Aquest és l'últim cap de setmana en què es pot veure al Teatre Lliure l'espectacle 'L'Onada', una adaptació teatral del film dirigit per Dennis Gansel. L'obra, basada en un experiment real de Ron Jones, ens explica la història d'un professor que realitza un experiment a la seva classe: vol fer comprendre als alumnes l'ascens del nazisme a Alemanya durant els anys 30 i 40. La guerra del Vietnam, la música rock i les marxes antiracistes de Luther King són a totes les converses. És a través d'aquest experiment que, durant unes setmanes, els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els faran viure en primera persona l'engranatge d'un règim totalitari. L'adaptació teatral, dirigida per Marc Montserrat Drukker amb un text d'Ignacio García May, es podrà veure fins diumenge.

El cantant uruguaià Jorge Drexler ja ha enllestit l'últim disc, 'Bailar en la cueva', enregistrat els últims mesos entre Bogotà i Madrid. Es va llançar a la venda el 25 de març passat i avui el presenta, en directe, al Trui Teatre de Palma (21.00).

Des de 'Amar la trama' (2010) han passat moltes coses en la carrera de Drexler: una ronda de concerts per tot el món, 'Andar la trama', seguida d'una altra en solitari, 'Mundo Abisal Tour', que es va tancar als EUA i el Canadà. Pel mig, s'ha abocat a les noves tecnologies, ha fet algun paper cinematogràfic a 'La suerte en tus manos', ha compost el primer ballet, 'Tres hologramas', i fou designat pregoner del Carnaval de Cadis.

La Diputació de Barcelona reivindica l'obra de la Mancomunitat amb l'exposició 'Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya' i l'edició del llibre 'La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925. El primer pas vers l'autogovern des de la desfeta de 1714', d'Albert Balcells. El president de la Diputació, Salvador Esteve, ha encapçalat la inauguració de la mostra i la presentació del llibre, i ha subratllat que ambdues institucions comparteixen objectiu: 'La Mancomunitat va ser un model de fidelitat al país, progrés dels pobles i benestar de la gent. La Diputació de Barcelona té com a principal objectiu el benestar de la gent a través del suport als nostres ajuntaments, els primers servidors de la societat'.

Esteve ha remarcat que la Diputació i la resta del teixit institucional de Catalunya són 'hereus de tot el que va fer la Mancomunitat' en els seus anys de vida, i han fet de 'garants i de continuadors' d'una part important del seu llegat. Ha citat les biblioteques populars, els ensenyaments tècnics i l'escola industrial com a exemples de serveis 'que encara estan en funcionament i que en bona part depenen de la Diputació'.

De fet, moltes entitats i institucions que ara existeixen van ser creades per la Mancomunitat, com és el cas de la Biblioteca de Catalunya, el primer servei meteorològic, la primera escola catalana d'art dramàtic o el recinte de la Maternitat.

Emmarcada en la celebració del centenari de la Mancomunitat, l'exposició, situada al vestíbul de la Diputació de Barcelona fins al 31 d'octubre, consta de cinc plafons que expliquen la federació voluntària de les quatre diputacions catalanes, el lligam entre municipalisme i nació com a dos dels grans eixos de l'obra política de Prat de la Riba, la intensa activitat de la Mancomunitat dirigida a millorar les condicions de vida de tots els habitants, l'ambiciosa aposta pel coneixement i a innovació i, la figura de Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat.

Entre els objectes que s'exposen destaca el retrat a l'oli d'Enric Prat de la Riba i la seva taula del despatx, així com la pintura sobre tela 'Ja sou de l'Associació protectora de l'Ensenyança Catalana?', de Josep Obiols Palau.

La campanya ONUxIndependència, impulsada per Reagrupament, ha fet que en una setmana s'hagin enviat més de 6.000 peticions de ciutadans adreçades al secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, perquè insti el govern espanyol a permetre el referèndum del 9 de novembre. El partit liderat per Joan Carretero posa a disposició aquest formulari, mitjançant la seva web, per poder fer la petició.

En la petició s'adjunta una carta en anglès, en què s'explica que 'una àmplia majoria dels partits polítics del Parlament de Catalunya ha expressat la seva voluntat  que el govern autonòmic convoqui un referèndum el dia 9 de novembre de 2014; que 'el govern d'Espanya ha anunciat que no permetrà la celebració d’aquest referèndum, contradient d’aquesta manera el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides';  que 'el dret internacional ha evolucionat fins a crear un dret a la independència en benefici dels pobles dels territoris no autònoms i dels que estaven sotmesos a la subjugació, a la dominació o l’explotació estrangeres'. I acaba recordant que hi ha haguut un nombre elevat d'estats nous que han nascut de l'exercici d'aquest dret, i demana al màxim responsable de les Nacions Unides que intercedeixi perquè es pugui acabar celebrant la consulta.

Una dotzena són dotze. Però una dotzena de frares són, encara no que ho sembli, tretze. Com és possible? Doncs perquè una vegada hi havia un frare per a qui, una dotzena d'ous, n'eren tretze. Es veu que amb un joc de cistells en comprava sis aquí, quatre allà i tres en aquell altre racó de la mateixa granja i, al final, a l'hora de pagar, sempre deia que se n'enduia una dotzena quan, en realitat, se n'enduia tretze. Us deveu demanar si ho feia expressament o no. Bé, no se sap del tot, però el cas és que encara avui, quan algú que compra ous demana una dotzena de frare, vol dir que en vol tretze i no dotze. El rondallaire Albert Estengre ens n'explica la història en el conte d'avui.

VilaWeb publica cada dia de l'any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d'Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l'etiqueta #300contes.

Aprendre a escriure xinès quan el parles a la perfecció. Això és el que estan fent una quarantena d'alumnes d'Olot cada diumenge el matí. L'escola Pia obre les aules perquè els estudiants d'entre cinc i catorze anys rebin classes de fonètica, gramàtica i lectura de la mà de tres professors vinguts de Barcelona. Aquest és un idioma complex que requereix molt d'estudi i aprenentatge. Ho saben molt bé els pares d'aquests nois, tots nascuts a la Garrotxa, que volen que els seus fills sàpiguen escriure i llegir la seva llengua materna de la mateixa manera que ho fan amb el català i el castellà. Són unes classes que assumeixen econòmicament les famílies amb l'ajuda de l'entitat Xino Xano de Barcelona.

A les deu del matí la Hong Mei Sun -la coneixen com a Luna- obre les portes de l'escola Pia d'Olot. És la mare d'una nena de 9 anys, l'Elena, i la principal impulsora d'aquesta iniciativa que des de fa tres mesos està en marxa amb l'ajuda de l'entitat cultural Xino Xano de Barcelona. És la primera vegada que es fa fora de Barcelona. Poc a poc van arribant els alumnes que rebran classes de xinès durant unes quatre hores i mitja, incloent dos descansos per jugar al pati.

