El Punt Avui Televisió fa l'emissió inaugural aquest vespre a les 20.00 amb una entrevista al president de la Generalitat, Artur Mas, i la presentació dels espais de producció pròpia de la cadena. La programació regular començarà demà, dia de Sant Jordi, amb el programa estrella 'L'illa de Robinson', que conduirà el periodista Eduard Berraondo durant quatre hores diàries a partir de les 19.00. El segon convidat del canal serà el president d'ERC, Oriol Junqueras, dimecres. Hi haurà més espais de producció pròpia i també d'externa, com ara 'La ronda', 'Pericos online' i 'L'internauta'. La franja matinal i el cap de setmana es cobrirà amb programació de la Xarxa.

Segons que informa el diari El Punt Avui, la producció pròpia de la cadena creixerà gradualment. El programa principal serà 'L'illa de Robinson', que fa clara al·lusió als vaticinis sobre el futur de Catalunya que va fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy fa pocs dies. 

A banda la programació de la Xarxa, ja hi ha confirmada la tertúlia esportiva 'La ronda', sobre el Barça, amb Albert Lesan al capdavant, el dilluns de 12 a 1 de la matinada, i el dimarts, dimecres i dijous d'11 a 12. 'Pericos online' resseguirà l'actualitat de l'Espanyol amb Francesc Via, el dilluns i el divendres de 12 a 1 de la nit. 

Mas i Junqueras, els primers convidats

La sessió inaugural serveix per a presentar la cadena als espectadors i compta, tot seguit, amb una entrevista al president de la Generalitat, Artur Mas (a partir de les 21.00). Es fa precisament la vigília de Sant Jordi perquè el 23 d'abril se celebra l'aniversari de l'Avui, una capçalera que es va fusionar més tard amb 'El Punt'. 

Un cop acabada l'entrevista, començarà una tertúlia amb Vicent Sanchis, Vicent Partal, Salvador Cardús, Muriel Casals, Eduardo Reyes i Àngels Guiteras. Entre avui i demà, s'hi podran veure més d'un centenar de missatges de benvinguda de diverses personalitats del país. Demà s'emetrà un especial dedicat a llibres i després serà entrevistat el cap de l'oposició i líder d'ERC, Oriol Junqueras. 'L'illa de Robinson' i tota la cadena es coordinarà amb les diverses capçaleres i continguts que elabora el Grup Hermes, per exemple, el diari 'L'esportiu'. 

El nou canal neix a partir de l'acord de lloguer de llicències per part del grup 'El Punt Avui' a l'antic propietari de Canal Català, Nicola Pedrazzoli. Segons el diari, la cadena arriba a la meitat del territori del país, però el poden veure vuit catalans de cada deu. 

L'any 2014 serà l'any de l'arquitectura catalana a Nova York. La ciutat nord-americana dedica dues grans exposicions als arquitectes Rafael Guastavino i Antoni Gaudí. Així mateix, s'hi exposaran els projectes guanyadors de les primeres set edicions del European Prize for Urban Public Space, que organitza Barcelona, per mitjà del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) juntament amb sis ciutats més. Es pot seguir l'Any de l'Arquitectura Catalana a Nova York mitjançant la pàgina web BCN/NYC:Urban Bridge, que té el suport de la Farragut Fund for the Catalan Culture in the US, el Diplocat, i l'Ajuntament de Barcelona, entre més.

El Museu de la Ciutat de Nova York dedica des de fa poques setmanes una gran exposició a Rafael Guastavino, que s'allargarà fins el mes de setembre. Guastavino, fill de català, nascut a València i educat a Barcelona, va emigrar a l'Amèrica del Nord el 1881 i va ser l'arquitecte que va introduir la tècnica de la volta catalana als Estats Units. El seu fill, també Rafael, va continuar l'obra.

L'èxit dels Guastavino va ser esclatant perquè van dur una tècnica més segura i barata que no pas la resta, sobretot a l'hora de construir voltes i cúpules. Més de 250 edificis porten la seva signatura. Aquest 2014 el Museu organitza no únicament l'exposició 'Palace for the People', sinó també visites guiades a molts dels edificis de Nova York amb voltes de Guastavino, inclosa la imponent catedral de Saint John the Divine, la capella de Saint Paul (a la Universitat de Columbia), la Gran Estació Central i diverses estacions de metro.

El 27 de març el Center for Architecture-AIA va començar a exposar tots els treballs guardonats amb el Prize for Urban Public Space que s'organitza des de Barcelona, a través del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), juntament amb sis ciutats europees més. Els treballs mostren els millors projectes sobre espai públic que s'han vist en diverses ciutats del món. 

I finalment el City College of New York Spitzer School of Architecture dedicarà una gran exposició a Antoni Gaudí a la tardor. Enguany, doncs, més que mai, l'arquitectura catalana serà present a Nova York.

Li hem demanat al biòleg i escriptor Jordi de Manuel que ens recomanara tres llibres de divulgació científica per a Sant Jordi a la llibreria Tres i Quatre de València. El coeditor de la monografia 'Científics Lletraferits' ens convida a llegir 'Desde Darwin', de Stephen Jay Gould, 'L’enigma de la llibertat', de David Bueno, i 'El somni de Lucreci', de Martí Domínguez.

Mira més videos a Mètode TV.

El mite de Perseu i Medusa

Perseu era un heroi, fill del déu Zeus i de la mortal Dànae, i vivia a l’illa grega de Serifos. Un dia el rei Polidectes li va encomanar una missió pràcticament impossible: havia de portar el cap d’una Gorgona com a regal amb el qual el rei pretenia impressionar la dona estimada. Les Gorgones o Parques eren tres germanes monstruoses, dotades d’ales i amb serps al cap en lloc de cabells. De les tres, Medusa era l’única mortal i tenia el poder de petrificar qualsevol ésser que la mirés directament als ulls. 

Com tots els herois, Perseu gaudia del favor dels déus i va rebre ajuda del seu propi pare, Zeus, però també d’Hermes, Atenea i de les nimfes Estígies. Hi ha diferents versions del mite sobre què li va prestar cadascú, però totes coincideixen a dir que va rebre el casc d’Hades per ser invisible, les sandàlies alades per volar, un escut polit per protegir-se i alhora per mirar el reflex de Medusa sense perill, una espasa irrompible i un sarró màgic on guardar el cap de Medusa i evitar-ne la mirada petrificant.

Perseu va volar fins al país dels Hiperboris i va localitzar la cova on vivien les tres Gorgones. Quan hi va entrar se les va trobar dormint entre restes d’homes i bèsties petrificats. Mirant el reflex de l’escut va identificar quina de les tres era Medusa, s’hi va acostar sigil·losament i li va tallar el cap. De la ferida van néixer el cavall alat Pegàs i el gegant Crisaor. Les altres dues Gorgones es van despertar sobresaltades i van perseguir Perseu per matar-lo, però l’heroi va poder fugir fent ús del casc de la invisibilitat. 

