El 46% dels espanyols suspendria l’autonomia de Catalunya si es convoca la consulta del 9 de novembre, segons un sondatge publicat avui al diari El Mundo. Un 37,6% no és partidari d’aquesta mesura. Això sí, segons el mateix sondatge, el 50% dels espanyols creu que el govern català convocarà la consulta malgrat la negativa del congrés espanyol. I indica, també, que un 70% considera que en cas que el parlament català aprovi una llei de consultes pròpia per a contrarrestar la prohibició del congrés, el govern espanyol l’hauria de portar al Tribunal Constitucional. També és remarcable el fet que un 19% dels espanyols siguin partidaris de fer la consulta malgrat l’oposició frontal del govern espanyol.

Finalment, un 36,9%, creu que Rajoy hauria de tenir una posició més ferma vers les aspiracions catalanes, mentre un 27,3% considera que hauria de tenir una actitud més receptiva. En la mateixa pregunta feta a Rubalcaba, un 41% considera que hauria de ser més ferm i un 21% creu que hauria de ser més receptiu.

L'Ajuntament de Gandia continua decidit a retirar l'escultura d'Antoni Miró que recorda la batalla d'Almansa, malgrat l'oposició de veïns, entitats i l'artista mateix. El batlle, Arturo Torró (PP), ha anunciat que ja havia tramitat l'expedient per a traslladar de lloc l'escultura '25 d'abril de 1707', una decisió que ha pres de manera unilateral. Coincidint amb això, la Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor '25 d'abril' ha publicat un vídeo en què explica la història de l'escultura i exposa els motius pels quals s'oposa que sigui retirada.

Fa mesos que la plataforma es mobilitza per evitar el trasllat d'aquesta escultura. Tampoc no hi està d'acord l'autor, Antoni Miró, que en una entrevista amb VilaWeb afirmava: 'Ens ha costat tres-cents anys de posar aquesta escultura; no podem deixar que la lleven' 

Centenars de milers de vehicles es desplacen avui per les carreteres del país, en la tornada de Setmana Santa. Ahir a la tarda ja hi va haver algunes retencions, i es preveu que aquest matí també n'hi hagi, ja que es concentren en poques hores els vehicles que tornen a les àrees metropolitanes i que van sortir de manera més esglaonada entre la primera i la segona fase de l'operació sortida. En total, es calcula que en aquesta fase de tornada es desplacin uns 600.000 vehicles, una xifra molt similar a la de l'any passat.

Us oferim tot un seguit d'enllaços per a consultar l'estat del trànsit i la previsió del temps.

El trànsit:

Podeu seguir l'estat del trànsit a l'instant a les carreteres del Principat, a les del País Valencià, a les d'Andorra i a les de Mallorca.

Servei de consulta mitjançant el mòbil.

El temps:

El temps a l'Oratge de VilaWeb i la previsió al Principat, al País Valencià, a les Illes, a Andorra i a Catalunya Nord.

Els aeroports:

El Prat

Manises

Palma

Menorca

Alacant

Perpinyà

Girona

Reus

Lleida-Alguaire

El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, ha opinat que Espanya acabarà acceptant que una Catalunya independent continuï formant part de la Unió Europea perquè deixar-la fora perjudicaria els espanyols d'una manera 'molt severa'. 'Pot haver un vet al principi, però si al final aquesta nova realitat es consolida i és reconeguda internacionalment, al primer que li interessa que Catalunya formi part de la UE és a l'estat espanyol', ha remarcat Rull en una entrevista a l'ACN, on ha recordat que el 70% de les mercaderies que surten d'Espanya cap a la resta d'Europa passen per Catalunya. És més, ha opinat que l'estat espanyol acabarà reconeixent un nou estat català si ho fa la comunitat internacional.

'Una Catalunya fora de la UE, a qui perjudica d'una manera molt severa és a Espanya', ha subratllat Rull fent referència a aquest debat que plana sobre el procés. El dirigent de CDC ha apuntat que una Catalunya amb aranzels d'entrada i de sortida perjudicaria no només l'estat espanyol, sinó també la resta d'Europa, tot recordant que els Pirineus són la porta de pas per a les mercaderies entre Espanya i la UE. 


A això li ha sumat el factor del PIB que aporta Catalunya, similar al de Finlàndia. 'Ningú actua en contra dels seus propis interessos', ha defensat Rull, que fins i tot ha opinat que un nou estat català fins amb bones relacions amb el seu veí espanyol 'pot acabar sent bo per a tothom', ja que aquesta pot ser 'la gran reforma estructural que Espanya necessita'.

En la mateixa línia, ha opinat que l'estat espanyol pot no acceptar al principi una declaració d'independència per part de Catalunya, però al final ho hauria d'acabar fent si hi ha un reconeixement internacional del nou estat català. 'S'hi podem oposar un any, dos anys o tres anys, però al final, quan hi ha unes majories democràtiques molt clares, quan les coses s'han fet pacíficament i impecablement, al final aquestes noves realitats apareixen, i per això a Europa hi ha molts més estats que fa cent anys', ha argumentat.