També arriben les tres professores, vingudes expressament de Barcelona, per ensenyar-los a llegir i escriure amb aquesta llengua, la que fan servir per comunicar-se a casa. Primer comencen amb la fonètica i amb escriure caràcters senzills i poc a poc es va complicant. 'És important que aprenguin coses de la cultura xinesa i també els ensenyem cançons populars', explica la Shimeng Li, una de les mestres. Amb un matí a la setmana no n'hi ha prou per avançar. I per això, també els posen deures per fer amb l'ajuda dels pares. Calculen que fan falta uns cinc anys per començar a tenir coneixements sòlids de la llengua.

Un projecte que neix per l'interès dels pares

Fa tres mesos que van començar i els pares dels alumnes estan encantats. La mare d'Elena, la Luna, explica orgullosa que la seva filla ha après més durant aquest temps que no pas durant els dos anys que va fer venir una mestra de xinès a casa perquè li fes classes particulars. Arribar fins aquí no ha estat fàcil però les ganes de fer que la seva filla aprengués el xinès han estat l'autèntic motor per arribar a trobar la fórmula. Va parlar amb l'ambaixada, amb escoles i amb professors per buscar la manera i ara s'estan plantejant obrir-ho als altres nens d'Olot, que no són d'origen asiàtic, perquè també aprenguin el xinès. 'Poc a poc i amb classes diferents', explica la Luna.

La segona fase del projecte, que permetri obrir-ho als altres alumnes que no parlen xinès, es podria fer a partir del setembre que ve però caldrà veure si hi ha prou demanda. Ara els pares assumeixen el cost dels professors i entre totes les famílies s'ajuden per tenir el material -llibres, quaderns- que van venir de Xina.

La fonètica i els caràcters, el més difícil

Dominar l'expressió oral és un avantatge però cal aprendre la fonètica, la sonoritat de les lletres que després s'escriuen en caràcters sobre el paper. 'És el que més els costa i per això els posem per escrit com es pronuncien les paraules', explica la Shimeng Li. Els nens escolten amb atenció les indicacions de les mestres i van repetint tots els sons fent una cantarella.
'És molt difícil ', reconeix l'Elena, tot ensenyant les pàgines dels quaderns. La paraules que més li agrada escriure és el seu nom. Està contenta perquè ja ha après molt. Ja sap dir de memòria tot l'abecedari xinès. El secret, explica, és que aquí li ensenyen tots els passos mentre que quan rebia les classes particulars, no.

L'Elena fa 4t a l'escola Sant Roc d'Olot i té molt clar que al país on van néixer els seus pares el sistema educatiu és diferent. 'Als sis anys, els nens comencen a fer primer; no fan ni P-3, ni P-4 ni P-5 però les mares els ensenyen a casa algunes coses'. Anar el diumenge a l'escola, diu, no és un càstig perquè pot jugar i aprendre xinès. 'Així podré ajudar encara més als meus pares amb l'idioma'. També explica divertida que els seus amics d'Olot li pregunten què han de fer per venir a aprendre xinès els diumenges com ella.

'És una ocasió històrica per a Espanya. La millor oportunitat que s'ha presentat en 40 anys per canviar-la'. Aquesta és l'opinió que el portaveu d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, inclou en el seu darrer llibre, 'Como amigos', en el que defensa que Catalunya i Espanya sortirien beneficiades en cas d'independència. L'exemple de Noruega i Suècia (juntes fins el 1906) serveix de base per argumentar que les relacions econòmiques, socials i culturals poden enfortir-se després d'un procés de divisió política. Bosch entén que el govern espanyol hauria de ser el principal interessat en un procés amistós i afirma que no li 'repugna' la idea d'un referèndum a tot l'estat espanyol, sempre que prevalgui l'opinió dels catalans.

ENTREVISTA a VilaWeb: 'Espanya i la UE serien les més perjudicades per la nostra exclusió'

'Què resultaria més rendible, un veí ric i alliberat o un sotmès i empobrit? Interessa més ser Suècia i tenir Noruega al costat o ser la URSSS tenint Ucraïna dintre?', es pregunta Bosch en un llibre escrit en castellà i destinat a lectors de tot l'estat. Segons ell, la nació espanyola 'té molt a perdre amb la deriva actual' i, en canvi, 'molt a guanyar si s'accepta un acord del tipus escandinau i més encara si Catalunya s'independitza'.

El 1906 Noruega va proclamar la seva independència després de decidir-ho en referèndum. Com el govern espanyol, l'executiu suec tampoc l'acceptava, tot i que finalment les vagues generals al país, les crítiques per part de l'oposició i la mediació del rei van donar el vistiplau, evitant un conflicte armat. L'única condició que va posar el monarca suec, explica Bosch, és que es mantingués un estret vincle econòmic que, precisament, ha estat el principal factor de l'èxit d'ambdós països.

'Espanya podria ser Suècia', destaca. 'Seria fabulós si a sobre aconseguíssim tenir la intel·ligència política dels escandinaus i d'aquest tàndem féssim una relació de col·laboració entre iguals, fèrtil i solidària', afegeix. Segons Bosch no seria cap 'tonteria' crear un fons de solidaritat ibèrica, en el marc de la UE, que permetés que, entre d'altres, 'andalusos, catalans i extremenys' seguissin ajudant-se mútuament.

Fins i tot planteja com a viable la creació d'organismes conjunts de col·laboració cultural -per exemple, de suport a la llengua castellana i a la catalana- o òrgans de coordinació en matèria legislativa, laboral, consular, etc. Òrgans que ja funcionen als països escandinaus i que, en el cas de la Península Ibèrica, haurien d'intentar incloure també a Portugal i Andorra.

La independència de Catalunya també beneficiaria Espanya d'una altra manera. Bosch opina que gràcies a aquest 'sotrac', els espanyols podrien aprofitar el moment per plantejar reformes profundes en l'estructura de l'estat. 'Seria saludable que algú (polític, acadèmic, activista) formulés propostes per a salvar la cara de l'Espanya democràtica', indica. A més, la sortida de Catalunya de l'estat espanyol hauria de significar la tranquil·litat per a tots aquells que diuen que és un 'llast' per a Espanya.

Referèndum a tot l'estat

'No em repugna en absolut la idea de convocar a les urnes a tots els ciutadans espanyols sobre Catalunya'. El líder d'ERC a Madrid explica que li 'interessa' saber què opinen i que 'celebraria' una oferta com aquesta per part d'un partit estatal. Ell opina que, sens dubte, ERC estudiaria l'oferiment, ja que significaria el reconeixement que es pot votar sobre la independència. Sobre l'àmbit territorial del referèndum, Bosch no opinaria. 'Si al final sorgeix una proposta espanyola seria i articulada perquè s'organitzi un vot a tot el Regne d'Espanya ho celebraré, agrairé el detall i em fixaré amb molt interès en els resultats poble a poble. Per a mi els espanyols son sobirans., tant com els catalans o qualsevol altra nació. Poden votar sobre el que vulguin, com si volen votar sobre la Immaculada Concepció', argumenta.

