Alguns projectes en comú fan que darrerament em vegi bastant amb Martí Boada, geògraf, naturalista, viatger i bon conversador. He dit conversador? Conversar no és només un dels grans plaers de la vida, conversar és també una activitat necessària i imprescindible per a aprendre i per a ensenyar. Aquest mateix matí he tingut una trobada de treball amb ell. La sessió, amb prou feines de dues hores, ha anat entreteixint dues converses. Una era la conversa central i axial de treball. D’aquesta anaven caient notes i apunts per reflexionar després, amb més tranquil·litat. L’altra conversa s’ha desenroscat, paral·lela i intermitent, a còpia d’obrir i tancar parèntesi, més o menys llargs, cada vegada que algun dels dos evocava alguna bona història per explicar. Un d’aquests parèntesis ha donat de si. Per això el porto a aquesta pàgina.
Parlàvem de quan s’havia extingit el llop de Catalunya. Difícil de saber, oi? Doncs en aquest cas no és pas difícil, vés per on. Resulta que en l’associació de caçadors de Ripoll hi havia un llop taxidermitzat que ningú podia datar amb precisió, però que tothom deia que havia estat el darrer llop vist a Catalunya. L’exemplar es trobava en un estat calamitós i es va decidir demanar a un bon taxidermista la reanimació del cadàver. El triat va ser el senyor Salvador Filella, del Museu de Zoologia de Barcelona. En obrir el cos va haver-hi un cop de sort: el farciment era de paper de periòdic, concretament de 'La Vanguardia' de Barcelona, i l’episodi va quedar així perfectament datat. Vaig restar el servici de la història de Martí amb una altra història viscuda tan sols uns mesos abans en un museu de Polònia. Als museus de l’Est es nota una presència gravitatòria de la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Un objecte em va cridar l’atenció en especial. Era un niu de rates allotjat en l’interior d’un sofà. El material de construcció era paper de periòdic. La data era llegible en dos llocs: 6 de febrer de 1940. Feia ben poc que l’exèrcit alemany havia envaït Polònia.
Empaitat per aquesta història, Martí em gratifica amb una altra. En una de les seves conferències, Martí solta el que era la «veritat vigent» en els mitjans universitaris de l’època: les rates havien arribat al país en vaixells del segle xvi, potser d’Amèrica, potser d’Àsia. Després de la conferència se li acosta un cavaller: «Jove, trobo que ha de revisar la seva convicció sobre l’arribada de les rates perquè a la catedral de Tarragona hi ha una rata esculpida al capitell d’una columna.»
Llig l'article sencer a la web de Mètode.
Jorge Wagensberg és Director científic de la Fundació La Caixa, Barcelona.