En el camí de tornada, Perseu es va aturar al regne d’Etiòpia, situat a les costes d’Israel o del Líban. Aquell regne era governat pel rei Cefeu i la seva bonica i vanitosa esposa Cassiopea. Per castigar la vanitat de la reina, Posidó havia enviat una gran inundació i un monstre marí anomenat Cetus que assotava el litoral. Un oracle havia anunciat que no hi hauria alleujament fins que Andròmeda, la filla del rei, no fos lliurada a Cetus. Perseu va trobar la princesa encadenada a una roca de la costa just quan Cetus emergia del mar per devorar-la. Aleshores va matar el monstre clavant-li l’espasa a l’esquena o petrificant-lo amb el cap de Medusa, segons les versions. 

De tornada a Serifos, Perseu va descobrir que Polidectes li havia encomanat la missió per allunyar-lo de la seva mare, i així poder-s’hi casar per la força. Després de véncer-lo, Perseu va tornar els préstecs màgics i va lliurar el cap de Medusa a Atenea, que des d’aleshores en llueix la imatge a l’escut. Es va casar amb la princesa Andròmeda i va engendrar set fills i dues filles. El primogènit, Perses, es va quedar a Etiòpia i va esdevenir l’antecessor dels perses.

La llegenda de Sant Jordi i el drac

Precisament d’una zona del gran Imperi persa, no molt lluny d’allà, era originari sant Jordi. La tradició el fa néixer al voltant de l’any 280 a Lydda (Diòspolis per als romans; actualment Lod, a Israel), fill de Geronci, un oficial romà, i de Policrònia, una jove local. En arribar a la majoria d’edat, Georgios (en grec significa “treballador de la terra”, en català és Jordi) s’allistà a l’exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú, i s’incorporà a la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià. L’any 303, l’emperador ordenà una persecució contra els cristians, però el tribú Jordi es negà a actuar i confessà que ell també era cristià. Dioclecià, que el tenia en gran estima, va provar de convéncer-lo per tots els mitjans perquè abandonés el cristianisme i adoptés les divinitats romanes, però Jordi s’hi va negar rotundament. Llavors, l’emperador no va tenir més remei que condemnar-lo a ser torturat i finalment decapitat el dia 23 d’abril. Un cop mort, van retornar el seu cos a Lydda perquè fos enterrat.

Aquesta història sembla més llegendària que certa i és el resultat d’un cúmul de tradicions paganes. De totes maneres, això no va impedir que s’assimilés al cristianisme, una religió aleshores emergent, que necessitava personatges heroics per facilitar el procés evangelitzador. El culte i la devoció a sant Jordi s’inicià aviat entre les comunitats cristianes primitives de l’Imperi romà oriental, amb l’edificació de desenes d’esglésies i temples i el pelegrinatge a la seva tomba. En començar el segle V la seva popularitat va arribar a la part occidental de l’imperi i l’any 494 va ser canonitzat pel papa Gelasi I. Al segle VI ja es venerava al regne franc, però no va ser fins l’Alta Edat Mitjana, amb les croades, que s’estengué el culte per la resta d’Europa.

Al segle XI apareix la història de sant Jordi a cavall com a vencedor d’un drac. Els detalls del relat varien segons les diferents tradicions d’Europa, Àsia Menor i fins i tot del Japó. La llegenda occidental medieval relata que un drac ferotge va fer niu en la font que proveïa d’aigua la ciutat de Silene, a Líbia. Els ciutadans havien d’apartar diàriament el drac de la font per aconseguir l’aigua. Així doncs, diàriament li oferien una ovella en sacrifici. Però quan es van acabar les ovelles van començar a oferir-li noies verges triades per sorteig entre la població. Un dia va resultar seleccionada la princesa Cleodolinda (o Trebisonda), filla del rei. Quan estava a punt de ser devorada pel drac, va aparèixer sant Jordi cavalcant damunt d’un formós cavall blanc, li clavà la llança i el va matar. La versió catalana de la llegenda afegeix que de la sang que brollava va néixer un roser ple de roses i que sant Jordi en va regalar una a la princesa. A partir d’aquell moment els agraïts ciutadans abandonaren el paganisme i abraçaren la religió cristiana.

Com a soldat de Crist, sant Jordi es va convertir en patró dels cavallers i soldats, i en protector d’alguns ordes religiosos militars, com els teutònics o els templers. Al final de l’Edat Mitjana va esdevenir també patró de ciutats, burgs i cases nobles d’arreu d’Europa. El rei Pere I d’Aragó el va nomenar no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa del Regne d’Aragó per haver afavorit la victòria l’any 1096 a la batalla de l’Alcoraz (Osca), contra els musulmans. Aquest patronat es va estendre més tard a la Corona d’Aragó i el 1456 les Corts catalanes van oficialitzar també el patronatge en declarar el dia 23 d’abril com a dia festiu.

Llig l'article sencer a la web de Mètode.

Pere Renom. Reporter del programa 'Quèquicom' de TV3.

L'antiga fàbrica d'Estrella Damm posarà la banda sonora de la diada de Sant Jordi, amb una festa que inclourà dinou actuacions en directe. Entre els artistes que passaran pel carrer de Roselló hi ha Blaumut, Caïm Riba, Joan Dausà, els Pets, Gerard Quintana i la Vella Dixieland. Tots disposats a signar discs i llibres i a compartir una estona amb el públic assistent. A més, durant tota la jornada l'FNAC oferirà una extensa selecció de llibres de temàtica musical i totes les novetats discogràfiques dels músics participants. I es faran tres taules rodones: sobre 'Rumba Catalana', el llibre 'Memorias sónicas' de The New Raemon i 'Dones i música'.

La música del 'Sant Jordi Musical' de l'antiga fàbrica d'Estrella Damm començarà a sonar al punt de migdia. L'entrada hi serà lliure, amb aforament limitat. Hi actuaran dinou grups repartits en tres escenaris: Blaumut, Caïm Riba, Gerard Quintana, Super gegant, Nico Roig, Joan Dausà, els Pets, Cesk Freixas, Andreu Rifé, Pau Alabajos, Joana Serrat, Marta Rius, Joan Masdéu, Dani Flaco, la Vella Dixieland, Achilifunk, Izah, Inspira i The Free Fall Band. Les actuacions s'allargaran fins a les vuit del vespre.

Paral·lelament, durant tota la jornada l'FNAC oferirà una extensa llista de llibres de temàtica musical seleccionats pel periodista Jordi Bianciotto i totes les novetats discogràfiques dels grups participants.