Demostrar a la comunitat internacional que s'ha intentat tot abans de fer una DUI

Rull ha remarcat que la voluntat de CDC és que la declaració d'independència per part de Catalunya sigui negociada, i no unilateral, però no ha descartat una DUI si l'estat espanyol no s'avé a dialogar. Això es produiria tant després d'una consulta com en cas d'haver de recórrer a unes eleccions plebiscitàries. En aquest sentit, ha assenyalat que cal demostrar a la comunitat internacional que s'ha intentat tot abans d'arribar a aquest extrem, és a dir, 'acreditar que s'han fet servir totes les vies legals' per cridar el poble a les urnes, i que s'ha intentat negociar amb l'altra banda. 'El que és imprescindible és que ho fem impecablement bé', ha conclòs.

El secretari d'Organització de CDC ha reconegut que no es pot tenir la garantia del reconeixement internacional abans de declarar la independència, però ha apuntat que es pot gestionar aquest risc fent gestions prèvies per saber de forma informal si algú està dispoat a fer el pas en cas que Catalunya es declari independent.

Ha citat les declaracions fa uns mesos dels president de Lituània i Letònia, que van donar suport al dret a decidir de Catalunya si es portava a terme de forma pacífica i democràtica. 'Aquest és el màxim nivell de simpatia i reconeixement que podem tenir previ al reconeixement d'un nou estat', ha opinat.

El col·lectiu Jóvens de les Terres de l'Ebre fa anys que lluita contra les agressions i amenaces a les Terres de l'Ebre. Darrerament, però, la seva activitat ha tingut un ressò especial, sobretot arran de l'acció #avuinopaguem del 6 d'abril passat per a reclamar trens dignes i connexions ferroviàries més bones per a les comarques de l'Ebre. Desenes d'activistes van pujar als trens sense pagar i Renfe va decidir de suspendre el servei de trens durant tota la tarda. Acte seguit el col·lectiu va multiplicar els suports. Aquest cap de setmana, a més, ha organitzat la quarta Bicicletada reivindicativa per les Terres de l'Ebre amb el lema 'Pedalant pel territori: lluita, festa i rebombori!', que ha aplegat participants de tots els pobles. I el 30 de març passat va participar a la manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra el Pla Hidrològic del govern espanyol (reportatge en vídeo). D'aquest col·lectiu, que continua creixent, de les seves reivindicacions i del futur d'unes terres que massa sovint s'han sentit abandonades, en parlem amb una de les seves membres, Júlia Urgell.

—Existiu de fa temps, però les darreres accions sobretot als trens de les Terres de l'Ebre han tingut molt ressò…
—Sí, l'acció #avuinopaguem l'hem feta dues vegades. En la primera vam aconseguir arribar a Barcelona amb tren sense pagar per la línia de Tortosa. Per l'altra línia, que passa per Móra i Falset, no vam aconseguir arribar a Barcelona. Els agents de seguretat ens ho van impedir i vam acabar pagant. En la següent, el 6 d'abril, Renfe va decidir no deixar sortir el tren de Tortosa i no hi va haver servei durant tota la tarda de diumenge, que és quan viatja la major part de la gent. La posició de Renfe va ser en tot moment de voler tallar en sec totes les reivindicacions. Però arran del que va passar, molta gent s'ha sumat a la causa i ha entès la reivindicació.

—Què reivindiqueu?
—Volem més trens els divendres i els diumenges, que és quan la gran majoria de gent es desplaça cap a Barcelona o Tarragona, i ara són del tot insuficients. També demanem una reducció de les tarifes.

—Quant costa el viatge?
—Actualment anar i tornar de Tortosa a Barcelona costa trenta euros i no hi ha cap descompte ni per a estudiants, que ho fan cada setmana, ni per a desocupats. A vegades és més econòmic compartir cotxe, malgrat els peatges. És evident que no hauria de ser la manera i que cal un transport públic.

—Hi ha el sentiment d'una terra oblidada?
—Hi ha un gran desequilibri territorial. Aquí els joves no poden estudiar per a guanyar-se un futur laboral. Per tant, l'única opció per a molts és pujar a estudiar a Tarragona o a Barcelona. I per a això ha de ser el transport públic. Nosaltres, a diferència de moltes altres zones del país, pràcticament no en tenim. Les connexions amb Barcelona i Tarragona no són bones, però és que, a més, moure's amb transport públic per les Terres de l'Ebre és impensable perquè pràcticament és inexistent.

—A més del transport, el col·lectiu té altres lluites…
—Jovéns l'Ebre va néixer l'any 2001 per lluitar contra el Pla Hidrològic del govern espanyol i estava format sobretot pels joves de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Quan es va aturar el pla i mig guanyar la lluita el col·lectiu es va frenar. Però el 2008 es va reemprendre perquè hi havia noves amenaces per a les Terres de l'Ebre. Va ser aleshores quan va el col·lectiu va canviar de nom i va passar a de Jóvens de l'Ebre a Jóvens de les Terres de l'Ebre, perquè no es va limitar a una lluita contra les agressions al riu sinó a tot el territori.

—Per exemple?
—N'hi ha moltes! La massificació eòlica a la Terra Alta, la caducitat de les centrals nuclears, el cementiri nuclear, les centrals tèrmiques, la plataforma Castor, etc. però no es tracta només de dir no a aquestes agressions, sinó de denunciar-ne les causes, que són pura especulació capitalista sense cap benefici pel territori. Un cas paradigmàtic és el de la Terra Alta, on a través d'una energia neta com l'eòlica podríem avançar molt, però l'únic que s'ha fet és especular amb el territori. Hi ha més parcs eòlics que pobles, però no ha donat cap mena de rèdit a les Terres de l'Ebre.

