La companyia mallorquina Pasodós presenta avui al Teatre Principal de Palma 'Star Crossed', un muntatge coreogràfic de inspirat en el 'Romeu i Julieta' de Shakespeare. Es va estrenar el passat mes d'agost al Mela Festival d'Edimburg, on va tenir un gran èxit de crítica i públic. Avui es presenta a Mallorca en una única funció (18.00).

Ous ferrats, hamburgueses, bacon, patates, amanides... La moda del 'brunch', la fusió anglosaxona de l'esmorzar i el dinar, s'instal·la cada vegada amb més força els diumenges al nostre país. El CCCB acull avui la segona edició del 'Brunch Electronik', amb el lema 'Música, Cultura, Gastronomia i Gent!'. De les 11.00 a les 20.00, hi haurà tota mena d'activitats, menjar, espais per a nens, música en directe i disc-jòqueis.

La guineu anava coixa i, per tant, no podia caçar. Però de cop va veure un corb amb un formatge al bec i se les va enginyar per enredar-lo i acabar-se menjant el formatg. Que com el va enredar? Doncs no li va costar gaire. Va aconseguir que el corb es cregués que tenia el cant més bonic de tots els ocells del bosc. El rondallaire Albert Estengre ens n'explica la història en el conte d'avui.

VilaWeb publica cada dia de l'any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d'Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l'etiqueta #300contes.

Sant Jordi i el 25 d'Abril són diades que donen caràcter a la nació catalana. Coincideixen aquesta setmana, dimecres i divendres, en la reivindicació de la llengua i la cultura catalanes com a eixos vertebradors dels Països Catalans. Per això, la plataforma Som Països Catalans convida a organitzar accions de difusió de la història, la cultura i la llengua conjunta de la nació catalana. Ho fa recuperant la campanya de l'any passat amb la proposta d'omplir el mapa dels Països Catalans de llibres.

'Continuem actuant i reforçant el territori a partir de l’acció, descentralitzada arreu del país, d’omplir de llibres i publicacions escrites en català el mapa dels Països Catalans, com l’any passat ja es féu en molts dels racons del territori, a universitats, a escoles i instituts, a casals, ateneus i centres socials, a places de barris, pobles i ciutats', explica la plataforma.

'La lluita per la llengua és un fenomen més que demostra la vitalitat dels Països Catalans, malgrat la constant privació dels drets socials (per tant, també, lingüístics) i també la voluntat regionalitzadora del territori.' La plataforma convida a participar de la campanya organitzant actes i fent-ne difusió a les xarxes amb les etiquetes #MapaLlibresPPCC i #SomPaïsosCatalans.

Un miler de persones s'han reunit aquest dissabte a la tarda al passeig de Cadaqués, davant del restaurant Can Rafa, en una concentració emotiva en suport a Rafael Martín, que ha denunciat que la policia espanyola el va apallissar el passat dimecres durant el partit de la Copa del Rei a València perquè portava una estelada penjada al coll. El jove ha negat que hagués llançat objectes al camp i que no s'hagués volgut identificar, tal com assegura el cos policial. La concentració ha comptat amb la presència de veïns, familiars, alcaldes de les comarques gironines, personalitats i representants del Govern que han condemnat els fets i han volgut mostrar el seu suport al jove.

Un miler de persones s'han reunit aquest dissabte a la tarda al passeig de Cadaqués, davant del restaurant Can Rafa, en una concentració emotiva en suport a Rafael Martín, que ha denunciat que la policia espanyola el va apallissar el passat dimecres durant el partit de la Copa del Rei a València perquè portava una estelada penjada al coll. El jove ha negat que hagués llançat objectes al camp i que no s'hagués volgut identificar, tal com assegura el cos policial. La concentració ha comptat amb la presència de veïns, familiars, alcaldes de les comarques gironines, personalitats i representants del Govern que han condemnat els fets i han volgut mostrar el seu suport al jove.

La plaça del passeig de Cadaqués s'ha quedat petita aquest dissabte a la tarda durant la concentració de suport a Rafael Martín, veí de la vila de 26 anys, que treballa al restaurant familiar Can Rafa i conegut per la majoria de veïns del municipi. Des de les set de la tarda, centenars de persones s'han anat agrupant al voltant del restaurant en una acció emotiva que ha fet saltar les llàgrimes a alguns dels assistents.

Els fets que s'han condemnat es remunten al passat dimecres quan, segons Martín, diversos policies espanyols van agafar-lo del coll tot dient-li "Ara veuràs, català de merda!" quan ell intentava anar al lavabo. Segons el jove, ell no havia fet res i els agents van començar a apallissar-lo causant-li un ull de vellut, contusions i una fissura a una costella només perquè portava una estelada lligada al coll.