A banda les actuacions musicals, també s'han programat tres taules rodones. Una sobre la 'Rumba catalana' que començarà a la una del migdia, en la qual participarà Sicus Carbonell, de Sabor de Rumba; Txarly Brown, d'Achilibook; i Martí Marfà, autor de la 'Guia de la Rumba Catalana'.

A dos quarts de cinc de la tarda es farà una taula rodona sobre el llibre 'Memórias Sónicas', un llibre de 24 petites històries escrites per músics i compilades per The New Raemon. Hi participaran Ramon Rodríguez, líder d'aquest grup; Miguel Ángel Blanca, de Manos de Topo; Martí Sales, de Surfing Sirles; Eduard Pou, de Za!; Esther Margarit, de Me and the bees; Francina Ribes, de Doble pletina; Eric Fuentes, de The Unfinished Sympathy; Maria Rodés i Fernando Alfaro, de Surfin Bichos.

I l'última taula rodona del 23 d'abril serà sobre 'Dones i Música'. Hi participaran Toni Castarnado, autor de 'Mujeres y música'; els autors del documental 'Tomar el escenario; i les cantants Dolo Beltran i Helena Morén.

L'aerolínia Air Corsica connectarà a partir del 3 de juliol Perpinyà amb Còrsega. En concret, aquest nou servei connectarà cada dijous la capital nord-catalana amb Calvi, amb vols d'anada i de tornada; i cada diumenge, Perpinyà amb Ajaccio, també amb vols d'anada i tornada el mateix dia. De moment, el període d'explotació s'acabarà el 7 de setembre, però no es descarta que es pugui allargar. El preu per cada trajecte ronda els cent euros. Vegeu la nota de premsa de la companyia (pdf).

El còmic 'Els tentacles de les tenebres', editat per l'Assemblea de Docents de les Illes, explica la trajectòria política de la conselleria d'Educació des de l'etapa de Rafael Bosch fins a l'actual de Joana Maria Camps. La publicació ha despertat polèmica i ha estat blasmada pel departament d'Educació. Un departament, en paraules de l'Assemblea, 'en mans de gent poc representativa i molt agressiva i regressiva'. El còmic, distribuït aquests darrers dies, pretén explicar d'una manera divertida i clara el perquè de la indignació del món educatiu i l'origen d'aquest conflicte sense precedents.

Però allò que probablement no s'esperava ningú era la reacció que han tingut alguns mitjans de comunicació. IB3 i El Mundo han assegurat aquest cap de setmana que professors de l'IES Son Ferrer i l'IES Sureda i Blanes havien repartit exemplars del còmic als alumnes, informació categòricament desmentida per l'Assemblea.

L'Assemblea de Docents va respondre: 'Volem manifestar la nostra preocupació davant la publicació d'aquest tipus de notícies que semblen tenir com a únic objectiu l'enfrontament amb la resta de la societat i que no deixen de ser, des del nostre parer, calúmnies i difamacions i per això demanam una rectificació del diari El Mundo Baleares i també al locutor d'IB3, ja que creim que atempta contra el nostre prestigi i honor com a treballadors d'un centre públic.'

El locutor d'IB3 a qui fa referència el comunicat és Benet Oliver, presentador del programa 'El Faritol', que, una vegada desmentida la informació, va continuar acusant els professors d'aquests centres dient que havien repartit 'pamflets de propaganda partidista' als alumnes. Els professors de l'IES Sureda i Blanes també van desmentir aquesta informació. Vegeu aquest vídeo, on el locutor feia aquestes declaracions (minut 3).

Presentació avui del llibre 'Els tentacles de les tenebres. Un govern contra l'escola'

El còmic és el preludi de la presentació del llibre 'Els tentacles de les tenebres. Un govern contra l'escola', obra de Marcel·lí Guerrero --Alo Camps-- que es presenta avui a Ca n'Alcover (20.00).

'Anem tancant les portes a la por'. Aquest és el missatge que ha triat Brams com a títol del seu nou disc, que arriba avui a les botigues i que també ha publicat a la web, on es pot descarregar de franc. Aquest és el dotzè disc de la banda, el segon des que va decidir tornar als escenaris. El compromís polític i social continuen protagonitzant les lletres de les cançons del grup berguedà, que aquests últims dies ja havia avançat alguna de les noves cançons d'aquest disc.

'En aquests moments, en què la velocitat de les realitats col·lectives fa que sigui molt difícil fer una fotografia que no surti moguda o caducada', el grup presenta un disc 'per fer pensar, ni que sigui un instant, ni que sigui en el moment d'oci musical', expliquen.

Aquesta setmana el grup ja portarà les noves cançons a Girona, Terrassa, Vilassar de Dalt i Vilanova de Bellpuig.

Una parella escocesa que el 2011 va guanyar 196 milions d'euros a la loteria, n'ha donat 3,6 a la campanya pel sí a la independència d'Escòcia, segons que publicava ahir The Sunday Times. Són Colin i Chris Weir, ex-càmera de la televisió pública i ex-cap d'infermeria en un hospital públic. La xifra contrasta amb el milió d'euros i escaig que ha recollit la campanya a favor del no.

El no a la independència continua perdent suport. Segons una enquesta d'aquest cap de setmana que reprodueix el diari Scotsman, el no a la independència s'ha reduït d'un 46% a un 42% durant aquest darrer mes, mentre que el sí s'ha mantingut estable en un 39%.

El vot contrari ha anat perdent força en favor dels indecisos, que ja és un 19%. Sense els indecisos, el resultat quedaria en un 52% contra la independència i un 48% a favor. Així doncs, els favorables i els contraris semblen més frec a frec que mai.  

Un dels elements més interessants de la campanya pel sí són els vídeos que han circulat darrerament per les xarxes. Tot seguit us n'oferim dos exemples. El primer parla de Kirsty, una nena que ha de néixer el dia del referèndum i es pregunta en quina societat creixerà:

El segon, aquest vídeo de Yes Scotland:

L'Agència de Salut Pública ha presentat dos estudis elaborats per l'Institut Català d'Oncologia que evidencien no només que el vapor de les cigarretes electròniques conté nicotina i tòxics cancerígens sinó que aquestes substàncies passen a l'ambient i, per tant, poden provocar efectes en els fumadors passius. Un dels estudis presentat en la jornada informativa 'Cigarretes electròniques: interrogants oberts', revela que s'han detectat concentracions deu vegades més grans d'aquests tòxics en persones que conviuen amb fumadors de cigarretes electròniques comparat amb gent que conviu amb no fumadors. El govern ha demanat una millor regulació i que se'n prohibeixi l'ús en els espais que no es pot fumar.