—També hi ha el sentiment de ser una terra utilitzada, en el pitjor sentit…
—Des d'una òptica política, sí. Som pocs i per a alguns comptem poc. No és el mateix deixar Tortosa sense transport una tarda de diumenge que deixar Barcelona sense transport. Ens sentim abandonats, sí, però no ens quedem en això. No ens volem considerar abandonats i lluitem perquè això no passi.

—El vostre col·lectiu és un exemple del teixit social que ha generat la resposta a aquestes lluites?
—Sí, per exemple la Bicicletada serveix per a teixir resistències entre totes les lluites que hi ha a les Terres de l'Ebre i compartir experiències amb tots els col·lectius. Potser no ho sembla, però hi ha molta gent organitzada. Hi la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que fa moltíssima feina; la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que tots coneixem i que ha tingut molt ressò; hi ha Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia, i moltes més. La idea és treballar junts i no quedar-nos amb el no de protesta, sinó que volem construir alternatives i dir quin és el futur que volem per a les Terres de l'Ebre. Per això a la Bicicletada hi ha xerrades sobre tota mena d'àmbits que interessen a totes les plataformes.

—Amb un nou estat català a la vista…
—El dret de decidir no es refereix només a canviar de bandera. També vol dir decidir sobre els recursos naturals, sobre com es gestionen, i sobre moltes coses que el nou estat haurà de decidir. Nosaltres volem incidir en aquest desequilibri territorial del qual parlàvem. Si construïm un estat nou, que ho sigui de veritat.

Acaba d'aparèixer la sisena edició del llibre de Vicent Partal 'A un pam de la independència' (RBA), tot un èxit de vendes des de que va ser publicat ara fa just un any.

El llibre, disponible a les llibreries i parades per Sant Jordi i que el podeu comprar també per internet, narra com el Principat ha arribat tan a prop de la independència i la creació d'un nou estat i fa una proposta de com voldria l'autor que fos la república catalana.

Una de les frustracions més freqüents quan s’està planificant un viatge és quan el bitllet d’avió al que tens l’ull posat i fa setmanes que vols comprar, tot d’una canvia de preu.  Llavors ens lamentem de no haver-lo reservat abans, quan el preu encara era baix i ens el podíem permetre.

Un seient buit són diners perduts. Aquesta és la mentalitat que tenen les companyies aèries, que han d’intentar vendre totes les places per tal de cobrir els costos mínims. Ara bé, en un mateix vol és força probable que cada passatger hagi pagat una quantitat diferent pel mateix bitllet.  Quin és el millor moment per comprar el bitllet? Uns asseguren que el millor és adquirir-lo dos mesos abans de la sortida del vol, d’altres sostenen que dues setmanes i fins i tot hi ha qui afirma que el millor és comprar-lo un parell de dies abans. 

El ‘revenue management’

L’estratègia que fa que els preus es fixin d’una determinada manera és el que es coneix com a ‘revenue management’ o ‘yield management’. Tal com assegura el professor d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, Ricardo Flores, el procés de ‘revenue management’ pretén “posar a la venda el producte adequat al client adequat en un moment concret i a un preu determinat”.

La tècnica es pot aplicar només en indústries amb una demanda incerta. En el cas de les companyies aèries fins la sortida del vol no se sap quina serà la demanda real de bitllets però la capacitat està fixada amb antelació segons els seients disponibles a cada avió. Una altra característica és que el producte que venen, en aquest cas, un bitllet d’avió, és finit, només el poden oferir durant un període de temps concret, exactament els mesos anteriors a la sortida del vol. “A part de les companyies aèries, altres indústries que apliquen aquest sistema són les empreses de transport, els hotels i la venda d’entrades per espectacles”, afegeix Ricardo Flores.

Quin és el millor moment per comprar un bitllet?

El ‘revenue manager’ duu a terme una discriminació de preus dels bitllets d’avió amb l’objectiu de maximitzar els ingressos de l’empresa, és a dir, és l’encarregat de fixar el preu màxim que cada perfil de consumidor estaria disposat a pagar per viatjar en aquell vol. “El que intenta el ‘revenue manager’ amb la discriminació de preus és ajustar al màxim el preu que posa la companyia a la disponibilitat a pagar de cada consumidor”, diu Ricardo Flores.  Llavors, com ho fa?

D’una banda, determina un menú de preus dels bitllets en base a prediccions fetes sobre la demanda futura i sobre la demanda real de períodes anteriors.  Aquest mètode es coneix com a discriminació de preus estàtica. Per altra banda, a mesura que s’apropa la data de sortida del vol, els preus van pujant i es duu a terme una discriminació dinàmica. De fet, tècnicament es van assignant seients de tarifes més barates a tarifes més cares, per això puja el preu. Aquesta discriminació dinàmica es troba automatitzada: “Els preus pugen de forma automàtica 28, 21, 14, 10 i 7 dies abans de la sortida del vol”, apunta Ricardo Flores, “és per això que el millor és comprar el bitllet amb molta antelació”.

‘Last-minute effect’

Hi ha persones que prefereixen esperar fins l’últim moment per comprar el bitllet, ja que asseguren que el preu baixa dies abans de la sortida del vol. El catedràtic del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE, Josep Francesc Valls, explica que es tracta d’un fenomen poc corrent anomenat ‘last-minute effect’. “En l’últim moment, si els seients de l’avió no estan plens, els preus baixen lleugerament”, assenyala Josep Francesc Valls, “ara bé, això només passa en moment puntuals i el comprador corre el risc de perdre el bitllet si els preus no baixen”.