Un hipotètic referèndum a tot Espanya no substituiria en cap cas la consulta catalana que, de fet, Bosch entén que és l'única que pot determinar el futur de Catalunya. 'Quan els lituans van votar per la seva independència, els soviètics no van votar. Quan ho van fer els montenegrins tampoc van votar els iugoslaus, a Noruega no van votar els suecs i quan votin els escocesos no ho faran els britànics', subratlla. A més, cap partit rellevant al Congrés dels Diputats ha fet una oferta similar i no sembla que tinguin cap interès en fer-la.

Independència pactada

Bosch opina que el poble espanyol i els seus governants haurien d'acceptar un referèndum d'independència a Catalunya, perquè seria la proposta 'més raonable, més responsable, més pacífica i més saludable per a tots'. Acceptant un referèndum d'autodeterminació, Espanya 'no repetiria errors històrics'. El portaveu republicà recorda que l'estat espanyol és la potència que ha perdut més països en tota la història, gairebé sempre a partir de conflictes armats. 'Cánovas va dir el 1896 que Cuba sempre seria espanyola. Dos anys després no només era independent, sinó que havia provocat la crisi d'estat més catastròfica des del temps de la invasió napoleònica', esgrimeix.

Els valors democràtics són el primer argument que fa servir Bosch per defensar el referèndum acordat -i la independència en cas que guanyés el 'sí'. L'escriptor i polític barceloní també hi afegeix la col·laboració econòmica, cultural i política que podrien impulsar conjuntament els dos estats i, per últim -però potser un dels arguments més sòlids-, el repartiment pactat del deute públic català.

Espanya té avui un deute públic que s'acosta al bilió d'euros i al 100% del PIB. 'Si l'únic hereu de la condició de membre de la UE és Espanya, si també és l'única que té dret a la butaca a l'ONU i a la UNESCO i a conservar l'accés al mercat de deute sobirà, aleshores l'estat català no se sentiria obligat a carregar amb part alguna del deute', afirma. En cas que l'estat espanyol 'facilités' la transició nacional de Catalunya 'és indubtable' que seria generosa i col·laboraria en la recerca de solucions.

Així doncs, l'assumpció del deute espanyol per part de l'estat català aniria del 0% (conflicte) al 20% (pes econòmic de Catalunya), tot i que Bosch afegeix dues xifres més: la de l'11% (inversions estatals a Catalunya) i 16% (pes demogràfic del Principat). El deute de l'actual comunitat autònoma catalana és de 50.000 milions d'euros, una xifra molt menor que qualsevol de les que hauria d'afrontar en cas d'independència, fet pel qual Bosch considera que els governants espanyols haurien de ser els primers interessats en dialogar i pactar les condicions de la secessió.

Catalunya, paradís fiscal fora de la UE?

Una de les qüestions que més s'ha debatut les darreres setmanes ha estat la permanència o no de Catalunya a la UE en cas d'independència. Bosch no té cap dubte que políticament i jurídicament és possible acceptar que el nou estat català s'incorporés com a membre de ple dret de la UE, però assegura que Espanya -i no Catalunya- seria el país més perjudicat en cas d'una hipotètica expulsió.

En tot cas, Bosch es pren amb filosofia les amenaces d'expulsió. 'No responen ni als principis del mercat comú ni del sentit comú', explica. A més, 'ningú superarà el rècord de Franco de mantenir fora d'Europa el país durant 40 anys', afegeix.

Una de les alternatives que li quedarien a l'estat català seria 'adoptar mesures de supervivència com el secret bancari i un sistema de santuari fiscal'. L'expulsió econòmica del Principat 'obligaria' els catalans a esdevenir una mena de Suïssa del mediterrani, 'extrem que ningú desitja perquè perjudicaria a la resta de ciutadans europeus'.

Les conseqüències de l'expulsió deixarien en mala situació a Espanya, amb una frontera a l'Ebre que malmetria les exportacions a la resta del continent europeu. Els catalans, de la seva banda, 'podrien conservar l'euro, gaudir dels avantatges del lliure comerç i deixar de pagar les factures de la UE política, com fan Noruega i Suïssa'.

Després de molts mesos d'especulacions sobre una possible reducció de l'IVA cultural per part del govern espanyol, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha mostrat el seu 'pessimisme' en aquesta qüestió i ha manifestat estar-ne 'escaldat'. En una entrevista a l'ACN, Mascarell ha vaticinat que finalment la rebaixa de l'impost no es farà realitat: 'Penso que no succeirà, continuarem amb aquest IVA tan inadequat per a la cultura catalana', ha dit. A més, el titular de Cultura ha acusat el govern espanyol de posar 'bastons a les rodes' a la cultura catalana i ha titllat de 'presa de pèl' que l'estat encara no hagi tornat l'última tramesa dels Papers de Salamanca.

El conseller Mascarell va manifestar el juliol del passat any que l'IVA cultural del 21% es modificaria 'relativament aviat'. 'Ho dic sabent perquè ho dic', va indicar. Nou mesos després, el govern espanyol encara no ha modificat l'impost i el conseller s'ha mostrat 'pessimista' en aquest tema. Ha explicat que la darrera notícia que té al respecte és que es modificaria l'IVA després de les eleccions europees. En aquest sentit, ha criticat que 's'hagin d'esperar les eleccions per fer mesures d'impacte'.

Tot i això, ha considerat que aquesta reducció 'no succeirà' i se seguirà amb aquest IVA 'tan inadequat per a la cultura catalana, que perjudica molt el consum i ens fa poc competitius en l'àmbit europeu'. 'Fer cultura aquí és menys competitiu que fer-ho a altres països', ha afegit.

Per altra banda, ha indicat que les relacions entre la Conselleria de Cultura i el Ministeri 'són correctes' en el tracte personal, però ha emfatitzat les diferents idees que tenen sobre cultura i país. Mascarell ha criticat que 'cap de les lleis que havien dit que farien per afavorir les dinàmiques de mercat, ni la de mecenatge, ni la de la propietat intel·lectual i ni la pròpia llei de l'IVA han ajudat' a la cultura. Per contra, ha acusat el govern espanyol de posar 'pals a les rodes' a la cultura catalana. Així mateix i des del punt de vista de país, ha recalcat que el govern espanyol té 'un concepte molt uniforme i jeràrquic i molt poc democràtic'.

Els Papers de Salamanca, després de les eleccions europees

El titular de Cultura tampoc té massa confiança amb el govern espanyol pel que fa al retorn de l'última tramesa dels Papers de Salamanca. El conseller té indicis que la documentació podria tornar després de les eleccions del mes de maig i lamenta que el govern espanyol 'posa excuses de tota mena per no tornar uns papers que haurien d'estar aquí des de fa anys'.

En aquest sentit, Mascarell ha assenyalat que després de totes les promeses que no s'han complert per part del govern té 'dret a malfiar': 'Si no compleixen haurem de tornar a actuar amb convicció des del punt de vista polític, com parlamentari i social perquè és una presa de pèl'.

La taxa a les operades, pel setembre; la Llei del cinema, per l'octubre

Per altra banda i sobre la llei del cinema, ha considerat que estarà llesta a finals d'estiu, sobre octubre, i pel que fa la taxa a les companyies operadores d'Internet, que gravaria cada contracte d'Internet per obtenir fons pel sector audiovisual català, ha considerat que anirà més ràpida i pot estar aprovada després de les vacances, al setembre.

