Cadascun d’ells dóna resposta als seus tres objectius fonamentals, prevenir la salut respiratòria infantil a través de l’activitat física i el contacte amb la natura (La Casa de l’Aire), la difusió i la sensibilització respecte de la importància dels factors ambientals en la salut infantil (Divulga) i la cooperació amb altres entitats que comparteixen amb nosaltres el seu compromís amb la infància desafavorida (Xarxa)
Tres programes per a tres grans objectius que tenen com a finalitat conscienciar la societat civil de la vulnerabilitat en què es troba la infància davant els nostres hàbits i conductes, i quan parlo de nostres em refereixo als dels adults, que seguim comportant-nos com si els nens fossin uns adults petits amb les nostres mateixes necessitats i apetències. Però la nostra activitat social no només es preocupa (i molt) per sensibilitzar les famílies; també desenvolupem activitats de prevenció amb els nens i nenes que participen a Respiro i Airea.
Hem comentat en diversos articles a Inspira els efectes benèfics que estem observant tant nosaltres com les pròpies famílies en els nens i nenes participants. És una realitat que mica a mica s’està ratificant per estudis i investigacions científiques que mostren com el contacte amb la natura, la pràctica del ioga i el desenvolupament de l’activitat física beneficien la salut infantil incrementant la seva capacitat de fer front a les malalties.
Malgrat que procurem difondre les activitats de Respiro, cal que reconeixem que és una activitat atípica quant a la seva concepció i quant a al seva estructura, ja que no busquem exclusivament l’esbargiment dels nens, sinó que realitzem activitats dirigides a que els nens incorporin hàbits que els ajudaran amb la seva salut respiratòria. Un pare ens deia que encara no entenia com és que no teníem cues de famílies esperant el seu torn per participar-hi. Jo sí que ho entenc. Les famílies cada cop tenen més problemes econòmics i la percepció d’això que anomenem ‘influència del medi ambient a la salut infantil’ en una societat sense cultura de prevenció sanitària com l’espanyola resulta comprensible. La nostra activitat es percep com prescindible i avui dia tots intentem detectar i eliminar qualsevol despesa ‘prescindible’ en la nostra economia.
Al llarg d'aquests quatre anys en què s’ha desenvolupat Respiro, hem concedit beques a totes aquelles famílies que ens les han sol·licitades. He de confessar-los que les famílies no han abusat mai, però la situació econòmica actual resulta de difícil digestió, per un nombre cada cop major de persones. I aquest és el cas de les famílies que atenen amb tant entusiasme, dia rere dia, les entitats que treballen al Raval, una zona geogràfica de la ciutat de Barcelona situada en un lloc emblemàtic de la ciutat on la cultura i els turistes conviuen amb tot tipus de problemàtiques socials i econòmiques. Així que amb l’ajut de diverses d’aquestes organitzacions (Xamfrà, Salvador Gavina, Drassanes i Centre Social del Raval) posem en marxaRespiro en Xarxa, un Respiro amb dos objectius: la solidaritat i acostar el contacte amb la natura a aquests nens i nenes a qui les seves famílies no poden oferir la possibilitat de gaudir d’un dia a l’aire lliure.
Estem il·lusionats (com sempre) amb el projecte, i no només perquè donarem aquesta oportunitat a aquests nens i nenes, sinó perquè ho farem de la mà d’aquestes organitzacions que són coneixedores de les famílies que més ho necessiten i que podran realitar un compromís d’assistència a les jornades.
Treballar en xarxa generant sinèrgies entre organitzacions sense afany de lucre que tenen la infància com una de les seves prioritats no és una opció a l’actualitat, és una necessitat. Nosaltres a la Fundació ho hem tingut clar des de sempre, perquè sabem que la ‘unió fa la força’ i si alguna cosa necessitem tots ara és força i generositat per fer front a tots els reptes que tenim per endavant per sortir d’aquesta indesitjable situació econòmica.