Factors que influeixen en el cost final

Hi ha altres factors que influeixen en la fluctuació dels preus dels vols com el cost de la benzina, que cada vegada és més car. No obstant, Josep Francesc Valls comenta que una pujada en el combustible “no es tradueix en un augment del preu d’avui per demà, perquè les companyies aèries fan l’aprovisionament en base a preus futurs, és a dir, a començaments de l’any passat ja es van proveir pels següents mesos”. Sigui com sigui, aquest és un factor d’entorn que s’ha de tenir present, de la mateixa manera que també s’han de tenir en compte les taxes mediambientals perquè cada vegada són més altes.

Qui regula els canvis de preus?

En l’actualitat, no hi ha cap normativa que reguli la fixació dels preus dels vols que estableixen les diferents companyies. L’únic condicionant és que la companyia internament ha de mirar que sigui rendible. Josep Francesc Valls ho exemplifica amb el cas de Ryanair. La línia aèria irlandesa ha anunciat que vol fer vols transoceànics a Amèrica del Nord per menys de 20 euros. Josep Francesc Valls titlla la notícia de globus sonda i afegeix que “si realment ho vol dur a terme, haurà de mirar que es proporcioni un servei adequat al client i, en segon lloc, ha de ser rendible a llarg termini”.

El responsable i co-fundador de Trabber.es, un comparador de vols, hotels i lloguer de cotxes, Oscar Frías, comenta que sí que hi ha una legislació en relació a les variacions entre webs. El reglament 1008/2008 de la Unió Europea en el seu article 23 estableix els requisits de transparència que s’han de complir, com per exemple, informar sempre dels recàrrecs en el preu dels suplements.

Una parella escocesa que el 2011 va guanyar 196 milions d'euros a la loteria, n'ha donat més de tres a la campanya pel 'sí' a la independència d'Escòcia. Segons que publica avui el The Sunday Times, Colin i Chris Weir, ex-càmera de la televisió pública i ex-cap d'infermeria en un hospital públic, ja han donat 3,6 milions d'euros a la campanya en dues donacions diferents. Aquestes xifres contrasten amb el poc més d'un milió d'euros que ha recollit la campanya 'Better Together' a favor del 'no'.

Mentrestant, el 'no' a la independència continua perdent suports. Segons una nova enquesta d'aquest cap de setmana que reprodueix el diari Scotsman, el no a la independència s'ha reduït d'un 46% a un 42% durant aquest últim mes, mentre que, en aquest mateix període, el sí s'ha mantingut estable en un 39%.

Així, el vot contrari ha anat perdent força en favor dels indecisos, que se situa en un 19%. Eliminant de l'equació el nombre d'indecisos, el resultat quedaria en un 52% en contra de la independència i un 48% a favor. Les xifres situen els favorables i els contraris més frec a frec que mai.  

Un dels elements més interessants de la campanya pel 'sí' són els vídeos s'han fet públics i que han circulat els últims mesos per les xarxes. Vegeu-ne dos dels exemples més impactants:

El primer parla de Kirsty, una nena que ha de néixer el dia del referèndum i es pregunta en quina societat creixerà:

El segon, aquest vídeo de Yes Scotland:

La manifestació de la Diada del 2012 i la Via Catalana de l'any passat han estat les mobilitzacions independentistes més multitudinàries de la història de Catalunya. I les més pacífiques. Tot el procés de mobilització social de l'independentisme, des de la consulta d'Arenys de Munt del 2009 fins avui, s'ha caracteritzat pel tarannà pacífic i cívic, que ha contribuït a difondre'l internacionalment. Però aquests últims mesos, tant Ciutadans com el PP, han anat fent declaracions proclamant una suposada fractura social, i pronostiquen que tot plegat pot acabar en violència. L'últim de fer-ho ha estat el candidat de Ciutadans a les europees, Javier Nart.

L'estratègia de PP i de Ciutadans és de generar la sensació de 'fractura social', de confrontació, d'abocament a una situació de violència que no hi ha estat ni hi és, i que des de l'independentisme no ha propugnat ningú.

En una entrevista al diari Crònica Global, Nart deia aquesta setmana: 'Hi haurà fractura social. El PP no s'adona que el problema no és la legalitat, sinó la realitat social. Anem directament cap a una fractura social. No hi haurà trets, ni morts, però hi haurà tensió social. Hi haurà actes esporàdics de violència. No hi ha, gràcies a Déu, cap partit que propugni la violència a Catalunya. Una altra cosa és que l'essencialisme d'exclusió porta aquest conseqüències. Una cosa és que tu no ho propugnis, però quan inculques que nosaltres som unionistes, mals catalans i que, per tant, defensem el robatori a Catalunya, l'espoliació, el genocidi cultural, l'opressió i l'ocupació, com em veus a mi?'

Juan Carlos Girauta, també candidat a les europees de Ciutadans, ha estat el centre d'uns quants episodis polèmics en què ha atiat l'espantall d'un suposat conflicte social: 'Anem de cap a una confrontació violenta als carrers, als quarters, a les fronteres, a les comissaries, als aeroports, a les presons, als ports. Anem cap a un escenari bèl·lic', va dir en una entrevista al diari ABC. A més, ha acusat repetidament de colpista la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i ha contribuït, juntament amb mitjans com l'ABC mateix i El País, a la campanya de desprestigi de l'entitat.

