'any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d'Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l'etiqueta #300contes.

'Catalans want to vote - Human towers for democracy' supera els 100.000 euros de 2.750 mecenes

0
0

La iniciativa 'Catalans want to vote - Human towers for democracy', que pretén internacionalitzar la consulta del 9 de novembre amb una aixecada simultània de castells en set capitals europees, ha aconseguit en 17 dies 100.000 dels 120.000 euros que necessita (el 83% del total) a través de la plataforma de micromecenatge Verkami, gràcies a les aportacions de 2.749 mecenes. El projecte continua obert fins al 10 de maig, fet que significa que encara disposa de 23 dies per assolir l'objectiu que persegueix.

Els 120.000 euros que es demanen a Verkami representen, segons Òmnium Cultural, impulsora de la iniciativa, un 30% dels 400.000 euros que es calculen que costarà en total. Si s'aconsegueix l'objectiu, l'acció tindrà lloc el 8 de juny. El projecte va recaptar més de 30.000 euros amb les aportacions de 900 mecenes durant les primeres 24 hores d'exposició a Verkami, fet que suposa el rècord a Catalunya dels projectes que han rebut aquest tipus de finançament, i una millora de l'arrencada que va aconseguir el film l''Endemà' produït per Isona Passola.

Amb el lema 'Catalans want to vote - Human towers for democracy' -'Volem votar- Castells per la democràcia'- s'aixecaran castells de forma simultània en llocs simbòlics de Berlín, Brussel·les, Ginebra, Lisboa, Londres i París per reivindicar la consulta sobre la independència del 9N. L'acció, que compta amb col·laboradors com la Coordinadora de Colles Castelleres, també es reproduirà a Barcelona i altres ciutats catalanes.

Els pioners del fotoperiodisme barceloní, aplegats en una web

0
0

Ha nascut reportersgrafics.net, una web amb l'objectiu de difondre de manera divulgativa i sintètica el llegat de la fotografia de premsa catalana des dels inicis, un aspecte fonamental de la cultura catalana força desconegut, tal com diuen els impulsors. En una primera fase, el material que hi apareix se centra en les tres generacions de professionals que van publicar a les pàgines de la premsa barcelonina, de tot l'estat espanyol i també d'uns quants mitjans de comunicació internacionals des del 1900 al 1939. La pàgina es divideix en dos grans apartats, fotògrafs i publicacions, i els responsables l'aniran ampliant a mesura que avancin en la recerca.

D'aquesta manera es divulga la professió de repòrter gràfic a través de la vida i l'obra dels seus protagonistes i, alhora, es recupera també bona part del patrimoni periodístic de l'època, diaris i revistes, la majoria desapareguts el 1939, en què van treballar.

La pàgina s'estructura en dos grans apartats: fotògrafs, on es recull un breu perfil biogràfic, documentació personal i una mostra de l'obra, tant d'arxiu com publicada a la premsa; i publicacions, on s'explica resumidament cada diari o revista de l'època on van publicar els repòrters gràfics.

Aquesta eina s'anirà ampliant i actualitzant a mesura que s'avanci en la recerca i s'obtinguin els permisos sobre els materials. De moment, ja es poden consultar la vida i l'obra d'Alejandro Antonietti (1887-1961), Josep Badosa (1893-1937), Josep Brangulí (1879-1945), Gabriel Casas (1892-1973), Josep Gaspar (1892-1970), Carlos Pérez de Rozas (1893-1954), Josep M. Sagarra (1885-1959) i Pablo Luis Torrents (1893-1966), a més de prop d'una vintena de publicacions, entre diaris i revistes.

La documentació personal s'ofereix quan ha estat possible de posar-se en contacte amb les famílies, suport imprescindible d'aquest projecte, que han cedit desinteressadament el material.

La web reportersgrafics.net forma part de la Imatge Velada, un projecte de recerca 'transmèdia', començat l'any 2010. Des de fa quatre anys s'han visitat arxius, s'ha fet un buidatge de fons fotogràfics, bibliogràfics, hemerogràfics i videogràfics, s'han realitzat diverses entrevistes, tant a investigadors de diversos àmbits de les ciències socials com als hereus dels fotògrafs, i s'ha cercat documentació personal dels repòrters. Aquest darrer aspecte hauria estat impossible sense la complicitat de les famílies dels protagonistes.

Súria, capital de les caramelles

0
0

Una de les bandes sonores d'aquests dies de Pasqua correspon a les cantades de caramelles, un costum de segles en què tradicionalment s'interpretaven cançons de joia per la resurrecció de Crist. El repertori, amb tot, s'ha anat ampliant i s'hi han incorporat temes amb un to més festiu, fins a convertir-se en peces satíriques sobre aspectes de la vida social de cada poble. A Súria se celebra aquest cap de setmana l'aplec de colles de caramelles més important del país.

Cap a set-cents caramellaires de totes les edats van omplir l'any els carrers de la vila, una xifra que es preveu consolidar aquest cap de setmana pasqual gràcies a la participació de nou colles: el Tro Gros, la Llanterna, Juvenil del Foment Cultural, Grans de l’Agrupació Sardanista, Infantil de l’Agrupació Sardanista, Infantil del Foment Cultural, Altatxu, Coral l’Esplai i Coral Sòrissons. Les caramelles de Súria són documentades des del segle XVI.