Preguntat per si creia que l'Estat podria presentar un recurs contra la taxa d'operadors, Mascarell ha dit que no creu que el govern espanyol 'tingui ganes de desplegar una mesura tan radicalment contrària als interessos del cinema català'.

La Sala Tallers 's'obrirà quan ho decideixi' el director del TNC

Sobre la Sala Tallers del TNC, ha assegurat que aquesta es tornarà a obrir quan ho decideixi el seu director artístic, Xavier Albertí. 'És una decisió que prendrà el director i l'equip del Teatre Nacional quan creguin que poden fer anar el conjunt de les sales amb la prestància que és la bona'.

El futur passa per més inversió pública i privada

El titular de Cultura ha assegurat que el futur passa perquè 'hi hagi més diner públic i més inversió privada. 'El nostre pressupost públic cultural és tan minse que els propers anys haurà de créixer en una doble direcció: més diner públic i més inversió privada', ha dit. Tot i això, ha apuntat que perquè això passi 'es necessita una eina que és la llei de mecenatge, que no es pot fer des del Parlament'.

Mascarell ha negat que es prevegin més retallades en els equipaments culturals. En aquest punt, ha indicat que els equipaments 'han fet totes les adaptacions en termes de comptar menys amb diners públic i comptar més amb la pròpia gestió'.

Quan fa gairebé un any i mig que el segon Govern Mas està en funcionament, Mascarell ha destacat que una de les característiques d'aquest període és que 'la Conselleria i el sector cultural han digerit amb molta convicció quins canvis estructurals s'estan produint i ha posat les bases d'una reformulació que canvia les relacions entre el món públic i privat i algunes rutines del sector cultural'. De fet, ha apuntat que 'l'únic positiu de la crisi és que ha obligat a repensar les polítiques i les estratègies d'algunes empreses culturals'.

El diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha avisat la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, que 's'acaba el temps per comparèixer al Parlament' per explicar-se pel cas Método 3 'si vol evitar ser reprovada' per la cambra, ja que la proposta de resolució dels ecosocialistes per fer-ho 'està llesta' per entrar a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI). La proposta 'demana la reprovació de l'actuació' de la líder popular en negar-se a comparèixer al Parlament i en voldrà també la dimissió com a senadora per Catalunya ja que, si no compareix, 'no pot representar el Parlament qui no n'atén els requeriments i no compleix les obligacions de l'article 59.5 de l'Estatut'.

En un comunicat Bosch ha apuntat al 4 de juny com a data límit per a Sánchez Camacho per a comparèixer abans no se'n voti la proposta de resolució d'ICV-EUiademanant-ne la reprovació a la CAI, amb esmenes de cada grup. Per tot plegat, Bosch ha recordat a la líder popular que 'encara és a temps d'acceptar comparèixer davant del Parlament per explicar la seva implicació en el cas d'espionatge polític Método 3'.

Així, el text en primer lloc demana 'la reprovació de l'actuació d'Alicia Sánchez Camacho negant-se a comparèixer davant una Comissió del Parlament que l'havia citat, incomplint així l'article 59.5 de l'Estatut d'Autonomia que l'obliga en tant que diputada i senadora' I en segon lloc, demana a la líder popular que presenti la dimissió 'en tant que senadora designada' pel Parlament de Catalunya, 'per entendre que no pot representar el Parlament qui no atén els seus requeriments i no compleix les obligacions que l'article 59.5 de l'Estatut d'Autonomia estableix per als càrrecs públics'.

Si no compareix doncs, ha afegit Bosch, 'veurà com el Parlament la reprova públicament per incomplir les seves obligacions', ja que segons els ecosocialistes el text té el suport de CIU i ERC i es preveu per tant que tiri endavant. 'És curiós que qui es passa el dia exigint el compliment de la llei es negui a complir el que estableix l'Estatut de 2006', ha sentenciat Bosch.

El jove afeccionat del Barça Rafel Martín que va denunciar una agressió de la policia espanyola a la final de Copa a Mestalla ha explicat amb detall com va anar l'agressió. Ho ha fet al programa El Suplement de Catalunya Ràdio aquest matí. També ha explicat les seqüeles físiques que li han quedat d'aquella agressió. Martín explica que va témer per la seva vida durant la pallissa. 'Va arribar un moment que ja no podia aguantar més els cops que m’estaven donant per totes bandes. M’estaven asfixiant. Em podrien haver matat', ha explicat el jove.

Martín Faixó ha parlat també de com el van deixar físicament els agents que el van agredir, segons els reconeixements mèdics que li han fet: 'Em van dir que tenia una fissura a la costella, tenia dificultat per respirar, un ull molt inflat i cops i hematomes per tot el cos'. El jove culer ha explicat que ahir li va trucar el president Artur Mas per interessar-se pel seu estat, i també el president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras, entre més. A continuació podeu escoltar les explicacions de Martín.

Tant CiU com ERC han anunciat que demanaran explicacions al ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i als comandaments policíacs per l'agressió que va patir dimecres en la final de copa a Mestalla el jove afeccionat del Barça Rafel Martín, que fou colpejat per agents de la policia, mentre li deien 'ara veuràs, català de merda'. ERC, a més, ha demanat la dimissió de Fernández Díaz, perquè no és pas la primera vegada que passen incidents com aquest.

Notícia relacionada: Rafel Martín denuncia la brutal agressió que va rebre de la policia a Mestalla

El diputat republicà al congrés Joan Tardà ha assegurat a través d'un comunicat que 'aquest tipus d'actuacions en què hi ha ciutadans que són colpejats, insultats i segrestats per la policia pel fet de portar banderes estelades, es vénen repetint des de fa molt de temps'.

A més, Tardà ha explicat que fa uns quants mesos ERC ja va presentar 'un informe sobre les agressions patides per ciutadans per part de la guàrdia ivil i la policia per haver parlar català', tot i que no han obtingut resposta del ministeri. Els republicans també demanaran la compareixença de Jorge Fernández al congrés per tal que aclareixi els fets.

Per la seva banda, el portaveu de CiU a la comissió d'Interior del congrés, Feliu Guillaumes, demanarà explicacions al director general de la policia, Ignacio Cosidó, Cosidó ha de comparèixer dimecres pel cas de les fotos dels jutges a favor del dret a decidir que van aparèixer a la portada a 'La Razón' i Gullaumes aprofitarà per sol·licitar a Cosidó que expliqui l'actuació dels agents de la policia espanyola amb l'aficionat del Barça.

L'activitat a l'Fnac Triangle aquest dissabte ha estat més pròpia d'un dia normal que no pas de la primera de les dues jornades de vaga convocades per el sindicat CGT. Un seguiment discret que el propi sindicat reconeix, però que atribueix a 'la rotació galopant' del personal, que dificulta molt cobrir les baixes, i a la temporalitat de molts llocs de treball. Tanmateix, Ferran Moltó, delegat sindical de la CGT a FNAC Triangle, confia que l'aturada de 24 hores es noti més el dia de Sant Jordi. Inicialment, la vaga comptava amb el suport de la UGT, que en el darrer moment ha decidit fer un pas enrere per el pes que la Diada té en la facturació anual de la cadena de llibreries.

