Quantcast
Channel: Vilaweb - Notícies Edicions - General VilaWeb

Feu-vos subscriptors de VilaWeb, per un millor periodisme, per un país millor

0
0

El cor de VilaWeb és la relació amb els lectors que decideixen de prendre un compromís de suport al diari, per mitjà del servei de subscripció. Amb un cost mínim de cinc euros el mes els subscriptors participen en les tasques informatives i aporten opinions i suggeriments, a més de beneficiar-se de serveis especials. Per fer-vos subscriptors del diari, escriviu les vostres dades en aquesta pàgina

Els subscriptors reben cada vespre un correu de la redacció on se'ls explica la feina que s'està fent, se'ls presenta la portada de l'endemà, donant accés previ a vegades a articles que els lectors normals no veuran fins l'endemà i poden llegir i comentar l'editorial que escriu cada dia Vicent Partal. Les seves aportacions en forma de comentari es publiquen l'endemà quan els lectors normals tenen accés a aquest editorial.

Els subscriptors també poden partiticipar en la creació de continguts obrint el seu propi bloc dins el diari. Els blocs són una de les seccions més seguides de VilaWeb i plantegen un panorama molt plural de temàtiques, orígens i mirades. 

Els subscriptors també tenen descomptes especials en la Botiga de VilaWeb i poden participar en actes especials reservats en exclussiva per a ells, com va ser, per exemple, el debat entre Artur Mas i David Fernàndez per a celebrar els 20 anys de VilaWeb. Un cop a l'any els subscriptors són convocats a l'Assemblea de Lectors on els responsables del diari els expliquen els projectes en marxa i escolten les seves crítiques i suggeriments. Al 2015 s'han fet tres sessions de l'Assemblea, a Perpinyà, Barcelona i València.

Per damunt de tot, però, la subscripció a VilaWeb representa un compromís per donar suport al diari i una forma de participació en la vida del país. En uns moments en que la premsa passa per importants dificultats les petites aportacions monetàries dels subscriptors, quan es posen en comú, són vitals per al sosteniment de la publicació.


Serveis per a telèfons mòbils i aplicacions de VilaWeb

0
0

Aquesta és una guia sobre els serveis de mobilitat que ofereix VilaWeb.

· Si el vostre aparell és un telèfon o una pissarreta amb sistema operatiu Android. 

Us recomanem us descarregueu l'aplicatiu de VilaWeb per a mòbils, que trobareu en aquesta pàgina de l'Android Market. Aquest aplicatiu us presenta tots els continguts del diari de forma permanentment actualitzada i us connecta amb les xarxes socials.

· Si el vostre aparell és un telèfon o una pissarreta amb sistema operatiu iOS (iPhone). 

Us recomanem que us descarregueu els aplicatius de VilaWeb per a mòbils amb sistema iOS. Hi ha dos aplicatius diferents a l'iTunes Store.

Aquest és l'aplicatiu general de VilaWeb, amb tota la informació que publiquem al llarg del dia permanentment actualitzada i amb connexió a les xarxes socials.

I aquest és l'aplicatiu especial de VilaWeb TV per a ús en iPad i Apple TV. Hi trobareu tots els vídeos a la carta i els podeu veure tant a la pissarreta com a la televisió, si teniu el sistema Airplay

· Si el vostre aparell és una Blackberry o qualsevol altre telèfon amb accés a internet

Us recomanem que feu ús de la pàgina web especial per a mòbils www.vilaweb.mobi.

 

 

També podeu usar els vostres mòbils per a accedir a altres continguts de VilaWeb:

· VilaWeb TV us ofereix en podcast el seu contingut complet, actualitzat de forma permanent

· També podeu descarregar el podcast setmanal de L'Internauta

· Els usuaris d'iPhone podeu descarregar també les aplicacions Rising Flags o l'aplicació conjunta feta pel diari Berria i VilaWeb en ocasió de la final de la Copa 2012

· En el vostre compte de mòbil podeu subscriure-vos al Facebook de VilaWeb

· En el vostre compte de mòbil podeu subscriure-vos al Twitter de VilaWeb

Les estrenes: La comèdia romàntica de producció catalana 'Sólo química' aterra als cinemes

0
0

El film romàntic de producció catalana 'Sólo química' arriba als cinemes i està protagonitzada per Ana Carlota Fernández, Alejo Sauras i Rodrigo Guirao. Aquest cap de setmana arriba també al cinema 'Ant-Man', la història d'un superheroi interpretat per Paul Rudd que té un vestit que li permet reduir la seva estatura i augmenta els seus poders. Una de les altres estrenes destacades és el drama dirigit per Wim Wenders 'Todo es posible'.

> Sólo química. Direcció: Alfonso Albacete. Intèrprets: Rossy de Palma, Natalia de Molina, Neus Asensi; Rodrigo Guirao Díaz, José Coronado, Àlex Monner. Gènere: Drama. Esbós: Oli s'enamora d'una estrella de cine i la televisió, Eric Soto, amb qui viurà un romanç meravellós introduint-se en un món de la fama i diners. Mentre, el seu millor amic Carlos, psicòleg, l'intenta convèncer que l'amor no existeix, que és solament un efecte químic que ens fa confondre la realitat. (Vídeo).

> Ant Man. Direcció: Peyton Reed. Intèrprets: Evangeline Lilly; Corey Stoll, Paul Rudd, Patrick Wilson. Gènere: Acció. Esbós: Scott Lang és un estafador que té la capacitat de reduir el seu tamany al mateix temps que augmenta la seva força. Però ara ha d’ajudar al seu antic mentor, el Doctor Hank Pym, a planejar un robatori al laboratori del científic Darren Cross per salvar el món. Basat en un còmic de Marvel. (Vídeo).

> Every Thing Will Be Fine ('Todo saldrá bien'). Direcció: Wim Wenders. Intèrprets: Rachel McAdams, Charlotte Gainsbourg, Marie-Josée Croze, James Franco, Peter Stormare, Patrick Bauchau. Gènere: Drama. Esbós: La vida de l’escriptor Tomas Eldan canvia el dia que, després d'una acalorada discussió amb la seva novia, atropella a un nen. Dotze anys després Tomas segueix culpant-se sense poder oblidar la tragèdia perquè aquell fatídic accident va afectar a Kate, la mare del nen, i tots els que rodegen a Tomas. (Vídeo).

> She's Funny That Way ('Lío en Broadway'). Direcció: Peter Bogdanovich. Intèrprets: Jennifer Aniston, Imogen Poots, Illeana Douglas; Owen Wilson, Graydon Carter, Scott Campbell. Gènere: Comèdia. Esbós: Arnold té una vida perfecta: està feliçment casat, té dos fills preciosos i una feina magnifica com a director teatral a Broadway. Tot canvia quan contracta els serveis d'Izzy, una jove i prometedora actriu que alterna la seva discreta carrera artística amb serveis nocturns de companyia. (Vídeo).

> Pixels. Direcció: Chris Columbus. Intèrprets: Michelle Monaghan, Ashley Benson, Jane Krakowski; Peter Dinklage, Adam Sandler, Josh Gad. Gènere: Ciència ficció. Esbós: Uns extraterrestres mal interpreten les imatges de màquines recreatives com una declaració de guerra i ataquen Nova York. L’exèrcit americà s’ha d’afanyar a reclutar vells experts en videojocs dels anys 80 per lluitar contra els alienígenes i salvar el país. (Vídeo).

> Une Estonienne à Paris ('Una Dama en París'). Direcció: Ilmar Raag. Intèrprets: Jeanne Moreau, Laine Mägi, Claudia Tagbo; Patrick Pineau, François Beukelaers, Fred Epaud. Gènere: Drama. Esbós: Anne és una estoniana que abandona el seu país per anar a  París a cuidar a Frida, una vella dama estoniana que viu a França des de fa molts anys. Però a la seva arribada, Anne se n'adona que no és ben rebuda i Frida està molt ocupada amb Stéphane, el seu jove amant. (Vídeo).

Ramon Besa: 'No vull que el Lluçanès es converteixi en el femer de la Plana de Vic'

0
0

Ramon Besa és un dels periodistes més autoritzats per a parlar del Barça i del ritme frenètic que s'hi viu. És una de les veus més honestes del periodisme esportiu català i les cròniques que escriu a El País són admirades tant pels lectors com per tot el gremi periodístic. Però Besa és també un lluçanenc en exili laboral. El seu cordó umbilical el porta a Perafita i per això no ha deixat mai d'estar-hi empadronat. Gràcies a això votarà diumenge a la consulta en què es decidirà si el Lluçanès es converteix en la comarca número quaranta-tres de Catalunya. Viure a Barcelona no l'ha privat del compromís amb la seva terra, que vol que segueixi els passos del Moianès. Tanmateix, no amaga pas que té por que guanyi el no i es perdi una gran oportunitat.

En aquesta entrevista ens parla dels motius que té el Lluçanès per a esdevenir comarca i el sentiment de pertinença de la seva gent. Però també del domini que hi ha exercit el caciquisme: de primer, durant l'època tèxtil, la indústria Puigneró i ara el Grup Tarradellas, que va convertint el Lluçanès en el 'femer de la Plana de Vic'.

—Per què us heu implicat en la lluita en favor del reconeixement comarcal del Lluçanès?
—El sentit local i l'històric és indiscutible. Si tu véns pel Bages, quan arribes a Sant Feliu Sasserra veus que entres en un altre territori, si véns pel Berguedà i entres per Alpens també ho veus; si entres per Sant Quirze o Sant Bartomeu, també... La realitat comarcal i geogràfica existeix i és històrica: només cal revisar la documentació per veure-ho. Poso d'exemple la boira. La boira del Lluçanès no té res a veure amb la de la plana de Vic, que és molt més ciutadana. La del Lluçanès és més assilvestrada, rural i salvatge. Per això en diuen 'la Lluçanesa'. Això ha existit sempre i ara s'escauen les circumstàncies per a fer política en comú. A ulls de molta gent, vuit mil persones només seríem un municipi. Però som molts que tenim sentiment de pertinença a una comunitat. Necessitem reorganitzar-nos perquè hi ha hagut una dispersió que ens ha perjudicat més que no beneficiat.

—Als anys vuitanta ja hi havia un sentiment de comarca. Per què ha tardat tant a mobilitzar-se?
—Per mi hi ha hagut dos fets molt substancials. Un és el Consorci, que ha posat el Lluçanès al mapa, al marge dels errors que hagi pogut cometre. I un altre fet cabdal ha estat l'Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès. Abans, els pares intentaven assegurar el futur dels seus fills a través d'un ensenyament que necessàriament era fora del Lluçanès: Vic, Manresa, Manlleu... En canvi ara, els joves es formen al Lluçanès. Tots es coneixen entre ells i tant hi fa si són d'Olost, de Sant Boi o de Prats. Els joves d'avui estan més formats, més preparats i tenen una mentalitat de comarca, no com la gent gran, que són els més recelosos. Tenen por, una certa recança. No s'adonen que la mancomunitat de serveis necessita una acció política i que, si no, no hi ha res a fer. S'ha d'entendre que tots els batlles han de poder remar en una mateixa direcció. Poble per poble, el corrent se'ns emportarà a tots.

—La gent gran és la més indecisa?
—Crec que el sentit de pertinença ja és molt arrelat en la gent jove, però no sé si ho és tant en la gent gran. Jo em pregunto: la gent que diu que no, que m'expliqui el perquè. L'única excusa que sento és que costarà més diners, i això és mentida. Això és un sentit conservador. Tenim una població envellida i la gent més gran té aquest sentiment que quan li canvien el gestor, el metge i el secretari sempre es fa per anar malament. Han de veure que a vegades es poden fer canvis per anar més bé. El que em sabria greu és que l'índex de participació fos baix, perquè no accepto la indiferència. Tenim les rutes de la transhumància, el pa de forment, podem presumir d'en Perot Rocaguinarda, de la Mercè de Pecanins, de la bruixeria... Són valors que es poden explotar més si ens convertim en comarca. Això sí, no suporto és el nom de 'subcomarca'. Si guanya el no, d'acord, però que ens treguin l'etiqueta 'sub'. És una consideració pejorativa.

—Els pobles més contraris a la constitució de la comarca del Lluçanès són Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra, més avesats a fer vida a Vic i Manresa.
—Jo entenc que hi hagi tendències i costums, però si et fixes en Sant Bartomeu, geogràficament té més pertinença al Lluçanès que no pas a Osona. Però per les circumstàncies de les comunicacions tenen més hàbit d'anar a Vic. Ara, és una qüestió de necessitats i el Lluçanès pot cobrir-les. També han de saber que si baixen a Vic són clients, en canvi al Lluçanès es poden convertir en un subministrador. Jo entenc que hi hagi divisió, igual que a Sant Feliu, però confio en el jovent d'aquests pobles, que són els que comencen a mirar més cap al Lluçanès que no pas a Vic i Manresa. Reclamo que el Lluçanès sigui una comarca per poder-hi viure. La comarca del Lluçanès no només és una comarca de ser, sinó d'estar. Ser i estar, i estar vol dir que tota la gent tingui oportunitats per poder-hi viure.