De colles de caramelles, n'hi ha centenars a tot el país, que solen acompanyar les cançons amb instruments com ara la trompeta, el clarinet, el violí, l'acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal i el tamborí. De fet, el mot 'caramella' prové del nom d'un instrument semblant a l'actual gralla, que en l'antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons. Un altre aspecte important de les cantades és la dansa, perquè a més de cantar les colles ofereixen balls tradicionals, amb coreografia pròpia o inspirada en danses del país. I encara es pot destacar la participació d'uns altres elements folklòrics, com els bastoners i els trabucaires.

De les poblacions on es viuen amb més força les caramelles, a més de Súria, es poden destacar Callús, Solsona, Tàrrega, Cardona, Sant Pere de Ribes, Ordino i Sant Julià de Vilatorta, una de les poblacions del país amb la presència més antiga de caramelles. La colla actual és hereva de la Confraria del Roser, una organització fundada el 1590 amb finalitats assistencials, i que actualment és de caràcter cultural. El municipi ha sol·licitat enguany la declaració de les caramelles del Roser com a Festa Patrimoni d'Interès Nacional.


Dies de processons

0
0

Per Setmana Santa hi ha processons i representacions de la passió i del viacrucis en molts indrets del país. Com cada anys, tot seguit fem un recull de les propostes més destacades d'aquests dies, de punta a punta del territori.

Divendres Sant

Divendres Sant és dia de processons. La més antiga és la de la 'Sanch', de Perpinyà, amb gairebé sis segles d'història. Per les portes de l’església de Sant Jaume passa el condemnat, tot de vermell, envoltat pels penitents negres encaperutxats, acompanyats del so incessant d’una campaneta. Els segueixen al ritme del repic dels tambors els 'misteris', les figures processionals de crists i marededéus dels Dolors, i els cants dels goigs.

També és molt espectacular la processó del Sant Enterrament, a Sineu; la de Tarragona, que és una de les més multitudinàries, amb la participació de més de tres mil persones entre confrares, armats i membres de bandes de música; la de Castelló de la Plana i els actes que es fan a Sagunt, declarats d'interès turístic. A Girona és un espectacle veure els Manaies executant l'estrella i la roda en la processó de Divendres Sant, com també a Mataró. I a l'Alguer es fa la Processó de Nostra Senyora de les Set Dolors, una de les més lluïdes i sentides de Sardenya.

Les processons de l'Encontre

Diumenge es fan per tot el país escenificacions (tant processons com representacions de caràcter teatral) de l'Encontre del Diumenge de Resurrecció o de Pasqua. La singular processó de l'Angelet d'Ascó, el Cant de l'Àngel d'Olot i de Blanes, l'Angelet de la corda d'Alfarrasí i la recitació de les desmes i la trencada del càntir a Flix i la processó dels Xiulitets d'Alcoi, recorden la trobada de la Mare de Déu amb Jesús després de la resurrecció.

La processó de l'Angelet d'Ascó (Ribera d'Ebre) es tracta d'una variant exclusiva de les processons de l'Encontre que es fan per tot el país. Tot i dir-se 'processó', no ho és. Es tracta d'una funció parateatral que es representa des de fa anys i panys (la tradició oral es remunta, de fet, a més de cent anys).

L'Angelet de la Corda d'Alfarrasí (Vall d'Albaida) és l'últim acte de la Setmana Santa. De bon matí, a dos quarts de nou, les figures de la Mare de Déu Dolorosa i de Jesús es troben a la plaça Major. És aleshores quan una xiqueta aparta el vel negre que cobreix el rostre de la Mare de Déu, anunciant així la resurrecció de Jesús, mentre el cel s'omple de coloms i globus de colors.

A Alcoi se celebra, el diumenge de Glòria de bon matí, la processó dels Xiulitets, que és la processó de l'Encontre. Quan Nostre Senyor i la Mare de Déu es troben, tots els assistents es posen a bufar uns xiulits que porten preparats per a aquest esdeveniment, que són uns botijons menuts plens d'aigua.

Representacions de la Passió

Cal recordar, a més, que aquests dies es pot assistir a moltes representacions de la Passió. Les més conegudes i visitades són les de Cervera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Ulldecona, que celebra cinc segles de tradició.

CatalunyaReligió.cat disposa d'un mapa on hi ha totes les processons, viacrucis i desfilades que es fan als carrers de Catalunya durant la Setmana Santa. En aquest altre mapa, hi consten totes les passions.

Acord entre Rússia, Ucraïna, EUA i la UE per resoldre la crisi ucraïnesa

0
0

Els governs de Rússia i Ucraïna, reunits amb els EUA i la Unió Europea a Ginebra, han arribat a un acord per mirar de sortir de la crisi ucraïnesa. Segons que va anunciar ahir el ministre d'Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, van aprovar un document amb mesures pràctiques per afluixar l'onada de violència. Entre altres qüestions, van acordar de dissoldre de manera immediata els grups armats il·legals i la desocupació dels edificis a l'est d'Ucraïna per part d'activistes pro-russos. 

El document acordat per Rússia, Ucraïna, els Estats Units i la UE conté 'mesures pràctiques' per 'reduir' l'escalada de violència a l'est d'Ucraïna, on els darrers dies nombrosos grups prorussos han ocupat edificis públics. Insta Moscou i Kíev a aturar la violència, i inclou el desarmament de les milícies il·legals i el retorn dels edificis ocupats als seus legítims propietaris. També preveu una amnistia per als ciutadans que hagin participat a les protestes i que compleixin aquest acord, sempre que no hagin comès crims greus.

A canvi, el govern ucraïnès es compromet a reformar la Constitució i a ampliar 'notablement' les competències i l'autogovern de les províncies prorusses.

