Actualment sembla una obvietat afirmar que cal conservar la natura i que s'han de prendre mesures per preservar-la de la degradació. Tanmateix, durant el segle xix aquesta consciencia no existia. En plena conquesta de l'oest nord-americà, els immensos territoris simplement eren ocupats, els boscos constituïen magatzems de fusta i llenya i els animals eren poc més que peces de caça per obtenir carn i traficar amb les pells. En els altres països, la idea que es tenia de la natura no era gaire diferent.
Doncs bé, per canviar aquesta dinàmica va ser determinant la creació del primer parc natural del món: el de Yellowstone, el 1872, ara fa 140 anys. Va ser un bon invent. En efecte, la delimitació d'una àrea protegida va significar un important punt d'inflexió en la manera d'entendre el respecte cap a la natura. Un dels fets que més va ajudar a la constitució del parc va ser la difusió de les fotografies realitzades el 1870 per William Henry Jackson en una expedició geològica per explorar una inhòspita regió anomenada Yellowstone. Inicialment es va establir com a espai públic per al «benefici i gaudi del poble», però la qüestió era que es prohibí la construcció lliure, la tala d'arbres i la caça d'animals, és a dir, es va fundar un parc natural, una acció pionera que va influir en la política conservacionista a escala global.
Ràpidament van produir-se conseqüències positives. Una d'elles va ser que es va evitar l'extinció del bisó. Aquest enorme herbívor era l'animal més important per als indis, que s'alimentaven de la seva carn, es vestien amb les seves pells i fabricaven eines amb els seus ossos. Fins el punt que, quaranta anys abans de la fundació del parc, el govern va ordenar exterminar-los per intentar reduir les poblacions índies hostils. Quan els europeus van arribar a les costes americanes, l'espècie comptava seixanta milions d'exemplars. Tanmateix la caça excessiva, la colonització i explotació de les grans praderies i l'arribada del ferrocarril van provocar que el bisó estigués a punt d'extingir-se i que la població quedés reduïda a uns centenars. Se'n van arribar a matar per plaer, per practicar punteria des del tren; després els cossos quedaven abandonats enmig de la plana.
Llavors va començar la croada per recuperar l'espècie: un petit grup de bisons instal·lat a Yellowstone, que era ja parc natural, va prosperar i en poc temps no només va assegurar el seu futur a la reserva, sinó que va servir per repoblar altres zones on havia ja desaparegut. Així mateix, moltes altres espècies van anar recuperant les seves poblacions originals. Ràpidament, aquestes mesures van ser imitades en altres països, estimulant la creació de nous parcs naturals per tot el planeta.
Un origen infernal
Fa 600.000 anys, enmig de Nord-Amèrica hi va haver una enorme erupció d'un extraordinari volcà que va canviar dràsticament el paisatge, formant la caldera de 2.500 km2 que es troba al centre del parc. Es tracta d'una zona amb una activitat geotèrmica molt gran que forma guèisers, fumaroles, volcans de fang, fonts termals...
Algunes tribus índies, com els Shoshone i els Bannock, hi caçaven molt abans que arribessin els conqueridors, però altres tribus creien que estava poblada d'esperits malignes a causa dels espectaculars fenòmens geotermals. Amb l'arribada dels europeus i tot el que va comportar es produí un canvi dràstic en el paisatge i es van reduir moltíssim les poblacions de bisons, llops i óssos.
Albert Masó (Barcelona) és biòleg, professor i fotògraf de natura.
Llig l'article sencer a la web de Mètode.