—En un article a El País definíeu el Lluçanès com 'el femer de la Plana de Vic'. La constitució de la comarca pot ajudar a evitar-ho?
—Si més no és per a pensar-hi. Jo reclamo un equilibri. Però jo no vull que la Plana de Vic es converteixi en el subjecte d'Osona i nosaltres ens convertim en el femer de la Plana. Si volem presumir de comarca i dels seus encants naturals, això vol dir fonts, paisatge i masies rurals. Per això es tractaria que l'acció política determinés on es poden situar les granges, on es pot situar la producció càrnia sense malmetre el conjunt rural i natural del Lluçanès. No vaig contra el Tarradellas, però no pot ser que amb el xantatge de donar feina, algunes empreses facin el que vulguin. Això és caciquisme, una situació que ja havíem superat. Estic a favor d'aquestes indústries, però que no facin allò que els doni el gust i la gana. I això només es pot afrontar amb un poder polític important. El Lluçanès és una comarca en què encara hi ha molts vicis de por, i la gent ha de perdre la por de mirar-se les coses amb normalitat.

—S'ha passat de Puigneró a Tarradellas. Quin mal es fa al Lluçanès?
—L'únic que busquen és un lloc on poder fer allò que vulguin. Les grans empreses de pinso i ramaderia volen llocs on poder ficar les granges i la merda, no un lloc on poder fer una indústria agroalimentària correcta. Hi estic a favor, d'aquestes empreses, però en un lloc on el control l'exerceixin els poders locals, no ells. Gràcies al Puigneró es va construir la carretera de Perafita a Sant Bartomeu per als seus camions i ara Tarradellas ha aconseguit fer la carretera d'Olost. Això serveix perquè molta gent conegui el Lluçanès, però volem que coneguin el nostre Lluçanès. Hi ha d'haver un equilibri. Per això es necessita un poder que els pugui demanar explicacions i tretze batlles tenen més poder que un de sol. No es pot permetre que posin granges al costat de la riera de Merlès perquè quan plou puguem engegar tota la merda riera avall. Això és un atemptat. Tinc la sensació que la gent que té els diners i el poder fan el que els rota; el Puigneró en el seu moment i avui dia aquesta 'aristocàrnia'.

—També heu dit que per a ser comarca no cal que l'administració es dupliqui, sinó utilitzar elements cohesionadors com La Rella.
—La Rella fa una cosa molt important, que és la divulgació de serveis. Jo crec en els serveis, cosa que han oblidat els mitjans d'avui dia. És una guia que explica tot allò que es fa i hi ha al Lluçanès. Crec molt en la premsa comarcal com a centre de producció de periodistes. És molt més difícil ser un bon periodista local que no pas un bon un periodista global. El periodisme local t'obliga a enfrontar-te amb la gent del poble i si publiques una informació que no agrada, l'endemà et pots trobar el batlle del poble al cafè i el pot enviar a la merda. La Rella ha de mantenir aquest sentit de proximitat i de serveis. I el distanciament respecte de l'administració. La Rella no es pot convertir en el portaveu dels ajuntaments. Ha de ser l'altaveu de la gent que vol expressar-se, els que necessiten divulgar, opinar. Però mai fer els butlletins del poble.

—Tornareu mai a viure al Lluçanès?
—Jo sempre dic a la meva parella que la meva aspiració és anar a jubilar-me al Lluçanès. M'agradaria anar-me'n a Perafita, escriure, pensar i no tenir una activitat com la que tinc avui dia a Barcelona. Si jo a Perafita tinc uns bons serveis: wifi, una carretera com Déu mana cap a Barcelona, que en lloc d'anar a cinema a Vic pugui a anar a Prats o Olost, que si se m'espatlla el cotxe ho pugui solucionar a qualsevol lloc de la comarca... Si qualsevol servei que necessito per a poder viure el tinc a la comarca, serà més fàcil que pugui convèncer la gent que tingui dubtes que el Lluçanès és un bon lloc per viure.

— Coneixeu bé Pep Guardiola. Està il·lusionat amb el gest de tancar la llista conjunta independentista?
—Sí, perquè ell és un paio compromès. La gent creu que els esportistes són anormals i només saben jugar a futbol, bàsquet o córrer amb moto, i per tant no tenen pensament polític. Però quan un ho fa la gent en sospita. Jo puc dir que és una persona excepcional, una personalitat, no només esportivament sinó intel·lectualment i política. Crec que si no s'hagués manifestat no s'ho hauria perdonat mai. Té un gran sentit de pertinença al país, a una comunitat que té una aspiracions i creu que ell pot sumar. Assumeix el risc que algú li pugui dir cul d'olla o que un equip pensi que no el contractarà mai, però ell sentia la necessitat de fer aquest pas. A vegades a la vida hem de perdre els complexos i més enllà que agradin o no, hem de dir què pensem i sentim, i crec que el Pep sempre ha estat molt conseqüent amb si mateix i sempre ha cregut en una Catalunya independent.

La Unió Europea pot invocar l'article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució

0
0

En el debat desfermat a Espanya sobre l'aplicació extraordinària de l'article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l'estat espanyol. 

La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l'aplicació de l'article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus.

L'article 7 del Tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. 

L'any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l'article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.

El document aclareix que la intervenció europea es pot fer contra l'acció d'un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal --la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic--, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió Europea.

Aplicacions anteriors 

L'article 7 del tractat ja ha estat invocat per les autoritats europees, sense arribar --llevat del cas d'Àustria--, a aplicar-se les penes que preveu, entre les quals la més greu seria la suspensió dels drets de vot i representació de l'estat membre afectat. 

Ara com ara, en quatre ocasions la Comissió Europea ha recorregut a l'amenaça de fer ús de l'article 7 i en totes quatre ha fet reaccionar l'estat membre, que normalment ha ajustat les mesures polèmiques que volia aplicar a allò que li demanava la Unió Europea.

El cas més famós va tenir lloc l'any 2000, quan a Àustria es va proposar de formar una coalició de govern que incloïa el Partit de la Llibertat (FPO), d'ideologia nazi i dirigit per Jörg Haider. La Comissió Europea va reaccionar contra aquesta possibilitat i va dictaminar un seguit de sancions efectives contra Àustria. Després de mesos de negociacions i de l'elaboració d'un informe sobre les polítiques del govern austríac, les sancions van ser aixecades, perquè es va entendre que s'havien rectificat els problemes més greus, relacionats amb el tractament dels refugiats, els immigrants i les minories nacionals.

El segon cas fou l'enfrontament de la Unió Europea i Hongria el 2012, quan aquest país va redactar una nova constitució i d'una llei de mitjans que atemptava clarament contra la llibertat d'expressió. La Comissió de Venècia del Consell d'Europa va identificar els principals problemes que tenia aquesta nova constitució i, tot seguit, la Comissió Europea va iniciar els procediments de sanció prevists en l'article 7.

Pocs mesos després, a Romania, va esclatar una crisi política amb l'elecció del primer ministre Víctor Ponta. La Unió Europea va veure amb preocupació un seguit de maniobres que involucraven tant el parlament com els tribunals i va amenaçar d'aplicar l'article 7 contra aquell país. Tanmateix, més tard es van elaborar uns informes que indicaven que la situació s'havia anat reconduint satisfactòriament.

Una mica abans, hi havia hagut el cas, a França, de l'expulsió de gitanos romanesos i búlgars pel govern de Sarkozy. L'executiu francès havia especificat que l'expulsió era de membres de la minoria rom (gitana). La Unió Europea va reaccionar indicant que aquella decisió era incompatible amb els valors democràtics de la Unió. No es posava en qüestió el dret d'un estat membre d'expulsar emigrants il·legals, però sí que es considerava que expulsar en massa membres d'una ètnia o d'una minoria nacional era completament contrari als valors democràtics europeus. El govern francès va rectificar i, tot i que ha continuat expulsant immigrants il·legals, ha tingut molta cura de no identificar-los com a membres de cap minoria.

RECEPTA: Escabetx de tomàquet rosa ple

0
0

El restaurant Can Majó de Montmeló, que forma part del col·lectiu Cuina VO, ens ofereix aquesta recepta que es podrà tastar diumenge a la Fira del Tomàquet del Vallès, a Santa Eulàlia de Ronçana.

Ingredients:

8 tomàquets rosa ple

2 cebes vigatanes tallades fines

250 g d’oli d’oliva

1 manat d'herbes fresques (menta, alfàbrega, orenga…)

100 g de vinagre de cabernet sauvignon

2 cogombres

Mig api-rave

100 g de Xerec sec

Elaboració:

Per fer l’escabetx escalfem l’oli a mig foc i afegim la ceba tallada i les especies i ho anem vigilant i remenant, (10 minuts). Al final afegim el vinagre, el xerès sec i els tomàquets i ho deixem cuinar durant 3 minuts i reservem a la nevera.

Tallem les altres verdures a daus petits i les amanim amb les herbes fresques i un toc de mostassa. També s’hi pot posar anxoves o formatge.

Per muntar el plat posem el conjunt de verdures com a base del plat i llavors afegim el tomàquet. Ho decorarem amb un bastonet de pa i un toc de sal gruixuda i d’oli de l’escabetx.

Dotze varietats antigues recuperades de tomàquets del Vallès

0
0

L’any 2010, el cuiner i gastrònom Pep Salsetes va engegar des de l’Associació de Llavors Orientals i amb el suport del Consell Comarcal del Vallès Oriental la primera Fira del Tomàquet del Vallès. S’hi presentaven algunes varietats de tomàquets antigues recuperades de la comarca, a través de l’hort de l’Espelt de Santa Eulàlia de Ronçana, un hort on es van començar a realitzar proves per a la recuperació de varietats antigues de tomàquets, enciams i mongetes, entre d’altres. Les varietats són: Rosa Ple de l’Etern, Pometa, Cor de bou, Montserrat, Palosanto, Tardà, Pare Benet, Rosa de penjar, Tomàquet de penjar i Tomàquet de penjar ramallet. La perseverança d’en Pep Salsetes ha fet que la fira s’hagi consolidat i ja arribi a la sisena edició. Se celebra aquest cap de setmana.



En edicions anteriors, la Fira del Tomàquet del Vallès se celebrava a finals d’agost. Tanmateix, enguany s’ha traslladat a finals de juliol per poder oferir els primers i millors tomàquets de la temporada. La Fira permet descobrir, tastar i comprar tomàquets de les dotze varietats recuperades, que tot seguit us presentem; visitar l’hort de l’Espelt; i degustar uns tastets elaborats pel col·lectiu Cuina VO, format per catorze cuiners i restaurants de la comarca.

Tal com explica Carme Garrido, tècnica del Consell Comarcal del Vallès Oriental, aquestes varietats recuperades no són híbrides i han estat certificades per l’ambientòleg Jordi Puig. Enguany, amb un ajut de la Diputació de Barcelona, membres de l’associació Llavors Orientals assessoraran quinze productors per recuperar altres varietats de tomàquets antics del Vallès (Corn de Bou, nas de bruixa o pebroter; groc de Can Puig; Tomacó; Tomàquet esquena verd; Bombeta vermell o cassanelles; o Cicerol), recollir-ne les millors llavors (dels primers poms i de les peces més maques). Per això, els experts faran tres visites als horts dels pagesos i faran ells mateixos la recollida de les llavors.

Per altra banda, Carme Garrido també destaca de la fira la voluntat del consell comarcal de recuperar i promoure la venda directa per part dels pagesos, amb la voluntat de dignificar aquesta feina, difusió del producte i a través de la venda directa proporcionar al pagès un marge una mica major per al producte. És segons la tècnica una manera de mantenir el Vallès com a terra de conreu i de cultura.

Podeu accedir al pdf 'Varietats antigues de tomàquets del Vallès', un fulletó amb totes les varietats fotografiades i descrites, procedència i característiques.

Les dotze varietats recuperades:


Rosa Ple de l’Etern
Llinars del Vallès
Molt ben valorada en els tastos, serveix tant per a amanida com per fer salsa. Atesa la seva carnositat i dolçor, és molt adequada per fer la confitura dolça (a la qual recomanem posar mel i canyella).

Pometa
Santa Eulàlia de Ronçana
Aquest tomàquet, de bona mida i carnós, serveix principalment per a amanides i combina molt bé amb el formatge fresc i la salsa pesto.

Pometa
La Garriga
Té forma de poma, més petita que les altres varietats, de bon paladar, ideal tant per a amanides com per a salses.

Pometa de Lluís Vila
L’Ametlla del Vallès
De bona mida, textura carnosa i regust persistent i aromàtic, com les altres varietats de pometa és apropiada tant per a amanides com per a salses.

Cor de bou
Vacarisses
Tomàquet de gran presentació, ja que la seva forma de cor permet, un cop llescat, decorar els plats de manera vistosa. Per la seva dolçor i carnositat, se’n pot fer confitura dolça i bones salses.

Montserrat
Aquesta varietat és més gustosa i permet també, un cop llescada, bones presentacions. Molt adequada per a amanides i barreges amb salses i formatge.

Palosanto
Llinars del Vallès/Argentona
Varietat de bona mida, força aromàtica, plena i molt apropiada per a salses i gaspatxos.

Tardà
Riells del Fai
També anomenat tres caires per la seva forma, és un tomàquet de durada que aguanta la tardor i, com les altres varietats de pometa, és apropiat per a amanides i salses.