El primer en agafar el micròfon i iniciar l'acte ha estat l'alcalde de Cadaqués, Joan Figueras, que ha condemnat durament els fets. "Volem saber què va passar, com va passar i per què. Sobretot volem saber com és que en plena democràcia és possible que succeeixin aquestes coses a una persona que no ha fet res", ha assegurat el batlle. Ha estat el mateix consistori qui ha convocat aquesta concentració, que s'ha estès ràpidament per totes les xarxes socials. "Condemnem els fets com també ho faríem si passessin a alguna altra persona del poble, d'alguna altra nacionalitat o bandera", ha ressaltat l'alcalde.

Figueras ha volgut subratllar "l'amor i estima" que té el municipi cap a en Rafael Martín i ha assegurat que faran els passos necessaris perquè un fet així no torni a succeir. "No ens podem permetre que passi mai més això", ha subratllat. En aquest sentit, el consistori ja té previst portar a terme un ple extraordinari dimarts que ve per condemnar els fets i per mostrar a Martín que disposa de "tot el suport" del poble.

"És un escàndol i una vergonya"

En segon lloc, la periodista Pilar Rahola - amiga de la família des de fa anys- ha volgut dir "quatre paraules". "Ara segur que ens diran mentides, ens manipularan i ens voldran vendre vés a saber què per justificar el que ha estat una vulneració de tots els drets civils d'en Rafa", ha exclamat Rahola. "No es van identificar, el van tenir cinc hores emmanillat, que encara avui se li queien els gots de les mans per manca de sensibilitat", ha subratllat. Segons la periodista, aquests fets són "un escàndol i una vergonya". "I el ministre d'Interior encara no ha obert boca, com sempre, només es dedica a donar medalles a les verges però no és gaire sant", ha explicat. Finalment, Rahola ha assegurat que en Rafael Martín és "una metàfora del que som". "El teu pare et va dir unes paraules molt maques, t'ho han fet a tu però ens ho han fet a país sencer. És una provocació més el 'català de merda' fa 300 anys que el sentim des d'Antoni Gaudí però Rafa t'estimem, ets un exemple per tots nosaltres, no defallirem i ells no guanyaran", ha conclòs entre aplaudiments del públic assistent.

En últim lloc ha estat el torn de l'afectat que amb poques paraules ha agraït totes les mostres de suport dels veïns. "Gràcies per haver vingut, estic en xoc, em dóna molt de suport en aquests moments tan difícils per a mi i per a la meva família perquè ho hem passat molt malament", ha explicat. Uns minuts abans, el jove ha negat haver llançat algun objecte al camp durant el partit i que no es volgués identificar davant dels policies, tal com explica el cos policial espanyol. "És mentida però els advocats ja m'han dit que és millor que surtin totes aquestes informacions perquè així podem reclamar les imatges i es veurà perfectament que jo no vaig fer res; estic totalment tranquil i lluitarem contra això", ha assegurat.

Martín: "estic molt tranquil, la llei actuarà"

Martín també ha volgut agrair als mitjans de comunicació la feina que han realitzat visualitzat la seva problemàtica. "Gràcies als mitjans hi ha hagut molta gent que s'ha posat en contacte amb mi, per explicar-me que estaven al costat quan van passar els fets, que ho van veure tot i que testificaran a favor meu", ha comentat. Aquest dissabte encara es podien veure perfectament les ferides a la cara que, segons el jove, van provocar-li els agents. A més de l'ull de vellut que aquest dissabte s'ha fet tornar a revisar per un oftalmòleg, Martín ha comentat que encara no té sensibilitat a la mà esquerra a causa de les cinc hores que va haver d'estar emmanillat.

D'altra banda, el noi ha explicat que després de portar els fets davant dels Mossos d'Esquadra, tenen previst presentar els pròxims dies una denúncia als Jutjats de València. "Volíem que fos dimarts però no sé si estarà preparada perquè hi ha dies festius entremig així que dimarts em reuneixo amb els advocats i abordarem tot el tema", ha afegit. "Ara estic tranquil, sentia impotència quan estava a Mestalla i no podia fer res però ara estic totalment segur que la llei actuarà i que no hem de patir perquè realment és gravíssim el que m'ha passat", ha explicat en declaracions a l'ACN. "Que en el context que estem vivint actualment passin aquestes coses és molt greu, arribar a poder matar algú per defensar un ideal que de totes maneres estàvem a un partit. Haver de matar per un partit de futbol és molt fort", ha assenyalat.

Els seus amics subratllen que en Rafael ja no és el mateix des del passat dimecres. "Abans era una persona molt de la broma i ara ho diu tot com patint, l'ha afectat emocionalment i psicològicament", explicava un dels seus companys de feina.

La concentració de suport ha aplegat a un miler de persones, entre veïns, coneguts, familiars, amics, personalitats com Isona Passola, representants polítics com el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, regidors i alcaldes de municipis propers com Llançà, Roses o Barcelona. "Davant d'això el Govern només pot fer que donar suport al ciutadà de Cadaqués perquè no és lògic ni normal que aquestes coses passin en una democràcia", ha afirmat Ballesta. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials d'Interior a les comarques gironines ha assenyalat que el grup parlamentari de CiU presentarà dimarts una pregunta al Congrés dels Diputats per demanar explicacions sobre aquests fets. L'acte també ha comptat amb la presència d'en Joan Guirado, un altre jove gironí que va patir una situació similar durant un partit que va jugar el Girona el passat mes de juny del 2013. "En Joan va ser el primer que es va posar en contacte amb mi per donar-me suport i explicar-me el que li havia succeït a ell", ha comentat Martín.

