A Narcís Comadira, poeta, artista, gastrònom, traductor, assagista..., que en fa setanta, totes li ponen: el Festival Temporada Alta va estrenar 'Estimat Comadira', un espectacle basat en poemes i textos seus dirigit per Joan Ollé i Xavier Albertí; ha publicat el recull d’assaigs 'Les paraules alades' (Empúries), i és a punt de sortir un altre llibre, de poemes. A més, per al final del 2012 prepara una antologia de poemes d’altri que li han marcat la vida, per encàrrec d’Ara Llibres. I avui, coincidint amb el seu aniversari, un grup d'amics ha encarregat a Josep Porcar l'elaboració d'un videomuntatge a partir del seu poema 'Ponentada gran', del recull 'Usdefruit', i també han proposat als blocaires de sumar-se a l'efemèride amb un apunt al bloc o en d'altres mitjans digitals. Per molts anys Narcís Comadira!
VilaWeb, en motiu dels setanta anys, fa uns mesos vam entrevistar-lo (vídeo) al seu estudi. La visita va donar molt de sí: Home de concepció humanista, ens va transportar a un món de cultura i ens va fer entendre els camins de seducció del llenguatge i de la literatura. També va parlar de la seva fascinació pels vins de la Borgonya i del plat que li ha dedicat el Celler de Can Roca (vídeo). I li vam proposar una tercera peça de vídeo: Comadira havia de triar tres objectes del seu estudi que el defineixen.
Com a primer objecte va triar una pintura relativament recent, un paisatge del 2007: 'Sempre he combinat la literatura amb la pintura. La forma és una manera d’acotar les coses vagues en què sovint ens movem.'
'Dante parlava del 'fre de l’art': no pots anar tirant de veta, per això m’agraden els sonets, perquè són catorze versos i no pots anar més enllà ni pots fer-ne un de menys perquè llavors ja no és un sonet. I aquesta cosa que és la forma, en definitiva, ens va a favor de no dir vaguetats.'
El segon objecte era un relleu de l’escultor noucentista gironí Fidel Aguilar. Li preguntàrem si se sent hereu del Noucentisme. Digué: ‘Sí, però jo no tinc res a veure amb el Noucentisme. La gent s’ho pensa, però no. El Noucentisme es va acabar l’any 1917 i el que ha vingut després són unes altres coses. Sóc un modern i fins i
tot un postmodern. Això no vol dir que li negui el pa i la sal. El Noucentisme va ser per aquest país molt important, tot i que una mica parcial, perquè la mirada cap a Grècia era parcial. Per tant, el Noucentisme va néixer mancat. Però encara en vivim, del Nocuentisme.’
El tercer objecte fou una fotocòpia d’una fotografia del poeta Josep Carner. ‘És el gran poeta català de tots els temps, segons la meva modestíssima opinió. I el tinc aquí perquè em vetlli amb la seva presència bonhomiosa i benèfica.’
Davant la quantitat de disciplines que conrea, vam preguntar a Comadira com es defineix ell mateix: ‘Sóc un productor. Produeixo coses, que és el que hauríem de fer tots en aquest país. I quan faig poemes sóc poeta, quan faig una pintura sóc pintor, quan faig un plat sóc cuiner... No m’he instal·lat com a poeta perquè considero molt ridícul això d’anar pel món com a poeta. Què vol dir, si els poetes som uns desgraciats.’