Pare Benet
Bedorc (Anoia)
La seva forma cúbica i buida el fa ideal per farcir, tant cuit com cru, i permet una presentació força atractiva. També serveix per a presentació en amanides tallat en forma d’anelles. És de bon paladar i, tot i ser buit, té les parets força gruixudes.

Rosa de penjar
Llinars del Vallès
És molt gustós i quan és madur es frega amb el pa fins i tot la fina pell de fora, que el tenyeix d'un agradable to vermell rosat.

Tomàquet de penjar
Can Mataporcs
Per aconseguir que suqui bé, cal collir-lo força madur.

Tomàquet de penjar ramallet
Té la característica de formar poms de 50, 60 i més tomàquets mitjans i petits, rodons, acabats en punxa, i que arriben quasi a la collita següent. La carn és vermella i la pell molt prima.

Tomàquet de penjar
La Vall del Tenes
Té bona conservació i suca aprofitant tot el tomàquet.

David Fernàndez a la Sexta: 'No volem rei ni en necessitem'

0
0

El diputat de la CUP David Fernàndez ha estat entrevistat en directe aquest migdia al programa 'Al rojo vivo' de la Sexta. Quan li han demanat pel bust de Juan Carlos I retirat ahir de la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona, ha dit: 'La CUP dóna suport a aquesta retirada. Perquè és algú que ja no és cap d'estat des de fa un any i perquè, des d'un punt de vista republicà, som molt lluny d'un estat neuròticament pressionat pels seus símbols.' I ho ha reblat així: 'Nosaltres ni volem rei ni en necessitem.'


Un any després de la confessió de Jordi Pujol

0
0

Avui fa un any de la confessió de l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. En una carta breu remesa als mitjans de comunicació la tarda d'aquell divendres de juliol, explicava que el seu pare havia deixat uns diners a l'estranger, procedents d'activitats il·lícites durant el franquisme, a la seva dona i fills per si la situació política es complicava i els feien falta. La confessió va desfermar una tempesta judicial, política i social que encara arrossega conseqüències.

Les reaccions van començar a aparèixer aquell mateix vespre. Totes les formacions van demanar-li explicacions públiques i que comparegués al parlament, a més de retirar-li els privilegis com a ex-president. En canvi, en un primer moment CDC no va decidir res sobre el fundador del partit, i el president Artur Mas, en un acte públic, va considerar que era un tema 'estrictament privat, personal i familiar' que no tenia 'res a veure amb CDC ni amb la Generalitat'.

La cancel·lació de la retribució pública que tenia, el tancament del personal i l'oficina que tenia al passeig de Gràcia i el manteniment només de l'escorta també va fer tancar el Centre d'Estudis Jordi Pujol, una entitat que promovia el debat a l'entorn de la seva figura.

Les paraules de personatges propers a ells es van endurir, com el batlle d'aleshores de Barcelona, Xavier Trias, que va demanar-li que 'desaparegués' i renunciés 'a tot'. Ben aviat les acusacions van dirigir-se al possible increment dels fons inicials a través de suposades comissions irregulars cobrades per ell o els seus fills gràcies al seu càrrec de president, o fins i tot amb fons procedents de la bancarrota de Banca Catalana.

Malgrat que en la carta s'oferia a col·laborar amb la justícia i a donar explicacions polítiques, en un principi es va resistir a comparèixer al parlament. El sindicat ultradretà Manos Limpias va ser el primer a presentar una querella criminal contra ell i la seva família per frau fiscal, emblanquiment de capitals i altres delictes. Després s'hi van afegir UPyD, ICV, Podem i Guanyem Barcelona. El cas va anar a parar al Jutjat d'Instrucció número 31 de Barcelona i a l'Audiència Nacional espanyola.

De la confessió al parlament

Finalment, Pujol va comparèixer a la Comissió d'Afers Institucionals el 26 de setembre. En la seva primera intervenció, va explicar que el seu pare havia guardat a l'estranger 140 milions de pessetes en dòlars, per si la situació política es complicava. En morir, va deixar aquests diners a l'esposa i els set fills de Pujol. L'oposició li va criticar que fos poc concret i el va acusar de corrupteles durant els seus 23 anys de mandat. En el torn de rèplica, un Pujol irat va renyar l'oposició per haver volgut parlar d'altres qüestions a part de la 'deixa' del seu pare i de voler incriminar la seva família en tot l'afer.

Aquella compareixença va fer que l'oposició forcés una comissió d'investigació sobre el frau fiscal i la corrupció. Després de moltes negociacions entre ERC i CiU, l'àmbit de la comissió es va ampliar a altres casos de corrupció, a més del de Pujol, com el cas Mercuri, Palau, Pretòria o Bárcenas, i es va forçar la compareixença del president Artur Mas.

El matrimoni Pujol Ferrusola va ser encausat i va anar al jutjat d'instrucció el 27 de gener. Marta Ferrusola no va voler declarar, però Jordi Pujol va tornar a donar la mateixa versió dels fets, ampliant-ne alguns detalls, com ara que hi havia un suposat paper manuscrit que el seu pare havia donat a la seva dona explicant-li l'origen dels fons. Sobre la multiplicació dels 140 milions inicials als 540, ho va justificar per les bones inversions fetes. Podeu veure la compareixença íntegra de Pujol Ferrusola i llegir-ne aquesta crònica: Jordi Pujol Ferrusola deixa retratat el parlament.

Tres fills més també van declarar, i van explicar que era el germà gran, Jordi, qui s'havia fet càrrec de la gestió dels diners a principi dels anys 90. Entre final de febrer i principisde març el matrimoni Pujol Ferrusola i el seus set fills van comparèixer al parlament.

Les intervencions van ser força polèmiques pel to i pel contingut, i algunes expressions van causar cert estupor, com quan Marta Ferrusola va dir que els seus fills no en tenien 'ni cinc' i anaven 'amb una mà al davant i una altra al darrere', tot i que alguns d'ells havien fet inversions multimilionàries a l'estranger. Aquestes són les respostes més sorprenent que va donar Ferrusola:



Intervencions com les de Jordi, Josep i Oleguer van enutjar alguns diputats, que el van retreure el to i el fet de donar poques explicacions. A final de març, Jordi Pujol Ferrusola també va declarar al jutjat d'Instrucció de Barcelona i va explicar que els diners a Andorra s'havien multiplicat en pocs anys gràcies a un producte financer poc conegut i que ell va anomenar làmines opaques.

Durant mesos s'ha lliurat una batalla judicial entre les autoritats andorranes i les espanyoles. Tant l'Audiència Nacional com el jutjat de Barcelona han demanat informació bancària a Andorra, l'advocat dels Pujol, Cristobal Martell, s'hi ha oposat amb diversos recursos i la justícia andorrana s'hi ha resistit força fins a l'últim moment.

Finalment, en el marc de les conclusions de la comissió d'investació, el ple del parlament ha reprovat aquesta setmana l'ex-president de la Generalitat.

Sànchez (ANC) avisa que si l'estat intervé l'autonomia hi haurà resposta

0
0

El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, creu que les 'amenaces' que llença l'estat espanyol quan recorda la possibilitat d'intervenir o suspendre l'autonomia de Catalunya estan fetes amb la intenció de sembrar 'la por' entre els catalans davant el procés sobiranista. En una entrevista concedida a l'ACN, Sànchez avisa, però, que si en algun moment l'estat materialitzés aquesta o altres 'amenaces', Catalunya oferirà 'resposta adequada'. D'altra banda, Sànchez assegura que després del 27-S 'no hi haurà una majoria alternativa a la sobiranista' perquè posa en dubte que a la resta de partits no independentistes siguin tots 'unionistes'.

Des de fa dies plana en l'ambient polític el missatge provinent de diferents estaments de l'estat que si el procés sobiranista pretén culminar en la independència de Catalunya, s'actuaria fins on calgués, incloent la suspensió o la intervenció de l'autonomia catalana. Segons Jordi sànchez, aquesta és una reacció que evidencia que 'la proposta de les formacions sobiranistes i les entitats els ha agafat amb el peu canviat, que un cop més han llegit malament la realitat catalana que s'han trobat que això tenia un creixement d'il·lusió que convertia el 27-S amb unes plebiscitàries'.

'Són reaccions improvisades i la majoria sense fonament jurídic. La suspensió de l'autonomia no és jurídicament possible, no està contemplada. Una altra cosa és la intervenció i altres mesures. Però el que denota és improvisació i una resposta fruit del nerviosisme', ha afegit Jordi Sáchez en la seva entrevista concedida a l'ACN.

Per al president de l'entitat sobiranista, a més, que 'per primer cop el president del govern espanyol hagi reconegut de manera explícita que la declaració d'independència és una possibilitat ben real' és 'un salt qualitatiu'. 'Diu que si això succeeix aplicaran unes mesures. Ara ja reconeixen l'escenari, i sempre ho havien negat', explica sànchez.

En qualsevol cas, si aquestes 'amenaces' de l'estat es fessin realitat en algun moment, el president de l'ANC assegura que els catalans han de saber que tant els partits com les entitats 'tindran resposta per a tots els escenaris'. 'És una hipòtesis que des de sempre ha estat contemplada. Però no es tracta de donar carta de credibilitat a les amenaces, perquè responen a una idea molt bàsica de fer por. Hem de donar un missatge tranquil·litzador perquè moltes amenaces són sense fonament. I tothom ha de saber que si les amenaces es concreten, com no seran de la nit al dia i tindran un recorregut, la resposta que es donarà serà l'adequada i sempre ajustada al màxim a la cohesió social, el civisme i la fermesa', ha explicat.

D'altra banda, i preguntat sobre quin seria l'escenari si Junts pel Sí i la CUP sumessin majoria d'escons però no de vots el 27-S, Jordi sànchez insisteix en que estarien 'legitimats' per 'iniciar el procés' d'independència 'perquè els escons és la manera que tenim en unes eleccions de comptar els vots.

A més, assegura que el recompte dels vots independentistes no es pot quedar únicament en aquestes dues llistes. 'Si obtenen una majoria de vots, es podrà dir clarament que el Parlament té majoria d'escons independentistes. Però si es queda a tres o quatre o cinc escons d'aquesta majoria, no es podrà dir el contrari perquè estem convençuts que dins d'altres formacions hi ha també persones que són sensibles a un plantejament autodeterminista', ha sentenciat, tot afegint que 'mentre el bloc del 'sí' a la independència està perfectament definit, la resta no ho està'. 'No hi ha majoria alternativa a l'independentisme avui. El 27-S no hi ha una majoria alternativa a les forces sobiranistes, perquè la resta és molt diversa. No és el mateix el PP, que C's que Catalunya Si Que Es Pot', ha reflexionat.

En aquest sentit, ha considerat que 'acceptar que només les formacions obertament independentistes són les que acumulen vots independentistes seria assumir excessivament'. 'És tant com dir que els que no estan aquí són unionistes. No és veritat, hi ha moltes sensibilitats', argumenta sànchez. I és que per a ell, 'si aquestes formacions no obtenen una majoria de vots no es pot deduir automàticament que hi ha una majoria contrària a la independència, perquè a la resta hi ha una pluralitat molt gran'.

Romeva tindrà el pes de la campanya

Després de veure com a l'acte de presentació de l'acord de Junts pel Sí el cap de llista, Raül Romeva, tenia el pes de les intervencions i era el punt central de l'esdeveniment, el president de l'ANC té molt clar que durant tota la campanya l'esquema es repetirà. 'La decisió que les persones que encapçalin no siguin líders de partits no és una cosa estrictament estètica, no és per amagar candidats ni crear confusió. És el símbol de l'excepcionalitat del moment. Per tant, no tinc cap dubte que tot el protagonisme el tindran els caps de llista, perquè el que anem a fer no és una legislatura normal i ells són els que representen aquesta excepcionalitat', ha sentenciat.

Per últim, Jordi sànchez té la porta oberta a que l'ANC celebri durant la campanya electoral un acte 'unitari' que agrupi totes les candidatures independentistes. 'És una opció, no està descartada i el que haurem de veure és que totes les actuacions que puguem fer tinguin cabuda en la legalitat, perquè tenim marge d'actuació limitat en campanya', ha dit, tot afegint que el que sí pensa impulsar l'entitat és 'una campanya ben intensa de cridar a la participació per fer que les eleccions siguin plebiscitàries'.

El Museu d'Història de Catalunya commemora l'any Muntaner amb l'exposició 'El temps dels almogàvers'

0
0

El Museu d'Història de Catalunya s'ha afegit a la commemoració del 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner, un dels quatre cèlebres cronistes medievals catalans, amb l'exposició 'El temps dels almogàvers. La crònica de Ramon Muntaner'. La mostra il·lustra un dels moments importants de la història de la Corona d'Aragó, durant els segles XIII i XIV, a través de la figura i del relat que fa Ramon Muntaner a la seva crònica.

L’obra de Ramon Muntaner, una de les quatre grans Cròniques catalanes, destaca per ser l’única en què el cronista explica la seva vida dins del marc de la història del seu temps. Això el converteix en un dels grans creadors de la literatura catalana medieval. Ara, una mostra que es pot veure fins el 23 de novembre, convida a reflexionar sobre aquesta imatge clau del passat col·lectiu de Catalunya. L’exposició es divideix en cinc àmbits temàtics – 'El llibre de Muntaner', 'L’esplendor de la reialesa', 'Oportunitats en una Mediterrània en revolta', 'L’aventura d’Orient' i 'El temps de recordar' - i entre les peces originals que s'hi poden veure hi ha un manuscrit de la ‘Crònica de Ramon Muntaner’ que data del 1353.