La concentració ha finalitzat al voltant de les vuit del vespre amb el cant d'Els Segadors' i els crits "d'independència" dels assistents. Després, els veïns han volgut saludar en Rafael, abraçar-lo i mostrar-li el seu suport. "Lluitaré, res del que ha passat em farà canviar i al pròxim partit tornaré a anar amb l'estelada", ha afirmat. Aquest dissabte, Martín se l'ha tornat a penjar a l'esquena durant l'acció reivindicativa que ha omplert el poble.

El govern ha creat un catàleg d'activitats de tot tipus perquè municipis de menys de 5.000 habitants i entitats privades puguin commemorar el Tricentenari. El seu comissari, Miquel Calçada, ha explicat a l'ACN que artistes i acadèmics van fer propostes sobre temes relacionats amb la Guerra de Successió i el 1714 i, alhora, els ajuntaments més petits també preguntaven què podien fer per commemorar l'efemèride. 'I el que hem fet des del Comissariat és posar una plataforma per posar d'acord aquesta demanda d'activitats i l'oferta per part dels artistes', ha resumit. La Generalitat subvenciona un percentatge de cada activitat en funció del seu cost a través d'una partida dotada amb 175.000 euros.

Calçada ha remarcat que comptant les activitats que organitza la Generalitat i els ajuntaments, particularment el de Barcelona i els dels municipis de la ruta del 1714, s'hauran celebrat a Catalunya un miler d'activitats quan acabi el 2014. Ara bé, al marge d'això, el govern també ha volgut donar resposta a aquells consistoris més petits amb menys recursos que també volien commemorar el Tricentenari.

Per això, i tenint en compte que artistes i acadèmics també havien ofert els seus serveis, el Comissariat del Tricentenari ha elaborat un catàleg que inclou una vuitantena d'activitats. La majoria són espectacles de teatre, música i dansa, però també hi ha exposicions i conferències. Són propostes destinades a tot tipus de públic i de diferent format, des del més petit i senzill fins a actes més elaborats.

L'objectiu, ha remarcat Calçada, 'no és altra que divulgar i difondre aquest període de la història', perquè és una època que no es coneix per part de molta part de la població, mentre que la resta la coneix 'amb una certa dificultat'.

El comissari del Tricentenari ha remarcat la 'bona acollida' que estan tenint les activitats organitzades arreu de Catalunya. De fet, ha indicat que ja s'han contractat propostes incloses en aquest catàleg de recursos, el que demostra l'interès per aquesta commemoració. També ha destacat la col·laboració de pràcticament tots els ajuntaments quan se'ls va demanar que enviessin un saquet de terra del seu municipi per plantar un roure a Montserrat.

És més, ha defensat que aquesta és una commemoració 'nacional, transversal i inclusiva'. 'Això no és una dèria d'una elit, perquè a cada acte que vaig, a tot arreu, les activitats, les exposicions, els actes funcionen per si sols', ha indicat. 'Això és patrimoni de tota la ciutadania de Catalunya, i aquesta és una de les gràcies que té', ha conclòs.

El govern de José Ramón Bauzá ha obert un altre front en l'ofensiva contra el català. La direcció d'informatius d'IB3 ha decidit que des del mes vinent els locutors i presentadors faran servir l'article salat, en comptes del normatiu. Aquesta mesura ha aixecat una gran polseguera, dins mateix de l'ens televisiu --on els treballadors es neguen a aplicar l'ordre--, al parlament i en l'àmbit acadèmic: la Universitat de les Illes Balears ha tornat a oferir assessorament com a màxima institució oficial consultiva.

La decisió política, doncs, topa novament amb els criteris lingüístics i normatius. La UIB s'expressava així en un comunicat: 'La introducció de l'article salat i altres elements propis del parlar col·loquial en els registres formals de la llengua pública significaria un trencament amb la tradició illenca, general d'ençà del segle XIII, un desbaratament del sistema de registres i un trencament amb la resta de la comunitat lingüística, que no faria més que dificultar el procés de normalització de la llengua catalana, ja de per si subjecta a tota mena de precarietats.' Afegeix que el propòsit de la direcció d'IB3 malmet la llengua estàndard, 'que a les nostres Illes es fa servir amb consens de la societat'.

El comitè d'empresa de CBM, l'empresa concessionària dels informatius d'IB3, també s'ha queixat. 'El registre comunicatiu adequat és el formal i aquesta fórmula no inclou l'article salat', diuen els treballadors en una nota pública. I encara: 'Els periodistes que feim els informatius d'IB3 sempre informam des de la nostra varietat, sobre la base d'un estàndard i en un registre formal. L'article literari és tan balear com el salat i s'ha utilitzat, històricament, per mostrar formalitat.'