El regidor del PP de Nules José Vicente Adsuara ha presentat la domissió arran de la publicació ahir d'una foto a Castellonconfidencial.com en què se'l veu suposadament preparant una ratlla de cocaïna amb una targeta en la taula d'una cuina, acompanyat de més gent i envoltat de gots de cubata. El regidor ha anunciat la decisió de dimitir en una nota en què deia que no volia perjudicar 'la imatge del poble, del partit ni la imatge pròpia'. Ha presentat una denúncia a la guàrdia civil per la publicació de la foto i diu que ara es concentrarà en defensar-se. La web del mitjà que la va publicar ha deixat de funcionar.

Castellonconfidencial.com va publicar la foto acompanyada del titular 'Circula una foto d'un regidor del PP preparant ratlles de coca', explicant que un lector els l'havia fet arribar.  I, efectivament, la fotografia va córrer com la pólvora ahir per les xarxes socials. Adsuara va negar 'rotundament' que consumís droga i va dir que la foto 's'havia tret absolutament de context, feta en una reunió d'amics enmig d'una broma'. I va afegir: 'En cap cas manipulava droga i encara menys en consumia'.

Demà, Diada de Sant Jordi, VilaWeb tindrà dues parades a Barcelona. Una, a la Rambla dels Caputxins 45-47, a la confuència amb el carrer Unió, a tocar de la part de baix del Liceu. I una altra, al Passeig de Gràcia, 36, entre el carrer Diputació i el carrer Consell de Cent. Hi podreu passar al llarg de tot el dia, entre les nou del matí i les nou del vespre.

A la parada de Passeig de Gràcia, Vicent Partal signarà el seu llibre 'A un pam de la independència' (RBA), entre les 10.00 i les 12.00. I de 13.00 a 14.00, a la mateixa parada, Xavi Sarrià signarà el llibre 'Totes les cançons parlen de tu' (Sembra Llibres) i Empar Marco i Esperança Camps signaran 'Vertigen' (Sembra Llibres). Sarrià tornarà a signar exemplars del seu últim llibre, al mateix lloc, de 17.00 a 18.00.

A més, Vicent Partal signarà de 13.00 a 14.00 a la parada de Gent de la Terra, al carrer Canuda, i de 14.00 a 15.00 a la parada de l'ANC.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ, 'Dies de frontera' (Premi Sant Jordi, Proa)

11.00 a 12.00 Òmnium Cultural (Rambla Catalunya, 29 amb Diputació)

12.00 a 13.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

13.00 a 14.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

16.00 a 17.00 La Impossible (Rambla de Catalunya entre Provença i Rosselló)

17.00 a 18.00 El Corte Inglés (Diagonal)

19.00 a 20.00 Laie (amb Casp)

20.00 a 21.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

MANUEL BAIXAULI, 'La cinquena planta' (Proa)

11.00 a 12.00 Laie (amb Casp)

12.00 a 13.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

13.00 a 14.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

16.00 a 17.00 FNAC Illa

18.00 a 19.00 Alibri (Rambla Catalunya amb Gran Via)

19.00 a 20.00 Laie (amb Casp)

20.00 a 21.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

XAVIER BOSCH, 'Eufòria' (Proa)

11.00 a 12.00 Òmnium Cultural (Rambla Catalunya, 29 amb Diputació)

12.00 a 13.00 Laie (amb Casp) 

13.00 a 14.00 El Corte Inglés (Portal de l'Àngel)

16.00 a 17.00 Casa del Llibre (Rambla de Catalunya) 

17.00 a 18.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

18.00 a 19.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca) 

19.00 a 20.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

20.00 a 21.00 La Impossible (Rambla de Catalunya entre Provença i Rosselló)

MANUEL CUYÀS, 'El nét del pirata' (Proa)

11.00 a 12.00 El Corte Inglés (Plaça Catalunya)

12.00 a 13.00 Abacus (Plaça Catalunya)

13.00 a 14.00 Laie (la Pedrera) 

16.00 a 17.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca) 

17.00 a 18.00 FNAC Triangle

18.00 a 19.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

19.00 a 20.00 Casa del Llibre (Rambla de Catalunya) 

20.00 a 21.00 La Impossible (Rambla de Catalunya entre Provença i Rosselló)

TONI SALA, 'Els nois' (L'Altra)

12.00 a 13.00 Altaïr (Rambla de Catalunya entre Aragó i València)

13.00 a 14.00 Abacus (Rambla de Catalunya)

17.00 a 18.00 La Central (Mallorca, 237)

18.00 a 19.00 La Impossible (Rambla de Catalunya entre Provença i Rosselló)

19.00 a 20.00 Laie Pedrera (Passeig de Gràcia amb Provença)

YANNICK GARCIA, 'La nostra vida vertical' (L'Altra)

10.00 a 11.00 Laie CCCB

11.00 a 12.00 Laie (Passeig de Gràcia amb Casp)

12.00 a 13.00 La Impossible (Rambla de Catalunya entre Provença i Rosselló)

13.00 a 14.00 Jaimes (València, 318)

16.00 a 17.00 Documenta (Cardenal Casañas, 4)

17.00 a 18.00 La Central (Mallorca, 237)

18.00 a 19.00 Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)

19.00 a 20.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, '2014' (Pagès)

11.00 a 12.00 Abacus (Rambla Catalunya)

12.00 a 13.00 Alibri (Rambla Catalunya amb Gran Via)

13.00 a 14.00 Grup del Llibre (Canuda, 6, davant de l’Ateneu Barcelonès)

16.00 a 17.00 FNAC L’Illa

17.00 a 18.00 Abacus L’Illa

19.00 a 20.00 Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

20.00 a 21.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

XAVI SARRIÀ 'Totes les cançons parlen de tu' (Sembra Llibres)

11.00 a 12.00 Abacus (Plaça Catalunya)

12.00 a 13.00 Grup del llibre – Gent de la Terra (Canuda, 6, davant de l’Ateneu Barcelonès)

13.00 a 14.00 Espai Vilaweb (Passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Diputació)

15.00 a 16.00 Llegir en català (Passeig de Gràcia entre Aragó i València)

16.00 a 17.00 Llibreria Alibri (Rambla Catalunya, 20 amb Gran Via)

17.00 a 18.00 Sant Jordi Musical – Antiga Fàbrica Damm (Rosselló, 515)

18.00 a 19.00 Llibreria La Ciutat Invisible (Carrer Riego, 35-37, Sants)

19.00 a 20.00 Botiga Productes de la Terra (Plaça de la Vila de Gràcia)

20.00 a 21.00 Llibreria La Impossible (Rambla Catalunya entre Provença i Rosselló)

ESPERANÇA CAMPS I EMPAR MARCO 'Vertigen' (Sembra Llibres)

11.00 a 12.00 Abacus L’illa

12.00 a 13.00 Grup del llibre – Gent de la Terra (Canuda, 6, davant de l’Ateneu Barcelonès)