A partir del desembre, l'exposició es podrà veure en diversos museus de la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya i per aquelles institucions interessades. I en un format més senzill ho farà per les biblioteques o els equipaments que així ho sol·licitin a la Institució de les Lletres Catalanes. Sota el nom 'La crònica de Ramon Muntaner. El temps dels almogàvers' aquesta segona versió de l'exposició vol posar l'èmfasi en la figura de l'autor més que en el seu relat.

L’art valencià que va criticar el franquisme, a l’IVAM

0
0

L’art pop valencià de finals del franquisme, marcat per la reivindicació i el compromís, protagonitza la mostra 'Col·lectius artístics en la València sota el Franquisme. 1964-1976'. L’ exposició, que es pot veure fins el gener de 2016 a l’Institut Valencià d’Art Modern, rememora la transformació cultural que va viure la ciutat a la dècada dels anys 60 i 70. En total s’hi exhibeixen gairebé dues-centes obres que són molt crítiques amb la política, la societat i la cultura de l’època.

L’exposició pren com a arc cronològic les dates compreses entre 1964 i 1976 i fixa el seu espai geogràfic a la ciutat de València en un moment històric d’especial ebullició creativa i combativa. És el període en què la producció artística realitzada en la ciutat experimenta una mutació sense precedents.

En l’any 1964, el règim franquista celebra amb una nova estratègia de propaganda els denominats XXV Anys de Pau, i amb motiu d’eixe esdeveniment es van editar cartells, segells, exposicions, publicacions i material documental que tractava de difondre una imatge manipulada de modernitat i pacificació que l’exposició aborda, d’una manera inèdita, com a capítol introductori.

El 1964 és l’any en què es va gestar el naixement del grup format per Manuel Boix, Artur Heras i Rafael Armengol, el col·lectiu Estampa Popular de València i l’Equip Crònica. L’exposició tanca el seu arc cronològic i el seu objecte d’anàlisi amb la mort del dictador i la inauguració, quasi un any després, de la mostra contestatària ‘Els altres 75 anys de pintura valenciana’, patrocinada pel Col·lectiu de Pintors del País Valencià.

L’exposició es presenta com una dissecció i una reconstrucció de la cultura visual del moment, i és per això pel que la mostra inclou, junt amb una cuidada selecció d’obres artístiques dels principals col·lectius del moment - Estampa Popular, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Antes del Arte, Grupo Bulto, Boix-Heras-Armengol, Grupo Escapulari-o-, còmics d’Editorial Valenciana, així com llibres, revistes i material documental relacionat amb l’època.

Yann Tiersen presenta el seu darrer disc, 'Infinity', al festival Grec

0
0

Tot i que els seus treballs per a films com 'Amélie' o 'Goodbye Lenin!' l'hagin donat a conèixer entre el gran públic, Yann Tiersen no es considera un creador de bandes sonores.És un músic eclèctic amb influències que van de la música de carrer als sons d'avantguarda i del minimalisme al rock, els vals o la cançó francesa. Això és el que demostrarà aquest vespre en el concert que farà a Barcelona en el marc del festival Grec, on presentarà els temes del seu darrer treball.

El seu nou disc, el vuitè d'estudi, s’anomena 'Infinity' però tria una grafia tan especial com a títol que tant pot ser el número 8 com el símbol de l'infinit. Tiersen omple el disc dels paisatges deshabitats i de la naturalesa mineral de la seva Bretanya natal, però també d'Islàndia i de les illes Feroe. Amb temes en islandès, bretó i feroès, el disc té molt a veure amb els paisatges d'una cultura celta que Tiersen defensa fins al punt de somniar una Bretanya independent de França però integrada en una Europa federal.

A més, qui encara recordi les primeres obres de Tiersen per l’ús que feia dels instruments de joguina, veurà com l'artista recupera aquells sons a 'Infinity'. Tot i això en aquesta ocasió els manipula electrònicament i els barreja amb sons acústics en un viatge apassionant d'anada i tornada entre el món digital i l'analògic.

Quant val l’aire net?

0
0

L’interès científic en valorar o estimar la demanda d’un bé per al qual no existeix mercat és relativament freqüent en l’anàlisi econòmica. En el cas de la demanda d’aire net, atès que no hi ha mercat, les diferents tècniques d’anàlisi econòmica tracten d’estimar “el desig dels consumidors per pagar” per aquest bé.

A la dècada dels anys 70 del segle XX, van ser nombrosos els estudis que van aparèixer en aquest àmbit. Un d’ells, el de Harrison i Rubinfeld (1978), distingia entre dues formes d’utilitzar l’anàlisi econòmica per estimar el valor de l’aire net. Un primer mètode consisteix a analitzar el desig dels consumidors per pagar per una millora de l’aire, identificant-lo amb el cost que comporta per a la societat un increment de la contaminació o bé com la reducció de costos que suposaria per a la societat una millora de la contaminació de l’aire. Un segon mètode d’anàlisi consisteix a inferir el desig dels consumidors per pagar per una millora de la qualitat de l’aire a través del mètode dels preus hedònics. En què consisteix aquest mètode? Consisteix a estimar el valor de mercat d’un bé que no té mercat, com passa en el cas de l’aire net, a partir del valor de l’habitatge. Aquest mètode planteja la idea que la utilitat associada al consum d’un bé diferenciat, com és l’habitatge, ha de venir determinada per les característiques del bé. Per tant, aquesta teoria prediu que un mal econòmic, com és la contaminació ambiental de l’aire, ha de repercutir negativament en el preu de l’habitatge a igualtat d’altres característiques.

En el seu estudi per a Boston, Harrison i Rubinfeld (1978) conclouen que el dany marginal que provoca la contaminació de l’aire, almenys en el cas del mercat de l’habitatge, s’incrementa amb el nivell de contaminació existent i amb el nivell de renda de la família. Tots dos factors determinen, per tant, la major predisposició a pagar de les famílies per una millora de la qualitat de l’aire. El mateix any, Nelson (1978) analitzava per a Washington la disposició a pagar de les famílies per una millora de la qualitat de l’aire, concloent l’impacte positiu de la reducció de la contaminació sobre els preus. Més tard, Chay i Greenstone (2005), en el seu interessant article titulat “Importa la qualitat de l’aire”, demostraven que una reducció de la contaminació de l’aire incrementava el preu mitjà de l’habitatge als Estats Units.

Per seguir llegir l'article, feu clic aquí.

La Fundació i l’Escola Massana reforcen la seva col·laboració

0
0

Encara que les persones vivim ara majoritàriament a les ciutats, la natura, l’entorn que va veure com ens convertíem en els homo sapiens que som –o que hauríem de ser-, ha deixat una empremta significativa en nosaltres, de vegades tan irracional que passa desapercebuda. De fet, hi ha qui assegura que, si d’una manera generalitzada ens sentim atrets per paisatges on hi ha arbres, sol i algun rierol, és perquè aquests elements van ser importants en el nostre passat per a la nostra supervivència. I, pel que sembla, això ha deixat una empremta en el nostre ADN estètic encara que, com a espècie, el nostre present i el nostre futur depenguin ara de qüestions menys bucòliques.

La petjada que la natura ha deixat en nosaltres també s’estén a les nostres formes de relacionar-nos. Per sobreviure, els ésser vius guien les seves interaccions en base a tres grans patrons: la competència, el parasitisme i la simbiosi. És a dir, que o bé estableixen una lluita per aconseguir alguna cosa, ja sigui un aliment o un territori; o bé estableixen una relació en què només un en surt beneficiat i l’altre, sovint, en queda malmès, o bé, per últim, tenen una relació equilibrada que beneficia les dues parts per igual. Els sonen aquests models?

Quan a la Fundació Roger Torné vam decidir treballar en xarxa, evidentment, ho fèiem pensant en establir una relació de simbiosi amb entitats i persones que també centressin els seus esforços en la mateixa línia en què ho fèiem nosaltres. I no perquè la nostra supervivència en depengués, sinó perquè, en realitat, no enteníem d’altra manera la nostra existència i la nostra feina a favor de la salut infantil. En aquests termes, per exemple, es duu a terme la col·laboració amb els centres cívics i els Serveis Socials que ens posen en contacte amb les famílies els nenes de les quals entenen que poden beneficiar-se del nostre programa social Respiro en Xarxa. I també sota aquests termes es va concebre la col·laboració que, des de l’any passat, hem establert amb un dels centres educatius de referència més enllà de les fronteres catalanes i que porta més de 85 anys formant nous artistes: l’Escola Massana.

Per seguir llegint l'article, feu clic aquí.


Activitat física en la infància: l’edat importa

0
0

Practicar activitat física de forma regular i disminuir el sedentarisme aporta molts beneficis per a la nostra salut i qualitat de vida. En nens sans, l’activitat física regular millora la resistència aeròbica, la força i creixement muscular, i ajuda a mantenir els seus ossos sans i un pes saludable, a més de millorar l’autoestima del nen1. A més, s’ha demostrat que els patrons d’activitat física establerts durant la infància es mantenen després en l’edat adulta. Per això, un estil de vida físicament actiu en la infantesa ajuda a disminuir el risc de patir certes malalties cròniques que són molt freqüents en l’edat adulta com la hipertensió arterial, la diabetis, el sobrepès o l’obesitat, les malalties del cor i, fins i tot, certs problemes de salut mental, ja que contribueix a disminuir l’estrés2. A més, els nens que tenen bon estat físic dormen millor i poden fer front als canvis diaris físics i emocionals amb un major éxit3.

Però els beneficis de l’activitat física van més enllà de la salut. Amb el desenvolupament de l’activitat física i l’esport, els nens aprenen valors com l’esperit esportiu i l’entrenament1, desenvolupen una major capacitat de concentració, milloren el rendiment escolar4 i el treball en equip, i arriben objectius i metes1. A més, l’esport és socialitzador, afavoreix la companyia i redueix l’agressivitat.

Quin tipus i quantitat d’activitat física és recomanable segons l’edat?

En base als beneficis que han mostrat els estudis, sabem que resulta molt positiu fomentar la pràctica d’activitat física de manera habitual en els nostres petits. No obstant això, a l’hora de triar el tipus d’activitat física més adequada per al nen és important tenir en compte l’edat del petit i el seu nivell de desenvolupament, les seves habilitats naturals i les seves preferències per un tipus d’activitat o una altra1. El Centre Americà per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) recomana que els nens d’edat escolar realitzin activitat física agradable adient a la seva etapa de desenvolupament, incloent fonamentalment activitats que enforteixin els seus músculs i ossos. En aquest sentit, s’ha de subratllar que en l’edat infantil la varietat de l’activitat és un factor important; per això aquestes activitats poden realitzar-se en forma de jocs, esports, treballs, esbarjo, educació física o exercicis reglats.

En principi, en el nen i adolescent no hi ha inconvenients per a la pràctica de qualsevol activitat esportiva, però depenent de l’edat es poden donar algunes directrius generals.

En el cas dels nadons, aquests han de gaudir d’un temps de joc actiu il·limitat, com moure els braços i les cames, en un ambient segur i sota la supervisió d’un adult2. Per a això pot ser molt útil crear espais de joc perquè aprenguin nous moviments i a gatejar, posar-se dret, arrossegar-se i caminar. A aquestes edats i fins als tretze anys s’han de potenciar les qualitats psicomotores del nen.

Entre l’any i els cinc anys d’edat es recomana que romanguin físicament actius practicantactivitats com caminar, anar amb bicicleta, gronxar-se, o fins i tot, altres de major despesa energètica com córrer, saltar i nedar durant almenys 2-3 hores al dia5. A aquesta edat és més important el tipus d’activitat física que la seva intensitat.

Per seguir llegint l'article, feu clic aquí.

Demolicions a vista de drons

0
0

Els vídeos de demolicions controlades d'edificis solen atraure l'atenció, per la seva gran espectacularitat. Però si hi afegim una perspectiva aèria, a través de drons, les imatges encara són més espectaculars. L'edició britànica de la revista Wired s'ha dedicat a aplegar-ne uns quants, de vídeos amb drons sobrevolant edificis a punt de demolir-se, als EUA, la Gran Bretanya, Nova Zelanda...

Un de ben recent és el de la demolició controlada de l'històric Park Avenue Hotel de Detroit (EUA):

 

I un altre de ben espectacular és el de l'enderrocament de les torres de la central de Didcot, a Anglaterra, fa pocs anys:


 

Al recull de Wired en podeu veure uns quants més.

Un jove estudiant català al congrés de desenvolupadors d'Apple

0
0

Marc Clascà és un estudiant de la Roca del Vallès, de disset anys, que al començament de juny va volar fins a San Francisco (Califòrnia) per assistir al Worldwide Developers Conference d'Apple, el congrés més important de programadors dels sistemes operatius OS X i iOS. Va ser un dels més de tres-cents estudiants de tot el món que, després de superar un procés de selecció basat en la creació d'una app explicativa del seu perfil acadèmic i dels projectes desenvolupats, va rebre una beca per a accedir i participar en les activitats del congrés, des de tallers i conferències fins a la famosa 'keynote' del president de la companyia, Tim Cook, sobre nous productes i plans. Clascà explica que es va interessar per la informàtica a dotze o tretze anys, amb l'entrada a l'institut, quan va començar a fer les seves primeres webs (com la del negoci d'afinació de pianos del seu pare) i més endavant s'ha interessat per la programació web i d'aplicacions (com la de lloguer de pianos PianoConcert). Amb ell hem conversat en l'últim programa abans de l'estiu.