Recorden a la direcció de l'ens que fer un canvi de model lingüístic és una qüestió molt seriosa i que en tot cas hauria de passar pel sedàs parlamentari. Però al parlament la portaveu del PP, Mabel Cabrer, va dir que la majoria dels ciutadans de les Balears era favorable a l'ús de l'article salat en els informatius d'IB3. I vol que es faci servir l'article salat per 'defensar i fomentar les nostres modalitats lingüístiques'.

Tant el PSIB com Més han criticat que des del començament de la legislatura el PP hagi utilitzat políticament IB3, on –recorden-- l'ús del català és residual.

En el discurs de presentació (vídeo) a l'Assemblea francesa com a nou primer ministre de França, Manuel Valls va sorprendre el 8 d'abril amb la proposta de reduir a la meitat el nombre de regions i de suprimir els departaments, amb l'argument de l'estalvi i la simplificació dels quatre nivells de l'administració, que no va dubtar a qualificar de 'milfulls territorial'. Aquest anunci ha obert un viu debat a l'estat francès i els mitjans de comunicació han començat a especular sobre quin pot ser el mapa resultant. Per exemple, el diari Le Monde proposa un joc que permet als lectors de fer les regions al seu gust.

La retallada de les 22 regions actuals a una dotzena (equivalents a les províncies espanyoles) seria abans del 2017 i l'eliminació del centenar de consells departamentals (ex-consells generals, equivalents a les províncies), abans del 2021.

Més informació: L'Hexàgon, segons Manuel Valls

Deu mil manifestants a Nantes per la reunificació de la Bretanya

El Punt Avui Televisió farà l'emissió inaugural aquest dimarts a les 20.00 amb una entrevista al president de la Generalitat, Artur Mas, i la presentació dels espais de producció pròpia de la cadena. La programació regular, però, començarà el dia de Sant Jordi amb el programa estrella 'L'illa de Robinson', que conduirà el periodista Eduard Berraondo durant quatre hores diàries a partir de les 19.00. El segon convidat del canal serà el president d'ERC, Oriol Junqueras, dimecres. Hi haurà més espais de producció pròpia i també d'externa, com 'La ronda', 'Pericos online' i 'L'internauta'. La franja matinal i els caps de setmana es cobrirà amb programació de La Xarxa.

Segons que informa el diari El Punt Avui, la producció pròpia de la cadena s'incrementarà "gradualment" més enllà de 'L'illa de Robinson', una programa que fa "clara al·lusió als vaticinis" sobre el futur de Catalunya que va fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy fa pocs dies. 

Així, i a banda de la programació de La Xarxa, ja hi ha confirmada la tertúlia esportiva 'La ronda', sobre el Barça, amb Albert Lesan al capdavnat, els dilluns de 12 a 1 de la matinada, i els dimarts dimecres i dijous d'11 a 12. 'Pericos online' resseguirà l'actualitat de l'Espanyol amb Francesc Via, els dilluns i els divendres de 12 a 1 de la nit. 

Mas i Junqueras, els primers convidats

La sessió inaugural servirà d'entrada per presentar la cadena als espectadors i a partir de les 9 del vespre s'emetrà una entrevista al president de la Generalitat, Artur Mas. Es fa precisament la vigília de Sant Jordi perquè el 23 d'abril se celebra l'aniversari de l'Avui, una capçalera que després es va fusionar més tard amb 'El Punt'. 

Un cop s'acabi l'entrevista, començarà una tertúlia amb Vicent Sanchis, Vicent Partal, Salvador Cardús, Muriel Casals, Eduardo Reyes i Àngels Guiteras. Al llarg de dimarts i dimecres, es podran veure "més d'un centenar de missatges de benvinguda de diferents personalitats del país que han volgut fer una salutació a la nova cadena". El dia de Sant Jordi s'emetrà un especial dedicat a llibres i després s'entrevistarà el segon convidat del canal, el cap de l'oposició i líder d'ERC, Oriol Junqueras. 'L'illa de Robinson' i tota la cadena es coordinarà amb les diverses capçaleres i continguts que elabora el Grup Hermes, per exemple el diari 'L'esportiu'. 

El nou canal neix a partir de l'acord de lloguer de llicències per part del grup 'El Punt Avui' a l'antic propietari de Canal Català, Nicola Pedrazzoli. Segons el rotatiu, la cadena té cobertura a la meitat del territori del país però el poden veure 8 de cada 10 catalans. 

Entre les nombroses commemoracions d'enguany, n'hi ha una de caràcter internacional: el centenari de la Primera Guerra Mundial. Tot i que la data exacta del centenari de l'esclat del conflicte mundial és el 28 de juny, dia en què fou assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, molts mitjans hi dediquen temes sobre molts aspectes d'una guerra que va causar més de nou milions de morts. Com aquesta notícia de la BBC, que descobreix els deu invents que es van popularitzar amb aquell conflicte.

