Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. També ha estat, però, un dels escriptors més censurats del franquisme i oblidats durant els anys posteriors. L’autor de Mecanoscrit del segon origen, Joc brut o Totes les bèsties de càrrega, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979. També va dirigir la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Pedrolo, compromès amb el seu temps i el seu país, es va mantenir ferm a les seves conviccions ideològiques.
Un dels autors més venuts de la literatura catalana i amb una obra molt extensa, però després de la seva mort se n’ha parlat poc. El fet que fos independentista i marxista declarat hi deu haver tingut a veure…
Sí, i encara està vetat per això. Manuel de Pedrolo continua molestant. Després de la seva mort vam publicar els seus dietaris i allà es carrega a tothom. Va ser crític amb les institucions i això es paga. S’ha fet poc ressò de la seva obra i no ha estat estudiada. Manuel de Pedrolo era i és una persona que molesta perquè era independentista, antimilitarista i crític socialment.
I ara sembla que la independència està a tocar. Com creus que se sentiria avui Manuel de Pedrolo davant la situació històrica que està vivint avui Catalunya? Quina actitud prendria davant l’estratègia de Convergència?
No tinc cap dubte que Manuel de Pedrolo seria optimista amb aquest moment històric que estem vivint a Catalunya. Això sí, el meu pare desconfiaria de Convergència, que ens ha donat motius sobrats per desconfiar-ne. Tothom, però, pot esmenar-se i si la independència ha de venir de la seva mà, suposo que ho encaixaria bé. Després, ja amb la llibertat a les nostres mans, hauríem d’ajudar a construir un món socialment més just i igualitari.
Continueu llegint l'entrevista, aquí.