No fa gaire temps que he sentit dir que l'època de la subvenció havia acabat i que començava el temps de pensar. Aquestes paraules, dites al bell mig de la crisi econòmica que ens envolta, en el moment en el qual la majoria d'administracions públiques estan ajustant llurs pressupostos i la distribució de llurs recursos, centren un dels problemes que està patint el sardanisme.
És veritat que la sardana ha viscut diferents crisis d'uns anys ençà. La crisi de compositors de prestigi, la crisi d'instrumentistes de cobla, la crisi de balladors, etcètera, i ara ens toca la crisi econòmica amb una disminució considerable de les subvencions de les administracions públiques i la pràctica desaparició dels pocs recursos aportats pel sector privat.