El pacte també preveu sol·licitar a l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) l'enviament d'observadors a la zona per tal de retornar la calma a la regió. Una missió que també hauria de servir per alliberar els detinguts durant les rebel·lions a l'est de l'exrepública soviètica a mans de simpatitzants prorussos.

'Tot això és un èxit', ha manifestat el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, 'però les paraules en paper només tindran sentit si porten a accions concretes'. Kerry, que ha comparegut en roda de premsa acompanyat de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, ha advertit Moscou que ha de mostrar 'seriositat' i que, si la situació no millora els propers dies, imposaran més sancions a Rússia.

De la seva banda, el cap de la diplomàcia russa, Sergei Lavrov, ha deixat clar que no té intenció de desplegar les seves tropes en territori ucraïnès, tot i que això suposi 'anar en contra' dels interessos nacionals. Lavrov ha insistit que la solució a Ucraïna ha d'incloure les reivindicacions de l'oposició i el reconeixement de la llengua russa. A més, el ministre d'Exteriors ha explicat que Moscou ha posat sobre la taula 'diverses propostes, però que són els ucraïnesos els qui han de decidir', ha dit.

Putin nega la participació militar russa al sud-est d'Ucraïna

El president rus Vladímir Putin ha negat les acusacions d'Occident que apunten a la participació de militars i serveis d'intel·ligència russos en les sublevacions contra Kíev al sud-est d'Ucraïna. 'No hi ha cap unitat militar ni tampoc instructors. Hi ha ciutadans locals. És una ximpleria', ha assegurat Putin aquest dijous en un programa televisat al seu país. El líder rus ha qualificat de 'greu crim' la decisió de Kíev de mobilitzar tropes a l'est del país per apagar les rebel·lions prorusses. I ha destacat 'la importància' de la trobada a quatre bandes entre Rússia, Ucraïna, els Estats Units i la UE a Ginebra per intentar rebaixar la tensió a l'exrepública soviètica.

'A l'est d'Ucraïna no hi ha cap unitat militar ni tampoc instructors. Hi ha ciutadans locals', ha assegurat el president rus Vladímir Putin a preguntes dels ciutadans del país en un programa televisat en directe. El líder rus ha qualificat de 'ximpleria' i 'fora de sentit' les acusacions internacionals de la participació de les forces russes al sud-est d'Ucraïna.

Putin ha criticat la decisió del govern ucraïnès d'enviar tropes a l'est del país amb l'objectiu d'anul·lar la rebel·lió prorussa a la zona. Una operació que Putin considera un 'greu crim'. 'En lloc d'adonar-se que hi ha alguna cosa que no funciona i d'intentar la via del diàleg, el govern ucraïnès fa noves amenaces de força', ha destacat el president de Rússia, que també ha assegurat que Kíev 'està portant el país a l'abisme'.

Marta Vilalta: 'Al-Aaiun és una ciutat policíaca que viu en estat de setge'

0
0

Aquesta setmana ha visitat els territoris ocupats del Sàhara Occidental una delegació catalana formada, entre més, per les diputades Marta Vilalta (ERC) i Hortènsia Grau (ICV-EUiA) i regidors de la CUP i ERC. Els set membres de la delegació van denunciar que dimarts havien estat retinguts per la policia durant unes hores i han alertat de la vulneració de drets humans als territoris. N'hem parlat amb Marta Vilalta, que relata com han viscut aquests dies i quina és la situació de la població sahrauís.

—Què heu anat a fer a Al-Aaiun? 
—Per observar quina és la situació que pateix la població sahrauí. Veure i conèixer de primera mà una realitat silenciada i amagada per poder-ne fer posteriorment un informe i emprendre les mesures parlamentàries o de govern necessàries per contribuir a la solució del conflicte.

—Durant el dimarts vau denunciar a través de Twitter que les autoritats marroquines us seguien… 
—Els primers problemes ja els vam tenir quan vam arribar a l'aeroport d'Al-Aaiun, on no sabíem si ens deixarien entrar al país. De fet, mentre nosaltres hem estat allà s'ha prohibit l'entrada d'unes cinc delegacions europees. En el nostre cas, vam tenir sort de poder accedir al país, ara bé, els tres dies hem estat seguits en tot moment per la policia marroquina, en un intent clar d'intimidació. En qualsevol moviment que fèiem teníem com a mínim un parell de policies de paisà seguint-nos i fent-nos fotografies.

—Al vespre hi havia la manifestació en defensa dels drets del poble sahrauí. Per què us van prohibir d'anar-hi?
—Un dels moments de més tensió que vam viure va ser durant aquesta manifestació, en què es demanava a les Nacions Unides que ampliessin el mandat de la missió especial a la zona amb la vigilància dels drets humans. Nosaltres volíem fer la tasca d'observadors en la manifestació, però se'ns va prohibir de sortir al carrer al·legant que la nostra presència exaltava les masses i donava ales a la revolta. Per això ens van retenir en una casa, perquè no veiéssim què passava al carrer, on no es garantia el dret a manifestació ni el dret a la llibertat d'expressió i es reprimia amb contundència els qui que hi volien participar.

—Què va passar mentre vau estar retinguts?
—L'estona de la manifestació vam estar retinguts en una casa particular d'una família sahrauí. Allà, i per saber què passava al carrer, vam pujar al terrat. Ens van llançar alguna pedra, creiem que algun agent de paisà, en un nou clar intent d’intimidació. Al cap d'una estona la policia marroquina ens va deixar sortir, ens va escortar fins a l'hotel (eren quinze policies per als set membres de la delegació) i allà ens van retenir una estona allà. Això que nosaltres hem viscut és una part molt petita del que pateixen cada dia la població sahrauí.