· Podeu escoltar el programa en format mp3.

· També a través d'algunes ràdios locals i des de la Xarxa.

· Podeu descarregar el podcast de 'L'internauta' des de VilaWeb o de l'iTunes.

· 'L'internauta' també s'emet pel Punt Avui TV, cada diumenge a les tres de la tarda.

Cinc troballes de fòssils curiosos que emocionen els científics

0
0

Dels trilobits als tiranosaures, la majoria de fòssils són de criatures amb closques dures o ossos. Aquests materials no es biodegraden fàcilment i el sediment té temps per a assentar-se al voltant seu i convertir-los en un registre de la criatura que encara és amb nosaltres milions d'anys després de la seva mort. En canvi, els organismes de cos més tou, com els cucs, es malmeten ràpidament i el seu registre en format fòssil és molt més irregular.

En circumstàncies excepcionals, amb tot, les restes d'aquests últims organismes es poden preservar i de vegades en indrets d'allò ben inusuals. Amb les habilitats detectivesques adequades, els paleontòlegs poden utilitzar aquests descobriments per a obrir noves vies per a explicar la història de la vida a la Terra. Un descobriment recent dins de roques de 50 milions d'anys a l'Antàrtida n'és un exemple particularment sorprenent: esperma de cuc fossilitzada.

És una bona mostra de l'existència de fòssils ben curiosos més enllà d'ossos de dinosaure. Ací teniu una llista dels espècimens més estranys que s'han trobat fins ara.

Esperma pre-històrica

La remarcable troballa d'espermatozous fossilitzats d'un clitel·lat o cuc 'amb collar' representa l'esperma animal més antiga descoberta fins ara, i supera en com a mínim 10 milions d'anys el rècord anterior d'un col·lèmbol trobat en ambre al Bàltic.

La conservació de l'esperma fou possible perquè aquesta mena de cucs es reprodueixen llançant els seus òvuls i esperma en embolcalls protectors. En aquest cas, una closca dura va mantenir-los intactes fins que els científics els van descobrir en fons marins a la península Antàrtica. I encara es va requerir una anàlisi microscòpica d'alta potència per a descobrir-hi l'esperma.

Una gambeta siluriana molt ben dotada

Si una mostra d'esperma de 50 milions d'anys ja és sorprenent, què me'n diríeu, d'un penis de quasi 425 milions d'anys? Descobert en una rasa prop dels límits entre Anglaterra i Gal·les al començament de la dècada del 2000, un petit ostràcode, o gambeta, ha demostrat ser clarament masculí. Conservat en tres dimensions amb tots els seus teixits tous fossilitzats, és proporcionalment molt ben dotat. 'Verga vella' va ser-ne el titular al diari The Sun.

Durant el període silurià (entre 443 i 419 milions d'anys), les terres entre Anglaterra i Gal·les eren el fons d'un mar tropical. Els animals marins que s'hi ofegaven quedaven enterrats i petrificats per la cendra de volcans llunyans.

El ostràcodes (i un gran nombre de petits fòssils més) no es poden veure adequadament amb microscopis i per això la seva 'tomba mineral' s'ha d'anar desfent a poc a poc, amb l'objectiu de poder recrear el fòsil amb imatges digitals en 3D.

Femtes i vòmits de rèptils del passat

La dita segons la qual hom pot fer-se ric si s'embruta les mans pot quedar demostrada amb els copròlits: els excrements petrificats que es poden trobar en moltes zones paleontològiques. Es tracta de 'fòssils traça' d'un enorme valor paleoecològic, perquè poden explicar als científics precisament què menjava una criatura extinta.

Els copròlits són en realitat un element més d'un conjunt més ric de fòssils: el de les restes de materials sorgits de l'aparell digestiu o 'roques pudents'. Aquest terme fou encunyat la dècada del 1990 per a englobar tots els excrements que es conserven a les roques, i els últims anys han anat apareixent pertot arreu.

A Austràlia, per exemple, mostren que els plesiosaures del cretaci eren carronyaires. A Polònia el marisc triturat i regurgitat ens ajuda a descobrir com es va anar recuperant la vida després de l'extinció en massa més important de la història de la Terra. I a les pissarres juràssiques de Peterborough i Whitby (Anglaterra), els fòssils de belemnits de calamar descoberts s'han interpretat com a vòmits d'ictiosaure.

Els rinoceronts de Yorkshire

Un estrany descobriment de fòssils va tenir lloc a la cova de Kirkdale prop de Kirkbymoorside (Anglaterra), el 1821. Un treballador de les pedreres de Roadstone va trobar una escletxa plena de grans ossos d'animals. D'entrada es va pensar que no fossin de bestiar, però un naturalista local es va adonar que tenien un aspecte exòtic i es va decidir de fer arribar les restes al professor William Buckland, de la Universitat d'Oxford.

Buckland, un home que afirmava haver-se menjat tot animal que se li posava al davant, fou un dels principals científics experimentals de tots els temps. En el cas de la trobala de Kirkdale, va reconèixer que els ossos eren principalment de grans herbívors, com elefants i rinoceronts. I que mostraven signes d'haver estat rosegats. I com que es van trobar al terra de la cova femtes fossilitzades semblants a les de hienes, Buckland (que en tenia una de mascota) va poder demostrar que el jaciment de Kirkdale havia estat un cau de hienes. Va fundar, així, la ciència de la paleoecologia. Quasi dos-cents anys després sabem que la megafauna 'africana' va trepitjar la vall de Pickering fa uns 125.000 anys, en una fase d'escalfament entre les edats de gel.

Un monstre misteriós

Els fòssils de Mazon Creek (Illinois, EUA) es van trobar per primera vegada durant l'època minera del segle XIX. Però no va ser fins a mitjan segle passat quan el jaciment es va fer famós gràcies al descobriment de Francis Tully d'una bèstia excepcionalment estranya: un animal de cos tou molt ben conservat, dins un nòdul mineral dividit de manera natural.

Les mostres de Mazon Creek van resultar ser tan abundants com úniques, i a la bèstia se li va donar el nom de 'Tullimonstrum gregarium'. Ara és el fòssil oficial de l'estat d'Illinois. El problema és que ningú no sap què és realment el 'monstre del Sr. Tully'. De pocs centímetres de llargada, té un musell llarg amb pinces dentades al final, dos ulls en tall, un cos segmentat i una cua amb aletes. Probablement fou un depredador i per les roques on es va trobar es pot pensar que vivia en mars poc profunds i tropicals.

Després de mig segle, no en tenim gaire idea més. No es pot vincular de manera satisfactòria amb cap grup d'invertebrats, vius o extints. Fins i tot preservats excepcionalment, els registres fòssils sempre tenen capacitat de sorprendre.

 

Article de Liam Herringshaw publicat originalment a The Conversation.

Marta Rovira i Toni Comín, números 2 i 3 d'ERC per Barcelona per ser a la llista de Junts pel Sí

0
0

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, i Toni Comín, de Socialisme Catalunya i Llibertat, són els noms que proposen els republicans per incorporar-se, després d'Oriol Junqueras, a la llista Junts pel Sí per Barcelona, de cara al 27-S. Així ho ha ratificat el Consell Nacional aquest dissabte abans del 27è Congrés. Al capdavant de la llista que ERC planteja per Tarragona hi haurà Ferran Civit, exmembre del Secretariat de l'ANC mentre que lideraran Girona i Lleida la secretària general d'UGT de la zona, Dolors Bassa, i l'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé. La proposta que fa ERC aquest dissabte haurà d'encaixar ara amb la de CDC per confeccionar la llista conjunta amb les entitats sobiranistes.

Per Barcelona, després de Rovira i Comín vindrien la vice-presidenta del parlament, Anna Simó, Chakir El Homrani, independent, i els diputats Oriol Amorós, Pere Aragonès, Alba Vergés i Marc Sanglas. Queda per determinar la posició número 10, a mans de MES. De JERC, Gerard Gómez del Moral, serà l'onze, seguit de Fabian Mohedano (Avancem), entre d'altres. Com a independents per Barcelona destaca també Ana Surra, uruguaiana i presidenta de 'Sí amb nosaltres', i provinent de sectorials Cesc Poch, president dels Minyons de Terrassa. 

De l'ANC a la llista d'ERC, a Tarragona


Ferran Civit serà el cap visible dels republicans a la demarcació de Tarragona aquest 27-S. És ex-membre del secretariat de l'ANC. A Civit, l'acompanyaran el secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó així com la diputada Teresa Vallverdú, i Ester Alberich, Alícia Gamundi, Ignasi Valera i Josep Maria Pallàs. 

A Girona, una independent


Els republicans cedeixen el primer lloc de la llista a Girona a una independent, Dolors Bassa, secretària general d'UGT a les comarques gironines. Tindrà el suport dels diputats Roger Torrent i Sergi Sabrià com a número 2 i 3 de la llista, així com de Jordi Orobitg i Maria Jesús Ferrés. 

El batlle d'Agramunt, per Lleida


A Lleida serà Bernat Solé qui encapçali la llista dels republicans. És batlle d'Agramunt i compartirà candidatura amb Montserrat Fornells, la diputada Maria Roda Amorós, el batlle de Solsona David Rodríguez i la també parlamentària Marta Vilalta. 

El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha destacat en aquest sentit la 'generositat' d'ERC per apostar per persones independents. 'Considerem que ens ajuden a obrir la proposta, intentem fer-ho de fa temps, tan àmplia i plural com sigui possible, gent procedent dels socialisme, nova immigració i sindicats per una llista més potent i per guanyar el proper 27-S', ha assegurat.

 

Informació relacionada:

Junqueras: 'Haurem de construir i alçar el país entre una immensa majoria'

 

La marxa per la unitat sobiranista a Galícia supera totes les previsions

0
0

La manifestació convocada a Compostela aquest migdia a favor de la unitat d'acció entre els sobiranistes gallecs en motiu del Dia de la Pàtria ha superat les expectatives dels organitzadors amb més de vint-i-cinc mil assistents. Hi han participats els principals dirigents de BNG, Anova, Esquerda Unida, Causa Galiza i altres formacions independentistes. Amb el simple lema de 'Nació gallega', la marxa ha omplert el parc de l'Alameda i s'han fet cants com 'boti, boti, espanyol qui no boti' o 'Galiza ceibe, poder popular'.

En els parlaments del final de la marxa s'han fet diverses referències al procés d'independència de Catalunya i en solidaritat també amb el País Basc.

Podeu veure més imatges i proclames en aquest fil de Twitter:

Tots els vídeos de comiat de l'últim ple del Parlament de Catalunya

0
0

El Parlament de Catalunya fa fer ahir l'última sessió de la desena legislatura abans de la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. La presidenta de la cambra Núria de Gispert va oferir als grups de fer una intervenció de comiat que va cloure ella mateixa. En nom dels partits van prendre la paraula Jordi Turull, Pere Bosch, David Fernàndez, Joan Herrera, Miquel Iceta, Marina Geli, Roger Muntañola, Albert Rivera i Alícia Sánchez Camacho. Us oferim a continuació els vídeos d'aquestes intervencions seguint l'ordre que van tenir al final de la sessió d'ahir.

Pere Bosch (ERC)

Miquel Iceta (PSC)

Alícia Sànchez Camacho (PP)

Joan Herrera (ICV-EUiA)

Albert Rivera (C's)

David Fernàndez (CUP)

Marina Geli (no adscrita)

Roger Muntañola (UDC)

Jordi Turull (CDC)

Núria de Gispert (presidenta del parlament)


Joan Herrera diu que trobarà a faltar les bregues amb Mas en el seu comiat del parlament

0
0

En la ronda de comiats de l'últim ple del Parlament de Catalunya abans de la convocatòria d'eleccions el 27 de setembre, el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, es va dirigir a la cambra per explicar amb humor que trobaria a faltar les bregues amb Artur Mas, cosa que va fer riure diputats de tots els colors. També va dir que esperava continuar la discussió en altres fòrums i que el president ho fes 'amb altra gent' des de l'oposició al parlament. Herrera va agrair un per un la feina dels diputats del seu grup.

