El Banc d'Espanya ha adjudicat Unnim al BBVA pel preu simbòlic d'un euro i amb ajuts del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que pugen a 953 milions d'euros. Aquesta operació confirma les prediccions que el FROB era el primer pas perquè les caixes anessin a parar a mans de la gran banca espanyola. Unnim té actius valorats en 28.538 milions d'euros, que ara passen al BBVA, de manera que aquesta entitat esdevé la primera de l'estat espanyol, amb 330.000 milions d'euros, uns 14.000 milions més que no el Santander.
El Fons de Garantia de Dipòsits concedirà a Unnim Banc un esquema de protecció d'actius. Segons aquest esquema, assumirà el 80% de les pèrdues de la cartera d'actius durant un termini de deu anys, un cop absorbides les provisions.
L'entitat financera que va néixer de la fusió de Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu, havia passat a ser controlada en el 100% pel govern espanyol. El Banc d'Espanya va intervenir l'entitat el mes de setembre amb una injecció de capital del FROB de 568 milions d'euros, a més de 380 milions d'euros en participacions preferents convertibles de l'entitat. D'aquesta manera va quedar com a únic accionista i administrador.La xarxa comercial de l'entitat té 610 oficines amb més de 1,1 milions de clients.
Amb la reforma financera del govern espanyol, el BBVA comptarà després d'haver-se quedat amb Unnim amb recursos per encarar possibles pèrdues i disposarà d'un any més per complir les noves exigències de sanajament del decret aprovat el 3 de febrer.
Unnim no va començar a tenir pèrdues fins el tercer trimestre del 2011, amb números negatius de 107 milions d'euros, pel deteriorament de la cartera creditícia i immobiliària.
Catalunya Caixa, amb un 89% de les accions en mans del Banc d'Espanya pot acabar igual
El més probable és que el Banc d'Espanya, propietari del 89% de les accions de Catalunya Caixa, posi a subhasta a aquesta entitat d'aquí sis mesos. De moment, l'entitat que presideix Adolf Todó vol canviar l'ensenya a totes les oficines i retirar el nom de Caixa Catalunya, amb la intenció que si se la queda la gran banca el nou amo es vegi obligat a conservar la nova marca . No és segur, però, que aquesta feina serveixi per a res. Normalment quan hi ha una absorció d'aquest tipus el peix gros es menja el petit i no li agrada deixar rastre. No deixa però de ser paradoxal que s'inverteixi ara canviant els rètols. De Catalunya Caixa a Caixa Catalunya quan ja no és ni caixa ni de Catalunya.