13.00 a 14.00 Espai Vilaweb (Passeig de Gràcia entre Consell de Cent i Diputació)

17.00 a 18.00 Llegir en català (Passeig de Gràcia entre Aragó i València)

18.00 a 19.00 Botiga Productes de la Terra (Plaça de la Vila de Gràcia)

ISABEL-CLARA SIMÓ, 'Tota aquesta gent' (Edicions 62)

11.00 a 12.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

12.00 a 13.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62)

13.00 a 14.00 El Corte Inglés (Plaça Catalunya)

17.00 a 18.00 Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

18.00 a 19.00 FNAC Triangle

19.00 a 20.00 Abacus Plaça Catalunya (amb Portal de l'Àngel)

PAU VIDAL, '100 insults imprescindibles' (Cossetània)

11.00 a 12.00 FNAC de L’Illa Diagonal

12.00 a 13.00 FNAC Arenes

16.00 a 17.00 La Central de Moritz – Ronda de Sant Antoni, 39

17.00 a 18.00 Grup del llibre (plaça Lesseps)

18.00 a 19.00 La Impossible (Rambla de Catalunya entre Provença i Rosselló)

19.00 a 20.00 Grup del Llibre (Canuda, 6, davant de l’Ateneu Barcelonès)

JORDI PANYELLA, 'Salvador Puig Antich, cas obert' (Angle)

11.00 a 12.00 Altaïr (Rambla Catalunya, entre València i Aragó)

12.00 a 13.00  TR3SC (davant del Palau de la Virreina)

13.00 a 14.00 La Impossible (Rambla Catalunya, entre Provença i Rosselló)

16.00 a 17.00 Grup del Llibre (Plaça de Lesseps)

17.00 a 18.00 La Memòria (Plaça de la Vila de Gràcia, 19)

18.00 a 19.00 Grup del Llibre (Canuda, 6, davant de l’Ateneu Barcelonès)

19.00 a 20.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62)

20.00 a 21.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

JOFRE LLOMBART, 'Doncs jo, ara, votaré sí ' (Angle)

11.00 a 12.00 FNAC L’Illa Diagonal

12.00 a 13.00 El Corte Inglés (Diagonal)

13.00 a 14.00 Grup del Llibre (Plaça Lesseps)

16.00 a 17.00 Altaïr (Rambla Catalunya, entre València i Aragó)

18.00 a 19.00 Grup del Llibre (Canuda, 6, davant de l’Ateneu Barcelonès)

19.00 a 20.00 TR3SC (davant del Palau de la Virreina)

PATRÍCIA GABANCHO, 'Les dones de 1714' (Columna)

11.00 a 12.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

12.00 a 13.00 La Central Moritz (Ronda Sant Antoni, 41)

13.00 a 14.00 Born CC

17.00 a 18.00 Atzavara (Escorial, 94)

18.00 a 19.00 La Central (Rambla Catalunya cantonada Mallorca)

19.00 a 20.00 Laie Pedrera ((Passeig de Gràcia amb Provença))

20.00 a 21.00 Benvil (Rambla de Catalunya amb Mallorca)

ALBERT VILLARÓ, 'Els ambaixadors' (Destino)

11.00 a 12.00 Laie (amb Casp)

12.00 a 13.00 Abacus (Plaça Catalunya amb Portal de l'Àngel) 

13.00 a 14.00 El Corte Inglés (Portal de l'Àngel)

16.00 a 17.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

17.00 a 18.00 Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

18.00 a 19.00 FNAC Triangle

19.00 a 20.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

20.00 a 21.00 Alibri (Rambla Catalunya amb Gran Via)

CARE SANTOS, 'Desig de xocolata' (Premi Ramon Llull, Planeta)

11.00 a 12.00 El Corte Inglés (Plaça Catalunya) 

12.00 a 13.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca) 

13.00 a 14.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

16.00 a 17.00 FNAC Illa

17.00 a 18.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

18.00 a 19.00 Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

19.00 a 20.00 Laie (amb Casp) 

20.00 a 21.00 Benvil (Rambla de Catalunya amb Mallorca)

JOAN ROCA, 'Cuina amb Joan Roca' (Planeta)

11.00 a 12.00 FNAC Triangle  

12.00 a 13.00 El Corte Inglés (Plaça Catalunya) 

13.00 a 14.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

16.00 a 17.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

(A la tarda signarà a Girona).

ANDREU MARTÍN, 'Les escopinades dels escarabats' (Premi Ciutat d'Alzira, Bromera)

11.00 a 12.00 Negra i Criminal (carrer de la sal, 5)  

12.00 a 13.00 La Central Moritz (Ronda Sant Antoni, 41)

13.00 a 14.00 TR3SC (davant del Palau de la Virreina)

16.00 a 17.00 Alibri (Rambla Catalunya amb Gran Via)

17.00 a 18.00  La Impossible (Rambla Catalunya, entre Provença i Rosselló)

19.00 a 20.00 Presentació al Xè Congrés de Trastorn de la Personalitat (Auditori Axa)

DONNA LEON, 'Mort entre línies' (Edicions 62)

11.00 a 12.00 Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)   

12.00 a 13.00 Laie (amb Casp) 

13.00 a 14.00 La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

16.00 a 17.00 FNAC Illa

17.00 a 18.00 El Corte Inglés (Diagonal) 

19.00 a 20.00 Abacus (Rambla de Catalunya amb Còrsega)

20.00 a 21.00 Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

El mes de gener d'enguany ha quedat marcat per 'l'altra', en femení: naixia L'Altra Editorial, de la mà d'Eugènia Broggi, que deixava l'editorial Empúries i el Grup 62 i apostava per tornar a l'ofici aixecant una editorial petita, de procés més artesanal. Gairebé al mateix temps apareixia la segona novel·la de Marta Rojals, 'L'altra' (La Magrana). Durant la primera setmana a les llibreries es van vendre tants exemplars d'aquesta novel·la, que en el rànquing de més venuts de l'Estat espanyol, en castellà i català, 'L'altra' es convertia en el setzè llibre més venut. I avui ja en porta distribuïts 30.000 i l'editorial ha anunciat la traducció a l'italià. Aquesta, diguem-ne, etiqueta,  «l'altra», més d'enllà de les coincidències, marca aquest Sant Jordi, perquè engloba una sèrie de singularitats, algunes poc visibles, que són «l'altra» Sant Jordi.