—Un dels membres de la delegació, Jordi Escoda, va dir per Twitter que la policia havia torturat sahrauís. Què en sabeu?
—És així. La tortura és un fet recorrent per part de la policia marroquina davant la població sahrauí. Els presos polítics --la majoria, empresonats sense cap motiu, només per ser sahrauís-- pateixen tortures i vexacions de tota mena. Això ho hem pogut constatar parlant amb ex-presos o amb familiars de víctimes. Però tota la població viu en un estat de setge, perquè al llarg dels anys s’han produït desaparicions, detencions injustificades, atacs a les cases de sahrauís, repressió en les manifestacions i violència.

—També heu denunciat la connivència de la MINURSO amb les autoritats marroquines. No són allà per vetllar pels sahrauís? 
—Aquesta és una de les qüestions més vergonyoses del conflicte, perquè la MINURSO, la missió de l'ONU per al Referèndum al Sàhara Occidental, només té el mandat de garantir l'alto-el-foc i preparar el terreny per fer el referèndum, però no per protegir els sahrauís ni per garantir els drets humans, la qual cosa és molt difícil d'entendre. El consell de seguretat de l'ONU decideix avui [ahir, dijous] la renovació del mandat de la MINURSO i nosaltres hem demanat de manera expressa i urgent que en aquesta renovació s'ampliïn les competències de la missió perquè també es vigilin i protegeixin els drets humans. Si això no passa, la MINURSO, i per conseqüència la comunitat internacional, són inútils per a la resolució del conflicte i a la vegada es converteixen en còmplices del que està passant.

—Després d'aquests dies de visita al territori, a quines conclusions arribeu?
—La principal conclusió és que al Sàhara Occidental es vulneren de forma sistemàtica dels drets humans. Al-Aaiun és una ciutat policial que viu en estat de setge, la població sahrauí no té cap dret garantit. Nosaltres hem recollit molta informació de testimonis directes i redactarem un informe que presentarem al parlament, el govern, els mitjans i la societat civil per difondre la situació real, sensibilitzar sobre el conflicte i emprendre les mesures adequades per contribuir a solucionar el conflicte i com a mínim a garantir la defensa dels drets humans. Ha estat una experiència molt dura, no per allò viscut sinó per allò que la població sahrauí ens ha explicat. Tenim l'obligació de ser la veu d’un poble reprimit que lluita de forma totalment pacífica per la seva llibertat.

S'ha mort Gabriel García Márquez, un dels grans noms de la literatura universal

0
0

El periodista i escriptor colombià Gabriel García Márquez, premi Nobel de Literatura del 1982, s'ha mort a la ciutat de Mèxic als 87 anys d'edat. Márquez ha estat un dels noms més importants de la literatura sudamericana en espanyol i va residir uns quants anys a Barcelona. En les seves obres Márquez va crear un món ple de mites, entre els quals sobresurt el de Macondo.

La mort de l'home conegut arreu del món com Gabo l'ha confirmat a través de Twitter la periodista mexicana, pròxima a la família Fernanda Familiar. L'autor de novel·les com 'Cien años de soledad' o 'Crónica de una muerte anunciada' va néixer a la localitat colombiana d'Aracataca el 6 de març del 1927. Autor d'una obra prolífica, un dels membres més destacats del corrent del realisme màgic va guanyar el premi Nobel de literatura el 1982.

García Márquez va tenir una intensa relació amb Barcelona, ciutat en la qual va residir durant els anys setanta, ja mundialment famós, sota el paraigües de la potent agent literària Carme Balcells.

'Cien años de soledad' li va donar fama mundial i el va convertir en l'autor més destacat d'un dels moviments més famosos de la literatura llatino-americana, el realisme màgic. Altres obres destacades de l'autor inscrites en aquest moviment són 'El amor en los tiempos del cólera', publicada el 1985, o 'Crónica de una muerte anunciada', del 1981, obra en què el lector sap des de la primera línia que segueix un protagonista que acabarà morint. Al llarg de la seva trajectòria, aquestes i la resta d'obres que van sortir de la seva ploma -inclosa la seva autobiografia, 'Memorias de mis putas tristes'- han venut més de 40 milions d'exemplars arreu del món, i han estat traduïdes a 36 idiomes, inclòs el català. Va ser Avel·lí Artís Gener, Tísner, l'encarregat de traduir la que en català es diria 'Cent anys de solitud'.

Una trajectòria que també va estar reconeguda pels premis. A banda del Nobel que va rebre el 1982, Gabriel García Márquez va rebre la Medalla de la Legió d'Honor francesa, el premi búlgar Jordi Dimitrov per la pau o la condecoració Águila Azteca a Mèxic.

A banda de l'obra literària Gabo, com se'l coneixia popularment, va cultivar el periodisme, ja fos elaborant cròniques i reportatges de temes tan diversos com el president veneçolà Hugo Chávez o com a corresponsal a París per al diari 'El espectador'.


Més informació de VilaWeb sobre García Márquez:

-'Vivir para contarla', l'autobiografia novel·lada de Gabriel García Márquez

-Mèxic va espiar durant 20 anys García Márquez

-El poble natal de García Márquez rebutja adoptar el nom de Macondo, escenari de 'Cien años de soledad'

-García Márquez segons Tísner.