L'aturada només afecta l'Fnac Triangle de la plaça de Catalunya, on hi treballen uns 180 treballadors, dels quals un 60% ho fan amb contracte temporal, segons ha explicat en declaracions a l'ACN, Ferran Moltó, delegat sindical de la CGT. Una de les circumstàncies que es denuncia és que cada vegada minven més els contractes indefinits, que només es reserven a 'càrrecs directius i intermitjos', explica Moltó.

'Hi ha companys que ens deien que estaven a favor de la vaga, però que no podien fer-la els dos dies per com afectaria això a la seva nòmina', ha afegit el delegat de la CGT, que lamenta que en el darrer any el suplement que es pagava per treballar en diumenge o festiu ha desaparegut, el que significava uns quinze euros al mes. 'Entenen ara els diumenges i festius com un dia laboral més i, per tant, neguen que s'hagi de pagar qualsevol tipus de suplement', ha assenyalat Moltó, qui també esmenta una ampliació en 21 hores de feina l'any 'totalment gratuïtes'. 'I si no volies ampliar el teu horari, et baixaven del sou entre 170 i 180 euros l'any', ha explicat.

Una altra queixa és que des de fa un any l'assegurança sanitària que cobria la plantilla és de 'co-pagament', el que significa que només es pot mantenir si el treballador interessat abona anualment el 50% del seu cost. 'Entre una cosa i una altra, la nòmina del treballador es va reduint de manera injusta', denuncia Moltó.

Per tot això, la CGT convoca una aturada de 24 hores el dia de Sant Jordi. A més, hi ha previstes protestes davant de l'establiment d'onze a dues del migdia i de cinc a vuit del vespre. Fnac Triangle, però, manté les activitats previstes pel Sant Jordi, amb la tradicional signatura de llibres amb els autors de les darreres novetats literàries.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de cassació del Departament d'Interior i ha confirmat que la Generalitat ha d'indemnitzar amb 110.475 euros la família de Josep Maria Isanta, assassinat l'any 2005 en les festes de la Patum de Berga, pels 'errors del dispositiu policial'. Es tractava de l'últim recurs possible i fonts del Departament ja han assenyalat a l'ACN que 'acaten' la decisió del jutge.

Interior havia al·legat un incident de nul·litat per invalidar el procés judicial -la no presència de l'Ajuntament de Berga en la causa- i així evitar abonar la indemnització però el TSJC ha rebutjat aquest argument 'il·lògic' de l'administració catalana.

Com vaig dir la setmana passada, l'article d'avui és dedicat a la usuària @en_practiques en representació dels qui ens escolten i, de vegades, com m’ha fet veure en els seus missatges, no entenen del tot què diem. Així que anem a pams i mirem d'explicar les coses bàsiques de Twitter.

Twitter és una xarxa social on els usuaris difonen informació, sigui autopromocional o no, que volen compartir, i alhora llegeixen el que els altres volen compartir amb ells en piulades de com a màxim 140 caràcters de text.

Els usuaris ens podem connectar a Twitter via web o via SMS o via un grapat de programes per web, ordinadors o dispositius mòbils. El primer que hem de fer és enregistrar-nos i hem d’elegir un codi d’usuari amb un màxim de 15 caràcters, un usuari de Twitter s’identifica amb aquest codi que comença amb el símbol @: el meu és @jjofra i es podria comparar a la funció del codi d’e-mail.

Aquí teniu la llista de codis curts de cada operadora per a accedir a Twitter per SMS (no cal que busqueu les operadores de l’estat espanyol, no hi són).

Twitter es va crear el març del 2006 per Jack Dorsey, Evan Williams, Biz Stone i Noah Glass i el servei es va posar en marxa el juliol del 2006.

Aquesta explicació que faig és de conceptes, no puc explicar com es fa cada cosa perquè hi ha molts programes per accedir a Twitter a més dels oficials. En cas de dubte consulteu el manual o l’ajuda del vostre programa.

Una piulada o tuit

Una piulada és un comentari que es fa a Twitter. És el missatge bàsic, de 140 caràcters, que pot tenir enllaços a pàgines web, fotos o més fitxers multimèdia.

Per culpa del límit de 140 caràcters, tothom s’ha inventat coses per reduir els caràcters que es fan servir, així que si volem incloure una URL d’una pàgina web (allò que comença per http://), i que normalment és llarga, hi ha serveis d’escurçament: l’oficial de Twitter és http://t.co, el Google és http://goo.gl, un de català és http://ves.cat. Així que si veieu una adreça ‘estranya’ no esteu veient l’adreça real, sinó una d'escurçada que us redirigirà a la real (bitly.com, ow.ly, is.gd...).

Les adreces que posem a Twitter seran escurçades automàticament a un format t.co.
 
A qui seguim?

A Twitter llegim les piulades que fan les persones (o entitats) que seguim. Aquestes piulades de les persones que seguim apareixen a la nostra cronologia (timeline, TL).

Tenim llibertat d’escollir amb qui ens relacionem: les relacions no són d’amistat, són d’afinitat. Les relacions són de les persones o entitats de les quals volem llegir què comparteixen.

Per exemple, si ens interessa l’actualitat, no hem de seguir només els periodistes, hem de conversar amb els qui opinen d’actualitat. Perquè Twitter t’enganxi has d’identificar qui té els mateixos interessos que tu, per llegir què diuen i dir-hi la teva. No cal que siguin professionals, només gent amb idees i ganes de dir-les.

#FF

Un vell costum de Twitter és el que es coneix com a #FF (follow friday, qui seguir el divendres). Són recomanacions que els usuaris fan de gent interessant a qui val la pena de seguir.

Qui ens segueix?

Els nostres seguidors són les persones o les entitats que volen llegir les nostres piulades, és a dir, què diem, i volen llegir-nos perquè ens han recomanat o bé han vist algun comentari nostre que algú ha repiulat.

Mencions

Si ens volem referir a algun usuari de Twitter, ho farem pel seu codi @xxxxx. Així aquesta persona, encara que no ens segueixi, veurà al seu programa que n'hem parlat. És una manera que aquesta persona ens llegeixi i que, si l’interessa què diem, ens segueixi.

Esborrat

Si enviem una piulada per error, o ens adonem que no era políticament correcta, es pot esborrar.

Una repiulada o retuit (RT)

Una repiulada és una piulada reenviada, tal com ha arribat o amb comentaris addicionals. Es reconeix normalment pel codi RT, encara que no és estrictament obligatori. Els programes de gestió de Twitter, ja sigui l’oficial o els molts que hi ha disponibles, identifiquen les repiulades.

Quan la fem nosaltres, pot ser per expressar que estem d’acord o divergim de la piulada rebuda, i es repeteix a tots els nostres seguidors.