Les «altres» editorials

El fenomen de les editorials petites no és nou: ja fa alguns anys que joves editors s'embarquen en l'aventura d'obrir una editorial petita i marcada per una voluntat eminentment literària. El cas de L'Altra d'Eugènia Broggi i de Sembra Llibres de Joan Carles Girbés en són els últims naixements. Però el que és rellevant és la importància creixent que van agafant aquestes editorials petites en el conjunt del mercat editorial català. I, a més, s'organitzen i marquen un estil nou, positiu, i un fer que vol ser alternatiu, que les diferencia del discurs oficial del Gremi d'editors i de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

Ens referim al 'fair play' que gasten aquests editors: en general, creuen que no es fan la competencia sinó que entre tots s'ajuden per crear nous lectors; i una part s'ha associat per mirar de millorar la seva visibilitat. Periscopi i Raig Verd, per exemple, s'animen a compartir despatx i ho celebren fent una inauguració oberta a tothom. D'altres, com Males Herbes, cansats de festes literàries massa tibades, decideixen convocar una nova festa el vespre de Sant Jordi, per tancar la diada, una festa gamberra al Sidecar.

Un altre exemple: L'Altra Editorial, que ja hem dit que fa pocs mesos que ha engegat, anima els lectors a reivindicar un Sant Jordi diferent: 'Volem combatre la idea que Sant Jordi és la festa dels llibres comercials, les novetats i els autors mediàtics: hem parlat amb molts llibreters i ens consta que el dia de Sant Jordi es venen també molts llibres de fons. És per això que volem fer una crida per demanar-vos a tots que ens recomaneu un llibre que us hagi marcat d'alguna manera. Farem una llista amb totes les recomanacions i la farem pública el dia 22 d'abril.'

I un altre: l'exemple de l'editorial Adesiara, especialitzada en clàssics, que presenta les seves obres de Sant Jordi amb la sentència: 'Per Sant Jordi, penseu com Sèneca i fareu bona tria: «Els llibres, més val pocs i bons que molts i dolents.»' 

I encara un altre exemple, el de l'associació Llegir en català, de com prepara aquest Sant Jordi, amb parada pròpia (Passeig de Gràcia, 49), que aplegarà les onze editorials que agrupa. Ho explica Laura Huerga, responsable de Raig Verd: 'La solidaritat, la comprensió i el suport que ens donem en el dia a dia els uns als altres es veurà i es viurà reflectit a la nostra parada. Hem creat ja una etiqueta a Twitter per engrescar els lectors; hem fet unes xapes de 'Llegir en Català' que regalarem amb cada compra, portarem les nostres samarretes de 'Llegir en Català'; i hem fet uns punts de llibre amb un suggeriment de cada editorial. L'associació és un grup heterogeni que utilitza les seves diferències per reforçar les carències individuals, i fa servir els seus punts en comú per donar força i empenta al projecte. De moment, funcionem així i ens va molt bé.'

Llegir en català

Les onze editorials petites d'arreu dels Països Catalans que s'han associat sota el nom de 'Llegim en català. Associació d'editorials independents' són: Alrevés, L’Avenç LaBreu, Llibres del Delicte, El Gall, Gregal, Meteora, Periscopi, Raig Verd, Saldonar. I fa pocs dies que s'ha anunciat la incorporació de Sembra Llibres, també.

Continua Laura Huerga: 'L'Associació ens serveix per comunicar i difondre més i millor els nostres llibres i les nostres editorials, i s'empara en tres objectius vitals: aconseguir més lectors, aconseguir més lectors de bona literatura i aconseguir més lectors de bona literatura en català. Aquestes paraules són d'Aniol de Periscopi i trobo que defineixen molt bé el projecte. I comença a donar els seus resultats, però potser perquè ja portem unes quantes activitats fetes: Per exemple, el concurs a Viquipèdia per enriquir la informació en català, castellà i anglès sobre els nostres autors publicats en català va ser un èxit. El club de lectura a la Fnac 'Un al mes no fa mal' per fer entendre que, com a mínim, podem llegir un llibre al mes i a sobre que sigui un bon llibre, El tupperbook de Sant Cugat, el mes Llegir en català a la meravellosa llibreria 'A peu de pàgina', o la col·laboració per donar presència a Llegir en Català a la flamant llibreria de Poblenou NoLlegiu on per Sant Jordi ens dedica un espai especial a Llegir en Català... i molts projectes que tenim encara.'

Les «altres» llibreries

Aquest Sant Jordi també arriba renovat a través del naixement de noves llibreries, i d'altres que han viscut un relleu generacional, que tenen una concepció nova del que ha de ser una llibreria, fugint de la despersonalització de les grans superfícies i també de l'estil d'algunes de les llibreries clàssiques que en aquests darrers anys han hagut de tancar (Ona, Proa Espais, Catalònia, Robafaves). Són joves que aposten per obrir llibreries enteses com a cases de cultura, llibreters afamats de bones lectures, prescriptors actius, entusiastes i atents a les apostes d'aquestes noves i petites editorials també. Llibreries com La Imposible, No Llegiu, La Calders, La Caníbal, Dòria, L'Espolsada…

En aquest sentit, l'editora Laura Huerga reflexiona: 'El llibreter petit (encara que jo prefereixo anomenar-lo llibreter de barri o llibreter de poble, perquè crea una comunitat al seu voltant), amb voluntat cultural marca la diferència perquè ens coneix i perquè es llegeix i recomana els nostres llibres. Això no només vol dir que enriqueix la seva comunitat, també vol dir que s'afegeix molta feina. Però és també la seva diferència, la seva identitat i la seva manera de guanyar lectors, sobretot en un context tan difícil com l'actual.'

Els temps són els que són i les dades relatives a la compra de llibres en llibreries, tant del 2013 com del primer trimestre del 2014, continuen marcant a la baixa: gremi i associació d'editors parlen d'un 14% menys de facturació el 2013. Però el discurs oficial de llibreters i d'editors no recull l'aventura dels nous editors i llibreters i, sobretot, el nou estil. Tampoc recull fets tan significatius com l'aventura que ha viscut enguany la llibreria Documenta del carrer Cardenal Casañas, que demostra que hi ha amants de la literatura, dels llibres, de la cultura, que no estan disposats a deixar que es continuin tancant llibreries: la Documenta s'ha vist forçada a abandonar el local de Ciutat Vella per la llei Boyer. Davant d'això, l'històric llibreter Josep Cots es va buscar un soci jove, Èric del Arco, i va engegar el projecte 'Per una nova Documenta', i va aconseguir 50.000 euros per finançar el canvi d'emplaçament de la llibreria: quatre-centes persones van aportar quantitats petites i grans (gairebé 16.000 euros a través de microfinançament i la resta amb comptes de participació). És molta gent que ha cregut en aquesta llibreria i que ha volgut que continui.

Josep Cots va ser el primer, l'any passat per Sant Jordi, en fer explícitament visibles les editorials petites, oferint en la seva parada de la Rambla només títols d'aquests projectes editorials. I enguany, l'aposta de risc continua, proposant la poesia com a centre d'interès, amb poetes a tort i a dret. Seran ells els qui despediran la Documenta de Ciutat Vella.