Més, per part de Ciutadans: 'La portaveu parlamentària, Carina Mejías, va dir el mes de febrer passat, al parlament: 'Volem posar de manifest el progressiu deteriorament de la convivència a Catalunya com a conseqüència d'un procés polític endegat pel govern que avui tothom constata que ha dividit la societat catalana en dos i que tensa cada dia amb episodis d'enfrontament i agressivitat que no podem amagar.' Aquella intervenció fou subscrita de cap a cap pel PP, i fins i tot el PSC s'hi va agafar, dient que el procés sobiranista 'havia portat tensions en la convivència'.

Per part del PP, la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, és qui ha fet les declaracions d'aquesta mena més polèmiques. En la convenció del partit, el mes de gener proppassat, va fer una intervenció en què comparava el procés català amb els episodis de violència viscuts al País Basc. 'Som un partit que ha patit molt al País Basc, i veig María del Mar Blanco [presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme]. Ara patim també, d'una manera diferent, però amb l'exclusió i el rebuig social, a Catalunya. Patim perquè alguns ens volen donar lliçons de com se sent català, de com hem de viure la nostra vida, com hem d'educar els nostres fills o com has de governar. O els fas costat o no ets català. I això ho hem viscut en més llocs d'Espanya.'

Camacho ha arribat a dir que es plantejava de marxar de Catalunya:

Ella mateixa havia fet unes declaracions anteriorment proposant una altra comparació: amb la violència al nord d'Irlanda. Ho va fer per justificar una eventual suspensió de l'autonomia de Catalunya si tirava endavant el referèndum sobre la independència. 'La Gran Bretanya també ha suspès una autonomia, eh? La de l'Ulster. La va suspendre de manera pacífica. Aquí es parla de suspensió de l'autonomia i sembla que sigui el gran sotrac antidemocràtic. La Gran Bretanya ha estat capaç de suspendre una autonomia per qüestions de violència a Irlanda del Nord, que no és comparable, però també ha suspès una autonomia i no va passar res.'

Aquestes foren les declaracions de Camacho:

CiU i el PSC han fet grans avenços en la negociació d’una nova llei electoral catalana, segons que ha informat Catalunya Informació. Ambdós partits ja han acordat un sistema de doble vot amb dues urnes als col·legis electorals. L'una serviria per a elegir el partit polític que volen que els governi i en l'altra s'hi dipositarien les paperetes amb el nom dels diputats de cada territori pereferits pels votants d'aquella demarcació.

És previst que en els pròxims dies el PSC faci una proposta amb set demarcacions electorals, en comptes de les quatre actuals, renunciant així a una de les seves reivindicacions, la circumscripció única, que CiU no volia acceptar. És possible que les noves demarcacions es corresponguin a la distribució per vegueries que quedà paralitzada anys enrere, però no és segur.

Un escó per a l'Aran i un altre per als catalans residents a l'estranger

El que sí sembla clar és que es reservarà un escó per un diputat de l’Aran i un altre per al vot dels catalans a l’estranger. Segons les primeres informacions, s’establirà un mecanisme per compensar el pes territorial dels partits.

Entre cinquanta i seixanta diputats elegits per petits districtes territorials

‘Es pot produir que un determinat partit tingui més diputats elegits per districte que els que li tocarien en funció de la seva representativitat a nivell català. Aleshores hem de tenir una bossa de diputats per compensar els partits que no treuen diputats de districte’, ha dit Miquel Iceta en declaracions a Catalunya Informació.

La idea és dividir el país entre cinquanta i seixanta districtes territorials, on s'elegiria un diputat de proximitat. La resta, fins a completar els 135 parlamentaris, vindrien dels vots a les llistes dels partits per demarcacions, com fins ara.

‘Crec que la oportunitat és a tocar de dits i que no l'hauríem de perdre’, ha dit Miquel Iceta, que ha fet una crida a la resta de partits per afegir-se a un gran acord per a la nova llei electoral. Els contactes dels grups es reprendran a principis del mes que ve.

L'actor californià Craig Hill s'ha mort aquest diumenge a la nit a Barcelona a l'edat de 88 anys. A la dècada dels 50 i 60 va participar a diverses produccions de Hollywood i també d'internacionals i des del 1966 compartia la seva vida amb l'actriu i model Teresa Gimpera, amb qui es va casar l'any 1990. Entre el 1957 i 1960 va ser un dels protagonistes de 'Whirlybirds', sèrie de televisió sobre dos companys que porten a mitges un negoci d'helicòpters. A mitjans del 60 va participar en diverses 'spaghetti western', produccions italianes sobre l'oest americà, motiu pel qual es va traslladar a rodar a l'estat espanyol.

Una de les incursions cinematogràfiques de Hill va ser a 'Tot sobre Eva' (1950), la mítica pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz protagonitzada per Bette Davis, Anne Baxter, i que comptava amb també amb la presència d'una gairebé debutant Marilyn Monroe. Altres títols on va participar van ser 'Brigada 21', amb Kirk Douglas o 'Coraza Negra', amb Tony Curtis. Entre els títols sobre el 'far west', figuren 'Ocaso de un pistolero', 'Cazador de recompensas' o 'Quince horcas para un asesino'.


