Segons diu una persona amiga meva, que tu també coneixes, els aeroports són la primera imatge del país tan bon punt hi arribes, que eixe primer flaix que reps tot just baixar de l’avió ja t’explica com és aquell país que vas a visitar. És possible que no sigui sempre així però segur que val per a tenir una primera imatge.
Dijous matí vaig anar a agafar un avió a l’aeroport de Loiu, prop de Bilbao, i em vaig adreçar en èuscar a la persona que era treballant rere el taulell d’Iberia. La persona en qüestió, ben idiota, em va respondre en anglès. I a mi només se m’acudeixen dues raons per a explicar la seva actitud. 1 Aquesta persona treballadora cree que els qui parlem èuscar no sabem anglès i me la va tornar: si tu em parles en basc jo et parlo en anglès. 2. La persona en qüestió no va saber distingir quina llengua parlava jo (mai no em donaran cap premi per la meva bona pronúncia) i per això va fer servir la llengua internacional per excel·lència. No sé quina de les dues raons és més preocupant però no la contractarem aquesta persona en cap de les nostres ambaixades.
I aleshores vaig arribar a l’aeroport de Barcelona i em vaig topar amb un gran anunci de la casa Mercedes, que estava en un català del més correcte. Quina diferència entre els dos flaixos!
Per la resta poques novetats per aquí. Estem mirant com fan el ball previ a la constitució del govern de Vitòria. Veurem què farà el PNB i quina companyia o companyies tria per als pròxims anys, que seran ben rellevants. Des d’aquí us estem mirant i amb vosaltres mirem cap a Escòcia. Això comença a animar-se.
I en aquest context es fa difícil d’entendre, aquí i al vostre país, que no tinguin cap relació preferencial en aquesta nova fase que Escòcia engegarà a Europa, ni a curt termini, els qui haurien de col·laborar per tal d’aconseguir la posició administrativa que els nostres països mereixen. Posar-se d’acord sempre és cosa de dos o de més, però no només d’un. Això és ben evident.