Una collita de Km 0 

Per tancar, parlem dels autors, més enllà de les singularitats evidents en l'àmbit temàtic, per qüestions d'actualitat, com són els llibres vinculats al Tricentenari  del 1714 i els llibres sobre el procés d'independència (que de fet van explosionar l'any passat). Si posem el focus en els autors, a diferència de l'any passat, que 'Victus' es va endur la glòria gairebé en solitari, enguany trobem un panorama més ric i divers i de qualitat entre els autors d'aquí.

Ja hem parlat de 'L'altra' de Marta Rojals, sobre la qual només cal afegir que l'èxit d'aquest segon títol ha provocat el revifament de les vendes de la seva primera novel·la, 'Primavera, estiu, etc', que també es troba entre els deu llibres més venuts de les darreres cinc setmanes. I, tot i que no signa exemplars, es preveu que tots dos siguin dels més venuts aquest Sant Jordi.

Però més enllà del 'fenomen Rojals', enguany trobem un bon nombre de títols de joves per sota la quarentena, que prefiguren un futur esplèndid per a la literatura catalana. Parlem de Yannick Garcia (premi Documenta), Oriol Ponsatí-Murlà (premi Just M. Casero), Joan Todó, Sergi Pons Codina…

I també trobem una sèrie d'autors nascuts a la dècada dels seixanta, que basculen entre els quaranta-cinc anys i els cinquanta, que amb les novel·les d'enguany ja no se'ls pot considerar promeses, sinó que ja ofereixen una obra consolidada. És el cas de Vicenç Pagès Jordà (premi Sant Jordi), Toni Sala, Manuel Baixauli, Joan Carreras… Un nombre considerable d'aquests autors publiquen a l'editorial Proa. I és el seu editor, Josep Lluch, que aporta aquest punt de vista: 'Es consolida una generació. En Vicenç Pagès Jordà arriba a la consagració i això coincideix amb el Premi Nacional de Cultura; Manuel Baixauli i Toni Sala es confirmen com uns novel·listes potents; en Joan Carreras també queda consolidat, a més havent guanyat el Premi Ciutat de Barcelona. I amb aquesta qualitat, també s'acaba la idea que en alguns àmbits interessats s'ha fet córrer, que eren autors de consum intern.'

El vice-president dels Estats Units, Joe Biden, va arribar ahir a horabaixa a Ucraïna, justament ara que la treva anunciada després de l'acord de Ginebra és més fràgil que mai. El tiroteig d'aquest cap de setmana a Slaviansk va fer pujar la tensió i ahir el conflicte va tornar a saltar al camp diplomàtic. El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, va acusar el govern d'Ucraïna d'incomplir l'acord i el va responsabilitzar del tiroteig: 'L'acord de Ginebra no únicament s'incompleix, sinó que els que van usurpar el poder a Kíev el contravenen d'una manera flagrant.'

Segons ell, el govern de Kíev es queixa que els edificis administratius de l'est del país no han estat desocupats, però 'no mou ni un dit per eliminar les causes de fons d'aquesta profunda crisi i vulnera grollerament els acords de Ginebra'.

Va concretar que un dels punts de l'acord de Ginebra era l'amnistia als manifestants pro-russos, i que en lloc d'això les autoritats de Kíev 'continuen detenint els dirigents polítics del sud-est d'Ucraïna'. Per ell, la situació supera tots els límits: 'No poden, o potser no volen, controlar els extremistes, que continuen manant.'

També va dir que els intents d'aïllar Rússia no portaran enlloc: 'És impossible d'aïllar Rússia de la resta del món […]. Abans de presentar ultimàtums i amenaçar amb sancions si no complim les seves peticions, nosaltres apel·laríem als nostres socis nord-americans a prendre consciència de la seva responsabilitat sobre aquells que van ajudar a arribar al poder a Kíev. Moscou no solament condemnarà sinó que també actuarà contra la política d'aquells que volen desfermar una guerra civil confiant, segons que sembla, a provocar un conflicte sagnant.'

Biden arriba a Ucraïna en aquest context. I pretén que la demostració del suport dels Estats Units al govern ucraïnès sigui cop d'efecte. Té previst de reunir-se avui amb el president d'Ucraïna, Aleksandr Turtxínov, i amb el primer ministre, Arseni Iatseniuk. Biden els oferirà el suport i estudiaran l'estratègia per a estabilitzar el conflicte.

La diada de Sant Jordi a Badalona es preveu polèmica. L'Ajuntament ha distribuït els estands de la fira de Sant Jordi de tal manera que les parades de roses, llibres i comerços ocuparan el carrer Francesc Layret, que travessa el centre de la ciutat; mentre que entitats culturals i associacions quedaran relegats a un dels extrems de la plaça Pompeu Fabra. Un grup d'entitats denuncia que aquesta fragmentació suposa, a la pràctica, l'exclusió de les entitats.

Òmnium Cultural de Badalona va més enllà i assegura que manté el seu programa d'activitats al mateix emplaçament d'anys anteriors i ha fet una crida a la ciutadania a apropar-se a l'estand de l'entitat, mostrar el seu suport i omplir el carrer d'activitats.

Òmnium Cultural, el Casal Antoni Sala i Pont, la Comissió de Festes, l'Associació de Veïns del Centre, Aspanin, Castellers de Badalona, Diables de Badalona o el Círcol són algunes de les entitats de Badalona que denuncien la discriminació que suposa la distribució d'espais de la fira de Sant Jordi a la ciutat i reclamen una diada "participativa i cultural".

Consideren que la concentració de les entitats en un dels extrems de la plaça Pompeu Fabra, lluny de l'activitat comercial és un senyal de "menyspreu" per part de l'Ajuntament. Recorda al govern municipal del PP que "des de fa molts anys les entitats omplen el carrer d'activitats durant la diada de Sant Jordi".

Tot i l'adjudicació d'espais preestablerta, algunes entitats mantenen la programació. Així, Òmnium organitzarà activitats vinculades a les lletres i la literatura sota el títol 'Lletraaddictes', centrades en la producció local. També durant el matí s'emetrà un programa de radio de la ma d'altres entitats. Música en directe, tallers infantils o contacontes completen la programació.

L'Ajuntament de Badalona manté que any rere any han augmentat el nombre de peticions per la fira de Sant Jordi i explica que el criteri que s'ha seguit és el de mantenir a Francesc Layret els estands més estretament vinculats a Sant Jordi, com ara roses i llibres, mentre que la fira d'entitats es desplaça de l'espai més comercial.