'El sabio catalán', l'escriptor oblidat que va influir en García Márquez

0
0

El 'sabio catalán' és un dels personatges de la cèlebre novel·la de Gabriel García Márquez 'Cien años de soledad'. És el vell erudit que regenta una llibreria amb llibres molt antics, on Aureliano compra els que li calen per a desxifrar els pergamins de Melquíades. El personatge, marcat per la nostàlgia de la de la seva terra natal, on acaba tornant, i, alhora, la de Macondo. Manté correspondència amb Aureliano, fins que un dia aquest no vol llegir una carta enviada des de Barcelona que informa de la mort del 'sabio catalán'. D'aquest personatge, en va sortir una frase famosa del llibre: 'Tota primavera antiga és irrecuperable'. 'El sabio catalán' fou un homenatge de García Márquez a un escriptor català, de Berga, força desconegut: Ramon Vinyes.

Vinyes (Berga, 1882 – Barcelona, 1952), escriptor i editor, fou l'autor d'obres teatrals com ara 'Al florir els pomers' (1910), 'Qui no és amb mi…' (1929),' Peter's Bar' (1930) i 'Comiats a trenc d'alba' (1938), i va publicar el recull de prosa poètica 'L'ardenta cavalcada' (1909). Pòstumament, se n'editaren també uns quants llibres de narracions, com ara 'L'albí' o 'El noi de Bagà'.

Malgrat l'oblit durant molt temps a Catalunya, Vinyes va tenir un reconeixement important a Colòmbia. El 1913 hi emigrà. Visqué un any a Ciénega i després a Barranquilla. Hi fundà la revista Voces (1917-20), on va marcar línia editorial, hi esdevingué el mestre de les noves generacions d'escriptors i hi publicà escrits d'autors catalans, espanyols i americans. Va obrir una llibreria on es reunien els joves literats colombians. Des del 1920 va fer viatges a Catalunya i a partir del 1931 es va establir novament a Barcelona. Fins que va esclatar la guerra i es va exiliar, després d'haver passat un any a França, novament a Colòmbia.

Fou aleshores que va conèixer García Márquez, i uns quants autors més aplegats en el Grup de Barranquilla; van conformar-lo escriptors com José Félix Fuenmayor, Álvaro Cepeda Samudio, Germán Vargas, Alejandro Obregón, Ramon Vinyes i Gabriel García Márquez, entre més, que va esdevenir una tertúlia d'intel·lectuals entre el 1940 final dels anys 1950. L'escriptor colombià recordava en el primer volum de les seves memòries, 'Vivir para contarla' (Mondadori, 2002), la primera i única conversa que va arribar a tenir a soles amb Ramon Vinyes.

L'única conversa privada de García Márquez i Vinyes

En aquella conversa, al bar Japy, on es reunien sovint, García Márquez duia una carpeta amb l'esborrany del primer capítol de la seva primera novel·la, 'La hojarasca' (1955), on va posar els fonaments de l'univers que més tard va desplegar a 'Cien años de soledad'. Vinyes li va demanar si hi podia fer un cop d'ull. Després d'haver llegit els papers mecanografiats i plens de correccions als marges, Vinyes va dir, tal com recordava l'escriptor colombià: 'Es veu que és un material encara cru, com és lògic. Però va bé.' Després d'uns quants comentaris tècnics, sobre l'ús del temps, Vinyes li va donar un parell de consells.

El primer, l'evocava així García Márquez: 'Em va aconsellar que la ciutat de la novel·la no s'anomenés Barranquilla, tal com jo havia decidit en l'esborrany, perquè era un nom tan condicionat per la realitat que deixaria al lector molt poc espai per a somiar.' I el segon fou aquest: 'No ensenyeu mai l'esborrany de res que escrigueu.'

Després, explica García Márquez, Vinyes va tornar a Barcelona, el 15 d'abril del 1950. Recordava el buit que havia deixat en el grup de tertúlia, i el començament de la correspondència que van mantenir amb ell, a través de Germán Vargas. 'Va començar una correspondència freqüent i intensa, en la qual explicava molt poca cosa de la seva vida i molt d'una Espanya que continuaria considerant terra enemiga mentre visqués Franco i mantingués l'imperi espanyol sobre Catalunya.'

El reconeixement

Ramon Vinyes es va morir el 1952 a Barcelona, recordat i valorat en els ambients intel·lectuals de Colòmbia, però oblidat al seu país. No fou fins trenta anys després de la seva mort, en ocasió del centenari del naixement, quan hi va haver els primers reconeixements públics a la seva figura a Catalunya. 'Des de final de la dècada de 1980 es va editar la seva obra --en bona part, inèdita--, i uns quants crítics i experts en la seva figura, com Jordi Lladó i l'editor Jaume Huch (Edicions de L'Albí), van elaborar estudis que van ajudar a situar el seu nom en la història de la literatura catalana.

El 2012, el Teatre Nacional de Catalunya va recuperar el nom de Vinyes estrenant la comèdia 'Ball de titelles', del 1936.

Més informació sobre Ramon Vinyes:

Ramon Vinyes, a la web de l'AELC.

Ramon Vinyes, a Enciclopèdia.cat

El personatge de 'el sabio catalán', a la Wikipedia.

Rull i Simó defensen que un govern de concentració construeixi el nou estat català

0
0

El secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, aposta perquè el proper govern que surti d'unes eleccions sigui de concentració, si li toca gestionar la construcció d'un nou estat. 'Si el poble decideix crear una nova realitat, un nou estat, el govern tindrà la funció principalíssima de fer-ho, i es necessitarà un govern molt ampli, transversal, potent, inclusiu, amb moltes forces, perquè serà una situació extraordinària', ha declarat en una entrevista a l'agència ACN. La diputada d'ERC i vice-presidenta del parlament, Anna Simó, ha dit que coincidia amb el punt de vista de Rull.

