Segon lliurament de la sèrie “Alcohol i salut infantil” a la que s’analitza a Inspira els efectes de la ingesta d’aquesta substància sobre la salut dels nens i nenes.
1. És tan greu el problema del consum d’alcohol entre els joves?
“Hablar con ellos hoy evitará un mal trago mañana”, amb aquest eslògan el Ministerio de Sanidad del govern espanyol llançava la seva campanya el 2011 amb l’objectiu de conscienciar la població sobre els potencials danys que l’alcohol té sobre la salut dels nostres joves. No obstant això, i malgrat aquests i altres esforços governamentals, el consum d’alcohol a l’estat espanyol es manté al llarg dels últims anys.
En l’Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas a España (EDADES)1, desenvolupada entre 1995-2009, es va observar que la prevalença de consum el 2009 va ser superior en el grup de joves de 15 a 34 anys (80,1%) que en el de 35 a 64 anys (77,7%). Aquestes diferències a favor del grup de menor edat es van fer més notables quan es va analitzar el patró de consum.
Els tipus de consum entre els joves són principalment de caràcter intensiu: la intoxicació aguda i el “binge drinking” o “d’afartament”. El consum “d’afartament” es defineix com un patró de consum de cinc o més begudes (quatre en el cas de les dones) en una mateixa ocasió2.El 2009, 35 de cada 100 joves consumien alcohol fins a emborratxar-se (enfront de 15 de cada 100 persones de més edat), fet que suposa un augment de 4 punts percentuals respecte a les dades del 2007, mentre que 22 de cada 100 consumia alcohol “d’afartament” o durant els caps de setmana (binge drinking)1.
I és que l’inici en el consum d’alcohol és precoç a Espanya. Segons aquest estudi, l’edat mitjana d’iniciació al consum d’alcohol va ser, el 2009, de 16,7 anys, pràcticament igual a la registrada en els últims 6 anys, sent una mica més primerenca en homes (15,9 anys) que dones (17,6 anys). A aquestes dades preocupants s’afegeixen dues circumstàncies observades per aquest treball el 2009: l’avançament en l’edat d’inici de consum d’alcohol en dones i que siguin les begudes destil·lades (combinats / cubates) els principals tipus de begudes quan parlem de consum de cap de setmana1.
2. Per què consumeixen alcohol els joves? Factors que influeixen en el consum d’alcohol
La joventut és una etapa molt rica i excitant en la vida de qualsevol persona, és el moment en què es descobreixen amistats, es viuen noves experiències i s’experimenten sensacions fins arribar, de vegades, a situacions límit. Dins de les experimentacions podem incloure els primers contactes amb diferents tipus de substàncies i entre elles cal destacar el tabac i sobretot les begudes alcohòliques3.Però no és només la curiositat el que sol motivar el consum d’alcohol entre els adolescents. Encara que existeix un sector de joves en la nostra societat que s’adonen dels efectes nocius de l’alcohol sobre la salut i la conducta, molts no tenen la informació necessària o tendeixen a minimitzar les conseqüències que l’alcohol pot tenir. Sovint els joves consideren l’alcohol com un instrument que facilita les relacions socials i un instrument que els uneix al seu grup d’iguals, de manera que, per desgràcia, el converteixen en un element bàsic per a la diversió. Així mateix, associen la iniciació d’aquest consum com un pas que els ajuda a sentir-se “grans”3. El 2004, es va realitzar una enquesta entre joves amb l’objectiu de conèixer quins eren els motius pels que consumien alcohol. Les raons que van donar apareixen, de major a menor freqüència, en la següent taula:
3. Quines són les conseqüències del consum d’alcohol durant l’adolescència?
L’adolescència és una etapa de màxima vulnerabilitat, en la qual el desenvolupament neurològic no s’ha completat i l’alcohol incideix negativament en el mateix. Ja hem vist en altres capítols (veure “Alcohol i salut”) que són múltiples els efectes nocius que el consum d’alcohol té sobre la nostra salut. Però a més d’aquests efectes directes, el consum d’alcohol comporta una sèrie de problemes associats i que de forma característica apareixen durant l’adolescència. Alguns d’aquests problemes són els següents:
· Accidents de trànsit / treball. El consum d’alcohol constitueix possiblement el factor de risc més important d’accident de trànsit i de lesions associades a aquest. La causa de mort més freqüent entre els 16 i 24 anys és l’accident de trànsit amb intoxicació alcohòlica del conductor i de vegades també dels acompanyants4.D’acord amb la legislació actual, les taxes d’alcoholèmia permeses per als conductors novells a Espanya és de 0,15 mg/dl d’aire espirat encara que cal recordar que qualsevol nivell d’alcoholèmia per petit que sigui, pot alterar la capacitat de conduir, incrementant el risc d’accident. Per això, la tendència a nivell internacional és anar rebaixant les taxes màximes permeses, amb la finalitat d’assolir almenys el límit de 0,1-0,2 g / l per conductors en general5.