Les universitats de Glasgow, Edimburg i Aberdeen s'han donat de baixa de la principal patronal britànica, la Confederation of British Industry (CBI), pel suport de l'organització a la campanya del 'no' del referèndum d'independència d'Escòcia. Els centres universitaris asseguren que volen mantenir la seva imparcialitat en del debat independentista, i que per tant no poden formar part d'una organització que s'ha registrat a la Comissió Electoral pel 'no' i que podrà gastar fins a 150.000 lliures, uns 182.000 euros, durant la campanya. Empreses escoceses com Aquamarine Power o Balhousie Care Group, o organismes públics com Scottish Enterprise o Visit Scotland també han anunciat que deixen el CBI.

Un portaveu de la universitat de Glasgow ha assegurat a través d'un comunicat que, com a institució, han de mantenir 'un posicionament estrictament neutral en el debat independentista'. 'Hem considerat amb atenció la decisió de CBI Scotland de registrar-se amb la Comissió Electoral i hem acordat que per mantenir la nostra imparcialitat hem de renunciar a ser-ne membres', ha assegurat el portaveu del centre, un dels més importants d'Escòcia.



En una línia similar, un portaveu de la universitat d'Aberdeen ha dit que el seu rol és 'informar al debat públic a través de la contribució dels acadèmics i de l'experiència en recerca' i que el centre 'no pren un posicionament institucional sobre el futur constitucional d'Escòcia'. Pel portaveu de la universitat d'Edimburg, ells han d'acollir 'debats de tots els bàndols de la discussió' però mantenir 'un posicionament estrictament neutral com a institució'.



El director general de la patronal britànica, John Cridland, ha assegurat que està 'molt trist per perdre membres de la universitat escocesa'. 'Estem entrant en terrenys inexplorats i reconeixem i respectem que s'han de prendre decisions difícils' ha dit Cridland en un comunicat difós a la premsa. 'Hem dit clarament que Escòcia i la resta del Regne Unit són més fortes econòmicament com a part d'una unió, i això reflecteix la visió de la gran majoria dels nostres membres', ha remarcat.



La decisió de la patronal de posicionar-se obertament en el debat independentista també ha aixecat crítiques del govern escocès -que n'ha retirat empreses públiques com l'agència de turisme Visit Scotland o la de comerç Scottish Enterprise. A més, companyies privades i petites organitzacions d'empresaris membres del CBI han abandonat l'organització o han lamentat la decisió.



L'organització que agrupa les empreses d'electrònica escoceses, Select, ha advertit a CBI que posicionant-se 'no reflecteix' l'opinió de tots els seus membres. 'Els membres de les nostres companyies i els seus treballadors, com la resta de la població escocesa, cobreixen un ampli ventall d'afiliacions polítiques i, a Select, vam decidir que la manera en què cada persona membre votés el 18 de setembre era decisió exclusivament seva', ha assegurat el responsable d'Afers Exteriors de l'organització, David Wright.


L'associació d'electricistes i empreses del sector ha demanat al CBI que 'revisi' la seva decisió o 'prendrà accions'. De fet, ja hi ha hagut empreses que han deixat el CBI, com Aquamarine, que fabrica generadors d'energia marítima. El seu responsable, Martin McAdam, és partidari del 'sí' però l'empresa es manté 'neutral', ha dit. Per això, considera que amb la patronal fent campanya pel 'no' ja no en poden 'ser membres'. També ha seguit el mateix camí el director general de l'empresa d'atenció als dependents, Balhousie. 



La patronal CBI agrupa les grans corporacions britàniques. Algunes, com la petroliera BP o el Royal Bank of Scotland han expressat opinions de recel a la independència amb arguments de caire econònomic i monetari.

La visita de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per Sant Jordi a Barcelona, ha causat un malestar visible. Tal com va avançar VilaWeb la setmana passada, té la intenció de reunir-se amb representants del Gremi d'Editors de Catalunya en cerca d'una fotografia complaent amb la cultura catalana. Però l'anunci ha sorprès tant editors com institucions. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir ahir, amb ironia, que no acabava d'entendre per què la vice-presidenta havia escollit precisament aquest dia, en què tot el món editorial s'aboca a vendre llibres i a fomentar la lectura: 'Nosaltres tenim el costum de fer aquestes reunions durant l'any, que és quan es prepara la diada de Sant Jordi, no pas el mateix dia, que és quan s'ha d'estar més pel lector i mirar que la gent compri llibres.' I hi insistí dient que no creia que el 23 d'abril fos el dia idoni per a parlar de la situació del sector ni per a establir estratègies: 'Ens sembla que s'ha de preparar durant l'any, no el dia de Sant Jordi.'

Amb tot, el conseller espera que Sant Jordi sigui, un any més, una demostració del caràcter cívic, cultural i festiu de la societat catalana. 'Sant Jordi ha de mantenir el seu caràcter, hem de comprar molts llibres de tota mena i regalar roses', va dir. I va afegir que, com que Catalunya és una 'terra molt acollidora', sobretot el dia que se celebra la festa del patró, no tenia dubtes que la vice-presidenta espanyola seria molt ben rebuda.

La reunió amb els editors, a la qual no vindrà José Ignacio Wert, tot i ser el ministre de Cultura, és previst de fer-la a l'edifici de la delegació del govern espanyol.

Aquestes darreres setmanes, el govern espanyol ha intensificat la presència al Principat, amb la voluntat de combatre la mala imatge que hi té i mirar de frenar el procés sobiranista.

Ahir, faltant 201 dies per al 9 de novembre, es va posar en marxa CataloniaVotes.eu, una web creada pel Diplocat per a explicar a l'estranger, en anglès, francès i alemany el procés cap a la consulta. La precisió sobre el dia deriva del fet que la web incorpora un comptador precís fins les nou del matí del 9 de novembre. La web inclou abundant documentació i tot de vídeos explicatius del procés i amb adhesions de personalitats. Entre ells un del president de la Generalitat mateix.

Entre els polítics que hi parlen, gairebé tots ells en anglès, hi ha també Jordi Turull, Oriol Junqueras, Dolors Camats, Francesc Gambús, David Companyon i Quim Arrufat.

També hi intervenen Andreu Mas-Colell, Josep Maria Àlvarez, Joan Carles Gallego i personalitats com Carme Forcadell, Eduardo Reyes, Jordi Armadans, Muriel Casals, Jordi Giró o Àngels Guiteras.

La web incorpora també arguments en favor de la consulta aportat per personalitats internacionals i abundant documentació tant sobre el procés català com sobre els precedents en altres països. 

Fa uns dies van aparèixer diverses pancartes amb l'adreça de la web, entre les quals una a Plaça Catalunya. La pàgina ha estat creada per Diplocat, el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, institució creada el novembre de l’any 2012 com un consorci públic-privat que té per objectiu explicar Catalunya al món i incidir en l’opinió pública internacional per tal de millorar la imatge i el prestigi del país a l’exterior, tot creant vincles i relacions de confiança amb ciutadans i institucions d’altres països.