'Potser no hi ha projecte més antiplanià que intentar escriure una biografia de Josep Pla, de la mateixa manera que no deu haver-hi res més contrari a l’esperit proustià que intentar escriure una biografia de Marcel Proust. Tots dos escriptors van pretendre, en certa manera i salvant les distàncies entre l’un i l’altre, que les seves obres fossin miralls de les seves vides, la qual cosa dificulta, encara avui, el correcte discerniment entre allò que és el seu itinerari biogràfic i la projecció literària que en resulta.' Així comença l'argumentari de Xavier Pla, professor de literatura catalana contemporània i director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, per explicar el projecte biogràfic 'Josep Pla o un ideal de vida lliure'. El text ha obtingut el premi Octavi Pellissa a projectes dedicats a la creació literària.
Continua Xavier Pla: 'És veritat que no és gens fàcil intentar recórrer la biografia de Josep Pla. Encara que pugui semblar una paradoxa, l'escriptor que va pretendre que la seva obra fos un testimoni exclusiu del seu itinerari vital continua plantejant problemes essencials als seus biògrafs. Josep Pla queda, per aquest motiu, com un escriptor emmascarat que aconsegueix crear un personatge públic. És difícil, doncs, desfer-se del conjunt d'imatges, de tòpics i de tota mena de “infantilismes" sobre la seva vida i que amaguen la seva personalitat. Pla es va forjar una biografia pròpia, inaferrable, un conjunt d'imatges successives que es va encarregar de divulgar insistentment, presentant-se primer com un simple periodista i, posteriorment, amb la màscara que li aportaria un més alt rendiment, la del pagès sorneguer de l'Empordà, en la qual alternen la llegenda i les anècdotes, que no el van abandonar des de la seva entrada en el món del periodisme l'any 1919. Com una anguila, Josep Pla va saber fer de l'ambigüitat i de la metamorfosi, de la ironia i de la "irresponsabilitat", els principals elements de la seva presentació pública, mostrant sempre una certa predilecció per la màscara i la fugida.'
El jurat del premi Octavi Pellissa, convocat per l'editorial Empúries, és format per Josep Maria Castellet, Xavier Folch, Jordi Herralde, Pere Portabella i Carles Santos. En anys anteriors s'havien endut l'Octavi Pellissa Albert Garcia Espuche, 'Setge, societat, persones' (2011); Toni Sala, 'Notes sobre literatura' (2009); Julià Guillamon, 'El dia revolt' (2006); Eduard Márquez, 'La decisió de Brandes' (2005); Francesc Serés, ‘Catalunya, classe mitjana’ (2004); Jordi Puntí, ‘Maletes perdudes’ (2003); Xavier Montanyà, 'Pirates de la llibertat' (2002).
Xavier Pla (Girona, 1966) és professor de literatura catalana contemporània i de teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a l’École des Hautes Études en Sciences Socials de París (2006) i a la Stanford University (Califòrnia) l’any 2008. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla, una iniciativa conjunta del Grup 62, la Fundació Josep Pla i la Universitat de Girona. Especialitzat en l’estudi de l’obra de Josep Pla, és autor del llibre 'Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària' (Quaderns Crema, 1997). Ha publicat la correspondència d’aquest autor amb el seu germà, 'Cartes a Pere' (Destino, 1996), i amb Eugeni Xammar ('Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents', Quaderns Crema, 2001), i també ha estat el curador de l’edició facsímil 'El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919' (Destino, 2004). És l’actual editor filològic de l’Obra Catalana d’Eugeni d’Ors (sis volums, Quaderns Crema, 1999-2012) i va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster 2006 amb el llibre 'Simenon i la connexió catalana' (Tres i Quatre, 2007). Aquests darrers anys, ha publicat estudis sobre 'Vida privada' de Josep M. de Sagarra, 'Incerta glòria', de Joan Sales, 'El carrer de les Camèlies' de Mercè Rodoreda i 'El mar' de Blai Bonet. Com a crític literari, és col·laborador habitual del suplement literari Cultura/s del diari La Vanguardia i del setmanari el Temps.