Ho ha expressat així en un piulet a Twitter:

Agafant de model el cas d'Escòcia, Josep Rull opina que aquest executiu de concentració en tindria prou amb un any i mig per construir les estructures d'estat i negociar amb el govern espanyol i amb la comunitat internacional la proclamació de la independència.

Siguin plebiscitàries o no les properes eleccions, Rull constatat la necessitat que el nou executiu sigui fort si les urnes han apostat per la construcció d'un nou estat català. 'Si la majoria del poble vol l'estat propi, el nou Govern ha de gestionar que això sigui viable, que vol dir negociar-ho, que vol dir construir els instruments d'estat i que quan es proclami aquest nou estat català, aquest nou estat sigui viable', ha remarcat el dirigent de CDC, que ha recordat que el procés 'no s'acaba amb la consulta, sinó amb la declaració d'un nou estat'.

Rull ha parlat d'un Govern 'amplíssim', no només incorporant ERC, sinó tots els partits partidaris del dret a decidir. I és que el secretari d'Organització de CDC ha remarcat que Catalunya estaria davant d'un 'autèntic procés constituent', i 'com més ampli i transversal sigui l'executiu millor'. De fet, ha recordat que el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, ha subratllat aquesta legislatura que calen 'instruments excepcionals davant de moments excepcionals'.

'Negociar la proclamació d'un nou estat'

Si el poble català s'expressa a favor de la creació d'un estat propi en una consulta o en unes eleccions plebiscitàries, ha continuat Rull, el Parlament i el president de la Generalitat estarien 'legitimats per negociar la proclamació d'aquest nou estat'. En aquest punt, s'ha referit al model escocès, on el govern d'Alex Salmond ja ha establert que es dóna un any i mig abans de declarar la independència en cas que guanyi el referèndum del 18 de setembre. En aquests divuit mesos, haurà de negociar amb l'executiu britànic i amb la comunitat internacional, a més de construir les estructures d'estat que necessitaria un hipotètic estat escocès.

A parer de Rull, a Catalunya també cal un temps 'raonable' per negociar i construir les eines necessàries perquè l'estat català fos viable, i ha opinat que el termini que s'ha marcat Salmond també podria ser aplicable per al cas català. 'La diferència és que ells tenen un estat disposat a negociar, i nosaltres no', ha lamentat, tot afegint que Catalunya, precisament per aquest motiu, ha de tenir unes estructures d'estat 'molt sòlides per fer el pas endavant'. 'Tu pots tenir tota la voluntat, però si no tens una hisenda pròpia, recursos per fer front a les obligacions els primers mesos o control les infraestructures estratègiques, és molt complicat tirar-ho endavant', ha reflexionat.

Després d'aquest període de negociació, és quan es produiria una declaració d'independència, que seria unilateral si no hi hagués un acord amb el govern espanyol. Rull dibuixa aquest escenari tant després d'una consulta, que és la prioritat de CDC, com després d'unes eleccions plebiscitàries en cas de no poder convocar el poble a les urnes el 9 de novembre.

No hi haurà oferta de PP i PSOE

Mentre no arriba aquest moment, Rull ha advertit PP i PSOE que 'estan perdent un temps valuosíssim'. El convergent ha titllat d'estètic el moviment que ha fet el secretari general dels socialistes espanyols, Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè 'si anés més enllà d'una estricta gestualitat, voldria dir que reconeix la possibilitat de votar'.

'Quan es fa una proposta d'aquestes característiques, si se li vol donar transcendència, seriositat i rigor, el primer que hauria de fer Rubalcaba és demanar una entrevista amb Rajoy', ha continuat Rull.

En tot cas, ha trobat 'molt poc versemblant i plausible' que finalment pugui haver una proposta de PP i PSOE, i ha apostat perquè Catalunya vegi fent tot allò que depèn d'ella mateixa, construint els marcs necessaris per decidir i construir un nou estat.

Estudiants de la Columbia University expliquen en un vídeo per què aprenen català

0
0

'Estudiar català, per què?' Amb aquesta pregunta comença el vídeo que han elaborat els responsable dels estudis de llengua i cultura catalana a la universitat de Columbia, a Nova York. Un vídeo en què responen aquesta pregunta uns quants alumnes i ex-alumnes que han après català o que n'aprenen: expliquen què els ha aportat l'aprenentatge de la llengua i quines han estat les raons que els han mogut a fer-ho. 'Per entendre milor la cultura catalana; per anar a Barcelona i fer una feina sabent-lo parlar; perquè és una llengua bonica, per conèixer gent nova; perquè la cultura catalana és fascinant; per recuperar les arrels, l'origen català d'alguns parents…'.

El vídeo, l'ha publicat a Facebook, amb una gran difusió, la responsable dels estudis, Elsa Úbeda:


Què els passarà, als funcionaris de l’estat en una Catalunya independent?

0
0

La independència de Catalunya implicarà obligatòriament la substitució de l’administració estatal espanyola per l’administració catalana en aquells serveis i competències que ara té reservades el govern espanyol. Aquesta obvietat ens porta a preguntar-nos què els passarà, als treballadors que s’ocupen actualment d’aquests serveis i competències de l’estat, els funcionaris estatals, després de la independència. L’estat espanyol tenia a mitjans de 2013 més de vint mil funcionaris a Catalunya --21.377, concretament--. Aquest dubte no quedarà resolt fins que es produeixi la negociació de partició. Si no hi ha negociació perquè l’estat espanyol es nega a reconèixer el nou estat, la decisió sobre aquests més de vint mil funcionaris estatals serà dels dirigents encarregats de bastir la nova administració catalana.