· Fracàs escolar. S’ha observat que entre els joves que consumeixen alcohol amb certa regularitat es produeix un major fracàs escolar que en aquells adolescents que no consumeixen alcohol, de manera que el nivell d’estudis assolit pels entrevistats entre la població que no beu amb regularitat és major3.
· Iniciació en el consum d’altres substàncies tòxiques. El consum d’alcohol en els adolescents comporta, en molts casos, la iniciació al consum d’altres substàncies perjudicials com el tabac, haixix, marihuana, cocaïna, heroïna i drogues sintètiques3. Així, els joves, els quals es caracteritzen a més per una baixa percepció del risc, intenten potenciar o contrarestar els efectes no desitjats que produeix el consum de l’alcohol.
·Problemes familiars i de comunicació.
· Sexe sense protecció. L’eufòria que produeix l’alcohol,pot portar els joves a practicar sexe sense la deguda protecció donant lloc a embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual o fins i tot a l’adquisició de malalties com la SIDA 4.
· Violència.Un consum elevat d’alcohol pot portar els joves a incrementar els conflictes en el seu entorn immediat i portar a l’extrem les discrepàncies, el que pot comportar un augment de les baralles amb agressió física4.
· Addicció a l’alcohol.Aproximadament el 10% dels bevedors d’alcohol desenvolupen addicció a l’alcohol, dels quals el 4% ho farà als 5 anys d’haver iniciat el consum. Aquesta addicció és el resultat de la interacció entre la capacitat pròpia de l’alcohol de provocar dependència, i variables que depenen del subjecte, entre les quals destaquen la genètica i l’entorn social, així com la disponibilitat i / o accessibilitat a les begudes alcohòliques6.
· Problemes associats a la “ressaca”.Ja que, tal com hem vist, en l’adolescència prevalen els consums d’alcohol de tipus intensiu, és en aquest sector de la població on la “ressaca” cobra major importància. Es defineix la “ressaca” com l’estat caracteritzat per la presència d’almenys dos dels símptomes següents: cefalea, diarrea, anorèxia, tremolor, fatiga, nàusees, alteracions cognitives, visuoespacials, hemodinàmiques, hormonals i disminució de l’activitat ocupacional, que apareixen després del consum i metabolització completa de l’alcohol amb greus repercussions sobre el funcionament per a les tasques diàries i de les responsabilitats. La severitat de la ressaca està directament relacionada amb la quantitat d’alcohol ingerida, les impureses d’altres derivats barrejats amb l’alcohol, l’absència d’aliments a l’estómac, la disminució de la quantitat i qualitat de son, l’increment de l’activitat física durant la intoxicació, la deshidratació i la pobra salut física3.
4. Quines mesures de prevenció en el consum d’alcohol s’estan duent a terme a nivell internacional? Com podem ajudar?
El 2006 l’Organització Mundial de la Salut va plantejar la “Carta europea sobre l’alcohol”, un decàleg d’estratègies d’actuació davant del consum d’alcohol. Alguns països han aplicat amb èxit aquestes directrius, el que demostra que es poden aconseguir beneficis sanitaris i econòmics significatius amb aquestes mesures adaptant-les a les diferents cultures i diferents entorns socials, legals i econòmics de cada país. Aquestes deu estratègies són les següents7:
1. Informar les persones sobre les conseqüències del consum d’alcohol per a la salut, la família i la societat, així com sobre les mesures eficaces que es poden adoptar per prevenir o minimitzar el dany, desenvolupant uns amplis programes educatius que comencin en la infància primerenca.
2. Promoure uns entorns laborals, públics i privats, protegits enfront dels accidents, la violència i altres conseqüències negatives del consum d’alcohol.
3. Establir i fer respectar les lleis que desaprovin de manera eficaç la conducció sota els efectes de l’alcohol.
4. Promoure la salut mitjançant el control de l’accessibilitat de l’alcohol per als joves i exercir una influència sobre els preus de les begudes alcohòliques, per exemple, a través d’impostos.
5. Aplicar uns controls estrictes, que reconeguin les limitacions o les prohibicions existents en alguns països, sobre la publicitat directa i indirecta de begudes alcohòliques i garantir que no hi hagi cap forma de publicitat dirigida específicament als joves, per exemple, mitjançant la vinculació de l’alcohol amb els esports.
