L'ex-president de Bankia i ex-vicepresident del govern espanyol, Rodrigo Rato, ha mantingut un dicurs semblant al que va exhibir al congrés el juliol passat i no ha admès cap error de gestió a Bankia en la declaració davant l'Audiència Nacional espanyola com a encausat. No només això, sinó que en dues hores i 45 minuts de declaració, Rato ha culpat els governs de Zapatero i de Rajoy de la caiguda de l'entitat i ha assenyalat els decrets de capitalització dels bancs aprovats el 2011 i 2012 com els responsables d'abocar Bankia a un escenari de pèrdues. També ha afirmat que el ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya el va forçar a integrar a Bancaixa i van obligar la sortida a borsa, fet que, ha declarat, no entrava dins dels seus plans.
Rato ha sortit de l'Audiència novament enmig d'una escridassada dels dos centenars d'afectats que l'esperaven davant les instal·lacions amb cartells. Ell ha estat l'últim dels trenta-tres encausats pel jutge Fernando Andreu que han prestat declaració durant dos mesos. Un cop feta la declaració, Andreu ha mantingut les imputacions de falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda.
Segons fonts jurídiques, l'ex-president de Bankia ha derivat les responsabilitats per la integració de les set caixes que van formar Bankia al Banc d'Espanya i ha culpat directament els executius de Zapatero i Rajoy del deteriorament de la situació financera de l'entitat. La causa? Els decrets de recapitalització i provisió de fons del 2011 i 2012 que van obligar les entitats a reforçar el seu capital i reduir la seva exposició al mercat immobiliari van situar la solvència de Bankia al límit.
També ha denunciat davant el jutge Andreu una suposada descoordinació entre la normativa europea i espanyola i ha recordat que l'escenari econòmic es va deteriorar en paral·lel a la situació de l'entitat. També ha afirmat que va veure com se li imposava una sortida a borsa que ell encara no preveia i que l'obligava a fer efectiu tot el procés abans de setembre de 2011. Fins aleshores, ha dit, la sortida a borsa sempre havia estat una opció, però no a curt termini.
El govern espanyol li va demanar un nou pla abans de dimitir
A més, ha lamentat que el govern espanyol imposés a Bankia un pla de recapitalització que anava més enllà del que havia dissenyat i aprovat el propi Banc d'Espanya el 17 d'abril. Segons ha afirmat, el ministeri d'Economia li va donar un termini de quinze dies per redactar-lo tenint en compte previsions econòmiques més pessimistes, però tan bon punt el va presentar el 4 de maig va ser rebutjat, fet que va precipitar la seva dimissió perquè entenia que havia perdut la confiança del Banc d'Espanya.
Les mateixes fonts apunten que Rato ha deixat diverses qüestions sense explicar, com per exemple perquè Deloitte no va avalar els seus comptes. Tampoc no ha explicat perquè el govern espanyol no va acceptar el seu pla de recapitalització. El jutge Andreu li ha preguntat perquè va encarregar la sortida a borsa a l'empresa Lazar, una empresa on el mateix Rato havia treballat anteriorment. L'ex-president de Bankia ha esquivat la resposta.