Stephen Evans, a '10 inventions that owe their success to World War One', esmenta com a productes o conceptes popularitzats per la guerra les tovalloletes sanitàries i els mocadors de paper, el solàrium, el canvi d'horari d'estiu, les bossetes de te, el rellotge de polsera, les salsitxes vegetarianes, les cremalleres, l'acer inoxidable i la comunicació amb els pilots d'avió.

La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMCE, més coneguda com a llei Wert) deixa l'assignatura de música en un bloc de matèries optatives, de manera que podria haver-hi centres que deixessin d'impartir-la. Davant d'aquesta situació, al Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell han engegat la campanya 'Dóna la nota'. Es tracta d'una iniciativa que han començat a fer arribar a tots els centres educatius de Catalunya perquè el 6 de juny, a les 11.00, els alumnes surtin al pati o al carrer a cantar la cançó 'Mirall de Pau', composta per a l'ocasió. Tot plegat, per posar de manifest la importància de la música i d'uns valors que 'no es poden perdre'.

La campanya és pensada 'per tota la gent que estima la música, i que pensa que l'educació musical és un valor que no podem perdre a les escoles i instituts del territori'. David Melgar, director del Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, ha resumit així a l'ACN en què consisteix la iniciativa. Melgar ha insistit que la intenció és fer una campanya 'en positiu' i 'en favor de l'educació musical a les escoles'.

Quant a la posició en què queda la música amb l'aplicació de la LOMCE, ha dit que el fet que passés a ser optativa té el perill que alguns considerin que no és important, i ha alertat que un centre podria plantejar-se d'eliminar-la. 'No pot ser que el nostre país sigui l'únic, pràcticament del món, on l'educació musical no formi part de l'educació dels nostres infants.'

El Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, que es dedica a promoure la música a tots els centres educatius catalans, tira endavant el projecte sabent que té el suport de molta gent. Just abans de Setmana Santa van començar a fer-ne difusió entre tots els centres educatius de Catalunya. L'objectiu és que s'hi puguin unir i tots plegats participin, el 6 de juny a les onze del matí, en una cantada conjunta de la cançó 'Mirall de Pau', composta expressament per mostrar 'els valors de la música, les emocions que desperta i els llocs on ens acompanya', ha detallat Melgar. De fet, ell s'ha encarregat de compondre la música de la peça, i Joan Gibert n'ha fet la lletra.

Aquests dies, a més, enregistren un videoclip amb grups com Lax'n'busto, Buhos, Ol'Green o Filippo Landini. Tots ells donen suport a la iniciativa i, a més, han col·laborat gravant diferents trossos de la cançó. 

El cap de llista d'ICV a les eleccions europees, Ernest Urtasun, posa dues condicions per avalar els candidats que vulguin presidir la Comissió Europea (CE): un canvi 'radical' en les polítiques econòmiques i la defensa del dret de decidir. Si és escollit eurodiputat, Urtasun no votarà a favor de cap candidat que no es comprometi a donar suport a la consulta i insta la resta de partits catalans a fer el mateix. 'Els diputats catalans no hem de votar una CE si no percebem que farà acció política perquè puguem votar', explica en una entrevista a l'ACN. Només els candidats dels Verds (José Bové i Ska Keller) i el de l'Esquerra Europea (Alexis Tsipras) s'han posicionat públicament a favor de la consulta.

Tant el president com els comissaris de la futura CE necessitaran l'aval del Parlament Europeu per ocupar els seus càrrecs. Una situació que permet els eurodiputats fixar les condicions per votar-hi a favor. Urtasun té clar que no votarà a cap candidat que no compleixi el doble requisit de rebutjar les polítiques 'd'austericidi' i de fer acció política perquè els catalans decideixin el seu futur a les urnes. 'Jo donaré el meu vot favorable a un president de la Comissió que es comprometi a acabar amb les retallades i a ajudar a què Catalunya pugui votar', insisteix.

El cap de llista d'ICV es mostra satisfet pel fet que els dos candidats dels Verds, el francès José Bové i l'alemanya Ska Keller hagin mostrat el seu suport públic a la consulta sobiranista. També ho ha fet el líder de l'Esquerra Europea, el grec Alexis Tsipras, però ni el candidat del Partit Popular (PPE), el luxemburguès Jean Claude Juncker, ni el del Partit Socialista (PSE), l'alemany Martin Schultz, ni el de l'Aliança de Liberals i Democràtes per Europa (ALDE), el belga Guy Verhofstadt, s'han posicionat sobre el tema. Per això, Urtasun reclama a la resta de caps de llista catalans, Ramon Tremosa (ALDE), Francesc Gambús (PPE) i Javi López (PSE) que treballin per aconseguir un compromís explícit dels seus candidats europeus. I, si no ho aconsegueixen, els demana que, d'entrada, no votin a favor del seu nomenament.