Podeu veure la intervenció d'Herrera a continuació:

L'emotiu comiat de Pere Bosch (ERC) al parlament i la història de l'enllustrador de sabates

0
0

Ahir, en l'última sessió del Parlament de Catalunya d'aquesta legislatura, el diputat d'Esquerra Pere Bosch va acomiadar-se dels seus companys d'hemicicle amb una història emotiva i particular. Es tracta de la història de l'enllustrador de sabates de Banyoles --d'on és Bosch-- que no cobrava mai a ningú perquè el seu objectiu era que la gent fos feliç. Era un republicà federal i separatista, que sempre portava un exemplar de 'La conquesta del pa' de Piotr Kropotkin --'ara seria votant de la CUP', va dir Bosch-- i que va baixar a Barcelona quan Francesc Macià va proclamar la república catalana. Podeu escoltar tota la història en el vídeo que us oferim a continuació:

Núria de Gispert s'acomiada del parlament demanant 'mantenir-se fidels per sempre al servei d'aquest poble'

0
0

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, es va acomiadar ahir i va donar per tancada la seva etapa política pública. En l'última sessió de la desena legislatura abans de la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre, De Gispert va explicar algunes anècdotes repassant els millors moments i els més tensos del seu pas per la presidència del parlament. També va demanar als diputats de la legislatura vinent que 'consolidin la centralitat política del parlament, que fomentin la participació i un sentit profund de ciutadania, que explorin vies de diàleg, pacte i concòrdia, que reivindiquin i practiquin la política fonamentada en l'amistat cívica, que vetllin sense descans ni treva per un futur millor per a Catalunya, aquell futur lluminós i possible que tenim a l'abast, i que ho facin pensant en les generacions que ens han precedit i sobretot en les que vindran'.

A més, de Gispert també va voler tenir el seu punt més polític i va recordar que 'vivim un moment històric cabdal', tot reclamant que per això 'és moment de fer pinya'. 'Més que mai, ens calen dosis de determinació, generositat i compromís per avançar col·lectivament. No és moment de fixar-nos fronteres delimitades per les nostres renúncies, sinó d'albirar horitzons de plenitud conscients de l'enorme potencial del nostre poble', va afegir, per concloure que 'convido els catalans, en aquesta cruïlla històrica en la que ens trobem, a ser lúcids, generosos, ambiciosos, a escoltar les veus del vent per l'alta mar, a mantenir-se fidels per sempre al servei d'aquest poble'.

Podeu veure la seva intervenció sencera en aquest vídeo:

El comiat de David Fernàndez al parlament: 'Hem traginat entre la desesperació i l'esperança'

0
0

El diputat de la CUP, David Fernàndez, va fer una intervenció de comiat en el darrer ple del Parlament de Catalunya d'aquesta legislatura abans de la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. En una ronda que va donar la paraula a tots els grups, Fernàndez va ser irònic i va explicar que no havien pogut fer cap assemblea per a decidir què calia dir i que havien improvisat Quim Arrufat, Isabel Vallet i ell mateix. I va dir que aquesta legislatura havien 'traginat entre la desesperació i l'esperança', que esperaven que la pròxima legislatura fos millor perquè 'queda molta feina per fer', i que la nova samarreta diria 'nosaltres vam sobreviure a la desena legislatura'.

Vegeu el vídeo del comiat a continuació:

Unió ratifica Espadaler com a cap de llista el 27-S per proclamar 'la revolució del seny'

0
0

El consell nacional d'Unió ha confirmat Ramon Espadaler com a candidat del partit a les eleccions del 27-S. El president del comitè de govern, Josep Antoni Duran i Lleida, ha presentat el nou cap de llista com un 'radical de la moderació' necessari per 'garantir la cohesió social i territorial' catalana. Espadaler ha exposat que la candidatura vol ser una 'revolució del seny que fugirà dels frontismes, tant dels independentistes com els immobilistes'. 

Espadaler ha reiterat la importància de 'seguir el camí del diàleg' i ha exposat que davant de la CUP, ERC i CDC, que 'han renunciat al diàleg', UDC 'ens presentem com l'única força capaç de treure Catalunya del cul-de-sac actual'.

La CUP comença a votar els seus candidats en unes primàries

0
0

La CUP obre avui la votació de primàries per a elegir els caps de llista de la candidatura CUP - Crida Constituent a les eleccions del 27-S. Tot i que fa pocs dies que van fer públics tots els noms dels candidats, el secretariat nacional i l'Espai per la Ruptura han decidit de fer una proposta concreta per a la demarcació de Barcelona, que consisteix a votar un equip de cinc persones per als primers llocs de la llista. I els elegits han estat el periodista Antonio Baños, la professora universitària Anna Gabriel, el pastisser i economista Josep Manel Busqueta, l'activista Gabriela Serra i l'historiador Albert Botran.

Després d'un període d'inscripció al cens, entre militants i simpatitzants de l'esquerra independentista i l'Espai per la Ruptura (que aplega les organitzacions i assemblees territorials de la CUP-Crida Constituent), més de quatre mil persones són cridades a votar avui en una cinquantena de meses. El procés continuarà amb un sistema de votació telemàtica que es farà entre el 27 i 29 de juliol.

En el cas de la demarcació de Barcelona, hi haurà dues opcions: la primera, donar suport a la proposta feta pels dirigents, que és de votar l'equip encapçalat per Baños i elegir, per ordre de preferència, els candidats que ocuparan els cinc llocs següents entre els quinze candidats restants. La segona opció serà escollir per ordre de preferència els deu candidats entre els vint que hi ha.

A les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, es votaran els cinc primers candidats de la llista i el cap de llista de Barcelona.

Segons un comunicat, la proposta de la direcció haurà de ser elegida per la majoria. Si no, es farà el recompte segons l'assignació de preferència de tots els participants en les primàries. 

L'explicació sobre la proposta d'equip que fa la CUP és la següent: 'La proposta respon a una anàlisi compartida pel secretariat nacional de la CUP i l'Espai per la Ruptura respecte de l'escenari polític, social i econòmic excepcional en què s'emmarquen les eleccions plebiscitàries del 27-S que és, alhora, tan fràgil com ple de potencialitats per a la ruptura. Tanmateix, la proposta s'ha conformat a partir de la voluntat de visualitzar la pròpia pluralitat que conflueix en aquesta candidatura; la necessitat d'un caràcter multidisciplinari i complementari de l'equip; i el compromís d'incloure paràmetres de gènere, territori i socials'

 

Informació relacionada:

Antonio Baños: 'Sense la mitjana burgesia, no anem enlloc'

El gran discurs d'Antonio Baños: 'Catalunya serà lliure si la vida dels catalans és digna'

Antonio Baños: 'Si fóssim una tribu, seríem més benvistos per l'esquerra espanyola'

El missatge en vídeo de Romeva a ERC: 'Fem-ho bé, fem-ho ràpid i sobretot fem-ho junts'

0
0

El cap de llista de Junts pel Sí no va poder ser ahir al 27è congrés nacional d'ERC. Es va fer al Palau de Congressos, on els militants republicans van aprovar les ponències política i d'estatuts després de mesos de debat. Convidat per la direcció d'ERC, Romeva va excusar la seva absència i va enviar un missatge en un vídeo que es va projectar a la sala principal del congrés. Romeva va agrair a ERC la generositat d'haver fet possible la llista i va fer una crida: 'Fem-ho bé, fem-ho ràpid i sobretot fem-ho junts.' Podeu veure el vídeo a continuació:


Un miler de persones fan una fletxa humana verda a Lleida per assenyalar el camí cap a la independència

0
0

Unes 1.500 persones han omplert aquest dissabte al vespre els Camps Elisis de Lleida en el quart dels deu actes que l'ANC ha organitzat aquest estiu pel territori. L'objectiu és cridar a la mobilització ciutadana, l'11 de setembre, a la Meridiana de Barcelona, creant fletxes humanes gegants que assenyalen cap a la independència. En la creació de la fletxa, de color verd, l'organització calcula que hi han participat un miler de persones. Cadascun dels actes pel territori se centra, a més, en un eix fonamental que l'ANC considera indispensable per construir un nou país. A Lleida ha estat la Diversitat perquè 'per aconseguir una societat més igualitària, cal la gent arribada d'arreu que s'estima el país'.

L'acte s'emmarca en les mobilitzacions per cridar a la participació l'11 de setembre a Barcelona, amb els eixos que l'ANC creu que 'són fonamentals per construir aquest nou país que a partir del 27 podem iniciar'. El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha explicat que a Lleida han volgut posar en valor la diversitat. 'Volem una societat més igualitària tenint en compte la gent vinguda d'arreu que s'estima el país', ha dit.

Sánchez ha explicat que l'11S esperen repetir les 250.000 persones participants de l'any passat. De moment, ha dit, 'anem molt bé' ja que en pocs dies s'han inscrit ja 45.000 persones per participar a la 'Via Lliure' de la Meridiana de Barcelona.

Als actes d'aquest dissabte al vespre a Lleida han participat 14 entitats representants d'arreu del món, com ara l'Equador, el Magreb o la Xina. Les fletxes de l'ANC han arribat a Lleida després de passar per Tortosa, Manresa i Vic. La setmana que ve faran parada a la Cerdanya.

Eleccions del 27 de setembre

El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha respectat la decisió de Procés Constituent de no presentar-se a les eleccions del 27-S. Tot i això, 'és segur que la gent de Procés Constituent participarà a les eleccions votant amb la voluntat de construir un nou país', ha dit.

Sobre la falta de noms a la llista unitària a Lleida, Sánchez ha dit que 'segurament' la setmana que ve se sabran els noms dels candidats i candidates a la llista unitària a Lleida. Aquesta demarcació és l'única que encara no ha fet públics els noms.

Continua la davallada de Podem a Espanya, segons un sondatge del País

0
0

Podem ha passat de les primeres posicions a les enquestes a fer una reculada vertiginosa. L'últim sondatge publicat pel diari El País i elaborat per Metroscopia apunta a un descens de 10 punts de la formació de Pablo Iglesias del gener fins ara. L'estudi dóna un 23,5% al PSOE, un 23,1% al PP, un 18,1% a Podem, un 16% a Ciutadans, i un 5,6% a IU. L'avançament de l'enquesta que publicarà sencera demà el diari espanyol no indica la intenció de vot de la resta de formacions polítiques de l'estat.

La tendència més clara de les enquestes publicades per Metroscopia des del gener és l'increment del vot a Ciutadans i el descens de vot a Podem. El PSOE de Pedro Sánchez està ara en el mateix percentatge que el gener, però en fase de recuperació després d'haver fregat el 18,3% del vot en el sondatge del febrer. En relació a principi d'any, el PP també experimenta un lleuger increment de la intenció de vot: el gener se situava en el 19,2%.

 

Informació relacionada:

Deu consells per a no caure en el parany de les enquestes (19-2-2015)

La cursa Aran per sa Lengua torna a recórrer tots els pobles de la vall

0
0

La Vall d'Aran té una diada oficial, el 17 de juny, en commemoració de la reinstauració del Consell General d'Aran, i també una diada popular, de reivindicació cultural i lingüística, cada últim diumenge de juliol. És la cursa Aran per sa Lengua, organitzada des de fa més de vint anys pel col·lectiu Lengua Viua i que mobilitza tots els pobles de la vall en favor de l'occità aranès.

Corredors i caminaires sortits dels tres extrems de l'Aran s'apleguen a les vuit del vespre a la plaça de l'Església de Viella, on es clou la jornada amb parlaments i un concert.

Amb la cursa es vol donar una empenta a l'ús social de la llengua i fer evident l'estimació que hi tenen els aranesos. Perquè l'ús social no sols no s'ha aconseguit, sinó que recula, malgrat que l'occità aranès és llengua vehicular a l'escola i, en l'àmbit legal, es troba en el seu millor moment, amb l'oficialitat a Catalunya i amb la llei de l'occità aranès a l'Aran.

 

Opinió relacionada:

Lengua Viua: 'Cau contunhar persutant tà qu'er usatge der aranés sigue present ena vida vidanta dera gent' (28-7-2013)

Josep Fontana: 'Els que parlen de federalisme, quina credibilitat tenen?'

0
0

Josep Fontana (1931) és un dels historiadors catalans més prolífics i llegits. Més de quinze llibres escrits, doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i deixeble de tres grans historiadors: Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, de qui fou ajudant. La seva història de Catalunya, La formació d'una identitat (Eumo Editorial) ha estat un dels llibres de l'any. Políticament molt implicat, i referent de molta gent d'esquerres, Fontana va anar a les llistes d'Ada Colau a les darreres eleccions municipals. En aquest entrevista l'historiador informa que el 27-S no té intenció de presentar-se per cap llista i que no pensa fer campanya per cap dels partits. Fontana és dels que creu que cap partit espanyol s'avindrà mai a negociar una independència, però tampoc veu gens clar el full de ruta unilateral plantejat fins ara. I se li nota que està més aviat molest per tot plegat.

Com veieu la llista de Junts pel Sí?
La llista del Sí el problema que té és que no se sap de què va la història. Hi ha dues realitats. Una és la continuïtat del post pujolisme, amb el senyor Mas al davant una altra vegada. Ha estat una jugada molt hàbil, perquè si hagués anat amb Convergència és evident que s'enfonsava. Per tant, aquí, si totes les històries de la desconnexió amb l'estat fallen, doncs seguirà havent-hi un govern del senyor Artur Mas. I la segona és què passa amb tot aquest entusiasme que s'ha sabut crear. I que té per mi uns elements que el fan pràcticament incomprensible. Realment hi ha algú que creu que per aquest camí es pot aconseguir una separació? En vuit mesos? No coneixen què hi ha a l'altra banda? No saben amb qui s'han de jugar els calers? La feina d'anar aconseguint coses i nivells autogovern ja és prou difícil. De la concessió d'un estatut que havia de ser l'inici d'una nova etapa, en realitat s'ha fet marxa enrere amb el procés de recentralització. Essent així, algú creu que ho hem de fer així? I sents coses que et produeixen estupefacció: si fem una votació que tingui uns grans resultats, aleshores Europa... Europa està disposada a què li creïn un problema? Però si la UEFA amenaça el camp del Barça per les banderes!

