El 5 de març l'ONG nord-americana Invisible Children va publicar a YouTube un documental sobre Joseph Kony, l’enigmàtic i cruel cap de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), una guerrilla fonamentalista cristiana, sorgida la dècada del 1980 al nord d'Uganda per a combatre l'etern president Yoweri Museveni. En sis dies Kony 2012 es va convertir en el vídeo viral amb més èxit de la història d'internet, no sense crítiques pel to simplista de la qüestió i per la solució proposada: que uns assessors militars dels EUA hi intervinguessin per arrestar-lo als boscos de l'Àfrica central, que és on s'amaga. Al final del documental, dirigit per Jason Russell, l'ONG demanava que avui es fes una mobilització mundial, a base d'actes, cartells i samarretes per fer sortir Kony de l'amagatall mediàtic, si més no.
Amb la campanya Cover the Night, Invisible Children demana als quasi cent milions d'internautes que han vist el vídeo que avui actuïn localment (amb actes, cartellades, pintades de grafits, samarretes...) per urgir mundialment la detenció de Joseph Kony, acusat de tota mena de crims contra la població civil i del segrest de milers de minyons per a convertir-los en soldats i de nenes per a fer-ne esclaves sexuals.
Èxit viral sense precedents
L'èxit sorprenent del documental 'Kony 2012' ha captat l'atenció de molts experts de la xarxa, que han analitzat les possibles raons que han fet que el desè documental finançat per Invisible Children hagi superat les tres mil visites habituals. Els analistes coincideixen a dir que el director, Jason Russell, ha encertat la fórmula del vídeo viral, basada en una història de bons i dolents que s'explica, en primera persona, passant de la proximitat a la generalitat. Alhora, hi troben molta autoreferència i una crida a l'acció amb data de caducitat (l'any 2012). També consideren essencial la participació de famosos (de George Clooney a Lady Gaga, passant per Angelina Jolie i Oprah Winfrey) i, sobretot, la presència d'infants al document. 'Kony 2012' ve a ser, doncs, una gran peça d'enginyeria comunicacional de l'època hodierna, segons els analistes, i del tot rendible: les primeres quaranta-vuit hores a YouTube, el vídeo havia permès de recaptar cinc milions de dòlars i 'havia fet sortir' mediàticament el quasi anònim Kony del seu amagatall als densos boscos del centre de l'Àfrica. L’ONU va celebrar el ressò del vídeo i tant la Unió Africana com els governs ugandès i congolès es van afanyar a anunciar una nova operació per a mirar de capturar el guerriller, amb l'assessorament de l'exèrcit nord-americà.
Tot i amb això, Invisible Children també ha rebut moltes crítiques relacionades amb el vídeo, pel fet de simplificar una qüestió complexa i d'oferir una visió neocolonialista del conflicte ugandès: i és que, al capdavall, demana una intervenció nord-americana a Uganda, essent així que Kony i els pocs centenars de membres de l'LRA actuals no hi tenen quasi presència des del 2006, ans es mouen per la República Centrafricana, la República Democràtica del Congo i pel Sudan Meridional. També hi troben a faltar una menció dels greus excessos contra la població de l'exèrcit ugandès, sota el pretext de la lluita contra la guerrilla. A més, Invisible Children, es va haver de defensar d'acusacions de gestionar d'una manera poc transparent els seus recursos.