Quan la fan d’una piulada nostra es repeteix a la cronologia dels seguidors de qui ha fet la piulada i és una manera molt efectiva de donar a conèixer la nostra identitat i la nostra opinió, per a aconseguir més seguidors.

Una resposta (reply)

Com el seu nom indica, és una resposta a una piulada i va precedida del nostre codi d'usuari.

Un DM

És un missatge directe (MD) a un usuari que només veurà aquest usuari. És completament confidencial i només podem enviar un DM a una persona que ens segueixi.

Un punt al davant

Si algú no ens segueix, però volem enviar-li un missatge, més o menys confidencial, la manera és començar la piulada amb el codi de l’usuari a qui volem enviar el missatge. Només el veurà ell i els seguidors que siguin comuns entre ell i nosaltres.

És per això que una tècnica acceptada per començar una piulada adreçada a algú i que volem que sigui pública és posar un punt abans de la @: per exemple, .@xxxxx al començament de la piulada.

Una etiqueta (#unaetiqueta #unhashtag)

Un altre símbol que sovint trobem a les piulades és el coixinet # seguit d’una paraula o més sense espais que formen una etiqueta (en anglès 'hashtag' o, traduït literalment, 'etiqueta de coixinet').

Una etiqueta representa un tema, indica un mateix tema sobre el qual qualsevol usuari pot opinar simplement escrivint una piulada amb aquesta etiqueta al missatge: per exemple #QueremosVotar

Tots els programes tenen utilitats per seguir les piulades d’una mateixa etiqueta.

Les etiquetes no distingeixen entre majúscules i minúscules, però sovint s'empra l'anomenat Camel Case (o ús de majúscules en una posició diferent de la inicial) per millorar la llegibilitat.

Les llistes

Una llista és un grup d’usuaris que ens interessa de seguir. Podem crear les nostres llistes o subscriure’ns a llistes creades per uns altres. Si seguim la cronologia d’una llista determinada, només veurem les piulades d’aquells usuaris.

Les llistes són per llegir, no es pot enviar una piulada o un DM a la llista.

Podem veure quines llistes tenim fetes per nosaltres i a quines llistes som si anem a la pàgina de llistes.

Les tendències (trending topics, TT)

Són els temes representats per les etiquetes, dels que més es parla en un moment a Twitter.

Si voleu veure quins temes són tendència, aneu a http://trendsmap.com

Favorits

Una manera d’arxivar o de recordar aquelles piulades que ens han agradat o impactat és marcar-la com a ‘favorita’. Qui ha fet la piulada rebrà una nota del que ens ha agradat i hem marcat la seva piulada com a favorita.

Geolocalitzar la piulada

Quan enviem una piulada podem enviar també la geolocalització, és a dir, el lloc on som. Vigileu, doncs, amb aquesta opció :)

A les preferències del vostre programa podeu activar o desactivar la geolocalització.

Com escriure a @microcuentos?

Aquesta és una resposta directa, RD :-) a un dubte freqüent, DF, que em planteja @en_practiques, i diu: 'Vull escriure al @microcuentos i no sé com, llegeixo el dels altres, però no sé com escriure jo.’

De fet, igual que passa a una web, no podem escriure a un compte de Twitter ni podem escriure a una web, encara que reconec que sí que podem escriure en un bloc, però a Twitter podem fer alguna cosa ‘especial’, podem enviar els nostres comentaris a un compte simplement posant el codi de l’usuari, en aquest cas @microcuentos dins la nostra piulada. Això farà que l’usuari rebi un missatge dient que nosaltres l’hem citat i veurà la nostra piulada. Recordeu que si és al començament de la piulada, hem de posar-hi un punt d'entrada.

Per tercera vegada els últims anys, el principal equip de rugbi del país, la USAP de Perpinyà, ha jugat un partit oficial a l'Estadi Lluís Companys de Barcelona. La USAP ha perdut per 31 a 46. El matx d'avui, amb el Toló, corresponia a la vint-i-cinquena jornada de la lliga francesa, on tots dos equips lluiten per objectius ben diferents: els catalans, per sortir de les últimes posicions i mantenir la categoria, i els occitans, per encapçalar la classificació. Des de les dues del migdia fins l'hora del partit s'ha desenvoluparat la tercera Festa del Rugbi Català als afores de l'estadi, amb el FC Barcelona com a amfitrió del club nord-català.

Per al partit d'avui, la USAP ha decidit lluir una samarreta amb la bandera catalana, molt semblant a la segona equipació del Barça. A la banda del cor hi ha escrita la frase: 'Com la nostra senyera, som de sang i or' (vídeo).

Cal recordar que l'equip perpinyanès ja ha jugat a Barcelona dues vegades: el 2011 amb el mateix rival, el Toló, en partit de la H-Cup i amb 54.000 espectadors, i el 2012 amb el Tolosa de Top 14, amb 22.750 persones a les grades del Lluís Companys.

Més notícies:

VilaWeb Catalunya Nord

Aprofitant l'interès del president francès François Hollande i del seu nou primer ministre, Manuel Valls, de reorganitzar l'administració de l'estat i reduir el nombre de regions, els col·lectius Bretanya Reunida i 44=Breizh han organitzat una manifestació, que ha aplegat unes deu mil persones segons els organitzadors, en favor d'una vella reclamació del moviment bretó: la integració del departament del Loira Atlàntic, amb capital a Nantes, als quatre consells que ara mateix formen la regió de la Bretanya.

La manifestació per la reunificació de la Bretanya ha començat a dos quarts de tres del migdia a la plaça de la Bretanya de Nantes, la capital històrica del país. Els dos col·lectius organitzadors consideren que cal aprofitar la conjuntura política a París (on Hollande ha recuperat un projecte de reforma territorial del seu predecessor Nicolas Sarkozy) i a la Bretanya mateix (en plena ebullició social i nacional amb el moviment indignat dels Barrets Vermells), per a tornar a demanar la reunificació dels cinc departaments històricament bretons.

Amb tot, tal com diu el lema 'Ni statu quo, ni Gran Oest', els col·lectius impulsors volen deixar clar a Hollande que la voluntat dels bretons, de cara a una reorganització territorial de l'estat, passa per fusionar el departament de Nantes, el Loira Atlàntic, amb els quatre departaments que ja integren la regió de la Bretanya. En cap cas no s'acceptaria el manteniment de la divisió actual ni que la futura reforma comportés la fusió de les regions de la Bretanya, del País del Loira i de Poitiou-Charentes en una macroregió del Gran Oest.

L'any 2008, unes deu mil persones van participar en una altra manifestació, també a Nantes, amb la mateixa reivindicació.

Més informació:

L'Hexàgon, segons Manuel Valls

Les onze grans reivindicacions nacionals dels 'barrets vermells' bretons (9-3-2014)

En el discurs de presentació (vídeo) a l'Assemblea francesa com a nou primer ministre de França, Manuel Valls va sorprendre el 8 d'abril amb la proposta de reduir a la meitat el nombre de regions i de suprimir els departaments, amb l'argument de l'estalvi i la simplificació dels quatre nivells de l'administració, que no va dubtar a qualificar de 'milfulls territorial'. La retallada de les 22 regions actuals a una dotzena (equivalents a les províncies espanyoles) seria abans del 2017 i l'eliminació del centenar de consells departamentals (ex-consells generals, equivalents a les províncies), abans del 2021.