Passada aquesta etapa, va aparèixer anys més tard en film com 'Angoixa', de Bigas Luna, o al 2002 a 'Menja d'amor', de Ventura Pons. El seu darrer treball a la pantalla data de 2003. Va ser un petit paper a la cinta d'Óscar Aibar 'Platillos volantes'.


La figura de Craig Hill va ser redescoberta amb l'emissió al 2010 del programa de Televisió de Catalunya 'El convidat', dedicat a la seva esposa, Teresa Gimpera. El presentador i impulsor del programa, Albert Om, descobria un home que, tot i superar els vuitanta anys, encara conservava el seu atractiu i la seva elegància de 'galant cinematogràfic', així com un refinat sentit de l'humor.

'Setze jutges'. Aquesta era la contrassenya que un soldat es va inventar en plena Guerra dels Segadors, al segle XVII, per a saber si qui tenia al voltant, si amics o enemics. La idea era dir 'setze jutges' en veu alta i esperar que tothom que hi hagués a la vora respongués amb aquestes mateixes paraules. Si hi havia algú que no ho sabia dir, era sospitós de no ser català i, per tant, potser enemic. Amb el pas dels segles, aquesta expressió s'ha mantingut i fins i tot ampliat. El rondallaire Albert Estengre ens n'explica l'origen en el conte d'avui.

VilaWeb publica cada dia de l'any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d'Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l'etiqueta #300contes.

Us heu preguntat mai per què regalem roses per Sant Jordi com a símbol del nostre amor? I, encara més, per què regalem llibres? L'amor d'Afrodita per Adonis, amb una rosa blanca tenyida de sang, els cavallers de Pere el Catòlic que regalaven joies i flors a les seves estimades, un Sant Jordi que salvava princeses arreu del món, la intenció de l'editor Vicent Clavel i Andrés de promoure la venda de llibres... Són moltes les referències històriques de tots els temps que, ben relligades, expliquen aquesta tradició tant nostra. Enguany, amb vista a la Diada de Sant Jordi, Cossetània Edicions ha publicat un vídeo en què repassa pas a pas i en tan sols dos minuts l'origen d'aquesta festa. I al final hi afegeix un apunt: realment Cervantes va morir-se un 23 d'abril? No. I Shakspeare? Depèn de amb quin calendari es miri. I Josep Pla? Sí, aquest sí. Per a saber-ne més, vegeu el vídeo:

Una desena d'escriptors no signaran llibres a l'FNAC el 23 d'abril en suport a la vaga dels treballadors del Triangle. L'aturada per Sant Jordi, convocada per la CGT, vol denunciar la precarietat de les condicions laborals dels treballadors de la multinacional francesa. Toni Albà, Dani Roig, Roc Casagran, Antonio Baños, Xavi Sarrià Marta Pérez Sierra, Jair Domínguez, Carmen Amoraga, Jaume Barberà, Pep Bras i Eduard Voltas han mostrat la seva solidaritat a través de les xarxes socials i han assegurat que declinaran firmar llibres per la Diada de Sant Jordi al centre FNAC de Plaça de Catalunya. 'Suport total a la vostra vaga. Cultura i explotació són paraules que no rimen', ha piulat Pep Bras a Twitter.

La vaga ha rebut el suport de ciutadans a tarvés de l'etiqueta #NoSignisAlFNAC a Twitter. Alguns polítics, com David Fernández (CUP) i Joan Tardà (ERC) també han expressat el seu suport en sengles vídeos publicats a YouTube:

També ha rebut el suport explícit de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i de la seva presidenta, Ada Colau, en aquest vídeo:

Pau Llonch, també de la PAH, també ha publicat un vídeo de suport als treballadors:

La primera jornada de vaga, convocada el passat dissabte 19 d'abril, va tenir un seguiment discret que el propi sindicat CGT va reconèixer i atribuir a 'la rotació galopant' del personal i a la temporalitat dels llocs de treball. Segons el sindicat obrer, el 60% de la plantilla del Triangle treballa a temps parcial i cobra poc més de 500 euros. El delegat sindical de la CGT, Ferran Moltó, va assegurar a l'ACN que una de les circumstàncies que es denuncia és que cada vegada minven més els contractes indefinits, que només es reserven a 'càrrecs directius i intermitjos'.

'Hi ha companys que ens deien que estaven a favor de la vaga, però que no podien fer-la els dos dies per com afectaria això a la seva nòmina', ha afegit el delegat de la CGT, que lamenta que en el darrer any el suplement que es pagava per treballar en diumenge o festiu ha desaparegut, el que significava uns quinze euros al mes. 'Entenen ara els diumenges i festius com un dia laboral més i, per tant, neguen que s'hagi de pagar qualsevol tipus de suplement', ha assenyalat Moltó, qui també esmenta una ampliació en 21 hores de feina l'any 'totalment gratuïtes'. 'I si no volies ampliar el teu horari, et baixaven del sou entre 170 i 180 euros l'any', ha explicat.

Moltó confia que l'aturada de 24 hores es noti més el dia de Sant Jordi. Inicialment, la vaga comptava amb el suport de la UGT, però en el darrer moment ha decidit fer un pas enrere pel pes que la Diada té en la facturació anual de la cadena de llibreries.

No signaré llibres a l'FNAC.

— Roc Casagran (@roccasagran) April 19, 2014

No tinc cap intenció d'anar a signar al FNAC i el motius són prou clars. Però, amics vaguistes, no cal amenaçar - la vostra causa és justa.