6. Garantir l’accés al tractament i uns serveis de rehabilitació que comptin amb un personal format, per a les persones amb un consum d’alcohol perjudicial o de risc i per als membres de les seves famílies.
7. Fomentar la conscienciació sobre la responsabilitat ètica i legal d’aquells que participen en el màrqueting o la provisió de begudes alcohòliques, així com garantir un control estricte de la seguretat del producte i aplicar unes mesures adequades contra la venda i la producció il·lícites.
8. Millorar la capacitat de la societat per fer front a l’alcohol a través de la formació de professionals en diferents sectors, com el de la salut, el benestar social, l’educació i el poder judicial, a més d’enfortir el desenvolupament i el lideratge comunitaris.
9. Prestar assistència a les organitzacions no governamentals i als moviments d’autoajuda que promoguin uns estils de vida saludables, especialment aquells l’objectiu dels quals sigui prevenir o reduir els danys relacionats amb l’alcohol.
10. Formular uns programes d’ampli abast, tenint en compte l’actual Carta europea sobre l’alcohol, així com establir unes metes i uns indicadors dels resultats clars, fer un seguiment dels progressos, i garantir l’actualització periòdica dels programes sobre la base de les avaluacions.
Però, i a nivell individual? Què podem fer cadascun de nosaltres per ajudar a prevenir el consum d’alcohol entre els adolescents? S’han proposat diferents estratègies segons diferents nivells d’actuació4:
a) A nivell educatiu, modificant la percepció de normalitat del consum i evitant actituds que el potenciïn. A més podem actuar informant els nostres joves sobre els riscos que comporta el consum de l’alcohol i aclarint les creences errònies sobre el consum d’aquesta substància. Ajudar els nostres joves a desenvolupar habilitats i competències personals que els protegeixin de les iniciatives preconsum i fomentar les relacions amb la societat-família-escola són altres estratègies que seran de gran ajuda a l’hora de prevenir el consum d’alcohol en els nostres joves.
b) A nivell familiar, fomentar entre els joves el desenvolupament d’habilitats i recursos personals, millorar la comunicació i potenciar el desenvolupament de l’autoestima i l’autonomia.
c) En l’àmbit comunitari hi ha nombrosos factors de risc i protecció que poden ser abordats en els programes preventius. Podem modificar la percepció de normalitat del consum i de les actituds preconsum, rebutjant socialment certs patrons de consum (com els “botellones”), potenciant la percepció de risc del consum d’alcohol i disminuint l’accessibilitat dels joves a aquest tipus de consum .
I finalment, i no per això menys important, podem ajudar evitant el nostre propi consum d’alcohol i associar aquesta substància amb esdeveniments festius i de celebració. No oblidem que una de les raons que porten els joves a iniciar-se en el consum de l’alcohol és la necessitat de sentir-se “grans” i una de les principals raons que els porta a mantenir aquest consum és “per divertir-se”. Està a les nostres mans canviar-ho, per què no intentar-ho?
Més informació:
- http://www.elalcoholytu.org/elalcoholytu.php , informació del Ministerio de Sanidad sobre el consum d’alcohol en adolescents.
- www.niaaa.nih.gov, pàgina web de l’Institut americà de l’abús de l’alcohol i alcoholisme.
- www.drinkaware.co.uk, ofereix informació sobre els efectes de l’alcohol.
Bibliografia
1. Domiciliaria E, Alcohol S, Espa DEN. Consumo, percepciones y opiniones de la población ante las drogas 1.1. 2009; 1995–2009.
2. Alcohol abuse and dependence: Epidemiology, clinical manifestations, and diagnosis [Internet]. [cited 2012 Sep 13]; Available from: http://www.uptodate.com/contents/alcohol-abuse-and-dependence-epidemiology-clinical-manifestations-and-diagnosis?view=print
3. Gual A. Monografía alcohol. Adicciones [Internet]. 2002 [cited 2012 Sep 14]; Available from:http://europa.sim.ucm.es/compludoc/AA?articuloId=148782
4. Sanidad MD. Campañas 2007- Alcohol y menores. El alcohol te destroza por partida doble. 2007; 8–10.
5. El alcohol y la conducción. Temas para debate. Dirección General de Tráfico. Ministerio del interior, 2008.
6. Informe sobre alcohol. Comisión clínica. Ministerio de Sanidad y Consumo. Delegación de Gobierno para el plan nacional sobre Drogas, 2007.
7. Lizarbe V, Villar M, Astorga M BR. Marco de referencia para la política sobre alcohol en la Región Europea de la OMS. Ministerio de sanidad y consumo. Centro de publicaciones, 2006.