Potser no ens ho acabàvem d’esperar. És clar, és una “senyora” de seixanta-sis anys, que es diu aviat. La seva època punk, a la Nova York de finals de la dècada de 1970, potser queda una mica lluny. I si no segueixes la seva carrera, és fàcil no saber que el disc que ha tret enguany, Banga (2012), és, després de Horses (1976), el millor de la seva carrera
I sí, ho va aconseguir. Patti Smith va dinamitar el Palau de la Música.
Som al Palau, a punt d’ignició. 3, 2, 1… Banga! Tot ha començat amb la revisió d’una de les seves millors cançons, “Dancing Barefoot”. Perfecte per posar a to un públic seduït i convençut de bon començament. Des de la primera cançó, podem veure que el grup sonarà molt bé. No tarden a arribar les cançons de Banga, el darrer disc: “April Fool”, “Fuji San” i “Mosaic”, d’una tacada.
Llegiu la crònica sencera, aquí.