La formació d'aquesta agrupació d'exemplars, de vegades en gran nombre, denominada "grappes" (raïm), és una estratègia dels caragols terrestres com a resposta a les elevades temperatures que presenta el sòl en estiu i a la baixa humitat ambiental. Els exemplars ascendeixen al llarg de les tiges de les plantes afil·les o de troncs per tal d'evitar morir per deshidratació. La subjecció del substrat vegetal es realitza mitjançant l'epifragma, que poden aconseguir formar en deu minuts. En eixe període d'estivació, de fins a quatre mesos, els caragols romanen en estat de letargia i redueixen el seu metabolisme i les seues pulsacions a gairebé la meitat del ritme habitual.
Resposta d'Alberto Martínez-Ortí, malacòleg de València.
Llig més preguntes i respostes a la web de Mètode.
Si vols participar en la nova secció «Els perquès de Mètode», envia'ns la teua pregunta sobre qüestions científiques amb una fotografia al correu metode@metode.cat. Si resulta seleccionada i publicada, un expert en la matèria la respondrà de forma senzilla i divulgativa, i a més aconseguiràs com a regal una subscripció gratuïta durant un any a la revista Mètode.