Urtasun reconeix que el líder de l'ALDE al Parlament Europeu, el britànic Graham Watson, sí ha demanat públicament al govern espanyol que accepti la consulta sobiranista catalana, però recorda que ni Verhofstadt ni el finès Olli Rhen (candidat a alts càrrecs de la UE en l'àmbit econòmic i política exterior) han fet cap esment de la consulta fins ara.

A més de les condicions que exigirà als futurs membres de la CE, Urtasun també ha assegurat que en el programa electoral, ICV es comprometrà a fer servir totes les vies parlamentàries perquè la UE reconegui el dret de decidir dels catalans i 'es comprometi a actuar políticament perquè el govern espanyol s'assegui a negociar la convocatòria d'una consulta'.

El risc del pacte PP-PSOE-CiU

Les properes eleccions europees poden significar, segons Urtasun, un canvi de majories que permeti a les esquerres fer un viratge de 180 graus en les polítiques econòmiques o el manteniment de les majories actuals. En aquest sentit, el cap de llista ecosocialista adverteix del risc que es reediti la majoria actual, que formen PPE (PP), PSE (PSOE) i ALDE (CiU) a la Comissió Europea. Un pacte que 'blindaria' l'austeritat encara que hi hagués un canvi de cares al capdavant de la CE (Jose Manuel Durao Barroso no repetirà).

Juncker i Schulz són els dos candidats que més opcions tenen a presidir l'executiu europeu després de les eleccions del proper mes de maig. Des d'ICV es tem que ja existeixi un pacte entre ells per donar-se suport mútuament, fet que impossibilitaria una majoria d'esquerres a la Comissió. 'En el debat entre Juncker i Schulz a France 24 es va veure una connivència absoluta en la majoria de polítiques. La presentadora fins i tot els va preguntar si hi havia alguna diferència entre ells', lamenta.

'Si els socialistes volen fer una majoria d'esquerres ens podem trobar, però ens temem que vulguin repetir la mateixa gran coalició dels darrers anys', indica Urtasun. Segons ell, les polítiques d'austeritat que ha començat a aplicar el nou primer ministre francès, Manuel Valls, poden ser un exemple del que farà el PSE al Parlament Europeu. 'Ens fa por que els socialdemòcrates vulguin pactar amb la dreta i blindar l'austeritat', explica. Una coalició en què Urtasun té clar que també hi serien els liberals.

Els vots d'ICV no es poden sumar als de CiU

Tot i que una de les temptacions del dia després dels comicis europeus a Catalunya serà comptar els vots i els eurodiputats que hauran aconseguit les formacions que defensen el dret de decidir, Urtasun rebutja del tot la idea que els vots d'ICV es puguin comptabilitzar al costat dels de CiU.

'Hem de fer un gran vot massiu per dir que ja n'hi ha prou de rescats i retallades massives. I això vol dir no votar a CiU, que ha estat el braç executor de la troica a Catalunya', destaca el candidat d'ICV. Urtasun subratlla que votar a ICV significarà un vot pel canvi en les polítiques econòmiques i un vot pel dret de decidir, però no es podrà comptabilitzar al costat del de CiU, perquè els partits estan 'en dos bàndols oposats'. 'El gran plebiscit d'aquestes eleccions és aturar les polítiques de retallades que estan empobrint la ciutadania', afegeix.

Ara bé, com ha fet durant els darrers deu anys el fins ara diputat ecosocialista a Brussel·les, Raül Romeva, Urtasun també està disposat a fer pinya amb la resta d'eurodiputats catalans per defensar conjuntament el dret de decidir.

Sud contra nord d'Europa?

Tot i que la campanya electoral d'Iniciativa remarcarà molt la 'necessària aliança' entre els països del sud d'Europa per combatre 'l'austericidi', Urtasun remarca que la pèrdua de drets que s'ha viscut els darrers anys a Europa ha afectat totes les classes mitjanes i treballadores del continent.

'Hem d'articular una acció política dels països i esquerres del sud, perquè som els països deficitaris de la perifèria de l'Eurozona i se'ns han imposat unes polítiques d'ajuts que han estat desastroses', opina. 'Però a mi no m'agrada dividir Europa entre el Nord i el Sud, perquè el problema no ha estat que els països del Nord hagin imposat les seves condicions als del sud, sinó que les oligarquies europees han imposat unes determinades polítiques a la majoria de ciutadania i treballadors europeus', subratlla. En aquest sentit, la 'precarització' de la classe treballadora alemanya ha estat 'bestial'.