Quines propostes s’han fet fins ara?

Diversos documents i entitats han fet propostes sobre la situació dels funcionaris de l’estat espanyol en un futur estat català. El portal ElClauer.cat, impulsat per catorze entitats de referència de la societat civil, dedica una pregunta a la qüestió: ‘En quina situació quedarien els funcionaris de l'estat espanyol que treballen a Catalunya en un futur estat català?’ I dóna una resposta: ‘Aquesta és una de les qüestions que seran objecte de negociació entre el nou estat independent català i l’estat espanyol un cop aconseguida la independència. En el procés constituent caldrà aclarir el traspàs dels funcionaris que depenen de l’administració espanyola a la catalana, que també pot incloure baixes i altes personals voluntàries.’ I posa un exemple: ‘La manera com es van incorporar agents de cossos policíacs espanyols a l’estructura dels Mossos d’Esquadra quan es va crear la policia catalana.’

El document ‘Estatuir Catalunya’ explica que tenim ‘un percentatge baix de funcionaris, tant si es compara amb les comunitats autònomes espanyoles com amb Espanya o amb al tres països europeus. Si es compara amb estats europeus amb uns nivells de riquesa similars, Catalunya té els percentatges més baixos.’ La densitat de funcionaris necessària per l’estat català és un debat sobre el model de país que té evidents connotacions ideològiques.

L’economista Josep Pedrol, al llibre ‘Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència’ (Profit, 2014), assenyala que l’estat català necessitaria entre cinquanta mil i setanta mil funcionaris més dels cent seixanta mil que té la Generalitat per cobrir les funcions que actualment són competència de l’estat i per reforçar l’administració catalana actual. Pedrol considera lògic que ‘una bona part dels funcionaris estatals siguin traspassats a la Generalitat del nou estat’.

Mobilització de funcionaris de l’estat a favor de la independència

Els principals interessats en resoldre aquest dubte són els propis funcionaris estatals a Catalunya. Ja fa uns mesos que es va crear una comissió de treball formada per funcionaris de l’administració espanyola dins de la sectorial pertinent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Han creat una comissió específica perquè els seus interessos i perspectiva són diferents de les dels funcionaris de la Generalitat o de les administracions locals. Aquests funcionaris treballen amb una certa discreció personal per evitar rebre pressions als llocs de feina. Però conviden els altres funcionaris estatals interessats en la independència de Catalunya a sumar-se al col·lectiu.

Consideren que han quedat una mica oblidats en els debats sobre la Catalunya independent i que no hi ha debat obert sobre el seu futur. També denuncien que sovint corren informacions malintencionades --l’estratègia de la por-- que afirmen que l’estat català refusarà d’incorporar els funcionaris estatals, que no podran canviar d’administració i que seran distribuïts per l’estat espanyol. Pensen que si queda clar que podran integrar-se a l’administració catalana es desactivarà la desconfiança de més funcionaris estatals respecte la independència.

Quants funcionaris de l’estat hi ha a Catalunya?

El Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques (BEPSAP) espanyol de juliol del 2013 feia recompte dels funcionaris estatals destinats a cada província. Comptava tan sols els funcionaris de carrera, el personal laboral i eventual, interins i contractats. En canvi, no incloia els alts càrrecs, ni el personal d’empreses públiques, fundacions, mútues o consorcis. Tampoc no comptava els treballadors del CNI, ni de RTVE, ni d’AENA.

Tenint en compte aquests condicionants, el recompte tenia un resultat de 21.377 treballadors, als que caldria sumar 6.627 agents de la policia espanyola i la guàrdia civil i 1.624 soldats de l’exèrcit espanyol. Per àmbits d’actuació, els més de vint mil funcionaris es distribueixen així: 9.852 treballadors de l’administració pública estatal (delegació del govern espanyol; delegacions ministerials; i servei públic d’ocupació); 3.212 treballadors de la Seguretat Social; 2.264 treballadors de l’administració de justícia; 1.701 treballadors de l’Agència Estatal (CSIC, AEMET, i Agència de Seguretat Aèria); 5.348 treballadors d’entitats públiques empresarials i organismes públics amb règim específic (Ports de l’estat; salvament marítim; ADIF; Renfe; SEPI). Finalment, també cal sumar 3.539 treballadors de Correus --no inclosos tampoc al butlletí oficial-- als 21.377 restants.

Desfilada de legionaris filofranquistes a Badia del Vallès

0
0

Sant Pere de Ribes s'ha desempallegat enguany dels legionaris espanyols en les processons de Setmana Santa. Però no ha estat el cas de Badia del Vallès, on avui a la tarda hi ha hagut una processó amb la presència de la Germandat dels Antics Cavallers Legionaris de Barcelona, vestits tots amb l'uniforme militar i duent els seus característics estendards. N'hi havia prop de mig centenar. Aquesta germandat fou condecorada ara fa dos anys per la Fundación Francisco Franco, atorgant-li el títol de membre d'honor.

Mitjançant Twitter, el periodista Quique Badia Masoni ha fet aquestes fotografies de la processó:

El periodista Bertran Cazorla n'ha difós el so ambient:

Rafel Martín denuncia la brutal agressió que va rebre de la policia a Mestalla

0
0

A la mitja part de la final de copa entre el Barça i el Madrid a Mestalla, en Rafel Martín, un jove afeccionat blaugrana de Cadaqués, va anar al labavo. Duia una estelada penjada al coll. Es va trobar vuit agents de la policia espanyola que li van barra el pas, el van colpejar, el van llençar a terra i el van detenir. Sense cap motiu aparent. Així ho ha denunciat ell mateix. 'Un policía se'm va posar al davant, em va agafar pel coll i em va dir "ara veuràs català de merda". Em van pegar', relata Martín. Avui ha denunciat els fets a la comissaria dels mossos d'esquadra a Roses.