—D'aquesta llista, com interpreta el moviment de Raül Romeva. Li sembla bé, malament?
No ho sé. No ho veig de cap manera. De tota manera, crec que ell mateix no ho sap. Acaba de dir que el Mas no ha de ser...Per què es creia que el cridaven?

—Parlem de la segona llista: Catalunya Sí que es pot.
No se sap què serà això. En principi no es veu que hi hagi gran cosa al darrere, per ara. Una cosa era una mobilització de caràcter urbà, com a les municipals.  crec que les municipals era el terreny més fàcil per a poder assaltar el sistema, perquè és un lloc que els que creen opinió tenen menys importància, i el contacte directe amb els veïns és més fàcil. A escala del país és molt més difícil que es doni. I sembla que aquí només s'està pensant en el vot de la ciutat de Barcelona.

—Vostè va anar a llistes amb Ada Colau.
—Un dels últims, sí. I no em va fer res. Creia que pitjor que Trias i companyia no ho podrien fer.

—I ara, anirà a la llista de Catalunya Sí Que es Pot?
No m'ho han demanat. I no. No aniria a cap altra llista. I no per desaprovació. Però ara hi ha un garbuix considerable. Queden setmanes, només, però poden passar coses, que vés a saber com canvia tot l'escenari.

—Com creu que els hi anirà?
No ho sé. A mi la transposició del panorama municipal al general em sembla una cosa molt difícil d'aconseguir. Depèn de quines cordes són capaços de tocar. Però no sé què faran. Ni el suport que tindran.

—I a ICV com els veu? Han fet com CiU, desaparèixer rere unes altres sigles.
Aquest era un protagonista important quan va arribar la transició. Aquí l'important era el PSUC, que era una altra cosa. Això va desaparèixer, ho van sacrificar. S'ha intentat treure el cap com han pogut. L'opció que han fet de sumar-se a forces socials emergents no crec que sigui una mala opció. Respecte del que haurien aconseguit anant sols, no és mala opció. No hi tenien res a fer a la llista del si. Era el seu suïcidi final. La llista del sí, que vol dir la política del Boi Ruiz? No fotem conya.

—Rabell, bon candidat?
La idea d'entrar en contacte amb les associacions de veïns no és una mala idea. No sembla que la llista estigui acabada

—Procés Constituent. Algun comentari?
No. Crec que és una situació´d'una confusió extrema. Hi ha desestructuració dels partits que controlaven la situació.

—Pablo Iglesias li genera confiança?
A mi no em genera confiança ningú. Aquesta és la primera. I d'Iglesias s'oblida que el seu origen no és tant el 15M, sinó els pactes a la política gallega. On va tenir relació amb aquests nuclis de moviments socials. Quan els polítics d'esquerres s'han desacreditat d'una manera miserable, Iglesias ha vist el que venia a sobre i vol aprofitar aquest filó.

—Queda la CUP
La CUP
 té un avantatge de cara a tothom: són gent que se sap que són honestos i coherents. Això també té problemes, com és lògic. Avui he vist el David Fernández a la televisió i deia clarament que el que els ha separat de la llista del sí és que ells tenen clar la independència i la lluita de classes. I que no volen creure que primer una cosa, i després l'altra. No volen creure primer independència, i després en parlarem. Hi ha coses de la CUP que aprecio prou: són joves i tenen credibilitat. Per altra banda tenen un programa del tot o res que els farà anar guanyant vots. I seguiran essent un element pertorbador si conserven aquesta consciència, que l'element social també hi és.

—Com ho faria vostè personalment?
No em toca fer-ho. No tinc receptes. No sé què passarà el 27-S. Inclosa l'abstenció. Si maregem massa segons quin personal... Jo penso en aquesta cosa elemental que és la gent. Que quan es posen d'acord, surten al carrer. Jo no sé què faran amb aquest garbuix que se'ls presenta ara. Molt em temo que els resultats sigui tan desgavellats, que no se sàpiga ben bé que es podrà fer.

—Que no es pugui formar govern?
Govern sí que podran formar. Veurem com s'entenen dins. Però la capacitat que tindran de presentar-se i dir que tenen el poble al darrere amb el 99% de la població...Es farà bastant difícil.

—Mentre hi hagi més del 50% del vot.
Si hi hagués alguna cosa que tingués la unanimitat que tenia l'SNP potser sí. Però no veig que el senyor Mas sigui això. Si hagués hagut realment alguna cosa que haguera permès pensar en un procés...

—No hi veieu solucions.
En primer lloc, esperar que els altres et deixaran marxar és inconcebible. Estan disposats a tornar-se a armar per liquidar això quan calgui. Com vols que deixin escapar la millor vaca del ramat? Així com així? No els hi perdonaria ningú. I si s'acaba aquesta vaca, després ve el País Basc. Precisament com que saben que això no passarà de retòrica, doncs en realitat s'ho prenen amb aquesta tranquil·litat.

—Què creu que passarà el 27-S?
El més probable és que guanyí la llista del sí. I després què? No hi ha resposta. Després no està gens clar. Només hi ha dos camins: la força i la negociació. De força, no en tenim. I de negociació jo penso, per experiència històrica i coneixement de l'estat espanyol, que cap partit arribarà a Madrid i formarà un govern que negociés una secessió. Per què ho hauria de fer?

—Doncs hi ha gent que creu Pablo Iglesisas ho permetrà.
Pablo Iglesias diu que ell respecta el dret de decidir, i després parlem-ne. I parlem-ne....I els que parlen de federalisme, quina credibilitat tenen? No fotem conya. Ja ens van enganyar prou amb un estatut tarat. L'únic principi polític que jo tinc és que resignar-se no és acceptable. Hi ha una situació que no és tolerable. I per tant, s'ha de tirar endavant i fer el que s'hagi de fer. S'ha de lluitar, s'ha de desobeir. Però plantejar-se objectius racionals: no anar a què et fotin una hòstia. Aquí m'agradaria saber si els que han muntat la idea de 8 mesos i independència se la creuen, o no se la creuen. No ho sé. Però jo no me la puc creure. Fa cinc-cents anys que estem amb aquestes conyes. I sembla que quan guanyem una mica, ens foten una garrotada. Hi ha coses que estant clares: la revolta de Sanjurjo de 1932 es fa, i això ho ha explicat gent que estaven a dintre, fonamentalment contra l'Estatut de Catalunya. La guerra civil en una gran mesura es fa, entre més coses, contra la continuïtat de res que s'assembli a l'autogovern a Catalunya. I així estem. I pensar que si nosaltres som bons i sortim al carrer i ens diran té, dóna'ls-hi, que són bons nois, no és creïble.

—Escoltant-lo penso: no hi ha solució. No podrem marxar mai d'Espanya.
Per ara, no. Per l'any que ve, no. Això està clar. Hi ha d'haver una correlació de forces que ens ajudi. Per ara no tenim els avions nord-americans que vindran a bombardejar les tropes espanyoles si ens envaeixen. No els tenim. Per exemple. En el curt termini, no ens en podrem sortir mai. El que sembla il·lícit és que algú et digui que ja ens ho podem jugar tot perquè en vuit mesos està guanyat. I no cal que us preocupeu, perquè amb això tot es resoldrà: l'ensenyament, la sanitat. Vale vale. Què vol dir una independència? Està previst com es posaran les duanes a les fronteres? Això s'ha de començar a negociar. Hi ha algun pacte de negociació fet per parlar d'un règim transitori de circulació de mercaderies? Aquí mentre no hàgim convençut perquè ens donin suport la Caixa, Banc de Sabadell, la SEAT, està una mica difícil.

—Ja ens aniran a favor, si guanyem. No pateixi.
Ah, doncs molt bé.

—Haha!
Mira. No sé què passarà. Però veig que hi haurà força fragmentació. La CUP tindrà uns guanys que s'ha guanyat per ser conseqüent. Per exemple, no comprar la carta a qualsevol preu. I han dit no a la llista. Això els donarà guanys. També crec que efectivament la llista del Junts pel Sí pot guanyar. I un cop hagi guanyat no té gran cosa més a fer que organitzar desfilades.

—Perdoni que insisteixi: quan vostè tingui el vot decidit no m'ho dirà, ara a l'agost?
No. Però jo no faré cap campanya per ningú.

—A Barcelona va fer-ho.
Però era una cosa totalment diferent. Un dels arguments que utilitzava en el cas de Barcelona era que l'equip anava pura i simplement a guanyar l'ajuntament. No com els altres partits organitzats que anaven pensant a guanyar l'ajuntament com un element per finançar les seves organitzacions. Com feia Trias amb Convergència. I per tant era una cosa diferent.I vaig pensar que eren els més preparats per ocupar-se dels problemes dels ciutadans. I fan bé, si no es barregen amb cap altra cosa. I a mi, que treguin el bust del Joan Carles em sembla perfectament bé. Em resulta profundament simpàtic.

—De fet, Joan Carles tampoc era el cap d'estat.
De fet, què hi pinta, el cap d'estat aquest?

L'explosió de Begues ha ferit 13 persones, cap de greu, i ha esfondrat dos habitatges

0
0

L'explosió d'aquesta matinada a Begues (Baix Llobregat), ha causat l'esfondrament de dos habitatges, un local comercial i una casa, i ha deixat tretze persones ferides, entre els quals tres menors, cap de greu, segons han informat els Bombers. L'explosió s'ha produït a un quart de dues de la matinada als número 36A i 36B del carrer Major de Begues. En el moment de l'incident, els inquilins es trobaven a l'interior i han hagut de ser rescatats. Com a mesura preventiva, els veïns més propers han estat desallotjats i han passat la nit en una casa de colònies de la zona. Els habitatges més propers s'han vist afectats sobretot per trencadisses de vidres i d'envans, de portes i de finestres.

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha informat que cap de les tretze persones ferides està greu i només hi ha dues persones que continuen a l'Hospital de Sant Joan de Déu en observació, segons ha explicat el sots-inspector de Bombers de la Generalitat, Guillem Amorós. A l'inici, hi havia tres menors ferits menys greu que havien estat traslladats a l'Hospital de Sant Joan de Déu; deu adults (sis homes i quatre dones) ferits de caràcter menys greu i lleus i traslladats: 5 a l'Hospital de Viladecans, 2 a l'Hospital de Sant Boi i 3 lleus que han estat donats d'alta in situ.

Gas propà, causa més probable

Segons Amorós, l'explosió l'hauria originat el gas propà, 'més pesat que l'aire i que té tendència d'anar per baix'. Amorós ha assegurat que segons la 'inspecció visual', hi ha dos edificis amb danys estructurals i que en aquests moments s'ha de valorar quin és el resultat final. Dels habitatges revisats fins ara, a més dels esfondrats, els números 36A i 36B; d'altres han patit afectacions de diversa consideració, són els números: 34, 32, 30, 28, 37, 33, 35 i 31.

Al llarg del matí 8 dotacions dels Bombers continuen al lloc coordinant les tasques amb les companyies de serveis i acompanyant als veïns en la recuperació d'objectes personals i retirant aquells elements que puguin quedar inestables per tal d'assegurar la zona.

Fins al lloc també s'han desplaçat 16 dotacions del cos de Mossos d'Esquadra, ambulàncies del SEM i efectius de la Policia Local, entre d'altres.

Segons han explicat els veïns, sobre la 1.15 de la matinada han sentit un soroll molt fort. En Benito, veí de Begues, considera que l'explosió 'no ha estat res' pel que hauria pogut ser, ja que dues hores abans 'el carrer major estava ple de famílies' perquè se celebrava la Cucafera, els correfocs de les festes majors del municipi.

La propietària de la rostisseria, que portava 51 anys regentant el local que ha quedat destruït en runes, diu que encara no creu el que ha passat. Un altre dels veïns ha explicat que, quan va sentir el soroll, va pensar que 'era un tro' i ha dit que 'hauria estat una desgràcia molt gran' si hagués passat unes hores abans, quan el carrer major estava ple de gent al correfocs.

S'ha mort l'escriptora i gestora cultural Natàlia Molero

0
0

Avui s'ha mort l'escriptora i gestora cultural Natàlia Molero després d'una llarga malaltia, segons informa El Punt Avui. Era la directora de la Casa de Cultura de Girona des del 2011 i col·laborava escrivint articles d'opinió a El Punt Avui. Havia escrit llibres com 'Aquí hi ha el meu pintallavis' o 'Nardo. Un torero d'Olot'. Havia estat directora dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona entre el 1995 i 1997 i l'any 2000 va ser nomenada cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana en l'últim govern de Jordi Pujol. També havia estat directora de la Filmoteca de Catalunya.

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB, va obtenir un màster en administració pública d'Esade, Molero també va exercir de professora universitària i va presentar el concurs de TV3 'A+a+'. També va tenir una trajectòria com a escriptora amb els llibres 'Aquí hi ha el meu pintallavis' i 'Nardo. Un torero d'Olot'. Paral·lelament, va participar en diverses tertúlies televisives i va ser col·laborador de diversos mitjans de comunicació com RTVE, El Punt Avui, El Singular, COM Ràdio i Canal Català. 

