Corria l’any 1999, i al nordamericà Casey Fenton se li va acudir contactar amb 1500 estudiants a l’atzar de Reykjavík, per saber si el podrien allotjar durant la seva estada a la capital islandesa. Volia estalviar-se diners i, a la vegada, conèixer de més a prop la cultura del país. Les més de cinquanta respostes afirmatives que va rebre li van confirmar el què ja sospitava: que hi havia persones que, com ell, estaven famolenques. Persones assedegades d’intercanvi cultural i de conèixer al “desconegut”, de descobrir a l’”altre”.
És d’aquest viatge a Islàndia d’on va sorgir el concepte de “CouchSurfing”,que vindria a dir alguna cosa així com "surfejar sofàs". La idea és ben simple: persones d’arreu del món ofereixen o demanen un lloc per dormir, o temps per anar a fer un cafè. Això, que en un principi sembla tan sols una bona altrenativa a la butxaca (i que ho és, perquè l’allotjament acostuma a ser car), acaba sent un estil de vida. El viatjar per aprendre, i l’aprendre per comprendre, passen a ser les màximes d’aquestes persones, que obren les portes de casa seva a aquells qui els ho demanen i que, en molts casos, reben a canvi un amic de per vida.
Com funciona?
Un dels punts forts d’aquesta iniciativa online és que el seu funcionament és molt senzill: t’obres un perfil a la plataforma (que pot ser personal o col·lectiu), hi publiques on vius, quina edat tens, fotos, quins són els teus interessos i si estàs disposat a allotjar altres usuaris o no. La informació que es publica en aquesta targeta de presentació, per dir-ho d’alguna manera, és totalment personalitzable, exceptuant un detall important: les referències. A diferència d’altres webs, la seguretat a Couchsurfing l’autoregula la comunitat d’usuaris, que fan públiques les seves experiències amb les persones que hi coneixen perquè els altres couchsurfers puguin fer-se una idea de si una persona és de fiar o no i evitar situacions desagradables.
La web ha experimentat un creixement exponencial durant els últims anys: va començar amb 6.000 usuaris a finals del 2004, un any després d’estrenar-se, i actualment compta amb més de 5 milions. El per què de la seva popularitat no és clar, però es pot aventurar que un dels motius és la publicitat que els usuaris i usuàries en fan als seus amics i amigues, ja que s’han registrat poques incidències i les experiències acostumen a ser positives. A més, no cal oblidar que en un context de crisi com l’actual, qualsevol alternativa que suposi estalviar és benvinguda.