La notícia va generar reaccions ràpides, i ben contraposades, dels principals agents implicats. L'Assemblea de Departaments de França (ADF), per exemple, es va afanyar a expressar l'estupefacció per la 'brutalitat' de la proposta de Valls, que elimina tot un esglaó administratiu com són els antics consells generals per a repartir-ne, previsiblement, les poques competències que tenen entre les aglomeracions urbanes i les regions. El nou govern de Valls va matisar posteriorment que la mesura implicaria la desaparició dels departaments com a òrgans executius regionals, però que continuarien existint com a divisió territorial, pel 'fort arrelament' que tenen entre els ciutadans.

A l'altre extrem es va expressar l'Associació de Regions de França (ARF), que es va felicitar per la decisió del primer ministre de reduir a la meitat les 22 regions metropolitanes actuals [mapa 1]: Alsàcia, Alvèrnia, Aquitània, Borgonya, Bretanya, Centre, Còrsega, Franc Comtat, Illa de França, Llemosí, Llenguadoc-Rosselló, Lorena, Migdia-Pirineus, Nord–Pas-de-Calais, Baixa Normandia, Alta Normandia, País del Loira, Picardia, Poitou-Charentes, Provença–Alps–Costa Blava, Roine-Alps i Xampanya-Ardenes (a més de les cinc regions d'ultramar: Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Mayotte i Reunió). La reforma, explicava Valls, es faria en dos temps: 'Les regions podran proposar fusions voluntàries a través de pactes entre si i, en cas que no s'arribi a cap acord, després de les eleccions departamentals i regionals del març del 2015 el govern imposaria per llei un nou mapa de les regions, que s'aplicaria l'1 de gener de 2017.'

Tot i que no n'hi ha hagut més concreció fins ara, els mitjans francesos han analitzat la reforma territorial i s'han posat a especular sobre com podria quedar el mapa de l'Hexàgon d'aquí al 2017. Ja hi ha, de fet, uns quants models damunt la taula amb què Valls i les institucions estatals es podrien inspirar.

El març del 2009, per exemple, un Comitè per la Reforma de les Col·lectivitats Locals dirigit per l'ex-primer ministre Édouard Balladur va lliurar al president Nicolas Sarkozy una proposta en aquest sentit. El grup d'estudi no va arribar a explicitar una divisió precisa, però ja aleshores es va interpretar que de les vint-i-dues regions metropolitanes es podia passar a una quinzena, 'de talla europea'. En aquella reorganització [mapa 2], el departament del Loira Atlàntic s'unia a les quatre regions bretones en una única regió, una reivindicació llargament expressada pel nacionalisme bretó. També s'unia l'Alta Normandia i la Baixa Normandia en un sol ens i Alsàcia amb la Lorena. En canvi, la Picardia desapareixia del mapa i es repartia amb les regions veïnes. El Llenguadoc-Rosselló, on s'inscriu administrativament Catalunya Nord, no variava.

Segons la publicació Challenges, la reforma de Valls seguiria bastant aquesta línia, però amb un mapa administratiu encara més reduït, fins a una dotzena de regions [mapa 3]. El canvi més important, es deia en un article força difós, seria el desmantellament de la regió del País del Loira i la polèmica fusió de Còrsega amb la regió de la Provença. Quant a Catalunya Nord, el poder regional encara se n'aniria més lluny de Perpinyà, de Montpeller a Tolosa, amb la unió de les actuals regions del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

Els últims anys han aparegut més propostes, molt imaginatives. El geògraf Jacques Lévy, al llibre 'Réinventer la France' (2013), dibuixava un Hexàgon dividit en deu regions basades, al seu torn, en vuit metròpolis [mapa 4]: Nord (amb capital a Lilla), la Conca Parisenca (París), l'Oest-Bretanya (Rennes i Nantes), el Sud-oest (Bordeus), l'Est (amb Metz i Nancy de metròpolis), Alsàcia (Estrasburg), el Sud-est (Lió), Migdia-Pirineus (Tolosa), Mediterrània (Marsella) i Còrsega.

I el diputat i batlle de centredreta de Neuilly, Jean-Christophe Fromentin, aprofundia el paper de les metròpolis en la iniciativa Territoire en Mouvement, que el febrer passat va presentar un mapa organitzat en vuit pols territorials on les assemblees regionals serien 'un espai de diàleg estratègic entre l'estat i els territoris' [mapa 5]: Lilla (Nord Europa), París (Gran París i Normandia), Nantes (Nantes Atlàntic), Clarmont d'Alvèrnia (Centre de França), Bordeus (Pirineus), Mediterrània (Marsella), Lió (Alps) i Estrasburg (Europa). L'objectiu de fons de la seva proposta és de 'fer correspondre l'organització política regional amb la realitat dels fluxos, ritmes i escales'.

Notícia relacionada:

Manifestació a Nantes per la reunificació de la Bretanya

Els intents d'alguns mitjans de comunicació espanyols per a vincular l'independentisme català amb ETA no són nous. Avui és l'ABC qui ho fa prenent de pretext un 'pla Pitzu' que diu que va escriure l'organització armada basca i que seria una estratègia per a aconseguir la independència amb actes d'insubmissió, cadenes humanes i assemblees. De fet, el diari espanyol no s'ho ha pensat gaire a l'hora de fer el titular: 'ETA va idear un pla de desobediència civil que ara propugna l'Assemblea catalana'.

'L'estratègia de desobediència civil que ara té l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), per imposar de manera il·legal la secessió, ja va ser dissenyada fa 20 anys per ETA amb el 'Pla Pitzu' (Encendre), amb l'objectiu de pressionar els governs d'Espanya i França. La banda també proposava aleshores la creació d'una assemblea constituent i accions continuades d'insubmissió a l'estat.' Amb aquesta idea bàsica, el diari estableix un seguit de suposades coincidències.

Aquest mateix diari va publicar una informació segons la qual una colla de dirigents de l'ANC tenien relacions amb ETA. El desembre de 2013 va dedicar dues pàgines i un espai de la portada a una informació en què esmentava membres de l'entitat i els vincula amb Terra Lliure, amb l'MDT o amb organitzacions de suport a presoners bascs. 'L'independentisme català coqueteja amb els pro-etarres', titulava el diari. I assenyalava amb noms i cognoms una dotzena de membres de l'ANC, amb arguments rocambolescs.

L'ABC esmentava tots aquests noms: Carles Castellanos, Aureli Argemí, Carles Benítez, Guillem Roure, Fèlix Martí, Jaume Renyer, Francesc Ribera 'Titot', Blanca Serra, Lluís Serra Santos, Josep Sort, Josep-M. Terricabras, Josep Poveda, Josep Emili Puig Soler i Anastasio Pulido Chozas.