Des de la seva ciutat natal, el batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha assenyalat que la mort de Molero 'és una pèrdua molt sentida per la ciutat i per tots els que hem estat amics i companys seus'. Molero també va ser durant anys regidora al consistori gironí. El batlle ha subratllat la seva força interior i el fet que "ha lluitat fins a l'últim moment" per combatre la malaltia que patia. 'Un fet que encara fa admirar més la seva feina en favor de la cultura, de la llengua, de una Catalunya independent i de les dones', ha explicat el batlle.

Segons Puigdemont, Molero era una dona 'profundament convergent' i compromesa amb Catalunya i el procés independentista. 'Sempre amb alegria, amb l'entusiasme que desprenia es sabia sobreposar a totes les adversitats que va anar trobant. Un gran reconeixement i admiració per l'amiga Natàlia', ha conclòs. El funeral es farà demà, dilluns 27 de juliol, a dos quarts de cinc de la tarda a l'església del Mercadal de Girona. 

Turull assegura que el decret de convocatòria del 27-S no es podrà impugnar

0
0

El portaveu parlamentari de CDC, Jordi Turull, ha explicat que tot i que les eleccions del 27-S 'no són ordinàries' el decret de convocatòria sí que serà un 'decret ordinari' perquè l'estat no s'hi pugui 'agafar'. Turull surt al pas així dels que creuen que el govern espanyol podria agafar-se a alguna irregularitat en la convocatòria per impugnar-la. 'El caràcter plebiscitari el donen les forces polítiques', ha recordat el portaveu convergent en una entrevista a RAC1. En referència a les possibles mesures que podria impulsar l'estat per avortar el procés, Turull ha recordat que l'autonomia 'ens l'estan suspenent cada divendres. I el senyor Montoro amb cada decisió que pren.'

Turull ha assegurat que no veu 'la impugnació per enlloc' però s'ha mostrat partidari de no estar pendent de 'les amenaces i la por.' Tot i això, ha afegit que si es produeix per part de l'estat un fet concret, 'no ens quedarem de braços plegats. Evidentment, hi haurà resposta.'

Turull ha qualificat de 'molt bo' el balanç del pacte d'estabilitat amb ERC. Sobre la relació amb Unió, ha afirmat que en aquest moment polític, en què s'ha de 'decidir si blanc o negre' no es podien presentar 'amb tots els tramats de grisos'. En aquest sentit, i en referència a la proclama preelectoral d'Unió, que defensa una 'revolució del seny', Turull ha dit que més que seny hi veu 'resignació' i CDC ofereix 'il·lusió, esperança i canvi davant d'una situació que ens està portant a la residualització'.

Sobre els passos a fer després del 27-S Turull ha dit que no entraran en ball de xifres. 'Si tenim la majoria absoluta d'escons, tindrem molt clar el que farem. El que permet impulsar polítiques al Parlament de Catalunya és una majoria d'escons.' Segons ha dit, es tracta 'd'ampliar sensibilitats amb qui comparteixi els mateixos objectius.


Fèlix Riera serà cessat demà com a director de Catalunya Ràdio

0
0

El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) té previst aprovar aquest dilluns el cessament de Fèlix Riera com a director de Catalunya Ràdio. El president de la CCMA, Brauli Duart, li va comunicar a Riera aquesta decisió en una conversa dilluns passat, segons han confirmat fonts de la Corporació. La destitució de Riera es produeix pocs dies després de la incorporació de la periodista Rita Marzoa com a nova consellera de la CCMA, a proposta d'ERC. Tot i que la sortida de Riera és imminent no hi ha per ara cap nom sobre la taula per a substituir-lo en el càrrec. Riera, militant d'Unió Democràtica, es va incorporar a la direcció de Catalunya Ràdio el maig del 2012.

Segons ha informat El Periòdico, Brauli Duart hauria demanat a Fèlix Riera la dimissió voluntària però aquest s'hi hauria oposat i posteriorment Duart li hauria comunicat que es procediria a la seva destitució en un consell extraordinari, aquest dilluns.

El cessament de Riera es produeix després de la incorporació de Rita Marzoa com a nova consellera de la CCMA en representació d'ERC, uns canvis, que, recorda el diari, arriben coincidint amb la ruptura entre Unió i CDC i la confluència de CDC amb ERC de cara al 27-S.

Des del punt de vista empresarial, el cessament de Fèlix Riera arriba en un moment de transformació interna i unificació d'estructures dels mitjans que integren la Corporació, que inclou la fusió de diverses àrees i departaments, expliquen des de la CCMA.

Isaac Peraire, batlle de Prats de Lluçanès: 'Estem contents de viure un dia històric'

0
0

'Estem contents de viure un dia històric'. Són paraules de el batlle de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, poc després de votar aquest diumenge en el procés participatiu que ha de decidir si el Lluçanès es converteix en comarca. 'El Lluçanès té set de tenir una eina per ajudar a la seva gent' i la decisió rau en els vots que s'emetin aquest diumenge. S'emmirallen en el que fa pocs mesos va viure el Moianès -tot i que el procés de creació seria més lent pel calendari electoral- i de fet el batlle de Moià, Dionís Guiteras és a Prats per 'reviure-ho'. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha argumentat que aquest 26-J és el mateix 'dret a decidir' que el del 27-S i espera que passi 'el més lògic'.

Per tal que el Lluçanès es converteixi en una nova comarca catalana cal que la participació aquest diumenge sigui com a mínim del 35%. A més, pels resultats caldrà que el 'sí' hagi guanyat en dos terços dels municipis i que això representi la meitat de la població del territori; o a la inversa: que guanyi a dos terços de la població de la meitat dels municipis. Així ho ha explicat el batlle de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, després de votar aquest diumenge.

A més, si un dels municipis perifèrics cridats a participar aquest diumenge optés pel 'no' s'ha acordat amb el Departament de Governació que es mantindria com a municipi de les comarques on pertany actualment: Osona, el Berguedà o el Bages. Si és d'un dels municipis de l'interior, la decisió recauria al Parlament. En qualsevol cas, el calendari de constitució de la nova comarca seria més lent que el que va viure el Moianès. De fet, la convocatòria electoral del 27-S endarrereix la creació fins que no hi hagi un nou Parlament i el Govern constituïts.

Si tot plegat tira endavant, des de llavors i fins el 2019 l'òrgan comú al Lluçanès seria un Consell d'Alcaldes que s'encarregaria d'assumir 'la transició comarcal per dibuixar l'estructura' fins que es constituís el consell comarcal ordinari després de les eleccions municipals d'aquí a cinc anys. El Consell d'Alcaldes començaria a estructurar-ho i de fet ho faria 'en paral·lel' a la creació del consell comarcal del Moianès. 'Ens emmirallem i ajudem en una cosa històrica'. Precisament el batlle de Moià, Dionís Guiteras, s'ha desplaçat a Prats per 'reviure un moment històric'. Ha instat els ciutadans del Lluçanès a ser 'conscients del moment que viu' el territori i que votin de forma 'emocional i racional'. 'Espero que guanyi el 'sí', com va passar al Moianès, [...] i que entomin la oportunitat' pocs mesos després que Catalunya sumés ja la seva 42a comarca.

Sumar-ne una més, el Lluçanès, ha de calmar el territori de 'la set de tenir una eina per ajudar la seva gent'. Peraire considera que 'un dia històric' com aquest 26-J ha de ser el tret de sortida a una nova administració que sigui més eficaç i propera a la gent. Passi el que passi, de moment ha volgut posar en valor que tiri endavant almenys l'opció de crear una comarca a través del vot de la gent, com va passar amb el Moianès. 'Ja és garantia que fem les coses diferents', ha afegit.

En aquest mateix sentit s'ha expressat la secretària general dels republicans, Marta Rovira. La número 2 d'ERC ha assegurat que el dret a decidir que exerceixen els lluçanesos aquest diumenge és 'el mateix' que s'ha de poder defensar el 27-S. 'Volem construir el país vot a vot, comarca a comarca', ha dit. Així, espera que 'passi el més lògic' i que el 'sí' s'imposi i permeti la constitució del Lluçanès.

Els bombers passaran la nit fent contrafocs per intentar encerclar el foc d'Òdena

0
0

Desenes d'efectius dels Bombers de la Generalitat continuaran tota la nit treballant en l'extinció del foc que aquest diumenge ha calcinat més de 700 hectàrees de vegetació entre l'Anoia i el Bages. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat que amb l'arribada de la nit es retiren els mitjans aeris, mentre que els mitjans terrestres es dedicaran a intentar encerclar l'incendi creant contrafocs que evitin la propagació de les flames. Durant la tarda ja s'ha fet un foc d'eixamplament exitós a l'accés de Montserrat per Can Massana. 'Era un flanc molt perillós que duia l'incendi cap a Marganell i cap al Parc de Montserrat, però que s'ha pogut aturar', ha celebrat Jané.

Un lector de VilaWeb ens ha fet arribar aquest vídeo d'Aleix Closas d'imatges espectaculars del foc des de Can Massana:

Després de més de set hores treballant, el foc d'Òdena continua actiu i descontrolat. Al llarg de la jornada s'ha anat reforçant constantment el nombre d'efectius, tant aeris com terrestres, però encara no s'ha aconseguit perimetrar l'incendi. El conseller espera que l'ús de focs d'eixamplament i un canvi en la climatologia faciliti la feina dels Bombers.

'L'alta sequera, la baixa humitat i fort vent han estat un còctel perillós', insisteix el conseller. Pel que fa als contrafocs, Jané espera que es pugui repetir l'experiència que s'ha dut a terme a la carretera de Can Massana -un dels accessos a Montserrat- i que ha evitat que les flames travessessin al parc natural.

Pel que fa als desallotjaments, des de la Conselleria s'ha informat que hi ha hagut 215 persones desallotjades d'una urbanització del Bruc i 125 més d'una urbanització de Sant Esteve de Guardiola. En aquest municipi també s'ha desallotjat una casa de colònies i, segons l'Ajuntament, són més de 400 les persones que passaran la nit fora de casa.

El conseller Jordi Jané descarta que s'hagin de desallotjar més persones en les pròximes hores, però de tota manera recorda que en tots els casos són 'desallotjaments preventius' i que no hi ha constància de cap casa cremada ni de cap persona que hagi pres mal com a conseqüència de l'incendi.

Demòcrates de Catalunya ja té més batlles i regidors que Unió

0
0

El trencament de CiU continua tenint conseqüències, especialment per a Unió Democràtica. Després de la dissolució de desenes d'executives territorials i de centenars de militants, també han fugit de la formació de Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler la meitat dels seus càrrecs municipals: batlles i regidors. Concretament, 22 batlles, 118 regidors, 15 consellers comarcals i 5 consellers municipals s'han apuntat a les files de Demòcrates de Catalunya, la nova formació socialcristiana i independentista. 

El moviment creat per Toni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol, entre més ex-dirigents d'Unió, aspira a ser la quarta força municipal de Catalunya. Dels 43 batlles que tenia Unió, tan sols 21 s'han quedat al costat de Duran i Espadaler.

En aquest sentit, en Toni Castellà ha remarcat la força de base de la nova formació política, 'tinc el convenciment que en dues setmanes Demòcrates de Catalunya esdevindrà la quarta força municipal del país'. Castellà ha afirmat que 'el PSC i el que queda d'Unió han decidit ser crosses de l'unionisme. Quan diuen que la llista de Junts pel Sí és un poti poti, estan dient que ells no volen renunciar als seus interessos particulars, ja que volen mantenir els privilegis d'una elit a costa del patiment de tot un poble. Nosaltres sí que renunciem a una part per guanyar el tot en favor del benestar dels ciutadans de Catalunya. La tercera via és una via morta, és el síndrome d'Estocolm'.

El sí guanya al Lluçanès amb un 70,7% de vots a favor de la comarca pròpia

0
0

Els veïns del Lluçanès han optat per constituir-se en comarca amb un 70,73% de vots a favor un 26,35% en contra. El sí s'ha imposat a vuit municipis i el no a cinc: Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès. La consulta, que s'ha fet per decidir si es converteix en la comarca número quaranta-tres de Catalunya, ha tingut una participació del 55,15%. Han votat 3.755 persones d'un cens de 6.810 més grans de 16 anys. D'aquesta manera, s'ha superat àmpliament el mínim requerit del 35% de participació perquè sigui vàlid el resultat. Els municipis que han participat en el procés són: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Abars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

Un cop coneguts els resultats, el ple municipal de cadascun dels tretze municipis del Lluçanès ratificarà la decisió. Finalment, la Generalitat redactarà un decret que haurà d'aprovar el Parlament de Catalunya amb una llei de procediment de lectura única.



Aprovada la llei, es crearà un consell de batlles que haurà de substituir l'actual Consorci del Lluçanès i farà les funcions de Consell Comarcal. Tal com marca la llei, el Consell Comarcal definitiu no es podrà constituir oficialment fins que no s'hagin celebrat les eleccions municipals de 2019. Amb tot, els batlles del Lluçanès, segons ha explicat l'alcaldessa d'Alpens, Montserrat Barniol, sempre han apostat per crear un ens 'diferent' als consells comarcals corrents, 'molt més adaptat al territori', i en la línia que proposa la nova Llei de governs locals que actualment està a debat.

Informació relacionada:

Ramon Besa: 'No vull que el Lluçanès es converteixi en el femer de la Plana de Vic'