'La meitat dels estats que hi ha al món tenen menys de sis milions d’habitants: la seva viabilitat ens legitima i ens serveix de mirall', va dir el professor Carles Boix en la seva conferència a la sectorial d'administració pública de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'acte es va fer el 10 d'abril a l'Orfeó Gracienc (Barcelona) amb la participació de l'economista Salvador Garcia (Col·lectiu Emma) per parlar de la dimensió dels estats del món. De fet, aquesta qüestió, la mida, és un dels aspectes que serveixen a l'estat espanyol per atacar la voluntat d'independència de Catalunya. Segons aquests atacs, Catalunya no serà viable per la seva dimensió massa petita. El professor de Política i Administració Pública de la Universitat de Princeton i membre del Col·lectiu Wilson, Carles Boix, va desmentir aquesta relació. Al contrari, va considerar que els estats petits estan plenament facultats per a reeixir en un món global com l'actual. A continuació podeu veure la conferència íntegra:

Àlex Salmond podria aconseguir la victòria en el referèndum sobre la independència d'Escòcia, si tenim en compte els últims sondatges i l'evolució d'aquests mesos. Així, segons una nova enquesta que reprodueix el diari Scotsman, el no a la independència s'ha reduït d'un 46% a un 42% durant aquest últm mes, mentre que, en aquest mateix període, el sí s'ha mantingut estable en un 39%. 

Així, el vot contrari ha anat perdent força en favor dels indecisos, que se situa en un 19%. Eliminant de l'equació el nombre d'indecisos, el resultat quedaria en un 52% en contra de la independència i un 48% a favor. Les xifres situen els favorables i els contraris més frec a frec que mai.  

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, va deixar mut ahir el diputat del PSC Celestino Corbacho, que en un missatge publicat a Twitter va ironitzar sobre el fet que Junqueras hagués presidit la processó de Sant Vicenç dels Horts, d'on és batlle, i hagués dit que parlava en castellà amb els seus amics, en referència a un article publicat aquesta setmana en què defensava de nou l'oficialitat del castellà. 'Vés amb compte que et faran fora d'ERC', va escriure Corbacho. La resposta de Junqueras va arribar al cap de pocs minuts en forma de plantofada, i va recordar a Corbacho que els únics que havien expulsat companys del partit eren els socialistes catalans (per l'expulsió de Fabián Mohedano de la direcció) i que a ERC estaven tranquils. El diputat del PSC ja no va tornar a respondre. 

@CorbachoPSC En això, els d'ERC estan tranquils. Tots sabem que, aquí, els únics que expulsen els seus companys de partit sou vosaltres.

— Oriol Junqueras (@junqueras) April 19, 2014

El tiroteig que ha causat entre un mort i cinc --segons les fonts-- en un punt de control de Sloviansk, a l'est d'Ucraïna, ha trencat la treva que havien acordat Kíev i les milícies pro-russes amb motiu de la celebració de la Pasqua. El tiroteig ha tingut lloc aquesta matinada, quan els pro-russos que havien muntat un control de carretera han estat atacs per una dotze d'individus.

Ucraïna nega haver-hi tingut res a veure i acusa Rússia de provocació, mentre que el govern rus n'ha responsabilitzat els 'nacionalistes ucraïnesos' i ha retret a Kíev no tenir voluntat de controlar-los i desarmar-los. 

L'atac, doncs, trenca la treva pasqual que havien acordat, durant la qual les autoritats ucraïneses s'havien compromès a no reprendre activitats militars. 

El PNB ha reclamat 'diàleg, negociació, acord i ratificació' com a 'alternativa' per reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia com a nacions d'Europa. En l'acte de celebració de l'Aberri Eguna a Bilbao, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat a acceptar que l'Espanya 'una, gran i lliure' havia 'quedat enrere' i a reconèixer 'la realitat nacional basca'. Paral·lelament, a Pamplona, la resta de partits abertzales s'han manifestat per la independència i en defensa del dret de decidir. 

Durant la intervenció en l'acte de l'Aberri Eguna, el dia de la pàtria basca, que el PNB ha celebrat a Bilbao, Urkullu ha destacat que Euskadi 'necessita més Europa per al present i per al futur, un futur que es pactarà i decidirà al País Basc'. 'Diàleg, negociació, acord i ratificació, aquesta és l'alternativa basca, l'alternativa que a Europa s'obre pas' ha assegurat durant el seu discurs, i ha apostat per reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia.

En aquest sentit, ha dit que a Madrid tenien 'dues alternatives', la del no, que a parer seu 'no és la solució, sinó dilatar el problema, ajornar-lo i fer-lo més gran'; i la segona, 'la d'escoltar, obrir els ulls a la realitat i acceptar que Espanya no és una'. 'La constitució espanyola no pot ser una gàbia, ha de ser un espai de llibertats', ha dit el lehendakari, que ha assegurat que havia 'ofert una mà estesa' al govern espanyol però que Rajoy i Rubalcaba l'havien rebut 'amb el puny tancat'.

Manifestació independentista a Pamplona

Paral·lelament, aquest diumenge al migdia, la resta de partits abertzales s'han manifestat plegats a Pamplona. Hi han assistit milers de persones que han reclamat el dret de decidir en la manifestació de l'Aberri Eguna, convocada per la Xarxa Independentistak, una plataforma que dóna suport a Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i el partit Abertzaleen Batasuna. Ho han fet encapçalats per una gran ikurriña i una pancarta amb el lema 'Independentzia'.  