Aquest és el relat dels fets, en declaracions a l'agència ACN:

'Em van estomacar de valent i em pensava que m'hi quedava', continua explicant. 'Em vaig deixar caure a terra i em van trepitjar el cap. Em van emmanillar, em van ficar dins d'una furgoneta, em van portar a la comissaria, vaig demanar un informe de lesions, em van dur a un ambulatori, vaig estar cinc hores emmanillat, em van portar a comissaria, on vaig passar la nit i al matí he passat a disposició judicial, i m'han deixat  i sense fiança.'

El jove diu que els grup d'agents se'l va endur fins al furgó policial sense deixar d'apallissar-lo. 'Hi va haver un moment en què m'asfixiaven tan fort que no podia respirar; jo els deia que em deixessin, que m'estava morint', concreta.

Mentre l'arrossegaven, el jove va caure a terra i va ser aleshores quan explica que li van 'trepitjar el cap'. Rafa Martín assegura que rebia 'per totes bandes' i que l'única cosa que va poder fer era protegir-se i intentar demanar auxili. 'En cap cas em vaig defensar', precisa.

Aquella nit, va estar-se ben bé cinc hores emmanillat. Primer els agents de la policia espanyola el van dur a comissaria, d'allà a l'hospital i després, altre cop als calabossos, on va passar la nit. L'endemà va passar a disposició judicial. Segons explica, s'hi va estar ben bé quatre hores fins que el van deixar en llibertat.

'Quan se'm van endur del camp, els policies ni tan sols em van llegir els drets; només ho van fer quan estava a dins del calabós i va arribar la meva advocada', diu. Va ser als jutjats quan va saber de què l'acusaven: d'unes faltes per haver-se negat a identificar-se.

'Va ser per l'estelada'

Martín creu que els policies el van apallissar perquè, a més de la samarreta del Barça, duia una estelada lligada al coll. 'Al camp hi havia milers d'estelades, i espero que a ningú més li passés el mateix que a mi; però jo crec que va ser per això', relata.

El jove té un ull de vellut, una rascada a la cara i marques arreu del cos. 'Quan ahir vam arribar, vaig fer-me un altre reconeixement: tinc tot el cos macat, marques als canells i una fissura en una costella que em fa respirar amb dificultat', explica. I hi afegeix: 'Estic masegat, tinc hematomes al tòrax i contusions a les cames i als genolls'.

Amb el nou reconeixement, Martín i el seu pare han anat fins a la comissaria dels mossos d'esquadra de Roses (Alt Empordà) per denunciar l'agressió. De moment, aquest és el primer pas, perquè ja han posat el cas en mans d'un advocat i dimarts vinent preveuen presentar una nova denúncia als jutjats de València.

'Estic disposat a arribar fins on faci falta', explica el jove de Cadaqués. I conclou: 'Vull agrair totes les mostres de suport que he rebut, i dir a aquells qui em donen suport que no abaixaré les mans i que arribaré fins al final'.

CiU i ERC exigeixen explicacions a Fernández Díaz sobre l'agressió policíaca a Mestalla

0
0

Tant CiU com ERC han anunciat que demanaran explicacions al ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i als comandaments policíacs per l'agressió que va patir dimecres en la final de copa a Mestalla el jove afeccionat del Barça Rafel Martín, que fou colpejat per agents de la policia, mentre li deien 'ara veuràs, català de merda'. ERC, a més, ha demanat la dimissió de Fernández Díaz, perquè no és pas la primera vegada que passen incidents com aquest.

Notícia relacionada: Rafel Martín denuncia la brutal agressió que va rebre de la policia a Mestalla

El diputat republicà al congrés Joan Tardà ha assegurat a través d'un comunicat que 'aquest tipus d'actuacions en què hi ha ciutadans que són colpejats, insultats i segrestats per la policia pel fet de portar banderes estelades, es vénen repetint des de fa molt de temps'.

A més, Tardà ha explicat que fa uns quants mesos ERC ja va presentar 'un informe sobre les agressions patides per ciutadans per part de la guàrdia ivil i la policia per haver parlar català', tot i que no han obtingut resposta del ministeri. Els republicans també demanaran la compareixença de Jorge Fernández al congrés per tal que aclareixi els fets.

Per la seva banda, el portaveu de CiU a la comissió d'Interior del congrés, Feliu Guillaumes, demanarà explicacions al director general de la policia, Ignacio Cosidó, Cosidó ha de comparèixer dimecres pel cas de les fotos dels jutges a favor del dret a decidir que van aparèixer a la portada a 'La Razón' i Gullaumes aprofitarà per sol·licitar a Cosidó que expliqui l'actuació dels agents de la policia espanyola amb l'aficionat del Barça.

'Barbablava, l'esperança de les dones'

0
0

Aquest també és l'últim cap de setmana per a veure 'Barbablava, l'esperança de les dones', al teatre Tantarantana. Es tracta del mite mite de Barbablava revisat i convertit en una tragicomèdia plena de paradoxes. Un text tendre, divertit i cruel que barreja amor i mort, que reflexiona i deixa al descobert les pulsions humanes, la solitud i les frustracions. I una pregunta latent durant tota l'obra: 'Has estimat mai més enllà de tota mida?'

Viewing all 22123 articles
Browse latest View live