— jair dominguez (@vedellconsagrat) April 20, 2014

@torracollons696 @manusimarro Espero que se solucioni abans. Si no és així, jo no hi aniré.

— Jaume Barberà (@JaumeBarbera) April 20, 2014

He decidit donar suport a #NoSignisAlFNAC , així que si voleu que us signi "La niña que hacía hablar..." seré fora amb els treballadors.

— Pep Bras (@pepbras) April 20, 2014

Sense entrar en el fons de la qüestió (que desconec): si els treballadors d'una lliberia fan vaga, aquell dia no puc anar-hi a signar. (1/2)

— Eduard Voltas (@eduardvoltas) April 20, 2014

Per tant, aquest Sant Jordi no signaré a la FNAC. Tant de bo que el conflicte es resolgui en benefici de tothom. (2/2)

— Eduard Voltas (@eduardvoltas) April 20, 2014

Ferran Mascarell ha assegurat que Catalunya és una terra 'molt acollidora', i sobretot el dia que se celebra la festa del patró, Sant Jordi. Per això, creu que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, se sentirà molt ben rebuda quan passi el dia de Sant Jordi en terres catalanes. Tot i això, Mascarell ha explicat que no entén que la vice-presidenta hagi triat precisament aquest dia, en què tot el món editorial està bolcat a vendre llibres ia  fomentar la lectura, per reunir-se amb representants del Gremi d'Editors de Catalunya. VilaWeb ja va avançar dijous la voluntat del govern espanyol de fer un cop d'efecte per Sant Jordi, en cerca d'una fotografia amable envers la cultura catalana.

'Nosaltres tenim costum de fer-les durant l'any, que és quan es prepara el dia de Sant Jordi, no el dia de la diada que és quan s'ha d'estar més pel lector i mirant que la gent compri llibres', ha afirmat Mascarell que creu que no és el dia idoni per parlar de la situació del sector ni per lligar estratègies. 'Ens sembla que s'ha de preparar durant l'any, no el dia de Sant Jordi', ha afirmat Mascarell.

Amb tot, el conseller de Cultura espera que Sant Jordi sigui, un any més, una demostració del caràcter cívic, cultural i festiu de la societat catalana. 'Sant Jordi ha de mantenir el seu caràcter, hem de comprar molts llibres de tots tipus i regalar roses', ha exposat el conseller. En relació a la politització de la festa, Mascarell recorda que ja fa anys que se li dóna una càrrega identitària però insta a mantenir el caràcter festiu per demostrar el caràcter català fora de les fronteres del país.

Mascarell ha assistit aquest dilluns la plantada de l'arbre del Maig i el Ball del Cornut de Cornellà del Terri. El conseller de Cultura ha lamentat que hi hagi alguns diaris estatals, com la Razón o el Mundo, que donin ressò a determinades enquestes contràries a la voluntat del poble català de decidir el seu futur. Segons Mascarell, són diaris que destaquen per distorsionar i assegura que l'única manera de saber realment què volen els catalans és deixant-los votar.

La treva de Pasqua establerta a Ucraïna després de l’acord de Ginebra és més fràgil que mai. El tiroteig a Slaviansk d’aquest cap de setmana va fer pujar a tensió, però avui el conflicte ha tornat a saltar al camp diplomàtic. El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Sergei Lavrov, ha acusat el govern d’Ucraïna d'incomplir els acords assolits a Ginebra. ‘L’acord de Ginebra no només no es compleix, sinó que els que van usurpar el poder a Kíev el contravenen de manera flagrant’, ha dit Lavrov en una conferència de premsa a Moscou, després de la reunió que ha mantingut amb el seu homòleg de Moçambic, Oldemiro Baloi.

Lavrov ha assegurat que el govern de Kíev es queixa que no han estat desocupats els edificis administratius, però les autoritats ucraïneses ‘no han mogut ni un dit per eliminar les causes de fons d'aquesta profunda crisi i s'han saltat grollerament els acords de Ginebra'.

El ministre rus ha subratllat que un dels punts de l'acord de Ginebra era l'amnistia als manifestants pro-russos, però que en lloc d'això les autoritats de Kíev ‘continuen detenint els dirigents polítics del sud-est d'Ucraïna’ i també periodistes. Lavrov ha responsabilitzat el govern ucraïnès del tiroteig d’aquest cap de setmana. ‘Això excedeix tots els límits’, ha dit, i ha afegit: ‘No poden o, potser no volen, controlar els extremistes, que segueixen manant’.

També ha dit que els intents d'aïllar Rússia ‘no portaran enlloc, perquè és impossible aïllar Rússia de la resta del món […]. Abans de presentar ultimàtums i amenaçar amb sancions si no complim amb les seves peticions, nosaltres apel·laríem als nostres socis nord-americans a prendre consciència de la seva responsabilitat sobre aquells als quals van ajudar a arribar al poder a Kíev’.

‘Ens posen en una situació molt complexa’, ha explicat Lavrov, que ha recalcat que Moscou ‘no només condemnarà sinó que també actuarà contra la política d'aquells que busquen desfermar una guerra civil confiant, segons sembla, en provocar un conflicte sagnant’.

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha rebut aquest dilluns, dia no festiu a Madrid, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, per començar a acordar punts i estratègies per a la campanya electoral de les pròximes europees. Segons informen en un comunitat els socialistes catalans, en la sessió de treball els dirigents han coincidit també en el fet que, una vegada passat el 25 de maig, es comencin a preparar les iniciatives per impulsar la reforma constitucional que els socialistes promouen per a trobar un encaix de Catalunya l'estat espanyol. La reunió ha servit, a més, per analitzar el seguiment dels acords del Comitè de Coordinació Política PSOE-PSC, que es va reunir a Barcelona el mes de gener passat.