En l'acte polític final, en què hi ha hagut presència de l'ANC i de formacions independentistes d'Escòcia, els portaveus de la Xarxa Independentistak han reclamat la voluntat de la majoria, que, per ells, implica reconèixer el dret de decidir i la independència. A més, han acusat el PNB de tenir contradiccions i l'han instat a sumar-se a l'estratègia de caminar junts i respectar la paraula dels bascos.

ETA defensa 'passos conjunts' dels abertzales per a avançar cap a la sobirania

En ocasió de la diada, ETA ha emès un comunicat a través del diari Gara en què destaca l'existència d'opcions objectives per a avançar cap a la sobirania i la necessitat de fer nous passos 'desconeguts per a tothom'. En aquest sentit, aposta perquè el procés sigui liderat per una 'col·laboració entre abertzales'.

ETA retreu el blocatge dels governs espanyol i francès i l'actitud contrària a la resolució del conflicte: 'Tenen un pànic terrible a la paraula que expressaria el País Basc fent servir mitjans democràtics', diu.  

Malgrat l'actitud de Madrid i París, destaca que el context internacional és propici, en la mesura que 'confirma que l'opció de la independència dels pobles té present i futur'. Tot i que considera que això no és suficient: 'El procés de transició que ha de fer el País Basc ens obliga a tot a fer passos desconeguts fins ara i construir una defensa més ferma davant els atacs que ens arriben de fora'. Per això diu que el futur passa per 'articular una major iniciativa col·lectiva i amb més capacitat que fins ara' i defensa que, en el context històric actual, a l'abertzalisme' li correspon 'la responsabilitaet principal de dirigir el procés sobiranista'. 

'És sabut que en el passat, entre els abertzales, han estat més freqüents els ponts trencats que la col·laboració en els objectius bàsics que compartim. En opinió d'ETA, cal fer passos significatius en la col·laboració entre abertzales, des de l'àmbit nacional als pobles, per a aconsegir en els anys vinents la sobirania político-econòmica, la unitat territorial i l'euskaldunització', afirma en el comunicat.  

L'aplicació Notegraphy, 'l'Instagram de les lletres' desenvolupat des de Barcelona, acaba de llançar la versió per a Android, amb la qual espera d'augmentar notablement el nombre d'usuaris. Des del llançament per a iPhone, l'octubre passat, ja són més de tres-centes mil les persones que han descarregat aquesta original app amb funcions de xarxa social i que vol introduir calma i reflexió al nostre dia a dia digital, per a ajudar-nos a explorar millor la nostra creativitat.

L'aparició de la versió per a Android ha comportat, també, algunes millores generals de l'aplicació, com ara la possibilitat de processar notes escrites en qualsevol alfabet i una 'dràstica millora del rendiment', que aporta més velocitat a l'app.

Més informació:

L'Internauta, amb Marzban Cooper: L'Instagram de les lletres (7-2-2014)

Fomentar valors com la cooperació i la solidaritat i contribuir a crear un nou model social i econòmic basat en les relacions de proximitat. Aquest és l'objectiu que s'ha marcat Viucat, un nou portal que vol contribuir a facilitar la relació entre ciutadans i empreses amb esperit col·laboratiu i entitats no lucratives. Aquest projecte social, d'àmbit català, posa a disposició de les empreses, ciutadans, entitats i administracions locals unes quantes eines que faciliten les relacions socials i econòmiques al territori.

A més de potenciar els productes autòctons, Viucat treballa per promoure una nova economia facilitant l'intercanvi de productes o serveis i promovent l'ús de monedes socials.

Ara mateix, al portal es pot trobar informació sobre les comarques i municipis de Catalunya; un directori d'empreses i ONG i entitats no lucratives; informació sobre els projectes solidaris de comarques o municipis; una borsa de patrocini de projectes socials i solidaris, de treball, de voluntariat i d'intercanvi de productes i serveis entre empreses i entitats; informació sobre equipaments públics municipals i comarcals; una agenda d'activitats per comarques, i notícies empresarials, solidàries i institucionals dels usuaris del portal.

La xarxa és plena d'instruccions i tècniques per a resoldre tota mena de problemes i tasques desagraïdes. Com per exemple haver de tallar un bon grapat de tomàquets cherry per la meitat. És molt pesat de fer-ho d'un en un i, per sort, hi ha algú que ha pensat la manera, ben fàcil, d'ajudar en aquesta ingrata tasca.

L'usuari de YouTube DaveHax hi ha penjat el vídeo 'How to Cut Tomatoes Like a Ninja', on en un minut mostra de quina manera, simple i sorprenent, es poden partir per la meitat una vintena de tomàquets alhora, amb tan sols dos plats i un ganivet llarg i afilat.

Al compte de DaveHax trobareu molts més trucs per a facilitar mil i una tasca, a la cuina i a la llar.