'Cien años de soledad', 'Crónica de una muerte anunciada' o 'El coronel no tiene quien le escriba', de Gabriel García Márquez, eren ben visibles i sobretot molt demanats aquest dissabte a les llibreries. La mort de l'escriptor colombià ha disparat el nombre de lectors que s'hi han interessat a pocs dies per Sant Jordi i d'aquesta manera l'obra d'aquest autor universal es postula ja a hores d'ara per ser un dels grans reclams literaris del 23 d'abril. La llibreria La Central ha passat de tenir un fons amb una seixantena d'exemplars a reomplir les prestatgeries amb més de 600 mentre que a La Casa del Llibre reconeixen que els ha agafat per sorpresa en plens dies festius i a tocar de la diada.

Marta Ramoneda de la llibreria La Central ha explicat que en saber que l'estat de salut del premi Nobel de Literatura empitjorava van moure fitxa per poder disposar d'estoc per respondre els clients. Perquè, de fet, ja saben que en aquests casos molts lectors aposten per 'redescobrir' l'obra d'un autor i, sobretot, 'regalar-lo'.

En aquest sentit ha apuntat que normalment tenien de fons entre 4 i 5 exemplars de la quinzena de títols diferents de García Márquez que ofereixen. Aquests dies però han eixamplat l'oferta entre la quarantena i la cinquantena d'exemplars per obra, de manera que en total, han passat a tenir d'una seixantena de llibres del colombià a més de 600 per vendre.

Una de les claus per poder reaccionar ràpid és, per exemple, tenir un magatzem a prop dels punts de venda. Precisament un dels elements que ha jugat en contra de La Casa del Llibre, que els serveixen des de Madrid i Saragossa. Els ha agafat 'de cop', ha explicat un dels responsables de l'establiment, Jordi Cervera. García Márquez 'l'hem venut i sempre es vendrà' i l'oferta que en tenen és 'important'; ara bé, en plenes vacances de Setmana Santa, festius i a pocs dies de Sant Jordi admet que el marge de maniobra ha estat petit. 'Ens haurem d'esperar la setmana que ve a refer-nos', lamenta.

'Des de primera hora del matí', ha afirmat, que els lectors han apostat per l'obra de 'Gabo' de manera que ja auguren pel 23 d'abril que serà un dels autors que tornarà a ser reclam. S'afegirà, doncs, probablement el rànquing dels més venuts en un any en què 'no hi ha cap títol que despunti, està molt repartit', ha avançat Cervera.

El diputat menorquí del grup parlamentari MÉS afirma que el govern 'ha de retirar la llei de símbols, expressió màxima de la seva obsessió per silenciar, intimidant i perseguint, a tot aquell que pensa diferent i critica la política del govern en matèria lingüística i educativa'. Nel Martí recorda que és una llei que 'vulnera el dret fonamental a la llibertat d'expressió i és contrària a l’estatut. Per tant, el govern no podia fer res més que retirar-la'.

Davant la tímida rectificació en l’aplicació d’aquesta norma, MÉS considera una decisió totalment insuficient si realment el govern vol recuperar la normalitat a les escoles.

El primer en incomplir la 'llei absurda' és el propi govern

El diputat menorquí posa en evidència que mesos després d’entrar en vigor la llei de símbols, els centres escolars són els únics que la compleixen. 'Ni les oficines del SOIB, ni els centres de salut, ni oficines de consum... ni delegacions territorials d’educacó... El primer en incomplir la llei absurda de símbols és el govern. Tot això demostra quin era el seu objectiu: el llaç quadribarrat'.

'El govern se n’ha adonat q aplicar la llei de símbols tal com està redactada generarà més absurds: prohibeix símbols d’entitats i empreses, obliga a col·locar plaques al mateix govern q no està en disposició de posar, etc. A més, és ambigua i genera inseguretat: no delimita q és un símbol'.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acull del 17 d'abril al 14 de setembre una mostra dedicada a Josep Tapiró (1836-1913), destacat pintor català del segle XIX que es va desmarcar dels tòpics de la pintura orientalista romàntica. L'artista de Reus va ésser el primer pintor peninsular que es va instal·lar a Tànger (1877), però a diferència d'una bona part dels coetanis no va caure en la representació pintoresca del món oriental i es va acostar a aquesta realitat buscant la versemblança i el realisme. L'exposició 'Josep Tapiró. Pintor de Tànger' mostra una vintena d'obres de l'artista, on predominen els retrats de personatges de la ciutat, marcats pel detallisme i la cerca de la veracitat.

El comissari de l'exposició, Jordi À. Carbonell, remarca que Tapiró ha estat un dels artistes més destacats de la pintura catalana del segle XIX, que malgrat no ésser especialment conegut a casa nostra 'podia vendre la seva producció de manera reeixida al mercat anglosaxó'. Un seguit de circumstàncies han fet que la seva figura 'romangués oblidada després de la seva mort', entre les quals evidentment hi ha el fet que va viure els darrers quaranta anys de la vida a Tànger.

Tapiró va conèixer el Marroc al principi dels anys 1870, quan hi va viatjar acompanyant el també pintor Marià Fortuny, aquest sí àmpliament reconegut. La fascinació de Tapiró per aquell ambient motivaria que anys després hi tornés per instal·lar-s'hi definitivament. De fet, ell va ser el primer pintor peninsular que va viure a la ciutat de Tànger.

No obstant això, el gust per la pintura orientalista s'havia estès. El 'somni oriental' alimentat pels relats de viatgers i recreats per la literatura fascinava Europa. Però aquesta pintura era d'inspiració romàntica, fantasiosa, i perpetuava una sèrie de tòpics sobre la civilització oriental.

A diferència d'aquests, Tapiró va anar més enllà dels seus coetanis i sense recórrer als 'clixés d'aquella pintura, destinats a agradar a un públic europeu que demanava una realitat exòtica per poder fugir'. El pintor de Reus, en canvi, es va instal·lar al mig de l'escenari de les seves pintures i es va dedicar a' reflectir de manera rigorosa i fidel el mateix món islàmic, el tema orientalista fet sense clixés', resumeix el comissari de la mostra.

Carbonell va conèixer l'obra de Tapiró fa quinze anys, durant un viatge a Tànger per investigar l'orientalisme de Fortuny i alguns altres pintors coetanis. 'Em vaig adonar que era un gran pintor, però que havia romàs oblidat, i em vaig plantejar com un desafiament poder construir la història del personatge i recollir la seva obra'. Des d'aleshores, el comissari ha recorregut Europa i el nord de l'Àfrica, 'en una tasca pacient de recerca que ha tingut un resultat bastant fructífer'.

En aquest sentit, Carbonell explica que per primera vegada s'ha pogut reconstruir la seva figura i reunir un seguit de peces 'de primeríssima categoria, cosa que no s'havia fet mai, ni tan sols en vida de l'autor'.

Amb aquesta mostra, i la que el museu dedicarà la tardor vinent a l'artista Carles Casagemas, el MNAC comença una línia de recuperació i reivindicació d'autors catalans a través de mostres monogràfiques.