Navarro i Rubalcaba volen donar una empenta a la reforma constitucional després de les eleccions europees i han començat a treballar en la iniciativa parlamentària amb la qual el PSOE tornarà a demanar al congrés espanyol.

Campanya centrada a frenar el sobiranisme

Pel que fa a la campanya electoral del pròxim 25 de maig, el líder del PSOE i el del PSC comparteixen l'objectiu d'obtenir 'una majoria progressista en les institucions europees' que, segons apunta el comunicat, 'freni la fractura social' provocada per 'les polítiques dels governs de la dreta a Europa i també els governs de Rajoy i Mas'. En aquest sentit, Navarro i Rubalcaba han acordat donar prioritat en aquest període electoral als missatges sobre la necessitat d'un canvi social i econòmic en el marc de la Unió Europea. Això s'emmarca en l'estratègia d'evitar que en les eleccions europees a Catalunya es voti en clau nacional i per a frenar el sobiranisme, tal com ha avançat avui la La Vanguardia.

L’ex-tresorer del PP espanyol, Luis Bárcenas, va dir en la seva declaració al jutge de l’Audiència espanyola que el partit tenia ‘caixes B en totes les regions i províncies’ i que es destinava a finançar les campanyes electorals. ‘Suposàvem que n’hi havia a tot arreu; ni ho supervisàvem ni ho volíem saber’, va dir Bárcenas al jutge el 10 d’abril passat, en una declaració al contingut de la qual ha tingut accés Europa Press.

Respecte a qui gestionava aquestes ‘caixes B’, Bárcenas va dir que normalment se n’ocupava ‘el secretari regional del partit de cada lloc i el tresorer […] La realitat és que en qualsevol província, en qualsevol regió de qualsevol partit hi ha donacions, especialment quan hi ha campanyes d’índole municipal i autonòmica’.

‘No se’n salva cap partit, absolutament cap’, va dir, afegint que que ‘senzillament hi ha gent que vol col·laborar amb les persones que es presenten a les eleccions i contribuir a les campanyes’. ‘Pel que vostè sabia i pel que li constava, a les seus regionals i provincials també hi havia una comptabilitat o uns papers semblants als seus? És aíxí?’, va preguntar el fiscal anticorrupció. ‘És així’, va respondre Bárcenas, que va dir que tenia encara molta documentació que encar no ha sortit a la llum.

CiU i el PSC han fet grans avenços en la negociació d'una nova llei electoral catalana, segons que va explicar ahir Catalunya Informació. Ja han acordat un sistema de doble vot amb dues urnes als col·legis electorals. En l'una es votaria el partit polític i en l'altra s'hi dipositarien les paperetes amb el nom dels diputats de cada demarcació preferits pels votants.

És previst que ben aviat el PSC faci una proposta de set demarcacions electorals, en comptes de les quatre actuals; d'aquesta manera renunciarà a una de les seves reivindicacions, la circumscripció única, que CiU no accepta. És possible que les noves demarcacions es corresponguin a la distribució per vegueries que quedà paralitzada anys enrere, però no és segur.

Un escó per a l'Aran i un altre per als catalans residents a l'estranger

Sí que sembla clar és que es reservarà un escó per un diputat de l'Aran i un altre per als catalans que viuen a l'estranger. Segons les primeres informacions, també s'establirà un mecanisme per a compensar el pes territorial dels partits.

Entre cinquanta diputats i seixanta, elegits per petits districtes territorials

'Pot passar que un determinat partit tingui més diputats elegits per districte que no els que li tocarien segons la seva representativitat a tot l'àmbit català. Aleshores hem de tenir una bossa de diputats per a compensar els partits que no obtenen diputats de districte', va dir Miquel Iceta a Catalunya Informació.

La idea és dividir el país en districtes territorials, entre cinquanta i seixanta, on s'elegiria un diputat de proximitat. La resta, fins a completar els 135 parlamentaris, vindrien dels vots de les llistes dels partits per demarcacions, com fins ara.

'Crec que l'oportunitat és a tocar de dits i que no l'hauríem de perdre', va dir Iceta. I després va fer una crida a la resta de partits a afegir-se a un gran acord per a la nova llei electoral. Els contactes dels grups es reprendran a principi del mes que ve.

Alejandro Colldefors, tercer a la llista del PSC a les eleccions europees; Ramon Tremosa, candidat de CiU; Santiago Fisas, del PPC; Ernest Maragall, número 2 a la candidatura d'ERC; i Ernest Urtasun, cap de llista d'ICV, s'asseuran plegats per debatre la construcció europea i el paper que hi ha de tenir Catalunya, segons una nota de l'Ajuntament de Barcelona, que organitza el debat. L'acte és titulat 'A Barcelona, Europa ens interessa' i tanca un programa sobre el funcionament de les institucions europees i els drets dels ciutadans de la Unió Europea. El debat serà el 28 d'abril a l'Auditori del Museu Marítim, a les 19.00.

Segons l'ajuntament, l'objectiu és 'proporcionar a la ciutadania informació i elements de debat per a crear opinió amb vista a les eleccions del Parlament Europeu'.